|
|
|
|
|
|
anisodont, -a : qu'a de dents diferenciadas en incisivas, caninas e molaras. anisofil, -a : qu'a de fuèlhas inegalas sus la meteissa branca. anisofilia : inegalitat de las fuèlhas d'una planta. anisogamet (m.) : gamet diferent de forma e de dimension. anisogamia : reproduccion sexuala que los gamets i son diferents de forma e de dimensions. anisogin, -a : natura d'una flor qu'a un nombre de carpèls diferent de lo dels sepals e de lo dels petals. anisoiconia : diferéncia entre las dimensions d'un objècte vist per un uèlh e per l'autre. anisòl : etèr metilfenilic. anisometria : inegalitat de dimensions. anisomiaris (m. pl.) : familha de molusques. anisopetal, -a : de petals diferents ; d'un nombre de petals diferent de lo dels sepals de la meteissa flor. anisopòde : molusc de la familha dels eteropòdes. anisopòdes (m. pl.) : familha de molusques. anisoptèr, -a (adj. e subs.) : natura dels insèctes qu'an lors dos parelhs d'alas diferents. anisoptèrs (m. pl.) : familha d'insèctes. anisorinc : mena de gorgolh ; mena de cusson. anisostemòna (adj. f.) : natura d'una flor qu'a un nombre d'estaminas diferent de lo dels sepals e de lo dels petals. anisotòm, -a : natura d'una planta que sas brancas germanas son inegalas. anisotròp, -a : que sas proprietats son diferentas segon la direccion considerada. anisotropia : proprietat dels còrs anisotròps. anisotropic, -a : relatiu, -iva a l'anisotropia. anisotropicament : d'un biais anisotropic. anissa 1 (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « plante qui vient dans les blés » TdF t anissa 2 (Alibert : étym. L. agnus’) [veire anhissa, cf Ubaud Dicort] : fil de lana d'anhèl ; escaut de lana fina. anit, -ida : abenat, -ada ; blasit, -ida ; usat, -ada (R. V, 453). aniti (f.) : inflamacion de l'anus (lat.) « anitòr » : v. nasitòrt. aniu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui va vite, prompt, ompte, vif, ive » TdF ‘anieu’ aniular [veire anivolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : anivolar (cobrir de nivols) aniular [veire anivolar] (s') v pron : s'anivolar (se cobrir de nivols) Lo cèl s'aniulèt dins un pas res. aniulat (veire anivolat), -ada : plen de nivols (cèl, sason...) anivelable, -bla : que pòt èsser anivelat, -ada. anivelament [anivèlament] nm : nivelament. anivelar (v. tr.) : metre de nivèl. anivelat, -ada : de nivèl. aniversari (R. III, 76) [(pop.) ~ anniversari (sab.), cf Ubaud Dicort] nm / anoal / anual (los 2, abs. Dicort) : cap d'an (t. a.) anivolar ~ ennivolar v, cf Ubaud Dicort : v. ennivolar. anivolar [ ~ ennivolar] (s') v pron : se cobrir de nivols ; èsser prèst a plorar. anivolat ( ~ ennivolat), -ada adj : aniulat, -ada (cobèrt de nivols) anjonèl nm, cf Ubaud Dicort : « petit ange ; âme en peine ; papillon » (v. TdF jos ‘angelet’) anjonèla nf, cf Ubaud Dicort : « ange femme, ange gardien d’une jeune fille ; espèce de poisson » (v. TdF jos ‘angèlo’) anjonet nm, cf Ubaud Dicort : v. anjonèl. (TdF jos ‘angelet’) anjoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ange [v. anjonèla] » (Sèrras-Ess.) anma nf (v. Ubaud Dicort 2022) / arma nf (los 2, R. II, 89 - L. 22 e 28) (e non pas « ama » l.p.) : « âme, principe de la vie, pensée, personne ; aumône faite dans l’intention que celui qui la reçoit priera pour les âmes des morts » (v. TdF ‘amo’) Avèm totes una anma immortala. Lo carri de las Anmas, la Grande Ourse. (Lagarde) Anna – Annà (abs. Dicort) - Anneta : prenoms. annada : los dotze meses de l'an ; an ; vianda d'un an ; soma d'argent pagada cada an. (# anada) Vos desiri una bona annada. annada-lutz nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « année-lumière » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 183) annadièr, -ièira adj : variable, -a cada an. La frucha dels perièrs o dels pomièrs es annadièira. annadit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « chargé d’ans, âgé, ée » TdF jos ‘anna’ annadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. annadièr. (v.TdF jos ‘annadié’) annal, -a : que torna cada an ; que perdura un an. (v. annals) annalament adv, cf Ubaud Dicort : « annuellement » TdF annalista (adj. e subs. m. e f.) : qu'escriu d'annals ; persona qu'escriu d'annals. annalitat nf, cf Ubaud Dicort : (droit) « annalité » (Rapin) annals (m. pl.) (e non pas annalas) : « annales » (Rapin) Annam : region centrala de Viet Nam. annamita (adj. e subs.) : d'Annam ; relatiu, -iva a Annam. Un Annamita. La lenga annamita. annat [, -ada] / annadit (v. annadit) adj, cf Ubaud Dicort : vièlh. Anneta : prenom (diminutiu d'Anna)
