|
|
|
|
|
|
anujament : accion o resulta d'anujar o de s'anujar. anujança : embestiament. anujant, -a : embestiant, -a. anujar / anojar [veire anujar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : atediar / embestiar. Las formas etimologicas en e- son encara utilizadas amens en Gasconha, Lemosin e Roergue : v. enojar / enujar. (R. IV, 344-345 - L. 150) anujar / anojar [veire anujar] (s') v pron : s'atediar / s'embestiar. anujor nf (Sèrras-Ess.) : anuèg / anugièr / embestiament, « ennui » (Rapin) . anujós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « ennuyeux, euse, v. fastigós » (v. TdF jos ‘enuious’) anular 1, -a adj : que a la forma d'un anèl. Un eclipsi anular. anular 2 nm : det de l'anèl. anullable, -bla : que pòt èsser anullat, -ada. anullacion : accion o resulta d'anullar. anullar (v. tr. e intr.) (R. IV, 347) : declarar nul ; enlevar fòrça o valor a una lei, a una disposicion... Un maridatge catolic valid pòt pas èsser anullat. anullat, -ada : declarat, -ada nul, -la. anuresia : abséncia de miccions per retencion d'urinas. anuria : arrèst de la secrecion urinària pels rens. anus nm (lat.) : trauc del tafanari (trauc del cuol) anuscòpi (m.) : aparelh de forma tubulara per examèn de l'anus. anuscopia : examèn de l'anus amb un anuscòpi. anxietat nf (R. II, 101) (abs. Dicort) : brava inquietud ; estat d'instabililitat, « anxiété » (Faure). (v. ànsia) anxiogèn, -a (abs. Dicort) : qu'amòda l'ànsia. v. ànsia. (v. ansiogèn) anxiolitic (abs. Dicort) : tranquillizant. (v. ansiolitic) aorist : temps de la conjugason grèga (passat indeterminat) aoristic, -a : indeterminat, -ada ; relatiu, -iva a l'aorist. aòrta nf : artèria màger que partís del còr. aortic, -a : relatiu, -iva a l'aòrta. aortiti (f.) : inflamacion de l'aòrta. aortografia : tecnica radiologica per estudiar l'aòrta e sas ramificacions. « apachonar / apechonar / pachaunar » v : v. apanochar. apacientar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre patient » TdF ‘apacienta’ apacientar (s’) v pron : « devenir patient, prendre patience » TdF apadoïr (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : alimentar / noirir / apanar. apadoïr (s') : s'apanar / se noirir ; profeitar ; s'enriquir. apagable, -bla : que pòt èsser apasiat, -ada. apagament nm / apagança nf : amaisament. v. amaisar. apagar (v. tr.) : apasiar. v. apasiar apagar (s') : s'apasiar. apagelar (v. tr.) : copar de lenha a longor donada e l'amontetar ; rengar ; amontetar ; conclure un afar ; baclar un maridatge. apagelar (s') : tombar d'acòrdi ; s'endevenir. An capitat de s'apagelar. apairit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « inséparable de son père, qui veut toujours être avec lui » TdF ‘apeiri’ apais : aliment ; esca. apaïsanir [ ~ apaisanir] (s’) / apaïsandir [ ~ apaisandir] (s') v pron : prene l'anar d'un païsan.) apaïsanit [ ~ apaisanit], -ida / apaïsandit [ ~ apaisandit], -ida adj : qu'a l'anar d'un païsan. apaisar (non preconizat Dicort) e derivats : v. apasiar e apasimar, cf Ubaud Dicort. apaïsar (s') : s'acostumar a un país novèl. apaissar (v. tr.) : alimentar ; avidar. apaissar (s') : s'alimentar ; s'avidar. apaissat, -ada : embucat, -ada ; apaissonat, -ada. apaissonar (v. tr.) : embucar un mainatge de papòla ; embucar un animal. apaissonar (s') : s'embucar. apalar (v. tr.) : palejar. apalhada nf / apalhat nm : jaç del bestial. apalhadura : palha que se met dins los esclòps. apalhaire, -aira : persona qu'apalha lo bestial. apalhar (v. tr.) : preparar lo jaç del bestial. apalhar (s') : metre pels pès un fen qu'es pas bon. apalhassar (s') : se jaire sus una palhassa ; se jaire noncalentament ; s'espalhassar / s'espatarrar dins la palha. Las vacas s'apalhassèron dins la palha fresca. apalhassat, -ada : espalhassat, -ada. apalhat nm : v. apalhada. apalhatge : accion d'apalhar. apalhon nm, cf Ubaud Dicort : « filtre fait avec une poignée de paille ou de brindilles, qu’on met dans la cuve devant le trou de la cannelle » TdF ‘apaioun’
|
|
