andralh : pelha ; vestit espelhat.

andralhós, -sa : espelhat, -da ; pelhandrós, -osa ; espelhandrat, -ada.

-ANDRE : forma sufixada del grèc anèr, andròs (òme) v. monandre - driandre - triandre.

-ANDRIA : forma sufixada del grèc aner, andròs (òme) v. triandria - poliandria.

AndrieuAndriva [Andrieva] : prenoms.

« andrilièira » : v. anderrièiras.

Andrinòple n pr, cf Ubaud Dicort : « n. de lieu, Andrinople [en Turquie] » TdF

andrinòple nm, cf Ubaud Dicort : « (couleur, tissu) andrinople »

ANDRO- : forma prefixada del grèc aner, andròs (òme)

androcefal 1, -a (adj.) : relatiu, -iva a una representacion d'animal amb un cap uman.

androcefal 2 nm (abs. Dicort) : monstre del còrs d'animal e del cap uman.

androcentric, -a : natura d'un sistèma de relacions socialas centrat sus l'òme.

androcèu (m.) : ensemble dels organs mascles d'una flor.

androfobia : aversion per l'òme.

androfòr (subs.) : çò que sosten l'androcèu.

androgèn, -a (adj. e subs. m.) : que favorís lo desvolopament dels caractèrs sexuals masculins.

Ormona androgèna.

androgenèsi (f.) : produccion en laboratòri d'animals sortits exclusivament, del punt de vista cromosomic, de lor parent mascle.

androgenic, -a : relatiu, -iva a l'òme.

androgin, -a adj e n : que ten dels dos sèxes.

androginia : natura de çò androgèn, personas o plantas.

androginifòr : çò que, dins d'unas flors, sosten las estaminas e l'ovari.

androginisme : estat o qualitat d'androgin, -a.

androïde nm : que presenta de caractèrs pròpris al sèxe masculin ; automat (m. e f.) de forma umana.

androlatra (adj. e subs.m. e f.) : que practica l'androlatria.

androlatria : culte divenc portat a un òme.

andrològ, -a : especialista (m. e f.) d'andrologia.

andrologia : disciplina medicala qu'estúdia l'aparelh genital masculin.

andromania : nimfomania / furor uterina.

Andromèda : constellacion.

andromòrf, -a : qu'a la forma d'un òme.

andron nm / androna nf : carrièira pichona ; carrièira bòrnia / carrièira òrba ; airal entremièg dos ostals vesins ; « réduit, cachette, latrines » TdF jos ‘androun’.

andronassa nf, cf Ubaud Dicort : « ruelle immonde, vilaine ruelle » TdF

androneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite ruelle » TdF

andropausa nf : diminucion de l'activitat genitala de l'òme a partir de la cinquantena.

androsteròna nf : ormona sexuala masculina.

anduècha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. çaijós.

anduèlh nm (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : iala / andolha / anduècha /salsissa dels cosins ; cep mòl.

Andusa : nom de vila de Gard (Occitània)

andusac : mena de palabés, de palabessa, de palagrilha de doas puas, amb una marcadoira e una manilha.

anecdòta : eveniment segondari mai o mens curiós ; succession de pichons eveniments mai o mens curioses que fan la trama d'una òbra narrativa.

anecdotic, -a : que relèva de l'anecdòta / segondari, -ària.

anecdoticament adv, cf Ubaud Dicort : « anecdotiquement » (Rapin)

anecdotièr, -ièira (abs. Dicort) : persona que conta o que reculhís d'anecdòtas, « anecdotier » (Rapin).

aneda : feme de l'anet / guita / tira / rita ; cercela ; galinèla ; corbadòna (flor) (Narcissus poeticus)

anedat nm, cf Ubaud Dicort : « jeune  canard » (L. 21)

anedièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu hanté par les canards » TdF

anedièr 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Astor anedièr, autour affaité pour la chasse aux canards » (v. TdF jos ‘anedié’)

anedon : anet pichon.

anegresiment nm, cf Ubaud Dicort : « noircissement, obscurcissement » (Alibert)

anegresir (v. tr.) : ennegresir ; escurcir.

anegresir (s') : s'ennegresir ; s'escurcir.

anegresit, -ida : ennegresit, -ida.

anèl : cèrcle de metal o de fust ; piton ; bartavèla. (v. TdF anèu’)

 

 

anèla : anèl grand ; anèl de cortina, de pel ; gansa. (v. TdF anello’)

anelada : anèla de pel.

aneladura : pel en anèlas.

anelaire, -aira : persona qu'anèla de pòrcs.

anelar (v. tr.) : metre un anèl a quicòm o a q.q. (t. a.)

