anujament : accion o resulta d'anujar o de s'anujar.

anujança : embestiament.

anujant, -a : embestiant, -a.

anujar / anojar [veire  anujar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : atediar / embestiar.

Las formas etimologicas en e- son encara utilizadas amens en Gasconha, Lemosin e Roergue : v. enojar / enujar. (R. IV, 344-345 - L. 150)

anujar / anojar [veire  anujar] (s') v pron : s'atediar / s'embestiar.

anujor nf (Sèrras-Ess.) : anuèg / anugièr / embestiament, « ennui » (Rapin) .

anujós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « ennuyeux, euse, v. fastigós » (v. TdF jos ‘enuious’)

anular 1, -a adj : que a la forma d'un anèl.

Un eclipsi anular.

anular 2 nm : det de l'anèl.

anullable, -bla : que pòt èsser anullat, -ada.

anullacion : accion o resulta d'anullar.

anullar (v. tr. e intr.) (R. IV, 347) : declarar nul ; enlevar fòrça o valor a una lei, a una disposicion...

Un maridatge catolic valid pòt pas èsser anullat.

anullat, -ada : declarat, -ada nul, -la.

anuresia : abséncia de miccions per retencion d'urinas.

anuria : arrèst de la secrecion urinària pels rens.

anus nm (lat.) : trauc del tafanari (trauc del cuol)

anuscòpi (m.) : aparelh de forma tubulara per examèn de l'anus.

anuscopia : examèn de l'anus amb un anuscòpi.

anxietat nf (R. II, 101) (abs. Dicort) : brava inquietud ; estat d'instabililitat, « anxiété » (Faure). (v. ànsia)

anxiogèn, -a (abs. Dicort) : qu'amòda l'ànsia. v. ànsia. (v. ansiogèn)

anxiolitic (abs. Dicort) : tranquillizant. (v. ansiolitic)

aorist : temps de la conjugason grèga (passat indeterminat)

aoristic, -a : indeterminat, -ada ; relatiu, -iva a l'aorist.

aòrta nf : artèria màger que partís del còr.

aortic, -a : relatiu, -iva a l'aòrta.

aortiti (f.) : inflamacion de l'aòrta.

aortografia : tecnica radiologica per estudiar l'aòrta e sas ramificacions.

« apachonar / apechonar / pachaunar » v : v. apanochar.

apacientar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre patient » TdF apacienta’

apacientar (s’) v pron : « devenir patient, prendre patience » TdF

apadoïr (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : alimentar / noirir / apanar. 

apadoïr (s') : s'apanar / se noirir ; profeitar ; s'enriquir.

apagable, -bla : que pòt èsser apasiat, -ada.

apagament nm / apagança nf : amaisament. v. amaisar.

apagar (v. tr.) : apasiar. v. apasiar

apagar (s') : s'apasiar.

apagelar (v. tr.) : copar de lenha a longor donada e l'amontetar ; rengar ; amontetar ; conclure un afar ; baclar un maridatge.

apagelar (s') : tombar d'acòrdi ; s'endevenir.

An capitat de s'apagelar.

apairit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « inséparable de son père, qui veut toujours être avec lui » TdF apeiri’

apais : aliment ; esca.

apaïsanir [ ~ apaisanir] (s’) / apaïsandir [ ~ apaisandir] (s') v pron : prene l'anar d'un païsan.)

apaïsanit [ ~ apaisanit], -ida / apaïsandit [ ~ apaisandit], -ida adj : qu'a l'anar d'un païsan.

apaisar (non preconizat Dicort) e derivats : v. apasiar e apasimar, cf Ubaud Dicort.

apaïsar (s') : s'acostumar a un país novèl.

apaissar (v. tr.) : alimentar ; avidar.

apaissar (s') : s'alimentar ; s'avidar.

apaissat, -ada : embucat, -ada ; apaissonat, -ada.

apaissonar (v. tr.) : embucar un mainatge de papòla ; embucar un animal.

apaissonar (s') : s'embucar.

apalar (v. tr.) : palejar.

apalhada nf / apalhat nm : jaç del bestial.

apalhadura : palha que se met dins los esclòps.

apalhaire, -aira : persona qu'apalha lo bestial.

apalhar (v. tr.) : preparar lo jaç del bestial.

apalhar (s') : metre pels pès un fen qu'es pas bon.

apalhassar (s') : se jaire sus una palhassa ; se jaire noncalentament ; s'espalhassar / s'espatarrar dins la palha.

