aparelh : pèças o organs que trabalhan ensemble per un usatge precís ; aprèstes ; ensemble dels aparelhs d'un naviri.

aparelhadament (v. Ubaud Dicort) : « adv, en (bon) ordre » (L. 23)

aparelhaire, -aira : persona qu'aparelha q.q. ; persona que pren la mar.

aparelhament : accion de provesir q.q. d'aparelhs ; accion de prene la mar.

aparelhar (v. tr.) : provesir d'un aparelh o d'aparelhs ; apariar ; acoblar ; aprestar ; prene la mar.

aparelhar (s') : se provesir d'un aparelh o d'aparelhs ; s'aprestar.

Ven de se far aparelhar los uèlhs e las aurelhas.

aparelhatge : accion de prene la mar.

aparéncia nf (R. IV, 429) : aspècte exterior. (v. aparéncias)

aparéncias (f. pl.) : signes exteriors.

aparent, -a : que se vei ; que sembla çò qu'es pas :

Movement aparent del solelh.

Mòrt aparenta.

aparentament 1 adv : en aparéncia.

aparentament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « apparentement » (Alibert)

aparentar (v. tr.) : donar de parents per aliança.

aparentar (s') : venir parents per aliança.

aparentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « apparenté, allié, ée » TdF jos ‘aparenta’

aparentatge nm, cf Ubaud Dicort : « apparentage » (Rapin)

apàrer (v. intr.) (R. IV, 428) (abs. Dicort) : aparéisser / aparir. (v. aparir)

apargament nm, cf Ubaud Dicort : « parc ; parcage (néol.) » (Laus) ; « acte de parquer une voiture » (v. Rapin jos ‘parquer’)

apargar v (v. çai sus) : « v tr, parquer (une voiture) » (Laus)

apariada : acoblament.

apariaire, -aira n : persona qu'apària (t. a.)

apariament nm, cf Ubaud Dicort : « appariement » (Alibert)

apariar (v. tr.) (R. IV, 415) : acoblar ; aparelhar ; assortir ; ajustar ; coordinar ; assimilar ; comparar ; assemblar.

apariatge nm / apariament (v. apariament) : accion d'assortir ; t. a. çaisús (apariar), « appariement, accouplement, assortiment, assemblage » TdF apariage’.

aparicion : accion d'aparéisser.

Las aparicions de Lorda.

aparir (v. intr.) : aparéisser.

aparitor nm : « appariteur » ; forron (vailet de vila). (v. TdF)

aparon nm, cf Ubaud Dicort : « branche de vigne qui porte les nouveaux jets, courson, billon, sarment » TdF

aparonaire nm, cf Ubaud Dicort : « jaugeur, v. jaujaire » TdF

aparonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ménager le courson de la vigne, laisser les crossettes, v. podar ; jauger et marquer une barrique, v. jaujar » (v. TdF)

aparra nf, cf Ubaud Dicort : v. passera. (v. TdF jos ‘passero’)

aparrat nm, cf Ubaud Dicort : v. passerat, parrat. (v. TdF jos ‘passerat’)

aparratièira nf, cf Ubaud Dicort : « trou à moineaux » (v. Rapin jos‘moineau’)

aparratum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. aparrat)

aparre nm, cf Ubaud Dicort : v. passerat, parrat. (v. TdF suppl)

aparroquiada nf, cf Ubaud Dicort : (v. aparroquiar)

aparroquiar (v. tr.) : acandolar ; apracticar.

aparroquiat, -ada : acandolat, -ada.

apartament : ensemble de las pèças d'un edifici, d'un ostal que i vivon una o mantunas personas.

(Per « mantunas », plural de mantun, v. mant.)

apartar (v. tr.) : escartar ; separar ; desunir ; garar.

apartar (s') : s'escartar ; se separar; se desunir ; se garar.

apartat (< cat.) nm : v. alinèa, cf Ubaud Dicort.

« aparténer / apartenir » : v. aperténer.

apartesir (v. tr.) : devesir ; partir ; despartir ; desapartir.

