|
|
|
|
|
|
anaplasmòsi (f.) : infeccion de vertebrats dels païses cauds amodada per de parasits de la familha de las anasplatacèas. anaplastia : operacion de cirurgia plastica. anaplastic, -a : relatiu, -iva a l'anaplastia. anapleròsi (f.) : restauracion, per empèut o protèsi, de çò perdut dins una nafradura. anar 1 (v. intr.) : ir ; se n'anar / s'enanar ; caminar ; convenir ; èsser contengut / intrar ; èsser en bona santat. « Consí anatz ? - Entre pauc e mens. » anar (se n’) ~ s’enanar v pron, cf Ubaud Dicort : « s’en aller » TdF jos ‘ana’ anar 2 (l'-) nm / l'anada nf : l'accion de caminar ; lo biais de caminar ; l'anament ; la santat ; las abituds ; las tissas ; l'anar e los uses ; lo comportament abitual. An quitat l'anar del país. anarcosindicalisme nm, cf Ubaud Dicort : « anarchosyndicalisme » (v. Per Noste) anarquia : abséncia de governament ; estat de desòrdre, de confusion, manca d'autoritat. anarquic, -a : relatiu, -iva a l'anarquia. anarquicament : d'un biais anarquic. anarquisme : doctrina politica que volonta e favorís l'anarquia. anarquista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'anarquisme. anarquizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « anarchisant, -e » anartre, -tra (abs. Dicort) : sens article ; sens articulacion visibla. Los noms de païses de fluvis, de montanhas indeterminats son anartres : Occitània, Garona, Pirenèus... ; mas l'Occitània del millenari tresen, los Alps de Provença, los Pirenèus espanhòls... anartria : incapacitat d'articular los mots deguda a una lesion cerebrala. anar-venir nm, cf Ubaud Dicort : « l’aller et le retour » TdF ‘ana-veni’ anasarca : idropisia del teissut soscutanèu e intermuscular ; edema generalizat a tot lo còrs. anasarquic, -a : que patís d'anasarca. anast nm, cf Ubaud Dicort : « cep de charrue » TdF Anastasi : prenom m. Anastàsia [Anastasia] : prenom f. anastomosar (v. tr.) (abs. Dicort) : reünir per anastomòsi. , « anastomoser » (Per Noste) anastomosar (s') (abs. Dicort) : se reünir per anastomòsi naturala. anastomosat, -ada (abs. Dicort) : natura d'un lièch de riu o de ribièira devesit en braces nombroses que se separan e se tornan rejónher sovent. anastomòsi (f.) , cf Ubaud Dicort : reunion bot a bot, o amb un segment intermediari, naturala o cirurgicala, de dos conductes, de dos nèrvis. anastomotic, -a : relatiu, -iva a l'anostomòsi. anastròfa nf : inversion. Per ex. : Canta lo cocut dins la comba bèla. anatèma (m.) : reprovacion ; malediccion de la Glèisa. anatematizar (v. tr.) (R. II, 80) : escumenjar ; reprovar (s.f.) anatematizat, -ada : escumenjat, -a ; reprovat, -ada. Anatòli - Anatòlia : prenoms. Anatòli Cristian : universitari occitan a Tolosa (1937-1987). anatomia : sciéncia de l'estructura dels animals o de las plantas. anatomic, -a : relatiu, -iva a l'anatomia. anatomicament : d'un biais anatomic. anatomista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'anatomia. anatomizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. sc. anatomiser, v. dissecar » TdF anatoxina : toxina microbiana neutralizada, e utilizada per d'unas vaccinacions. Anatoxina difterica, tetanica... anauçament : accion o resulta d'anauçar. anauçar / anautar / enauçar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enaussa’) : far venir pus naut. (v. enauçar) anauçar / anautar / enauçar (s') : venir pus naut. (v. enauçar (s’)) anauta nf, cf Ubaud Dicort : « galbule de cyprès » TdF anc adv, cf Ubaud Dicort : « oncques, jamais » (v. L. 20) -ANÇA : sufix occitan que marca « accion e resulta de » : assegurança, bastança, concordança, desliurança. anca (f.) : maluc (m.) ; flanc de naviri ; carral ; rufositat de camin. ancada nf / ancal nm : « saillie formée sur une route, ressaut, cahot ; coup de hanche, coup de collier pour sortir d’un mauvais pas, secousse causée par un chemin raboteux » ; còp de pè pel cuol ; petoiral ; carral. (TdF jos ‘ancado’) Trapèt un ancal que l'amaluguèt. ancalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fesser, fouetter, fouailler » TdF ancar (v. Alibert) / ancalhar (v. ancalhar) (v. intr. e tr.) : tustar sus las ancas ; caminar pesuc ; rebalar las ancas ; bolegar las ancas (anquejar) ancassa nf, cf Ubaud Dicort : « large hanche, forte hanche, v. maluc » TdF ancassièr, -ièira : qu'a de bravas ancas ; que bolega las ancas. ancat, -ada : de las ancas gròssas. ancessor nm (L. 21.) : ancian / davancièr / aujòl / ancestre. (v. antecessor) ancestral, -a adj : que nos ven dels aujòls (dels ancestres) ancestre, -tra n (L. 21) (abs. Dicort) : rèire-rèiregrand, -a. (v. ancessor) anchòia (f.) : mena de peis (Clupea encrasicholus) ; « sillon que laisse sur la peau un coup de fouet ou de gaule, v. pelada, vergada » (v. TdF ‘anchoio’) Tastar l’anchòia, recevoir une râclée. (v. Ubaud Dicort e TdF)
