|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
andralh : pelha ; vestit espelhat. andralhós, -sa : espelhat, -da ; pelhandrós, -osa ; espelhandrat, -ada. -ANDRE : forma sufixada del grèc anèr, andròs (òme) v. monandre - driandre - triandre. -ANDRIA : forma sufixada del grèc aner, andròs (òme) v. triandria - poliandria. Andrieu – Andriva [Andrieva] : prenoms. « andrilièira » : v. anderrièiras. Andrinòple n pr, cf Ubaud Dicort : « n. de lieu, Andrinople [en Turquie] » TdF andrinòple nm, cf Ubaud Dicort : « (couleur, tissu) andrinople » ANDRO- : forma prefixada del grèc aner, andròs (òme) androcefal 1, -a (adj.) : relatiu, -iva a una representacion d'animal amb un cap uman. androcefal 2 nm (abs. Dicort) : monstre del còrs d'animal e del cap uman. androcentric, -a : natura d'un sistèma de relacions socialas centrat sus l'òme. androcèu (m.) : ensemble dels organs mascles d'una flor. androfobia : aversion per l'òme. androfòr (subs.) : çò que sosten l'androcèu. androgèn, -a (adj. e subs. m.) : que favorís lo desvolopament dels caractèrs sexuals masculins. Ormona androgèna. androgenèsi (f.) : produccion en laboratòri d'animals sortits exclusivament, del punt de vista cromosomic, de lor parent mascle. androgenic, -a : relatiu, -iva a l'òme. androgin, -a adj e n : que ten dels dos sèxes. androginia : natura de çò androgèn, personas o plantas. androginifòr : çò que, dins d'unas flors, sosten las estaminas e l'ovari. androginisme : estat o qualitat d'androgin, -a. androïde nm : que presenta de caractèrs pròpris al sèxe masculin ; automat (m. e f.) de forma umana. androlatra (adj. e subs.m. e f.) : que practica l'androlatria. androlatria : culte divenc portat a un òme. andrològ, -a : especialista (m. e f.) d'andrologia. andrologia : disciplina medicala qu'estúdia l'aparelh genital masculin. andromania : nimfomania / furor uterina. Andromèda : constellacion. andromòrf, -a : qu'a la forma d'un òme. andron nm / androna nf : carrièira pichona ; carrièira bòrnia / carrièira òrba ; airal entremièg dos ostals vesins ; « réduit, cachette, latrines » TdF jos ‘androun’. andronassa nf, cf Ubaud Dicort : « ruelle immonde, vilaine ruelle » TdF androneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite ruelle » TdF andropausa nf : diminucion de l'activitat genitala de l'òme a partir de la cinquantena. androsteròna nf : ormona sexuala masculina. anduècha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. çaijós. anduèlh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : iala / andolha / anduècha /salsissa dels cosins ; cep mòl. Andusa : nom de vila de Gard (Occitània) andusac : mena de palabés, de palabessa, de palagrilha de doas puas, amb una marcadoira e una manilha. anecdòta : eveniment segondari mai o mens curiós ; succession de pichons eveniments mai o mens curioses que fan la trama d'una òbra narrativa. anecdotic, -a : que relèva de l'anecdòta / segondari, -ària. anecdoticament adv, cf Ubaud Dicort : « anecdotiquement » (Rapin) anecdotièr, -ièira (abs. Dicort) : persona que conta o que reculhís d'anecdòtas, « anecdotier » (Rapin). aneda : feme de l'anet / guita / tira / rita ; cercela ; galinèla ; corbadòna (flor) (Narcissus poeticus) anedat nm, cf Ubaud Dicort : « jeune canard » (L. 21) anedièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu hanté par les canards » TdF anedièr 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Astor anedièr, autour affaité pour la chasse aux canards » (v. TdF jos ‘anedié’) anedon : anet pichon. anegresiment nm, cf Ubaud Dicort : « noircissement, obscurcissement » (Alibert) anegresir (v. tr.) : ennegresir ; escurcir. anegresir (s') : s'ennegresir ; s'escurcir. anegresit, -ida : ennegresit, -ida. anèl : cèrcle de metal o de fust ; piton ; bartavèla. (v. TdF ‘anèu’)