Anelar los pòrcs per los empachar de fosigar.

anelar (s') : se cargar un anèl ; se metre en anèlas.

anelastic, -a (abs. Dicort) : que manca d'elasticitat (t. tecn. de fisica)

anelasticitat nf (abs. Dicort) : manca d'elasticitat (t. tecn. de fisica)

anelat, -ada adj : « annelé, bouclé, ée » TdF jos ‘anela’

anelatge : l'accion d'anelar o de s'anelar.

anelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit anneau, oeillet ; petite boucle de cheveux frisés » TdF

anelid (m.) : animal que fa partida dels anelids.

anelids (m. pl.) : familha d'animals invertebrats.

anelièr, -ièira : persona que farga o que vend d'anèls.

anelon nm, cf Ubaud Dicort : « annelet, petite bague, petite boucle » TdF

anem ! (interj.) : te'n fagas pas ! / Ardit ! / En avant !

anemia : estat malautís de flaquesa progressiva amodada per una diminucion dels globilhons roges del sang ; flaquesa en general.

L'anemia de la produccion.

anemiar (v. tr.) : amodar una anemia.

Un climat caud e umid anemia bravament.

anemiar (s') : venir anemic.

anemic, -a : que patís d'anemia.

ANEMO- : forma prefixada del grèc anemòs (vent)

anemocoria nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) anémochorie ». (v. anemofilia)

anemofil, -a : que sa pollinizacion es facha pel vent.

anemofilia : pollinizacion pel vent ; natura de las plantas anemofilas.

anemofobia : natura de las plantas que crentan bravament l'accion del vent ; qualitat de las que son armadas contra l'accion del vent.

anemogam, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anémogame » (Rapin)

anemograf : anemomètre combinat amb un aparelh enregistrador, amb una maquina enregistrairitz.

anemografia : estudi amb un anemograf de las variacions d'intensitat del vent.

anemograma (m.) : grafic obtengut amb un anemograf.

anemomètre : instrument per mesurar la fòrça del vent.

anemometria : art de determinar la fòrça del vent.

anemometric, -a : relatiu, -iva a la fòrça del vent.

anemona [anemone nf, cf Ubaud Dicort] : planta medecinala (Anemona pulsatilla)

anemona [anemone] de mar nf : actinia.

anemonina : camfre d'anemona.

anemoscòpi : aparelh per determinar la direccion dels vents.

anencefal, -a : qu'a pas d'encefal.

anencefalia : abséncia d'encefal (m.)

anepatia : supression o diminucion de las fonccions del fetge.

anequeliment : adeliment ; aganiment.

anequelir (v. tr.) : adelir / aganir.

anequelir (s') : s'adelir / s'anicar / s'avanir / afalhocar de fam.

anequelit, -ida : aganit, -ida ; adelit, -ida.

anergia : abséncia d'allergia.

anerotisme : abséncia de plaser dins l'acte sexual.

anesca nf, cf Ubaud Dicort : « brebis, v. feda, oelha » (v. TdF)

anesqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brebis, v. fedeta, oelheta » (v. TdF)

anestesia : insensibilitat totala o parciala.

anestesiaire, -aira (abs. Dicort) : persona qu'anestesia. (v. anestesista)

anestesiar (v. tr.) : endormir una dolor ; endormir parcialament o completament una persona o un animal.

anestesiat, -ada : insensibilizat, -ada (t.a.)

anestesic, -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva a l'anestesia ; substància qu'anestesia.

L'etèr es un anestesic.

anestesiologia : sciéncia de l'anestesia e de las activitats complementàrias.

anestesista n (m. e f.) : medecin o infirmièr, -ièira qu'anestesia.