anet 1 nm (plt.) : fenolh bastard (Anethum graveolens) ;

anet 2 nm : guit / rit / tiron. v. aneda.

anetin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’aneth, qui sent l’aneth » TdF

anetòl : substància tirada de l'anet (fenolh bastard)

aneuploïde, -da : natura de l'organisme que sa dotacion cromosomica anormala es pas multipla d'un genòma determinat.

aneuploïdia : estat de çò aneuploïde.

aneuria (abs. Dicort) : manca d'energia nerviosa.

aneurisma (m.) (abs. Dicort) : tumor que ven de la dilatacion d'una artèria, « anévrisme » (Rapin, Laus). (v. anevrisme)

aneurismal, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'aneurisma, « anévrismal, -e » (v. Rapin). (v. anevrismal)

aneurismorrafia (abs. Dicort) : metòde de suturacion d'un aneurisma, « anévrismorraphie » (Rapin).

anevassir (s') : se metre a la nèu.

Cresi que lo temps se vòl anevassir.

anevrismal, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. aneurismal.

anevrisme nm, cf Ubaud Dicort : v. aneurisma.

anèx [annèxe (v. CLO § 14.3.5 e Ubaud Dicort)], -xa (adj. e subs. m. ) : çò anexat / çò ajonch.

anexar [annexar (v. anèx)] (v. tr.) : ajónher quicòm a quicòm mai, de biais que çò ajonch dependa de çò autre.

Occitània foguèt anexada en partida a França en 1259.

anexar [annexar] (s') v pron : s'ajónher quicòm o q.q. d'un biais exclusiu.

S'ajónher la part pus bèla.

anexion [annexion (v. anèx)] nf : accion d'anexar quicòm.

anfe-, anfi- : v. amfe-, amfi-. (v. AMF-)

anfigori nm, cf Ubaud Dicort : « amphigouri [= écrit burlesque et qu’on remplit de galimatias] »

anfigoric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amphigourique » (v. çai sus)

anfitrion nm, cf Ubaud Dicort : « amphitryon » TdF

anfò-, anfo- : v. amfò-, amfo-. (v. AMF-)

anfotèr, -a ad : (quimia) « amphotère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

anfractuós, -osa (abs. Dicort) : baumelut, -uda.

anfractuositat nf, cf Ubaud Dicort : redent ; baumèla ; angle de rocàs.

Anfractuositat cerebrala (t. tecn. de med.)

angandir v, cf Ubaud Dicort : v. agandir. (v. TdF jos ‘agandi’). « angandir » : v. gandir.

angastièiras nf pl : cargastièiras (escaletas de bast ; còrdas per encordelar una carga, un fais)

àngel / angèl [veire àngel, cf Ubaud Dicort] nm : creatura esperitala ; mena d'aucèl : (Tetrao achata) ; mena de peis : (Squalus squatina)

Àngel - Angelin : prenoms masculins.

Angèla - Angelina : prenoms femenins.

angelassa (plt.) : (Laserpitium gallicum)

angelejar [s’angelejar v pron (v. Ubaud Dicort p. 144 e TdF)] : far l'àngel.

angelenc, -a : relatiu, -iva a un àngel o als àngels.

angelet nm, cf Ubaud Dicort : v. anjonèl. (v. TdF jos ‘angelet’)

angeleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ange femme ; petite Angèle, nom de jeune fille » TdF

angelic, -a : relatiu, -iva a un àngel o als àngels.

La salutacion angelica.

Una paciéncia angelica.

angelica (plt.) : (Angelica silvestris) ; (Spiraea ulmaria) (Imperatoria strutium)

Angelica : prenom femenin.

angelicament : d'un biais angelic.

angelicassa nf, cf Ubaud Dicort : « laser de France, plante » TdF

angelin 1 nm : mena de casabèc.

angelin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « angélique, séraphique » TdF angelin 2’

Angelin - Angelina : diminutius d'Àngel e d'Angèla.

angelisme : desir de granda puretat e d'evasion de las realitats carnalas ; ingenuïtat ; candor (R. II, 309) tròp granda

angelon, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, petit ange, cher ange, petit enfant, v. angelet » (v. TdF)

angelòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, angelot » (Laus) ; « nm, angelot, ancienne monnaie de France dont le type était un ange » TdF ; « nm sarcocolle » (L. 21)

angèlus (l'-) : la salutacion angelica ; sonariá de campanas lo matin, a miègjorn e lo ser per pregar la Verge Maria.

ANGI- : forma prefixada del grèc aggeiòn (vas / vaissèl)

-ANGI : forma sufixada del mot grèc aggeiòn v. ANGI-

v. esporangi

angiectasi (f.) : dilatacion d'un vaissèl sanguin o limfatic.

angiendoteliòma (m.) : angiòma d'evolucion maligna.

angiiti (abs. Dicort) : inflamacion dels vaissèls en general (venas, artèrias o capillars)

angina : nom generic de totas las afeccions inflamatòrias de la laringe. v. esquinància.

