antigalactic,-a : qu'amòda la diminucion o la supression de la secrecion del lach.

antigang adj, cf Ubaud Dicort : « antigang » (Per Noste)

antigèl (adj. e subs.) : qu'empacha de gelar ; substància que, ajustada a un liquid, l'empacha de gelar.

antigèn : substància qu'amòda la produccion d'anticòrs.

antigenic, -a : relatiu, -iva als antigèns ; qu'amòda d'antigèns.

antigovernamental, -a : opausat, -ada a la politica del governament.

antigraminic, -a (adj. e subs.) : que fa la contra a las graminacèas ; substància fitotoxica.

antigravitacion nf : contra la gravitacion.

anti-idropic (v. p. 20, N.B. 2) (antiidropic (v. ANTI-)), -a adj : que combat l'idropisia.

anti-igienic (antiigienic (v. ANTI-)),-a adj : qu'es contrari,-ària a l'igièna.

anti-imperialisme [antiimperialisme] nm, cf Ubaud Dicort : oposicion a l'imperialisme.

antiimperialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « anti-impérialiste » (v. çai sus)

antiinfecciós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « anti-infectieux, -euse » (v. Rapin)

antiinflacionista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « anti--inflationniste » (v. Per Noste)

antiinflamatòri, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « anti-inflammatoire » (Rapin)

anti-inoptic (antiinoptic (v. ANTI-)),-a adj : bon contra lo sòm.

anti-istaminic [antiistaminic], -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : que s'apausa a l'accion de l'istamina dins l'organisme.

anti-isteric (antiisteric (v. ANTI-)), -a adj : que combat l'isteria.

antilhanisme nm, cf Ubaud Dicort : (ling) « antillanisme » (Per Noste). (v. Antilhas)

Antilhas (las -) : nom d'un archipèl de l'ocean atlantic, entre l'America del nòrd e l'America del sud.

antillide nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) anthyllide »

antilogic, -a : que va contra la logica.

antilòp (m.) : mena de mamifèr boïn.

antimagnetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antimagnétique » (Laus)

antimatèria nf, cf Ubaud Dicort : « antimatière » (Rapin)

antimefitic,-a : que fa la contra als gases mefitics.

antimilitarisme nm, cf Ubaud Dicort : « antimilitarisme » (Rapin)

antimilitarista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « antimilitariste » (Rapin)

antimissil adj, cf Ubaud Dicort : « antimissile » (Rapin)

antimonarquic, -a : contrari, -ària a la monarquia.

antimonarquisme nm, cf Ubaud Dicort : « antimonarchisme » (Rapin)

antimòni (m.) : mena de metal.

antimoniat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) antimonié, -e » (Laus)

antinefritic,-a : que combat las malautiás dels rens.

antineuralgic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort (v. neuralgic) : « antinévralgique » (Laus)

antineutrino nm, cf Ubaud Dicort : « antineutrino » ((Per Noste)

antineutron nm, cf Ubaud Dicort : « antineutron » (Rapin)

antinomia : oposicion d'una lei o d'una règla a una autra lei o una autra règla ; contradiccion vertadièira o aparenta entre doas leis naturalas.

antinomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antinomique » (Rapin)

Antiòquia [Antiòc n pr m, cf Ubaud Dicort] : vila de Turquia.

antioxidant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « antioxydant, -e » (Per Noste)

antiozonant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « antiozonant, -e »

antipalais nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. antepalatz.

antipapa nm (R. IV, 412) : papa esquismatic elegit en oposicion al Papa vertadièr.

Clamenç VII e Benezet XIII foguèron d'antipapas.

antiparallèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antiparallèle » (Rapin)

antiparasit, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « antiparasite » (Rapin)

antiparasitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « antiparasitaire » (v. çai sus)

antiparlamentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « antiparlementaire » (Rapin)

antiparlamentarisme nm, cf Ubaud Dicort : « antiparlementarisme » (Rapin)

antiparticula nf, cf Ubaud Dicort : « antiparticule » (Rapin)

antipatia : sentiment de repulsion per quicòm o q.q.

antipatic, -a : que desagrada.

