|
|
|
|
|
|
anet 1 nm (plt.) : fenolh bastard (Anethum graveolens) ; anet 2 nm : guit / rit / tiron. v. aneda. anetin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’aneth, qui sent l’aneth » TdF anetòl : substància tirada de l'anet (fenolh bastard) aneuploïde, -da : natura de l'organisme que sa dotacion cromosomica anormala es pas multipla d'un genòma determinat. aneuploïdia : estat de çò aneuploïde. aneuria (abs. Dicort) : manca d'energia nerviosa. aneurisma (m.) (abs. Dicort) : tumor que ven de la dilatacion d'una artèria, « anévrisme » (Rapin, Laus). (v. anevrisme) aneurismal, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'aneurisma, « anévrismal, -e » (v. Rapin). (v. anevrismal) aneurismorrafia (abs. Dicort) : metòde de suturacion d'un aneurisma, « anévrismorraphie » (Rapin). anevassir (s') : se metre a la nèu. Cresi que lo temps se vòl anevassir. anevrismal, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. aneurismal. anevrisme nm, cf Ubaud Dicort : v. aneurisma. anèx [annèxe (v. CLO § 14.3.5 e Ubaud Dicort)], -xa (adj. e subs. m. ) : çò anexat / çò ajonch. anexar [annexar (v. anèx)] (v. tr.) : ajónher quicòm a quicòm mai, de biais que çò ajonch dependa de çò autre. Occitània foguèt anexada en partida a França en 1259. anexar [annexar] (s') v pron : s'ajónher quicòm o q.q. d'un biais exclusiu. S'ajónher la part pus bèla. anexion [annexion (v. anèx)] nf : accion d'anexar quicòm. anfe-, anfi- : v. amfe-, amfi-. (v. AMF-) anfigori nm, cf Ubaud Dicort : « amphigouri [= écrit burlesque et qu’on remplit de galimatias] » anfigoric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amphigourique » (v. çai sus) anfitrion nm, cf Ubaud Dicort : « amphitryon » TdF anfò-, anfo- : v. amfò-, amfo-. (v. AMF-) anfotèr, -a ad : (quimia) « amphotère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) anfractuós, -osa (abs. Dicort) : baumelut, -uda. anfractuositat nf, cf Ubaud Dicort : redent ; baumèla ; angle de rocàs. Anfractuositat cerebrala (t. tecn. de med.) angandir v, cf Ubaud Dicort : v. agandir. (v. TdF jos ‘agandi’). « angandir » : v. gandir. angastièiras nf pl : cargastièiras (escaletas de bast ; còrdas per encordelar una carga, un fais) àngel / angèl [veire àngel, cf Ubaud Dicort] nm : creatura esperitala ; mena d'aucèl : (Tetrao achata) ; mena de peis : (Squalus squatina) Àngel - Angelin : prenoms masculins. Angèla - Angelina : prenoms femenins. angelassa (plt.) : (Laserpitium gallicum) angelejar [s’angelejar v pron (v. Ubaud Dicort p. 144 e TdF)] : far l'àngel. angelenc, -a : relatiu, -iva a un àngel o als àngels. angelet nm, cf Ubaud Dicort : v. anjonèl. (v. TdF jos ‘angelet’) angeleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ange femme ; petite Angèle, nom de jeune fille » TdF angelic, -a : relatiu, -iva a un àngel o als àngels. La salutacion angelica. Una paciéncia angelica. angelica (plt.) : (Angelica silvestris) ; (Spiraea ulmaria) (Imperatoria strutium) Angelica : prenom femenin. angelicament : d'un biais angelic. angelicassa nf, cf Ubaud Dicort : « laser de France, plante » TdF angelin 1 nm : mena de casabèc. angelin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « angélique, séraphique » TdF ‘angelin 2’ Angelin - Angelina : diminutius d'Àngel e d'Angèla. angelisme : desir de granda puretat e d'evasion de las realitats carnalas ; ingenuïtat ; candor (R. II, 309) tròp granda angelon, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, petit ange, cher ange, petit enfant, v. angelet » (v. TdF) angelòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, angelot » (Laus) ; « nm, angelot, ancienne monnaie de France dont le type était un ange » TdF ; « nm sarcocolle » (L. 21) angèlus (l'-) : la salutacion angelica ; sonariá de campanas lo matin, a miègjorn e lo ser per pregar la Verge Maria. ANGI- : forma prefixada del grèc aggeiòn (vas / vaissèl) -ANGI : forma sufixada del mot grèc aggeiòn v. ANGI- v. esporangi angiectasi (f.) : dilatacion d'un vaissèl sanguin o limfatic. angiendoteliòma (m.) : angiòma d'evolucion maligna. angiiti (abs. Dicort) : inflamacion dels vaissèls en general (venas, artèrias o capillars) angina : nom generic de totas las afeccions inflamatòrias de la laringe. v. esquinància.