apalhum nm sg : apalhada / apalhat (jaç del bestial) (v. TdF ‘apaiun’) apalliment : accion de venir palle / pallitge. apallir (v. tr.) : far venir palle. apallir (s') : venir palle ; deperir. apallit, -ida : palle, -a ; pallufèc, -a. La tinta apallida d'un manuscrit vièlh. apalmar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tirar amb una palma o una bòla ; puntar ; alisar amb la man. apalús 1 nm, cf Ubaud Dicort : « maque, outil pour broyer le chanvre, v. barja » (v. TdF) apalús 2 nm : (tèrra cultivada en riba d’una palús), cf Ubaud Dicort [v. palús] ; « marais, marécage » (Azaïs) apanaire, -aira n : que fornís de pan. apanament nm (R. IV, 406) : noiridura. apanar 1 (v. tr.) (R. IV, 406) : fornir de pan ; fornir la verquièira. apanar (s') v pron (R. IV, 406) : se provesir de pan. apanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper à pans, émousser les angles » TdF ‘apana 2’ apanat nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui est à la charge, au pain, au service de qqn » (L. 22) apanatge : provision de pan ; fornidura de pan ; pension alimentària ; monopòli. Degun a pas l'apanatge de la saviesa. apanatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, apanager, v. pensionar » (v. TdF ‘apanaja’) apançar (v. tr.) : emplenar la pança. apançar (s') : s'emplenar la pança. apanochada : malmanetjament ; porquejada. apanochar / apanochir (v. tr.) : patolhar ; mal manejar ; porquejar / sabracar ; agorrufar. apanochar / apanochir (s') : s'espelhandrar ; s'agorrufar; se virar en sansolha (femna) apanochat, -ada ; apanochit, -ida : espelhandrat, -ada. apanochiment : accion o resulta d'apanochir. apanochir v : v. apanochar. apanolhar (s') : metre de panolha ; gaissar (plantas) apantir (s') : venir ruste. apantit, -ida : ruste, -a. apapachar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. papach) apapaissonar (v. tr.) : doblet d'apaissonar. apapesir (s') : desparlar de vielhum ; s'agrolir ; s'arrossir. Es vengut que s'es apapesit. apapesit, -ida adj e n : agrolit, -ida / arrossit, -ida. apaquetar (v. tr.) : metre en paquet. apaquetat, -ada : en paquet. apara ! interj, cf Ubaud Dicort : « cri d’avertissement pour dire : ‘prends garde à telle chose qui est en danger d’être volée ou dévorée’ » (v. TdF jos ‘apara’) apara-lo ! interj, cf Ubaud Dicort : « interdis-le, se dit en Languedoc pour faire honte » (v. TdF jos ‘apara’) aparada nf / aparament (v. aparament) : defensa, « protection »TdF. aparador nm, cf Ubaud Dicort : « défenseur » (Carrasco) aparaire, -aira n : « celui, celle qui pare, qui tend la main pour recevoir » ; persona que se bat per una causa. (v. TdF) aparament nm, cf Ubaud Dicort : « action de parer, défense ; protection ; prohibition » TdF « aparan » nm : v. parran. aparant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dont l’entrée est prohibée aux bestiaux, en parlant des pacages » TdF aparar (v. tr.) : sostar ; defendre ; gandir. (v. TdF) « Per aparar nòstra lenga, de vièlhs de quatre vints ans » J.B. aparar (s') : se gandir ; se defendre. « aparassar » (s') : v. s'apatrassar. « aparat» 1 nm : v. passerat. aparat 2 nm (R. II, 101) : solemnitat ; « préparatif » TdF. aparat 3, -ada adj : « défendu, ue, protégé, ée » TdF jos ‘apara’ aparatge nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : trabalhs d'aparament contra un aigat. aparcèlament nm, cf Ubaud Dicort : « morcellement, division en parcelles, plan parcellaire, partage » TdF aparcelar (v. tr.) (R. IV, 438) : abocinar ; devesir ; aparçonar ; apecilhar ; desapartir. Refusèt que sa bòria foguèsse aparcelada. aparcelat, -ada : t. a. çaisús. aparçonar (v. tr.) (R. IV, 438) : aparcelar ; desapartir. aparçonat, -ada : totas las accepcions d'aparcelar. aparegut, -uda adj (R. IV, 429) : « apparu, ue » TdF jos ‘aparèisse’. apareissent, -a : qu'apareis. aparéisser (v. intr.) : aparir. Quand lo solelh apareis tot se reviscola. apareissuda nf, cf Ubaud Dicort : « apparition » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|