 

 

 

angina de peitrina : dolor violenta del còr acompanhada d'angoissa.

anginós, -osa : relatiu, -iva a una angina.

ANGIO- : forma prefixada del grèc aggeiòn (vas / vaissèl)

angioblastòma (m.) : tumor del sistèma nerviós central.

angiocardiografia : tecnica per metre en evidéncia radiologica de cavitats e de vaissèls gròsses del còr.

angiocardiograma (m.) : clichat obtengut per angiocardiografia.

angiocarp 1 nm : pericarpi.

angiocarp 2, -a adj : natura de la frucha protegida per un pericarpi.

angiocarpèas (f. pl.) : familha de plantas.

angiocarpic, -a : dotat, -ada d'un pericarpi.

angiocolecistiti (f.) : inflamacion de la vesicula e dels conductes biliars.

angiocoliti (f.) : inflamacion dels canals biliars del fetge.

angiodermiti (f.) : inflamacion dels vaissèls de la pèl.

angioedema (-dèma) nm  : formacion de zònas edematosas de la pèl, de las mucosas o de las viscèras.

angiofluoroscopia : metòde per estudiar los vaissèls de la pèl.

angiografia : radiografia dels vaissèls sanguins d'una zòna de l'organisme.

angiografic, -a : relatiu, -iva a l'angiografia.

angiològ, -a : especialista (m. e f.) d'angiologia.

angiologia : branca de la medecina qu'estúdia tòt çò que concernís l'anatomia, la fisiologia e la patologia de l'aparelh circulatòri ; branca de l'anatomia vegetala e animala qu'estúdia los sistèmas conductors.

angiologic, -a : relatiu, -iva a l'angiologia.

angiòma (m.) : tumor benigna dels vaissèls.

angiomatòsi (f.) : generalizacion d'angiòmas per tot lo còrs.

angioneuròsi (f.) (abs. Dicort) : trastornament (prigonda alteracion morbosa (R. IV, 264) del sistèma vasomotor) a causa d'un trebolament psiquic de tipe emocional.

angiopatia : malautiá dels vaissèls en general.

angiorrafia : sutura dins una paret de vaissèl.

angiosarcòma (m.) : sarcòma que sa prolificacion cellulara ven dels elements conjonctius dels vaissèls sanguins.

angiosarcomatòsi (f.) : sarcomatòsi emorragica multipla.

angioscintigrafia : metòde d'exploracion dels vaissèls sanguins.

angioscòpi nm : aparelh per estudiar de prèp los vaissèls capillars.

angioscopia : examèn visual dels vaissèls capillars.

angiospasme : contraccion espasmodica d'un vaissèl sanguin e, mai que mai, d'una artèria.

angiospasmodic, -a : relatiu, -iva a un angiospasme.

angiospèrm [angiospèrme, cf Ubaud Dicort], -ma (adj. e subs.) : que sos organs reproductors son condensats dins una flor e que sas granas fecondadas son enclausas dins una frucha ; planta a flor.

angiospèrmas (f. pl.) : sosembracament dels fanerogams (mai de 230 000 menas)

angiospermia : natura de las angiospèrmas.

angiospermic, -a : angiospèrm, -a ; relatiu, -iva a las angiospèrmas.

angioplastia : dilatacion d'una estenòsi arteriala.

angiostenòsi (f.) : diminucion del diamètre d'un vaissèl.

angiotensina : substància qu'estimula la secrecion d'aldosteròna e augmenta una pression arteriala tròp bassa.

ANGL- : forma prefixada del latin anglus, -a, -um (anglés)

anglada : contengut d'un angle ; recanton ; « angle formé par les bateaux qui s’avancent en ligne, dans les chasses sur les étangs ; angle de terrain parcouru par des chasseurs rangés en ligne » TdF Additions.

Anglada d’una flóta, angle formé par une réunion de navires. (v. TdF jos ‘anglado)

Anglada Josèp : universitari occitan d'Aude (1868-1930).

anglars nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin rouge, v. picapol borret » TdF jos ‘Anglar’

Anglatèrra : nom de país d'Euròpa.

angle : salida facha per doas drechas que se còpan ; canton ; recanton.

anglés, -esa (adj. e subs) : relatiu, -iva a Anglatèrra ; persona o lenga d'Anglatèrra ; creditor, -tritz renós, -osa.

anglesar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, anglaiser un cheval, lui couper la queue à l’anglaise » TdF

anglican, -a (adj. e subs.) : q.q. que fa partida de la glèisa d'Anglatèrra (la nauta, la bassa o la del mièg)

anglicanisme nm, cf Ubaud Dicort : « anglicanisme » (Laus)

anglicisme : idiotisme de la lenga anglesa.

anglicista n, cf Ubaud Dicort : « angliciste » (Per Noste), « anglicisant, -e » (Laus),

anglicizacion : alinhament sus las costumas anglesas.