|
|
angina de peitrina : dolor violenta del còr acompanhada d'angoissa. anginós, -osa : relatiu, -iva a una angina. ANGIO- : forma prefixada del grèc aggeiòn (vas / vaissèl) angioblastòma (m.) : tumor del sistèma nerviós central. angiocardiografia : tecnica per metre en evidéncia radiologica de cavitats e de vaissèls gròsses del còr. angiocardiograma (m.) : clichat obtengut per angiocardiografia. angiocarp 1 nm : pericarpi. angiocarp 2, -a adj : natura de la frucha protegida per un pericarpi. angiocarpèas (f. pl.) : familha de plantas. angiocarpic, -a : dotat, -ada d'un pericarpi. angiocolecistiti (f.) : inflamacion de la vesicula e dels conductes biliars. angiocoliti (f.) : inflamacion dels canals biliars del fetge. angiodermiti (f.) : inflamacion dels vaissèls de la pèl. angioedema (-dèma) nm : formacion de zònas edematosas de la pèl, de las mucosas o de las viscèras. angiofluoroscopia : metòde per estudiar los vaissèls de la pèl. angiografia : radiografia dels vaissèls sanguins d'una zòna de l'organisme. angiografic, -a : relatiu, -iva a l'angiografia. angiològ, -a : especialista (m. e f.) d'angiologia. angiologia : branca de la medecina qu'estúdia tòt çò que concernís l'anatomia, la fisiologia e la patologia de l'aparelh circulatòri ; branca de l'anatomia vegetala e animala qu'estúdia los sistèmas conductors. angiologic, -a : relatiu, -iva a l'angiologia. angiòma (m.) : tumor benigna dels vaissèls. angiomatòsi (f.) : generalizacion d'angiòmas per tot lo còrs. angioneuròsi (f.) (abs. Dicort) : trastornament (prigonda alteracion morbosa (R. IV, 264) del sistèma vasomotor) a causa d'un trebolament psiquic de tipe emocional. angiopatia : malautiá dels vaissèls en general. angiorrafia : sutura dins una paret de vaissèl. angiosarcòma (m.) : sarcòma que sa prolificacion cellulara ven dels elements conjonctius dels vaissèls sanguins. angiosarcomatòsi (f.) : sarcomatòsi emorragica multipla. angioscintigrafia : metòde d'exploracion dels vaissèls sanguins. angioscòpi nm : aparelh per estudiar de prèp los vaissèls capillars. angioscopia : examèn visual dels vaissèls capillars. angiospasme : contraccion espasmodica d'un vaissèl sanguin e, mai que mai, d'una artèria. angiospasmodic, -a : relatiu, -iva a un angiospasme. angiospèrm [angiospèrme, cf Ubaud Dicort], -ma (adj. e subs.) : que sos organs reproductors son condensats dins una flor e que sas granas fecondadas son enclausas dins una frucha ; planta a flor. angiospèrmas (f. pl.) : sosembracament dels fanerogams (mai de 230 000 menas) angiospermia : natura de las angiospèrmas. angiospermic, -a : angiospèrm, -a ; relatiu, -iva a las angiospèrmas. angioplastia : dilatacion d'una estenòsi arteriala. angiostenòsi (f.) : diminucion del diamètre d'un vaissèl. angiotensina : substància qu'estimula la secrecion d'aldosteròna e augmenta una pression arteriala tròp bassa. ANGL- : forma prefixada del latin anglus, -a, -um (anglés) anglada : contengut d'un angle ; recanton ; « angle formé par les bateaux qui s’avancent en ligne, dans les chasses sur les étangs ; angle de terrain parcouru par des chasseurs rangés en ligne » TdF Additions. Anglada d’una flóta, angle formé par une réunion de navires. (v. TdF ‘jos ‘anglado) Anglada Josèp : universitari occitan d'Aude (1868-1930). anglars nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin rouge, v. picapol borret » TdF jos ‘Anglar’ Anglatèrra : nom de país d'Euròpa. angle : salida facha per doas drechas que se còpan ; canton ; recanton. anglés, -esa (adj. e subs) : relatiu, -iva a Anglatèrra ; persona o lenga d'Anglatèrra ; creditor, -tritz renós, -osa. anglesar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, anglaiser un cheval, lui couper la queue à l’anglaise » TdF anglican, -a (adj. e subs.) : q.q. que fa partida de la glèisa d'Anglatèrra (la nauta, la bassa o la del mièg) anglicanisme nm, cf Ubaud Dicort : « anglicanisme » (Laus) anglicisme : idiotisme de la lenga anglesa. anglicista n, cf Ubaud Dicort : « angliciste » (Per Noste), « anglicisant, -e » (Laus), anglicizacion : alinhament sus las costumas anglesas. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|