anisodont, -a : qu'a de dents diferenciadas en incisivas, caninas e molaras.

anisofil, -a : qu'a de fuèlhas inegalas sus la meteissa branca.

anisofilia : inegalitat de las fuèlhas d'una planta.

anisogamet (m.) : gamet diferent de forma e de dimension.

anisogamia : reproduccion sexuala que los gamets i son diferents de forma e de dimensions.

anisogin, -a : natura d'una flor qu'a un nombre de carpèls diferent de lo dels sepals e de lo dels petals.

anisoiconia : diferéncia entre las dimensions d'un objècte vist per un uèlh e per l'autre.

anisòl : etèr metilfenilic.

anisometria : inegalitat de dimensions.

anisomiaris (m. pl.) : familha de molusques.

anisopetal, -a : de petals diferents ; d'un nombre de petals diferent de lo dels sepals de la meteissa flor.

anisopòde : molusc de la familha dels eteropòdes.

anisopòdes (m. pl.) : familha de molusques.

anisoptèr, -a (adj. e subs.) : natura dels insèctes qu'an lors dos parelhs d'alas diferents.

anisoptèrs (m. pl.) : familha d'insèctes.

anisorinc : mena de gorgolh ; mena de cusson.

anisostemòna (adj. f.) : natura d'una flor qu'a un nombre d'estaminas diferent de lo dels sepals e de lo dels petals.

anisotòm, -a : natura d'una planta que sas brancas germanas son inegalas.

anisotròp, -a : que sas proprietats son diferentas segon la direccion considerada.

anisotropia : proprietat dels còrs anisotròps.

anisotropic, -a : relatiu, -iva a l'anisotropia.

anisotropicament : d'un biais anisotropic.

anissa 1 (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « plante qui vient dans les blés » TdF t

anissa 2 (Alibert : étym. L. agnus’) [veire anhissa, cf Ubaud Dicort] : fil de lana d'anhèl ; escaut de lana fina.

anit, -ida : abenat, -ada ; blasit, -ida ; usat, -ada (R. V, 453).

aniti (f.) : inflamacion de l'anus (lat.)

« anitòr » : v. nasitòrt.

aniu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui va vite, prompt, ompte, vif, ive » TdF anieu’

aniular [veire anivolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : anivolar (cobrir de nivols)

aniular [veire anivolar] (s') v pron : s'anivolar (se cobrir de nivols)

Lo cèl s'aniulèt dins un pas res.

aniulat (veire anivolat), -ada : plen de nivols (cèl, sason...)

anivelable, -bla : que pòt èsser anivelat, -ada.

anivelament [anivèlament] nm : nivelament.

anivelar (v. tr.) : metre de nivèl.

anivelat, -ada : de nivèl.

aniversari (R. III, 76) [(pop.) ~ anniversari (sab.), cf Ubaud Dicort] nm / anoal / anual (los 2, abs. Dicort) : cap d'an (t. a.)

anivolar ~ ennivolar v, cf Ubaud Dicort : v. ennivolar.

anivolar [ ~ ennivolar] (s') v pron : se cobrir de nivols ; èsser prèst a plorar.

anivolat ( ~ ennivolat), -ada adj : aniulat, -ada (cobèrt de nivols)

anjonèl nm, cf Ubaud Dicort : « petit ange ; âme en peine ; papillon » (v. TdF jos ‘angelet’)

anjonèla nf, cf Ubaud Dicort : « ange femme, ange gardien d’une jeune fille ; espèce de poisson » (v. TdF jos ‘angèlo’)

anjonet nm, cf Ubaud Dicort : v. anjonèl. (TdF jos ‘angelet’)

anjoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ange [v. anjonèla] » (Sèrras-Ess.)

anma nf (v. Ubaud Dicort 2022) / arma nf (los 2, R. II, 89 - L. 22 e 28) (e non pas « ama » l.p.) : « âme, principe de la vie, pensée, personne ; aumône faite dans l’intention que celui qui la reçoit priera pour les âmes des morts » (v. TdF amo’)

Avèm totes una anma immortala.

Lo carri de las Anmas, la Grande Ourse. (Lagarde)

Anna – Annà (abs. Dicort) - Anneta : prenoms.

annada : los dotze meses de l'an ; an ; vianda d'un an ; soma d'argent pagada cada an. (# anada)

Vos desiri una bona annada.

annada-lutz nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « année-lumière » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 183)

annadièr, -ièira adj : variable, -a cada an.

La frucha dels perièrs o dels pomièrs es annadièira.

annadit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « chargé d’ans, âgé, ée » TdF jos ‘anna’

annadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. annadièr. (v.TdF jos ‘annadié’)

annal, -a : que torna cada an ; que perdura un an. (v. annals)

annalament adv, cf Ubaud Dicort : « annuellement » TdF

annalista (adj. e subs. m. e f.) : qu'escriu d'annals ; persona qu'escriu d'annals.

annalitat nf, cf Ubaud Dicort : (droit) « annalité » (Rapin)

annals (m. pl.) (e non pas annalas) : « annales » (Rapin)

Annam : region centrala de Viet Nam.

annamita (adj. e subs.) : d'Annam ; relatiu, -iva a Annam.

Un Annamita.

La lenga annamita.

annat [, -ada] / annadit  (v. annadit) adj, cf Ubaud Dicort : vièlh.