|
|
anèla : anèl grand ; anèl de cortina, de pel ; gansa. (v. TdF ‘anello’) anelada : anèla de pel. aneladura : pel en anèlas. anelaire, -aira : persona qu'anèla de pòrcs. anelar (v. tr.) : metre un anèl a quicòm o a q.q. (t. a.) Anelar los pòrcs per los empachar de fosigar. anelar (s') : se cargar un anèl ; se metre en anèlas. anelastic, -a (abs. Dicort) : que manca d'elasticitat (t. tecn. de fisica) anelasticitat nf (abs. Dicort) : manca d'elasticitat (t. tecn. de fisica) anelat, -ada adj : « annelé, bouclé, ée » TdF jos ‘anela’ anelatge : l'accion d'anelar o de s'anelar. anelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit anneau, oeillet ; petite boucle de cheveux frisés » TdF anelid (m.) : animal que fa partida dels anelids. anelids (m. pl.) : familha d'animals invertebrats. anelièr, -ièira : persona que farga o que vend d'anèls. anelon nm, cf Ubaud Dicort : « annelet, petite bague, petite boucle » TdF anem ! (interj.) : te'n fagas pas ! / Ardit ! / En avant ! anemia : estat malautís de flaquesa progressiva amodada per una diminucion dels globilhons roges del sang ; flaquesa en general. L'anemia de la produccion. anemiar (v. tr.) : amodar una anemia. Un climat caud e umid anemia bravament. anemiar (s') : venir anemic. anemic, -a : que patís d'anemia. ANEMO- : forma prefixada del grèc anemòs (vent) anemocoria nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) anémochorie ». (v. anemofilia) anemofil, -a : que sa pollinizacion es facha pel vent. anemofilia : pollinizacion pel vent ; natura de las plantas anemofilas. anemofobia : natura de las plantas que crentan bravament l'accion del vent ; qualitat de las que son armadas contra l'accion del vent. anemogam, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anémogame » (Rapin) anemograf : anemomètre combinat amb un aparelh enregistrador, amb una maquina enregistrairitz. anemografia : estudi amb un anemograf de las variacions d'intensitat del vent. anemograma (m.) : grafic obtengut amb un anemograf. anemomètre : instrument per mesurar la fòrça del vent. anemometria : art de determinar la fòrça del vent. anemometric, -a : relatiu, -iva a la fòrça del vent. anemona [anemone nf, cf Ubaud Dicort] : planta medecinala (Anemona pulsatilla) anemona [anemone] de mar nf : actinia. anemonina : camfre d'anemona. anemoscòpi : aparelh per determinar la direccion dels vents. anencefal, -a : qu'a pas d'encefal. anencefalia : abséncia d'encefal (m.) anepatia : supression o diminucion de las fonccions del fetge. anequeliment : adeliment ; aganiment. anequelir (v. tr.) : adelir / aganir. anequelir (s') : s'adelir / s'anicar / s'avanir / afalhocar de fam. anequelit, -ida : aganit, -ida ; adelit, -ida. anergia : abséncia d'allergia. anerotisme : abséncia de plaser dins l'acte sexual. anesca nf, cf Ubaud Dicort : « brebis, v. feda, oelha » (v. TdF) anesqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brebis, v. fedeta, oelheta » (v. TdF) anestesia : insensibilitat totala o parciala. anestesiaire, -aira (abs. Dicort) : persona qu'anestesia. (v. anestesista) anestesiar (v. tr.) : endormir una dolor ; endormir parcialament o completament una persona o un animal. anestesiat, -ada : insensibilizat, -ada (t.a.) anestesic, -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva a l'anestesia ; substància qu'anestesia. L'etèr es un anestesic. anestesiologia : sciéncia de l'anestesia e de las activitats complementàrias. anestesista n (m. e f.) : medecin o infirmièr, -ièira qu'anestesia. |
|
|
|
|
|
|