|
|
anchoiada : mangisca aprestada amb d'anchòias. anchoiassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros anchois, mauvais anchois » TdF anchoiat : sardas aprestadas coma las anchòias. anchoion nm, cf Ubaud Dicort : « petit anchois » TdF -ÀNCIA : sufix occitan que denòta « natura o qualitat » : v. abondància, distància, tolerància. ancian [, -a] (adj. e subs.) : cargat, -ada d'ans ; persona vièlha. (v. ancians) ancianament (adv.) : dins los tempses ancians. ancianetat nf : vielhum ; antiquitat. ancians (los -) : los ancessors ; los aujòls ; los davancièrs. ancile nm, cf Ubaud Dicort : « bouclier échancré » TdF ancillar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ancillaire ». [Rapin : ancillari] ancola nf : engarda ; esperon ; apièja. ancolar (v. tr.) : apiejar ; cauçar una planta ; estacar la vinha. ancoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit contrefort, soutien » TdF ancolia (abs. Dicort) (plt.) : gant de pastora (Aquilegia vulgaris) (A. pirenaica) : (A. alpina) ; (A. Kitaibelii) ; (A. Reuteri) ancora nf : aplech per plantar un naviri ; barra de fèrre per manténer doas parets. ancorar (v. tr.) : « ancrer, mouiller », getar l'ancora. (v. TdF jos ‘ancra’) ancorar (s') : se plantar / s'arrestar (naviri) ancoratge : accion o resulta d'ancorar o de s'ancorar. ancoreta : ancora pichona. « and » / « ande » prep : v. amb. andalhada nf : reng / rengada, « étendue d’un andain, surface fauchée, foin qu’un faucheur coupe à la fois » TdF ‘andaiado’. andalhar (v. tr. e intr.) : far de rengs amb la dalha o la dalhaira. andalhon : risent (pichon vai-e-vèni de l'aiga e bruch agradiu que fa aquel vai-e-vèni) Còr tendrièr amb fe fidèla, anèron pas pus avant, que la s'emportèt, l' Adèla, l'andalhon andalhonant. andalhonar (v. intr.) : far d'andalhons. andalós, -osa : persona sortida d'Andalosia (Espanha) andan nm : « andain, espace qu’un faucheur parcourt en une fois ; rangée de foin qu’il ramasse avec la faux » TdF ; pargue per las fedas ; clastron pels vedèls. (v. Alibert) andana :nf : aleia (L. 15), « passage entre deux rangées de navires », via, « voie tracée, v. dralha ; petit port, v. calanca » ; reng / rengada ; « suite, ligne, direction ; andain ». (v. TdF ‘andano’) andanada : mesura de superficia (R. III, 285). (v. Alibert) andanon nm, cf Ubaud Dicort : « petit andain » TdF andante adj e nm (t. tecn. it. de mus.) : lentament. andantino adj e nm (it.) : un pauc pus viu que l'andante. andar (v. intr.) : anar ; córrer. andàs : tampa a l'intrada d'un camp ; l'airal ocupat per un pargue de fedas. andbòl / andbal (all.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « handball » (v. Per Noste) andbolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « handballeur, -euse » (v. andbòl) ande nm, cf Ubaud Dicort : « étendue assez grande pour se mouvoir librement, place, marge, v. ample, large ; élan, v. vam » (v. TdF) « andèl » nm : v. andèr e andèrs, cf Ubaud Dicort. andèr 1 (L. 21, Alibert) [andèrs nm (v. Ubaud Dicort p 144)] / andèrre nm : landièr ; trespès, « grand trépied de fer servant à supporter un chaudron ; sorte de manivelle en fer dont on se sert pour tordre les grosses cordes ; nombril de Vénus, v. escudet » TdF jos ‘enders’. Far lo pè d'andèr : demorar al pè del fuòc. andèr 2 (Alibert ; abs. Dicort) : rosèla (plt.) (Papaver Rhas) andèrre 1 nm : v. jos andèr. andèrri nm, cf Ubaud Dicort / andèrre 2 nm (los 2, Alibert) : brisan / endèrbi / èrtre anderrièiras nf pl (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fèrrias / quèrbas / carbas del fuòc. (v. endarrièira) andèrs nm, cf Ubaud Dicort : v. andèr 1. andessa nf : mena de micha plana o redonda ; pan negre, « pain de blé noir, pain d’avoine » TdF. « andiala » / « endiola » (desform. l. p.) v. anguila. andolha : iala / anduèlh ; colhonet, -a / inocent, -a. andolhaira nf, cf Ubaud Dicort : « marchande ou fabricante d’andouilles ? » (v. TdF) andolhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse andouille » TdF ‘andouiasso’ andolheta nf, cf Ubaud Dicort : « andouillette, petite andouille » TdF « andona » nf : v. andron / androna. andonilha nf : « sornette, baie » TdF ‘andouniho’ ; esquila d'ase o de muòl. v. ariòla. (v. Alibert) Andòrra : principat entre Occitània e Espanha. v. p. 1053. andorran [ ~ andorrenc], -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Andòrra ; sortit, -ida d'Andòrra. Lo dialècte andorran. andós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « allant, ante, bien disposé, ée » (v. TdF) andòt nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / endòrt (v. endòrt) : moissena (eisserment culhit amb sos rasims) pampe / pampa (fulhum de plantas o de vinha) « andrac / antrac » nm (R. II, 100 - L. 21) : v. antrax |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|