Lor apartesiguèt sa fortuna abans de morir.

apartesit, -ida : devesit, -ida ; despartit, -ida.

aparturiment nm, cf Ubaud Dicort : « accouchement » (L. 23)

aparturir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, accoucher de , enfanter » (L. 23)

« apaselar » : v. amaserar.

apasiar (v. tr.) (L. 23 - R. VI, 79) [veire apasimar, cf Ubaud Dicort] : amaisar / calmar / apasimar.

Per apasiar sa colèra s'anèt passejar tot sol.

apasiar [veire apasimar] (s') v pron : s'amaisar / se calmar / s'apasimar.

apasiat [veire apasimat], -ada : calmat / amaisat / apasimat.

apasimaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui apaise, pacificateur » TdF jos ‘apasiaire’

apasimar (v. tr.) : apasiar / amaisar / calmar.

apasimar (s') : s'apasiar / s'amaisar / se calmar.

La mar s'apasimèt al cap de tres jorns de baujum.

apasimat, -ada : apasiat, -ada ; amaisat, -ada ; calmat, -ada.

apasiment nm, cf Ubaud Dicort : « apaisement » (Fettuciari, Sèrras)

apasomir [veire apasimar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet normal d'apasimar.

apasomir [veire apasimar] (s') v pron : doblet normal de s'apasimar.

apasomit [veire apasimat], -ida : apasimat, -ada.

« A-pas-qu'un-uèlh » (l.p.) (v. 20, 2 a) : escais de persona bòrlha.

apasserat nm (non preconizat Dicort) : v. passerat.

apassionadament : d'un biais apassionat, amb passion.

apassionant, -a : que passiona bravament.

apassionar (v. tr. e intr.) : passionar.

apassionar (s') : se passionar.

S'apassiona per tot çò novèl.

apassionat, -ada : plen, -a de passion ; portat, -ada a s'apassionar ; amodat, -ada per una passion.

Amor apassionat.

Persona apassionada.

apastada nf (Alibert ; abs. Dicort) : mangisca per un repais mai que mai per d'animals. (v. pastada)

 

 

apastaire, -aira : persona qu'avida, que dona l'apastada.

apastar (v. tr.) : abeurar los pòrcs ; apaissar / escar.

M'a pas jamai agradat d'apastar los pòrcs.

apastatge : accion d'apastar.

apastelar (v. tr.) : afrabar ; demolir ; bresar.

apastelat, -ada : inegalament moscalhat, -ada.

apastencar (v. tr.) : far pàisser.

apastrassir (s') (pej.) : viure coma un pastre ; s'apelaudir. (v. TdF suppl)

apasturada nf, cf Ubaud Dicort : « pâture qu’on donne à la fois, feuille qu’on donne aux vers à soie » TdF

apasturaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui donne la pâture » TdF

apasturar / apasturgar (v. tr.) : donar de pastura al bestial ; avidar ; aprestar los aliments. (v. TdF jos ‘apastura’)

apasturar (s’) / apasturgar (s’) v pron : « prendre sa pâture, se repaître » TdF jos ‘apastura’

apasturat, -ada / apasturgat, -ada : provesit, -ida en pastura.

apasturatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de repaître, d’appâter » TdF

apasturgaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. apasturaire. (v. apasturar)

apasturgar : v. apasturar.

apatacar (v. tr.) : tustassar, tusta que tustaràs.

L'apataquèron e l'afrabèron.

apatacat, -ada : tustassat, -ada aicisèm (bravament)

apatafiolar (v. tr.) (francizat al sègle XVII (v. Alibert e patafiolar)) : engimbar ; organizar.

apatafiolat, -ada adj : (v. apatafiolar).

apatalhonir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chiffonner, froisser » TdF apataiouni’

apatarir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire patarin (secte hérétique) » (L. 23)

apatia : manca permanenta de reaccion, a causa d'una abséncia de volontat, d'energia o de sensibilitat.

apatiar (v. tr.) / apastiscar (v. tr.) (R. IV, 451) (abs. Dicort) : repàisser ; repasimar [v. pati] ; « rendre commun, vulgariser » (v. TdFapatia’).

