|
|
|
|
|
|
anonim, -a : inconegut, -uda ; que vòl demorar aital. Autor anonim. Òbra anonima. anonimament : d'un biais anonim. anonimat nm : estat de çò anonim, d'una persona anonima. anonir (v. tr.) : anientar ; amontetar lo cambe abans lo cardatge. (v. Alibert) anonit, -ada : anientat, -ada ; amontetat, -ada. anopsia : insufiséncia o manca de vista. anor, -a adj, cf Ubaud Dicort : (zool.) « anoure » (Laus) anorac (m.) : vèsta longa, cauda, impermeabla e aplechada d'una capucha. « Anorac » ven dels Esquimals. anòrc, -a (abs. Dicort) : sens testiculs. Persona anòrca. anorectal, -a : relatiu, -iva a l'anus (lat.) e al rectum (lat.) anorectic, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que patís d'anorexia ; relatiu, -iva a l'anorexia ; remèdi que còpa lo tròp d'apetís. (v. anorexic) anorexia : pèrdia de l'apetís ; refús patologic de s'alimentar (anorexia mentala) anorexic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « anorexique » (Per Noste, Basic) anorexigèn, -a : qu'amòda l'anorexia. anorgasmia : abséncia d'orgasme dins l'acte sexual. anormal, -a : contrari , -ària a la nòrma. anormalament adv, cf Ubaud Dicort : « anormalement » (Rapin) anormalitat nf : estat de çò anormal. anorquia (abs. Dicort) : abséncia congenitala d'onglas (f.). anorquidia (abs. Dicort) : estat de lo qu'a pas de testiculs, « anorchidie » (Rapin). anorrir (TdF jos ‘anouï’ ; abs. Dicort) (v. tr.) : entestesir ; estequir. (v. anosir) anorrir (s') v pron (TdF jos ‘anouï’ ; abs. Dicort) : s'entestesir / s'estequir. (v. anosir (s’)) anorrit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert ) : entestesit, -ida ; magre ,-a ; estequit, -ida. (v. anosit) anosar (s') (abs. Dicort) : ofegar a dich de tossir. (v. anoar (s’)) anosiment : amagriment ; marrana. anosir (v.tr.) : afeblir ; abenar ; anorrir ; estequir. (TdF jos ‘anouï’) anosir (s') : s'afeblir ; s'abenar ; s'anorrir ; s'estequir. anosit, -ida : incult, -a ; esteril, -a ; + t. a. del vèrb anosir. Una tèrra anosida. Una feda anosida. anosmia : diminucion o pèrdia de l'odorat. anotacion : accion o resulta d'anotar. Los marges del libre èran claufits d'anotacions. anotador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'anòta. (v. anotaire) anotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui annote, annotateur » TdF anotar (v. tr.) : far un comentari en marge d'un tèxt o en bas de pagina ; metre un comentari dins lo marge d'una pagina d'escolan ; metre una chifra de 0 a 20 a la debuta d'una pagina d'escolan corregida. anotator, -tritz n : « annotateur, trice » (v. Rapin). (v. anotaire) anotge, -tja n : anhèl o anhèla d'un an. anotjalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les antenois en général » TdF ’anoujaio’ anotjàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros antenois ; gros imbécile » TdF ‘anoujas’ anotjièr nm, cf Ubaud Dicort : « berger préposé à la garde des antenois, dans les grands troupeaux, v. vacivièr » (v. TdF ‘anougié’) anotjon nm, cf Ubaud Dicort : « petit antenois » TdF ‘anoujoun’ anovulacion : abséncia d'ovulacion. anovulatòri, -a : natura d'un cicle menstrual que las menstruas i son pas estadas precedidas per una ovulacion. anoxemia : manca d'oxigenacion del sang. anoxia : privacion d'oxigèn. anoxibiòsi (f.) : anaerobiòsi. v. anaerobiòsi. anquejar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : cuolejar (bolegar las ancas). (v. ancar) anquerita : mena de mineral. anquet nm, cf Ubaud Dicort : « hameçon, v. croquet » (v. TdF) anqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite hanche ; moitié du derrière d’un agneau ou d’un chevreau » (v. TdF) anquièr nm : « hanches d’un animal », cropa (v. TdF). Rebalava coma podiá son anquièr de cavala. ANQUILO- : forma prefixada del grèc ankulôs (corbat) anquilosar (v. tr.) : diminuir la mobilitat d'una articulacion. anquilosar (s') : s'agrepir / s'encrocar. L'òme totjorn jagut finís que s'anquilòsa. anquilosat, -ada : agrepit, -ida / encrocat, -ada. Ai la man anquilosada sus la mirga de l'ordenador anquilòsi (f.) : limitacion mai o mens granda de la mobilitat d'una articulacion. |
|
