|
|
|
|
|
|
aparelh : pèças o organs que trabalhan ensemble per un usatge precís ; aprèstes ; ensemble dels aparelhs d'un naviri. aparelhadament (v. Ubaud Dicort) : « adv, en (bon) ordre » (L. 23) aparelhaire, -aira : persona qu'aparelha q.q. ; persona que pren la mar. aparelhament : accion de provesir q.q. d'aparelhs ; accion de prene la mar. aparelhar (v. tr.) : provesir d'un aparelh o d'aparelhs ; apariar ; acoblar ; aprestar ; prene la mar. aparelhar (s') : se provesir d'un aparelh o d'aparelhs ; s'aprestar. Ven de se far aparelhar los uèlhs e las aurelhas. aparelhatge : accion de prene la mar. aparéncia nf (R. IV, 429) : aspècte exterior. (v. aparéncias) aparéncias (f. pl.) : signes exteriors. aparent, -a : que se vei ; que sembla çò qu'es pas : Movement aparent del solelh. Mòrt aparenta. aparentament 1 adv : en aparéncia. aparentament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « apparentement » (Alibert) aparentar (v. tr.) : donar de parents per aliança. aparentar (s') : venir parents per aliança. aparentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « apparenté, allié, ée » TdF jos ‘aparenta’ aparentatge nm, cf Ubaud Dicort : « apparentage » (Rapin) apàrer (v. intr.) (R. IV, 428) (abs. Dicort) : aparéisser / aparir. (v. aparir) apargament nm, cf Ubaud Dicort : « parc ; parcage (néol.) » (Laus) ; « acte de parquer une voiture » (v. Rapin jos ‘parquer’) apargar v (v. çai sus) : « v tr, parquer (une voiture) » (Laus) apariada : acoblament. apariaire, -aira n : persona qu'apària (t. a.) apariament nm, cf Ubaud Dicort : « appariement » (Alibert) apariar (v. tr.) (R. IV, 415) : acoblar ; aparelhar ; assortir ; ajustar ; coordinar ; assimilar ; comparar ; assemblar. apariatge nm / apariament (v. apariament) : accion d'assortir ; t. a. çaisús (apariar), « appariement, accouplement, assortiment, assemblage » TdF ‘apariage’. aparicion : accion d'aparéisser. Las aparicions de Lorda. aparir (v. intr.) : aparéisser. aparitor nm : « appariteur » ; forron (vailet de vila). (v. TdF) aparon nm, cf Ubaud Dicort : « branche de vigne qui porte les nouveaux jets, courson, billon, sarment » TdF aparonaire nm, cf Ubaud Dicort : « jaugeur, v. jaujaire » TdF aparonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ménager le courson de la vigne, laisser les crossettes, v. podar ; jauger et marquer une barrique, v. jaujar » (v. TdF) aparra nf, cf Ubaud Dicort : v. passera. (v. TdF jos ‘passero’) aparrat nm, cf Ubaud Dicort : v. passerat, parrat. (v. TdF jos ‘passerat’) aparratièira nf, cf Ubaud Dicort : « trou à moineaux » (v. Rapin jos‘moineau’) aparratum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. aparrat) aparre nm, cf Ubaud Dicort : v. passerat, parrat. (v. TdF suppl) aparroquiada nf, cf Ubaud Dicort : (v. aparroquiar) aparroquiar (v. tr.) : acandolar ; apracticar. aparroquiat, -ada : acandolat, -ada. apartament : ensemble de las pèças d'un edifici, d'un ostal que i vivon una o mantunas personas. (Per « mantunas », plural de mantun, v. mant.) apartar (v. tr.) : escartar ; separar ; desunir ; garar. apartar (s') : s'escartar ; se separar; se desunir ; se garar. apartat (< cat.) nm : v. alinèa, cf Ubaud Dicort. « aparténer / apartenir » : v. aperténer. apartesir (v. tr.) : devesir ; partir ; despartir ; desapartir. Lor apartesiguèt sa fortuna abans de morir. apartesit, -ida : devesit, -ida ; despartit, -ida. aparturiment nm, cf Ubaud Dicort : « accouchement » (L. 23) aparturir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, accoucher de , enfanter » (L. 23) « apaselar » : v. amaserar. apasiar (v. tr.) (L. 23 - R. VI, 79) [veire apasimar, cf Ubaud Dicort] : amaisar / calmar / apasimar. Per apasiar sa colèra s'anèt passejar tot sol. apasiar [veire apasimar] (s') v pron : s'amaisar / se calmar / s'apasimar. apasiat [veire apasimat], -ada : calmat / amaisat / apasimat. apasimaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui apaise, pacificateur » TdF jos ‘apasiaire’ apasimar (v. tr.) : apasiar / amaisar / calmar. apasimar (s') : s'apasiar / s'amaisar / se calmar. La mar s'apasimèt al cap de tres jorns de baujum. apasimat, -ada : apasiat, -ada ; amaisat, -ada ; calmat, -ada. apasiment nm, cf Ubaud Dicort : « apaisement » (Fettuciari, Sèrras) apasomir [veire apasimar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet normal d'apasimar. apasomir [veire apasimar] (s') v pron : doblet normal de s'apasimar. apasomit [veire apasimat], -ida : apasimat, -ada. « A-pas-qu'un-uèlh » (l.p.) (v. 20, 2 a) : escais de persona bòrlha. apasserat nm (non preconizat Dicort) : v. passerat. apassionadament : d'un biais apassionat, amb passion. apassionant, -a : que passiona bravament. apassionar (v. tr. e intr.) : passionar. apassionar (s') : se passionar. S'apassiona per tot çò novèl. apassionat, -ada : plen, -a de passion ; portat, -ada a s'apassionar ; amodat, -ada per una passion. Amor apassionat. Persona apassionada. apastada nf (Alibert ; abs. Dicort) : mangisca per un repais mai que mai per d'animals. (v. pastada)
|
|
apastaire, -aira : persona qu'avida, que dona l'apastada. apastar (v. tr.) : abeurar los pòrcs ; apaissar / escar. M'a pas jamai agradat d'apastar los pòrcs. apastatge : accion d'apastar. apastelar (v. tr.) : afrabar ; demolir ; bresar. apastelat, -ada : inegalament moscalhat, -ada. apastencar (v. tr.) : far pàisser. apastrassir (s') (pej.) : viure coma un pastre ; s'apelaudir. (v. TdF suppl) apasturada nf, cf Ubaud Dicort : « pâture qu’on donne à la fois, feuille qu’on donne aux vers à soie » TdF apasturaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui donne la pâture » TdF apasturar / apasturgar (v. tr.) : donar de pastura al bestial ; avidar ; aprestar los aliments. (v. TdF jos ‘apastura’) apasturar (s’) / apasturgar (s’) v pron : « prendre sa pâture, se repaître » TdF jos ‘apastura’ apasturat, -ada / apasturgat, -ada : provesit, -ida en pastura. apasturatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de repaître, d’appâter » TdF apasturgaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. apasturaire. (v. apasturar) apasturgar v : v. apasturar. apatacar (v. tr.) : tustassar, tusta que tustaràs. L'apataquèron e l'afrabèron. apatacat, -ada : tustassat, -ada aicisèm (bravament) apatafiolar (v. tr.) (francizat al sègle XVII (v. Alibert e patafiolar)) : engimbar ; organizar. apatafiolat, -ada adj : (v. apatafiolar). apatalhonir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chiffonner, froisser » TdF ‘apataiouni’ apatarir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire patarin (secte hérétique) » (L. 23) apatia : manca permanenta de reaccion, a causa d'una abséncia de volontat, d'energia o de sensibilitat. apatiar (v. tr.) / apastiscar (v. tr.) (R. IV, 451) (abs. Dicort) : repàisser ; repasimar [v. pati] ; « rendre commun, vulgariser » (v. TdF ‘apatia’). apatiat, -ada adj / apasticat, -ada (abs. Dicort) : « repu, ue, blasé, ée ; commun, une, vil, ile, trivial, ale » TdF jos ‘apatia’. apatic, -a : mòl, -a / indiferent, -a / inchalhent, -a. apaticament : inchalhentament. apatir v (non preconizat Dicort) : v. patir. apatita nf (abs. Dicort) : fosfat de calci, « apatite » (Rapin). apatocar (v. tr.) : (arc.) far de bracèls de fen ; amontetar. apatocat, -ada : amontetat, -ada ; abracelat, -ada (arc.) apatrassar (s') : s'espatar / s'espatarrar. S'apatrassèt dins la fanga sens se far mal. apatrassat, -ada : espatat, -ada / espatarrat, -ada. apatrid ~ apatride, -da adj, cf Ubaud Dicort : « apatride » (Sèrras-Ess.) apatrida (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort) : sens cap de nacionalitat. (v. apatrid) apatrissar (v. tr.) : arrengar. apatrissat, -ada : arrengat, -ada. apatronar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, exécuter d’après un patron déterminé » (L. 23) apatuar 1 (v. intr. arc.) : fa pacha / far pacte amb q.q. « apatuar » 2 v : prononciacion d'apatugar. apatugar (v. tr.) : alispar ; blandir ; amalugar. apatugat, -ada : alispat, -ada ; blandit, -ida ; amalugat, -ada. apatussir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire pâturer » (Brun Glossari Oc-Fr) apaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, diminuer » (L. 23) apauquir (v. tr.) : amendrir. apauquir (s') : s'amendrir ; mermar ; diminuir / demenir. apauquit, -ida : diminuit, -ida ; t.a. çaisús. apaurieirir v : v. apaurir 1. apauriment : accion de venir pus paure. apaurir 1 / apaurieirir (v. tr.) : far venir pus paure. Far d'almòinas apaurís pas. apaurir / apaurieirir (s') : venir pus paure. apaurir 2 (v. tr.) : espaurir / espaurugar / englajar. apaurir (s') : se gastar (temps) (v. TdF jos ‘apauri 1’) ; trapar paur. Quand novembre se sarra, lo temps s'apaurís. apaurit, -ida : pus paure, -a ; englajat, -ada. apausador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être apposé » (L. 23) apausar (v. tr.) : metre ; aplicar. apausar (s') : far una pausa ; se pausar. apausat, -ada : pausat, -ada (t.a.) ; descansat, -ada. apautada nf : « chute sur les mains [v. apautal] ; ‘pompe’, exercice de gymnastique militaire » (Brun Glossari Oc-Fr) apautal nm (abs. Dicort) : casuda sus las patas o sus las mans [v. apautar (s’)] ; timplal. apautar (v. tr.) : far tombar sus las patas o sus las mans. apautar (s') : s'espatarrar (tombar a quatre patas o sus las mans) apautons (d'-) : a quatre patas. apax nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) hapax » (Sèrras-Ess.) apcha / àpia nf : pigassa / destral, « hache recourbée, erminette » TdF jos ‘aisso 1’. apcheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite hache » (L. 23) apchòt nm, cf Ubaud Dicort : « hachereau, outil de résinier » (v. Per Noste) apecar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « avoir de la peine à » (v. TdF) apèch : gland / agland. apechalar (s') : se plantar per badar los que passan. apechalat, -ada : plantat, -ada per badar los que passan. apechonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, manier salement » (v. Carrasco) apecilhaire, -a (abs. Dicort) : q.q. que cèrca lo nas darrièr las aurelhas. (v. besucaire) apecilhar (v. tr.) (abs. Dicort) : abocinar ; copar a tròces. (v. pecilhar) apecilhat (abs. Dicort), -ada : abocinat, -ada. (v. pecilhat) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|