apatiat, -ada adj / apasticat, -ada (abs. Dicort: « repu, ue, blasé, ée ; commun, une, vil, ile, trivial, ale » TdF jos ‘apatia’.

apatic, -a : mòl, -a / indiferent, -a / inchalhent, -a.

apaticament : inchalhentament.

apatir v (non preconizat Dicort) : v. patir.

apatita nf (abs. Dicort) : fosfat de calci, « apatite » (Rapin).

apatocar (v. tr.) : (arc.) far de bracèls de fen ; amontetar.

apatocat, -ada : amontetat, -ada ; abracelat, -ada (arc.)

apatrassar (s') : s'espatar / s'espatarrar.

S'apatrassèt dins la fanga sens se far mal.

apatrassat, -ada : espatat, -ada / espatarrat, -ada.

apatrid ~ apatride, -da adj, cf Ubaud Dicort : « apatride » (Sèrras-Ess.)

apatrida (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort) : sens cap de nacionalitat. (v. apatrid)

apatrissar (v. tr.) : arrengar.

apatrissat, -ada : arrengat, -ada.

apatronar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, exécuter d’après un patron déterminé » (L. 23)

apatuar 1 (v. intr. arc.) : fa pacha / far pacte amb q.q.

« apatuar » 2 v  : prononciacion d'apatugar.

apatugar (v. tr.) : alispar ; blandir ; amalugar.

apatugat, -ada : alispat, -ada ; blandit, -ida ; amalugat, -ada.

apatussir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire pâturer » (Brun Glossari Oc-Fr)

apaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, diminuer » (L. 23)

apauquir (v. tr.) : amendrir.

apauquir (s') : s'amendrir ; mermar ; diminuir / demenir.

apauquit, -ida : diminuit, -ida ; t.a. çaisús.

apaurieirir : v. apaurir 1.

apauriment : accion de venir pus paure.

apaurir 1 / apaurieirir (v. tr.) : far venir pus paure.

Far d'almòinas apaurís pas.

apaurir / apaurieirir (s') : venir pus paure.

apaurir 2 (v. tr.) : espaurir / espaurugar / englajar.

apaurir (s') : se gastar (temps) (v. TdF jos ‘apauri 1’) ;  trapar paur.

Quand novembre se sarra, lo temps s'apaurís.

apaurit, -ida : pus paure, -a ; englajat, -ada.

apausador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être apposé » (L. 23)

apausar (v. tr.) : metre ; aplicar.

apausar (s') : far una pausa ; se pausar.

apausat, -ada : pausat, -ada (t.a.) ; descansat, -ada.

apautada nf : « chute sur les mains [v. apautal] ; ‘pompe’, exercice de gymnastique militaire » (Brun Glossari Oc-Fr)

apautal nm (abs. Dicort) : casuda sus las patas o sus las mans [v. apautar (s’)] ; timplal.

apautar (v. tr.) : far tombar sus las patas o sus las mans.

apautar (s') : s'espatarrar (tombar a quatre patas o sus las mans)

apautons (d'-) : a quatre patas.

apax nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) hapax » (Sèrras-Ess.)

apcha / àpia nf : pigassa / destral, « hache recourbée, erminette » TdF jos ‘aisso 1’.

apcheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite hache » (L. 23)

apchòt nm, cf Ubaud Dicort : « hachereau, outil de résinier » (v. Per Noste)

apecar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « avoir de la peine à » (v. TdF)

apèch : gland / agland.

apechalar (s') : se plantar per badar los que passan.

apechalat, -ada : plantat, -ada per badar los que passan.

apechonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, manier salement » (v. Carrasco)

apecilhaire, -a (abs. Dicort) : q.q. que cèrca lo nas darrièr las aurelhas. (v. besucaire)

apecilhar (v. tr.) (abs. Dicort) : abocinar ; copar a tròces. (v. pecilhar)

apecilhat (abs. Dicort), -ada : abocinat, -ada. (v. pecilhat)