anquilostòm : vèrme parasit del budèl prim (dins los païses cauds) e qu'amòda l'anemia. anquilostomiasi (f.) : malautiá amodada per l'anquilostòm. ansa (L. 22) : quèrba / carba. Ansèlm [ ~ Ansèlme] : prenom. anserina (plt.) : èrba farinèla (Chenopodium) ànsia nf : pensament ; lagui ; preocupacion. Son ànsia se podiá legir dins sos uèlhs. ansin (adv.) : v. atal / aital. ansiogèn, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anxiogène » (Per Noste) ansiolitic [, -a] adj e nm, cf Ubaud Dicort : tranquillizant (med.) / remèdi que tranquilliza. ansiós, -osa : laguiós, -osa. ansiosament adv : laguiosament. anta 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : relaisset ; parabanda ; bòrd de taula ; arca de pont. anta 2 (vergonha) nf, cf Ubaud Dicort : « honte ; parties honteuses du corps ; injure, invective » (L. 22) (v. antar) antagonic, -a : opausat, -ada. (t. tecn. de filosofia) Contradiccion antagonica. Doctrinas antagonicas. antagonisme : oposicion ; lucha ; rivalitat. antagonista (adj. e subs. m. e f.) : opausat, -ada ; rival, -a ; adversari, -ària. Muscles antagonistas : muscles opausats. La polícia separèt las doas antagonistas. « antal » : v. aital - atal. antalgic, -a adj e nm : que s'opausa a la dolor. Remèdi antalgic. Medecina antalgica. antan (adv.) : l'an passat ; autres còps. Antan faguèt de secada ; ongan fa de pluèja. antar (v. tr.) : insolentar ; otratjar ; desonorar. (v. anta 2) antarada : talvera ; cance ; capvirada. L'antarada se laura totjorn en darrièr. antartic, -a (adj. e subs.) (R. II, 115) : relatiu, -iva al pòl sud. antat, -ada : insolentat, -ada ; otratjat, -ada ; desonorat, -ada. ANTE- : prefix que marca anterioritat de temps o de posicion. antecambra (abs. Dicort) : pèça o cambra abans la pèça principala. (v. anticambra) Far antecambra : esperar son torn. antecapèla (abs. Dicort) : pèça d'intrada a una capèla. antecedéncia nf (abs. Dicort) (t. tecn. de geografia) : caractèr d'una ribièira poderosa que sèrva son traçat inicial ni per tot ; t. tecn. de musica, de logica, de matematicas, « antécédence » (Rapin). antecedent, -a adj e n (R. II, 389) : que ven abans quicòm mai. (v. antecedents) Ai lo libre que me prestèras : « libre » es aicí l'antecedent de « que » antecedents (m.pl.) : tot çò que ven abans quicòm mai. antecessor nm, cf Ubaud Dicort : « prédécesseur, ancêtre, v. avi, davancièr » (v. TdF) antecrist [Antecrist n pr m, cf Ubaud Dicort] : pastamessorgas que, d'après l'Apocalipsi, deu venir abans lo Crist de la fin del mond. antedata nf (abs. Dicort) : data d'un document abans la data vertadièira (v. antidata), « antidate » (Laus, Per Noste). antedatar (abs. Dicort) (v. tr.) : v. antidatar, « antidater » (Laus, Per Noste). antediluvian, -a adj (v. R. III, 51 : diluvi) : que data d'abans lo deluvi. Animals antediluvians. antejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déshonorer » (L. 22). (v. antar) antena : rastèl de television, de ràdio (l.p.) ; aplech per sosténer e orientar la vela latina d'una nau de pesca ; ala de molin de vent ; banas d'unes insèctes. antenal nm, cf Ubaud Dicort : « envergure » (L. 22) antenant (m.) : cordatge de bòrd de vela d'una nau. antenatal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anténatal, -e » antenifèr, -a : que pòrta d'antenas. antenifòrme, -ma : en forma d'antena. antenòla nf / antena (v. antena) : « petite antenne, v. penon 4 » (v. TdF ‘antenolo’) ; apend segmentat e mobil del cap dels insèctes, dels crustacèus o d'autres animals, « antennule » (Rapin). antepalatz (abs. Dicort) : avantpalatz ; cort de palatz ; galariá de palatz. (v. antipalais) antepausar v : « v tr, antéposer » (Sèrras-Ess.) antepausat, -ada adj (abs. Dicort) : plaçat, -ada abans, « antéposé, -e » (v. çai sus). antepenultim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « antépénultième » (Sèrras-Ess.) anteposicion nf (abs. Dicort) : accion d'antepausar un element de la frasa davant un autre, « antéposition » (Rapin). Anteposicion d'un adjectiu : Polidoneta èra la novieta. antera nf, cf Ubaud Dicort : « anthère » (Rapin) « anterada» : v. antarada. anterior, -a adj : antecedent, -a (que ven abans) anteriorament adv : de per abans. anterioritat nf : qualitat de çò anterior. anterozoïde nm, cf Ubaud Dicort : « anthérozoïde » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|