Anneta : prenom (diminutiu d'Anna)

 

 

anneta nf : cimós / cimossa per emmalholar un nenon ; cobèrta de brèç.

annexar v, cf Ubaud Dicort : v. anexar.

annèxe 1, -xa adj, cf Ubaud Dicort : v. anèx.

annèxe 2 (bastiment, organ annèxe) nm, cf Ubaud Dicort : « nf, annexe » (Sèrras-Ess., Basic) 

annexion nf, cf Ubaud Dicort : v. anexion.

annexionisme nm, cf Ubaud Dicort : « annexionisme » (v. çai jos)

annexionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « annexioniste » (Laus)

Annibal : prenom.

anniversari (sab.) nm , cf Ubaud Dicort : v. aniversari (pop.).

an nòu (l'-) : v. jos an.

annuari nm : recuèlh que torna paréisser cada an.

Annuari telefonic.

annuitat nf, cf Ubaud Dicort : « annuité » (Laus, Basic)

ANO- : forma prefixada del latin anus.  v. anococcigèu - anorectal.

anoal (R. VI, 76) / anual nm (los 2, abs. Dicort) : cap d'an d'un defuntat ; aniversari (R. VI, 76). (v. anol 2)

anoar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « suffoquer, s’étrangler en toussant, v. ofegar (s') » (v. TdF). « anoar (s') » (fr.) : v. s'anosar.

anoble, -bla n : borret o borreta d'un an.

anoblesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, anoblir » (L. 22)

anobliment : accion d'anoblir.

anoblir (v. tr.) : far venir nòble.

anoblir (s') : venir nòble.

anoblit, -ida : vengut,-uda nòble, -a.

anoca nf : feda d'un an.

anocat nm : moton d'un an.

anochar (abs. Dicort) : v. anuchar (abs. Dicort).

anochar (s') (abs. Dicort) : v. s'anuchar (abs. Dicort).

anochejar (abs. Dicort) : v. s'anuchejar (abs. Dicort) / s’anueitejar.

anococcigèu, -èa : relatiu, -iva a l'anus (lat.) e al coccix.

anòde nm : electròde receptor / lo contrari de catòde.

anodic, -a : relatiu, -iva a l'anòde.

Corrent anodic.

anodin, -a : qu'apàsia la dolor (med.) ; que fa pas mal ; sens interès.

Remèdi anodin.

Persona anodina.

Propaus anodin.

anodinia (abs. Dicort) : abséncia de dolor.

anodizacion : accion o resulta d'anodizar.

anodizar (v. tr.) : recobrir un metal d'una pellicula d'oxid protectritz.

anodont 1 nm : mena de molusc d'aiga doça e sens dents.

anodont 2, -a adj : sens dents.

anodontia : abséncia de tota dent.

anofèl (subst. m.) : mena de bigal que sa feme amòda lo paludisme.

anoftamia : abséncia congenitala d'un uèlh.

« anoga » nf : v. notz e noga, cf Ubaud Dicort.

anojar [veire anujar, cf Ubaud Dicort] (e derivats) : doblets pus tardius d'enojar (e derivats)

anol 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : aire (frucha de l'anolièr) (v. aire 4) ;

anol 2 nm, cf Ubaud Dicort : fondacion pels defuntats, « annuel, fondation pieuse en faveur des défunts » (v. TdF)

anolh nm : anhèl d'un an [v. anotge] ; « veau de six mois à un an d’âge » (Carrasco).

anolha nf, cf Ubaud Dicort :  « génisse au-dessus d’un an » (Carrasco)

anolièr nm, cf Ubaud Dicort : « airelle (plante) » (Alibert)

ANOM- : forma prefixada del grèc anòmòs (sens lei ; irregular)

anomal, -a : que s'escarta de la règla.

anomalia : irregularitat.

La deposicion de l'acusat èra claufida d'anomalias.

anomia : abséncia de lei ; pèrdia de la facultat de donar un nom als objèctes o de reconéisser lor nom ; mena de molusc.

anomic, -a : relatiu, -iva a l'anomia.

anona nf : froment ; culhida del cerealum. (v. TdF anouno’)

Anonai : nom de vila de Vivarés (Occitània)

anonar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort eAlibert) : s'anequelir.

anonariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché au blé » TdF (v. anona

anonat, -ada : madur, -a (cerealum : froment, civada...)

anonci nm (v. Ubaud Dicort e Taupiac Canta-Grelh  n° 93) : « annonce, ban de mariage » TdF

anóncia nf (Alibert, Basic) [franc., veire anonci nm, cf Ubaud Dicort] : crida ; novèla ; signe ; presagi ; enquant ; avís. (v. TdF jos ‘anónci’)

Tirar las anóncias : publicar los bans.

Anonciacion (l'-) : lo messatge de l'arcàngel Gabrièl a la Verge.

anonciada nf, cf Ubaud Dicort : « annonciation » (Fettuciari)

Anonciada n pr f, cf Ubaud Dicort : « Annonciation ; Annonciade, ordre religieux » TdF

anonciador, -airitz (adj.) (los 2, abs. Dicort) : qu'anóncia quicòm.

anonciaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e TdF) / anonciator, -airitz  (v. anonciator) : persona qu'anóncia quicòm.

anonciar (v. tr. ) : far une anóncia ; tirar las anóncias / far las publicacions per un maridatge.

anonciator, -airitz [, -tritz (Rapin)] (subs.) (abs. Dicort: « annonciateur, -trice » (v. Rapin). (v. anonciaire) :

Anonciairitz de television.