|
|
anneta nf : cimós / cimossa per emmalholar un nenon ; cobèrta de brèç. annexar v, cf Ubaud Dicort : v. anexar. annèxe 1, -xa adj, cf Ubaud Dicort : v. anèx. annèxe 2 (bastiment, organ annèxe) nm, cf Ubaud Dicort : « nf, annexe » (Sèrras-Ess., Basic) annexion nf, cf Ubaud Dicort : v. anexion. annexionisme nm, cf Ubaud Dicort : « annexionisme » (v. çai jos) annexionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « annexioniste » (Laus) Annibal : prenom. anniversari (sab.) nm , cf Ubaud Dicort : v. aniversari (pop.). an nòu (l'-) : v. jos an. annuari nm : recuèlh que torna paréisser cada an. Annuari telefonic. annuitat nf, cf Ubaud Dicort : « annuité » (Laus, Basic) ANO- : forma prefixada del latin anus. v. anococcigèu - anorectal. anoal (R. VI, 76) / anual nm (los 2, abs. Dicort) : cap d'an d'un defuntat ; aniversari (R. VI, 76). (v. anol 2) anoar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « suffoquer, s’étrangler en toussant, v. ofegar (s') » (v. TdF). « anoar (s') » (fr.) : v. s'anosar. anoble, -bla n : borret o borreta d'un an. anoblesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, anoblir » (L. 22) anobliment : accion d'anoblir. anoblir (v. tr.) : far venir nòble. anoblir (s') : venir nòble. anoblit, -ida : vengut,-uda nòble, -a. anoca nf : feda d'un an. anocat nm : moton d'un an. anochar (abs. Dicort) : v. anuchar (abs. Dicort). anochar (s') (abs. Dicort) : v. s'anuchar (abs. Dicort). anochejar (abs. Dicort) : v. s'anuchejar (abs. Dicort) / s’anueitejar. anococcigèu, -èa : relatiu, -iva a l'anus (lat.) e al coccix. anòde nm : electròde receptor / lo contrari de catòde. anodic, -a : relatiu, -iva a l'anòde. Corrent anodic. anodin, -a : qu'apàsia la dolor (med.) ; que fa pas mal ; sens interès. Remèdi anodin. Persona anodina. Propaus anodin. anodinia (abs. Dicort) : abséncia de dolor. anodizacion : accion o resulta d'anodizar. anodizar (v. tr.) : recobrir un metal d'una pellicula d'oxid protectritz. anodont 1 nm : mena de molusc d'aiga doça e sens dents. anodont 2, -a adj : sens dents. anodontia : abséncia de tota dent. anofèl (subst. m.) : mena de bigal que sa feme amòda lo paludisme. anoftamia : abséncia congenitala d'un uèlh. « anoga » nf : v. notz e noga, cf Ubaud Dicort. anojar [veire anujar, cf Ubaud Dicort] (e derivats) : doblets pus tardius d'enojar (e derivats) anol 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : aire (frucha de l'anolièr) (v. aire 4) ; anol 2 nm, cf Ubaud Dicort : fondacion pels defuntats, « annuel, fondation pieuse en faveur des défunts » (v. TdF) anolh nm : anhèl d'un an [v. anotge] ; « veau de six mois à un an d’âge » (Carrasco). anolha nf, cf Ubaud Dicort : « génisse au-dessus d’un an » (Carrasco) anolièr nm, cf Ubaud Dicort : « airelle (plante) » (Alibert) ANOM- : forma prefixada del grèc anòmòs (sens lei ; irregular) anomal, -a : que s'escarta de la règla. anomalia : irregularitat. La deposicion de l'acusat èra claufida d'anomalias. anomia : abséncia de lei ; pèrdia de la facultat de donar un nom als objèctes o de reconéisser lor nom ; mena de molusc. anomic, -a : relatiu, -iva a l'anomia. anona nf : froment ; culhida del cerealum. (v. TdF ‘anouno’) Anonai : nom de vila de Vivarés (Occitània) anonar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort eAlibert) : s'anequelir. anonariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché au blé » TdF (v. anona anonat, -ada : madur, -a (cerealum : froment, civada...) anonci nm (v. Ubaud Dicort e Taupiac Canta-Grelh n° 93) : « annonce, ban de mariage » TdF anóncia nf (Alibert, Basic) [franc., veire anonci nm, cf Ubaud Dicort] : crida ; novèla ; signe ; presagi ; enquant ; avís. (v. TdF jos ‘anónci’) Tirar las anóncias : publicar los bans. Anonciacion (l'-) : lo messatge de l'arcàngel Gabrièl a la Verge. anonciada nf, cf Ubaud Dicort : « annonciation » (Fettuciari) Anonciada n pr f, cf Ubaud Dicort : « Annonciation ; Annonciade, ordre religieux » TdF anonciador, -airitz (adj.) (los 2, abs. Dicort) : qu'anóncia quicòm. anonciaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e TdF) / anonciator, -airitz (v. anonciator) : persona qu'anóncia quicòm. anonciar (v. tr. ) : far une anóncia ; tirar las anóncias / far las publicacions per un maridatge. anonciator, -airitz [, -tritz (Rapin)] (subs.) (abs. Dicort) : « annonciateur, -trice » (v. Rapin). (v. anonciaire) : Anonciairitz de television. |
|
|
|
|
|
|