Agacha d'èsser pas tant antipatic !

antipaticament : d'un biais antipatic.

antipatriòta n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « antipatriote ». (v. patriòta e antipatriotic)

antipatriotic, -a adj : contrari, -ària al patriotisme.

antipatriotisme nm, cf Ubaud Dicort : « antipatriotisme » (Rapin)

antipellicular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antipelliculaire » (Per Noste)

antipestilencial, -a : remèdi que lucha contra la pèsta.

antipiretic, -a : bon, -a contra la fèbre.

antipirina nf, cf Ubaud Dicort : « antipyrine » (Rapin)

antipiucèl, -a (adj. e subst.) (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. R. IV, 546 : ‘piucel) : contrari, -ària a la verginitat.

antipòde nm, cf Ubaud Dicort : « antipode » (Laus.)

antipòdes (f.) [nm pl] (v. Ubaud Dicort e TdF)] : punts de la tèrra diametralament opausats.

Sèm a las [als] antipòdes de Nòva Zelanda.

antipodisme nm, cf Ubaud Dicort : « antipodisme (sin. jonglariá amb los pès) » (v. Per Noste)

antipodista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « antipodiste » (Rapin)

antipoliomielitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antipoliomyélitique » (Per Noste)

antipolitic, -a : contrari,-ària a l'esperit de la politica.

Una mesura antipolitica.

antipollucion adj inv, cf Ubaud Dicort : « antipollution » (Per Noste)

antiproton nm, cf Ubaud Dicort : « antiproton » (Rapin)

antipruriginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « antiprurigineux, -euse » (Per Noste)

antipsicotic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « antipsychotique » (Per Noste)

antipsiquatria nf, cf Ubaud Dicort : « antipsychiatrie » (Per Noste)

antiputrescent, -a : antiseptic, -a.

antiquari, -ària : persona que crompa, vend o collecciona de causas ancianas.

D'antiquaris an pilhats un pauc totes los vilatges.

 

 

antiquitat nf : lo temps antic.

antirabic, -a : bon, -a contra la ràbia.

antiracisme nm, cf Ubaud Dicort : « antiracisme » (Per Noste)

antiracista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « antiraciste » (Per Noste)

antiraquitic, -a : bon, -a contra lo raquitisme.

antireglamentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « antiréglementaire » (Laus)

antireligiós, -osa : qu'es contra la religion.

Qualqu'un d'antireligiós fa pròva d'intolerància.

antireumatic, -a : bon, -a contra la rèuma (lo reumàs)

antirevolucionari, -ària : qu'es contra la revolucion.

antirovilh adj inv, cf Ubaud Dicort : « antirouille (néol.) » (Laus)

antiscientific, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antiscientifique » (Sèrras-Ess.)

antiscorbutic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. anti-escorbutic.

antiscrofulós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. anti-escrofulós.

antisegregacionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « antiségrégationniste » (Laus)

antisemita adj e n (dels dos genres) : qu'asira los Josieus.

antisemitic, -a : relatiu, -iva a l'antisemitisme.

antisemitisme : asir dels Josieus.

antisepsia : prevencion de las malautiás infecciosas.

antiseptic, -a (adj. e subs. m.) : qu'empacha la putrefaccion.

antiserum : serum que conten d'anticòrs.

antisidaïc, -a : remèdi contra lo sidà.

antisimetric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antisymétrique » (Per Noste)

antisifilitic, -a : remèdi contra la sifilís.

antisismic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antisismique » (Per Noste)

antisocial, -a : contrari, -ària a l'òrdre social.

Es totjorn estat mai o mens antisocial.

antispasmodic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : v. anti-espasmodic.

antistatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. anti-estatic.

