anonim, -a : inconegut, -uda ; que vòl demorar aital.

Autor anonim.

Òbra anonima.

anonimament : d'un biais anonim.

anonimat nm : estat de çò anonim, d'una persona anonima.

anonir (v. tr.) : anientar ; amontetar lo cambe abans lo cardatge. (v. Alibert)

anonit, -ada : anientat, -ada ; amontetat, -ada.

anopsia : insufiséncia o manca de vista.

anor, -a adj, cf Ubaud Dicort : (zool.) « anoure » (Laus)

anorac (m.) : vèsta longa, cauda, impermeabla e aplechada d'una capucha.

« Anorac » ven dels Esquimals.

anòrc, -a (abs. Dicort) : sens testiculs.

Persona anòrca.

anorectal, -a : relatiu, -iva a l'anus (lat.) e al rectum (lat.)

anorectic, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que patís d'anorexia ; relatiu, -iva a l'anorexia ; remèdi que còpa lo tròp d'apetís. (v. anorexic)

anorexia : pèrdia de l'apetís ; refús patologic de s'alimentar (anorexia mentala)

anorexic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « anorexique » (Per Noste, Basic)

anorexigèn, -a : qu'amòda l'anorexia.

anorgasmia : abséncia d'orgasme dins l'acte sexual.

anormal, -a : contrari , -ària a la nòrma.

anormalament adv, cf Ubaud Dicort : « anormalement » (Rapin)

anormalitat nf : estat de çò anormal.

anorquia (abs. Dicort) : abséncia congenitala d'onglas (f.).

anorquidia (abs. Dicort) : estat de lo qu'a pas de testiculs, « anorchidie » (Rapin).

anorrir (TdF jos ‘anouï’ ;  abs. Dicort) (v. tr.) : entestesir ; estequir. (v. anosir)

anorrir (s') v pron (TdF jos ‘anouï’ ;  abs. Dicort) : s'entestesir / s'estequir. (v. anosir (s’))

anorrit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert ) : entestesit, -ida ; magre ,-a ; estequit, -ida. (v. anosit)

anosar (s') (abs. Dicort) : ofegar a dich de tossir. (v. anoar (s’))

anosiment : amagriment ; marrana.

anosir (v.tr.) : afeblir ; abenar ; anorrir ; estequir. (TdF jos ‘anouï’)

anosir (s') : s'afeblir ; s'abenar ; s'anorrir ; s'estequir.

anosit, -ida : incult, -a ; esteril, -a ; + t. a. del vèrb anosir.

Una tèrra anosida.

Una feda anosida.

anosmia : diminucion o pèrdia de l'odorat.

anotacion : accion o resulta d'anotar.

Los marges del libre èran claufits d'anotacions.

anotador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'anòta. (v. anotaire)

anotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui annote, annotateur » TdF

anotar (v. tr.) : far un comentari en marge d'un tèxt o en bas de pagina ; metre un comentari dins lo marge d'una pagina d'escolan ; metre una chifra de 0 a 20 a la debuta d'una pagina d'escolan corregida.

anotator, -tritz n : « annotateur, trice » (v. Rapin). (v. anotaire)

anotge, -tja n : anhèl o anhèla d'un an.

anotjalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les antenois en général » TdF anoujaio’

anotjàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros antenois ; gros imbécile » TdF anoujas’

anotjièr nm, cf Ubaud Dicort : « berger préposé à la garde des antenois, dans les grands troupeaux, v. vacivièr » (v. TdF anougié’)

anotjon nm, cf Ubaud Dicort : « petit antenois » TdF anoujoun’

anovulacion : abséncia d'ovulacion.

anovulatòri, -a : natura d'un cicle menstrual que las menstruas i son pas estadas precedidas per una ovulacion.

anoxemia : manca d'oxigenacion del sang.

anoxia : privacion d'oxigèn.

anoxibiòsi (f.) : anaerobiòsi. v. anaerobiòsi.

anquejar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : cuolejar (bolegar las ancas). (v. ancar)

anquerita : mena de mineral.

anquet nm, cf Ubaud Dicort : « hameçon, v. croquet » (v. TdF)

anqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite hanche ; moitié du derrière d’un agneau ou d’un chevreau »  (v. TdF)

anquièr nm : « hanches d’un animal », cropa (v. TdF).

Rebalava coma podiá son anquièr de cavala.

ANQUILO- : forma prefixada del grèc ankulôs (corbat)

anquilosar (v. tr.) : diminuir la mobilitat d'una articulacion.

anquilosar (s') : s'agrepir / s'encrocar.

L'òme totjorn jagut finís que s'anquilòsa.

anquilosat, -ada : agrepit, -ida / encrocat, -ada.

Ai la man anquilosada sus la mirga de l'ordenador

anquilòsi (f.) : limitacion mai o mens granda de la mobilitat d'una articulacion.

 

anquilostòm : vèrme parasit del budèl prim (dins los païses cauds) e qu'amòda l'anemia.

anquilostomiasi (f.) : malautiá amodada per l'anquilostòm.

ansa (L. 22) : quèrba / carba.