Las vacas s'apalhassèron dins la palha fresca.

apalhassat, -ada : espalhassat, -ada.

apalhat nm : v. apalhada.

apalhatge : accion d'apalhar.

apalhon nm, cf Ubaud Dicort : « filtre fait avec une poignée de paille ou de brindilles, qu’on met dans la cuve devant le trou de la cannelle » TdF apaioun’

 

 

 

apalhum nm sg : apalhada / apalhat (jaç del bestial) (v. TdF apaiun’)

apalliment : accion de venir palle / pallitge.

apallir (v. tr.) : far venir palle.

apallir (s') : venir palle ; deperir.

apallit, -ida : palle, -a ; pallufèc, -a.

La tinta apallida d'un manuscrit vièlh.

apalmar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tirar amb una palma o una bòla ; puntar ; alisar amb la man.

apalús 1 nm, cf Ubaud Dicort : « maque, outil pour broyer le chanvre, v. barja » (v. TdF)

apalús 2 nm : (tèrra cultivada en riba d’una palús), cf Ubaud Dicort [v. palús; « marais, marécage » (Azaïs)

apanaire, -aira n : que fornís de pan.

apanament nm (R. IV, 406) : noiridura.

apanar 1 (v. tr.) (R. IV, 406) : fornir de pan ; fornir la verquièira.

apanar (s') v pron (R. IV, 406) : se provesir de pan.

apanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper à pans, émousser les angles » TdF apana 2’

apanat nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui est à la charge, au pain, au service de qqn » (L. 22)

apanatge : provision de pan ; fornidura de pan ; pension alimentària ; monopòli.

Degun a pas l'apanatge de la saviesa.

apanatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, apanager, v. pensionar » (v. TdF apanaja’)

apançar (v. tr.) : emplenar la pança.

apançar (s') : s'emplenar la pança.

apanochada : malmanetjament ; porquejada.

apanochar / apanochir (v. tr.) : patolhar ; mal manejar ; porquejar / sabracar ; agorrufar.

apanochar / apanochir (s') : s'espelhandrar ; s'agorrufar; se virar en sansolha (femna)

apanochat, -ada ; apanochit, -ida : espelhandrat, -ada.

apanochiment : accion o resulta d'apanochir.

apanochir : v. apanochar.

apanolhar (s') : metre de panolha ; gaissar (plantas)

apantir (s') : venir ruste.

apantit, -ida : ruste, -a.

apapachar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. papach)

apapaissonar (v. tr.) : doblet d'apaissonar.

apapesir (s') : desparlar de vielhum ; s'agrolir ; s'arrossir.

Es vengut que s'es apapesit.

apapesit, -ida adj e n : agrolit, -ida / arrossit, -ida.

apaquetar (v. tr.) : metre en paquet.

apaquetat, -ada : en paquet.

apara ! interj, cf Ubaud Dicort : « cri d’avertissement pour dire : ‘prends garde à telle chose qui est en danger d’être volée ou dévorée’ » (v. TdF jos ‘apara’)

apara-lo ! interj, cf Ubaud Dicort : « interdis-le, se dit en Languedoc pour faire honte » (v. TdF jos ‘apara’)

aparada nf / aparament (v. aparament) : defensa, « protection »TdF.

aparador nm, cf Ubaud Dicort : « défenseur » (Carrasco)

aparaire, -aira n : « celui, celle qui pare, qui tend la main pour recevoir » ; persona que se bat per una causa. (v. TdF)

aparament nm, cf Ubaud Dicort : « action de parer, défense ; protection ; prohibition » TdF

« aparan » nm : v. parran.

aparant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dont l’entrée est prohibée aux bestiaux, en parlant des pacages » TdF

aparar (v. tr.) : sostar ; defendre ; gandir. (v. TdF)

« Per aparar nòstra lenga,

de vièlhs de quatre vints ans » J.B.

aparar (s') : se gandir ; se defendre.

« aparassar » (s') : v. s'apatrassar.

« aparat» 1 nm : v. passerat.

aparat 2 nm (R. II, 101) : solemnitat ; « préparatif » TdF.

aparat 3, -ada adj : « défendu, ue, protégé, ée » TdF jos ‘apara’

aparatge nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : trabalhs d'aparament contra un aigat.

aparcèlament nm, cf Ubaud Dicort : « morcellement, division en parcelles, plan parcellaire, partage » TdF

aparcelar (v. tr.) (R. IV, 438) : abocinar ; devesir ; aparçonar ; apecilhar ; desapartir.

Refusèt que sa bòria foguèsse aparcelada.

aparcelat, -ada : t. a. çaisús.

aparçonar (v. tr.) (R. IV, 438) : aparcelar ; desapartir.

aparçonat, -ada : totas las accepcions d'aparcelar.

aparegut, -uda adj (R. IV, 429) : « apparu, ue » TdF jos ‘aparèisse’.

apareissent, -a : qu'apareis.

aparéisser (v. intr.) : aparir.

Quand lo solelh apareis tot se reviscola.

apareissuda nf, cf Ubaud Dicort : « apparition » TdF