Antistènes : prenom.

antistròfa nf : ensemble de vèrses que correspondon ric-a-ric a l'estròfa precedenta ; repeticion de mots dins un òrdre invertit.

antiterrorista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « antiterroriste » (Sèrras-Ess.)

antitèsi (f.) : proposicion contrària a una autra proposicion.

antitetanic, -a : bon,-a contra lo tetanòs.

antitetic, -a : relatiu, -iva a l'antitèsi ; que fa antitèsi.

antitoxic, -a : que fa la contra a una toxina.

antitoxina : cadun dels elements solubles del sang qu'an lo poder de contrar las toxinas.

antituberculós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « antituberculeux, -euse » (Laus)

antitussiu, -iva adj e nm, cf Ubaud Dicort : « antitussif, -ive » (Per Noste)

antitust adj invar, cf Ubaud Dicort : « antichoc » (Sèrras)

antivariolic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antivariolique » (Rapin)

antivariolós, -osa (abs. Dicort) : bon contra la variòla. (v. antivariolic)

antivenerian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antivénérien, -enne » (v. Rapin)

antiviral, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « antiviral, -e » (Sèrras-Ess.)

(La tièira çaisús e la tièira çaijós son pas brica complètas, que tot un fum d'autres mots pòdon èsser formats aital.)

ANTO- : forma prefixada del grèc anthòs (flor)

antobiologia : estudi de la biologia florala.

antocianina : matèria coloranta dins lo chuc de fòrça plantas.

antoclorina : borda de flor ; involucre de flor.

antòdi : partida ventrala dels equinodèrms.

antofag, -a : que s'avida de flors.

antofil, -a : que va de flor en flor.

Las abelhas son antofilas.

antofilita : mena de mineral.

antofita : planta amb de flors.

antogèn, -a : que pòt formar de flors o amodar la formacion de flors.

antogenèsi (f.) : produccion de flors.

antogenic, -a : relatiu, -iva a l'antogenèsi ; amodat, -ada per las flors.

antologia nf : causida literària representativa d'un autor, d'un genre, d'una epòca.

antologic, -a : digne, -a de far partida d'una antologia ; de flor / de primièira borra (l.p.)

antologista (m. e f.) : persona que fa d'antologias.

Antòni - Antonin - Tòni : prenoms masc.

Antonieta - Tonieta : prenoms fem.

antonim : mot que vòl dire lo contrari d'un autre.

Normal e anormal son d'antonims.

antonimia : natura de çò antonim.

antonina adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « variété de prune, v. agostenc » (v. TdF)

antonomasia nf : utilizacion d'un epitèt, d'un títol oficial d'una perifrasa... en lòc del nom pròpri de q.q. o, al sens contra, l'utilizacion d'un nom pròpri en lòc d'un apellatiu.

Un Picasso (en lòc de « un grand penheire »)

antonomastic, -a : relatiu, -iva a l'antomastia.

antonomasticament : d'un biais onomastic.

antopolip : polip caracteristic dels antozoaris.

antotaxia : branca de la morfologia botanica qu'estúdia las inflorescéncias.

antoxantina : antoclorina. v. pus abans.

antozoaris (m.pl.) : familha de cnidaris.

ANTR- : forma prefixada del grèc antròn (cavitat anatomica) v. antrectomia - antrotomia.

ANTRAC- : forma prefixada del grèc anthrax, -akòs (carbon) v. antracita.

antracèn (m.) : idrocarbur aromatic triciclic.

antracenic, -a : relatiu, -iva a l'antracèn.

Òli antracenic.

antracic, -a : relatiu, -iva a un antrax ; que patís d'un antrax.

antracita (subs. fem. e adj.) : varietat de carbon bravament ric en carbona ; gris foscós.

antracitic, -a : que revèrta l'antracita ; relatiu, -iva a l'antracita.

antracitifèr, -a : que conten d'antracita.