Ansèlm [ ~ Ansèlme] : prenom.

anserina (plt.) : èrba farinèla (Chenopodium)

ànsia nf : pensament ; lagui ; preocupacion.

Son ànsia se podiá legir dins sos uèlhs.

ansin (adv.) : v. atal / aital.

ansiogèn, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anxiogène » (Per Noste)

ansiolitic [, -a] adj e nm, cf Ubaud Dicort : tranquillizant (med.) / remèdi que tranquilliza.

ansiós, -osa : laguiós, -osa.

ansiosament adv : laguiosament.

anta 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : relaisset ; parabanda ; bòrd de taula ; arca de pont.

anta 2 (vergonha) nf, cf Ubaud Dicort : « honte ; parties honteuses du corps ; injure, invective » (L. 22) (v. antar)

antagonic, -a : opausat, -ada. (t. tecn. de filosofia)

Contradiccion antagonica.

Doctrinas antagonicas.

antagonisme : oposicion ; lucha ; rivalitat.

antagonista (adj. e subs. m. e f.) : opausat, -ada ; rival, -a ; adversari, -ària.

Muscles antagonistas : muscles opausats.

La polícia separèt las doas antagonistas.

« antal » : v. aital - atal.

antalgic, -a adj e nm : que s'opausa a la dolor.

Remèdi antalgic.

Medecina antalgica.

antan (adv.) : l'an passat ; autres còps.

Antan faguèt de secada ; ongan fa de pluèja.

antar (v. tr.) : insolentar ; otratjar ; desonorar. (v. anta 2)

antarada : talvera ; cance ; capvirada.

L'antarada se laura totjorn en darrièr.

antartic, -a (adj. e subs.) (R. II, 115) : relatiu, -iva al pòl sud.

antat, -ada : insolentat, -ada ; otratjat, -ada ; desonorat, -ada.

ANTE- : prefix que marca anterioritat de temps o de posicion.

antecambra (abs. Dicort) : pèça o cambra abans la pèça principala. (v. anticambra)

Far antecambra : esperar son torn.

antecapèla (abs. Dicort) : pèça d'intrada a una capèla.

antecedéncia nf (abs. Dicort) (t. tecn. de geografia) : caractèr d'una ribièira poderosa que sèrva son traçat inicial ni per tot ; t. tecn. de musica, de logica, de matematicas, « antécédence » (Rapin).

antecedent, -a adj e n (R. II, 389) : que ven abans quicòm mai. (v. antecedents)

Ai lo libre que me prestèras : « libre » es aicí l'antecedent de « que »

antecedents (m.pl.) : tot çò que ven abans quicòm mai.

antecessor nm, cf Ubaud Dicort : « prédécesseur, ancêtre, v. avi, davancièr » (v. TdF)

antecrist [Antecrist n pr m, cf Ubaud Dicort] : pastamessorgas que, d'après l'Apocalipsi, deu venir abans lo Crist de la fin del mond.

antedata nf (abs. Dicort) : data d'un document abans la data vertadièira (v. antidata), « antidate » (Laus, Per Noste).

antedatar (abs. Dicort) (v. tr.) : v. antidatar, « antidater » (Laus, Per Noste).

antediluvian, -a adj (v. R. III, 51 : diluvi) : que data d'abans lo deluvi.

Animals antediluvians.

antejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déshonorer » (L. 22). (v. antar)

antena : rastèl de television, de ràdio (l.p.) ; aplech per sosténer e orientar la vela latina d'una nau de pesca ; ala de molin de vent ; banas d'unes insèctes.

antenal nm, cf Ubaud Dicort : « envergure » (L. 22)

antenant (m.) : cordatge de bòrd de vela d'una nau.

antenatal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anténatal, -e »

antenifèr, -a : que pòrta d'antenas.

antenifòrme, -ma : en forma d'antena.

antenòla nf / antena (v. antena) : « petite antenne, v. penon 4 » (v. TdF antenolo’) ; apend segmentat e mobil del cap dels insèctes, dels crustacèus o d'autres animals, « antennule » (Rapin).

antepalatz (abs. Dicort) : avantpalatz ; cort de palatz ; galariá de palatz. (v. antipalais)

antepausar : « v tr, antéposer » (Sèrras-Ess.)

antepausat, -ada adj (abs. Dicort) : plaçat, -ada abans, « antéposé, -e » (v. çai sus).

antepenultim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antépénultième » (Sèrras-Ess.)  

anteposicion nf (abs. Dicort) : accion d'antepausar un element de la frasa davant un autre, « antéposition » (Rapin).

Anteposicion d'un adjectiu :

Polidoneta èra la novieta.

antera nf, cf Ubaud Dicort : « anthère » (Rapin)

« anterada» : v. antarada.

anterior, -a adj : antecedent, -a (que ven abans)

anteriorament adv : de per abans.

anterioritat nf : qualitat de çò anterior.

anterozoïde nm, cf Ubaud Dicort : « anthérozoïde » (Rapin)