amotassar (v. tr.) : rossegar ; aplanar.

amotassat, -ada : rossegat, -ada ; aplanat, -ada.

amotassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre grumeleux » TdF

amotassir (s') v pron : s'amotir ; s'amotar ; « se tasser, se gazonner » (Alibert).

amotelar / amotelir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeaux ; entasser » (v. TdF jos ‘amoutela’)

amotelar (s’) v pron : v. amotelir (s'). (v. TdF jos ‘amoutela’)

amotelat, -ada / amotelit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « grumelé, pelotonné, amoncelé, ée » (v. TdF jos ‘amoutela’)

amotelir : v. amotelar.

amotelir (s') v pron : s'amotassir / s'amotir ; venir pelenc o pelena.

amotelit, -ida adj : v. amotelat.

amotelonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  mettre en petits grumeaux » TdF

amotir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en mottes ; gazonner » TdF

amotir (s') : s'agrumelar ; venir pelenc o pelena.

amotit, -ida adj : « rempli de mottes ; gazonné, tassé, ée » ; piòt, -a / nèci, nècia / pèc, -a. (v. TdF jos ‘amouti’)

amotoflar (s') v pron : s'amotairar « devenir maflu, potelé » TdF suppl.

Una aubuga, de la laurar, s'amotofla.

Sa man magrinèla s’amotoflèt. (v. TdF)

amougut, -uda (< amòure) adj, cf Ubaud Dicort : « retiré, éloigné, mis en mouvement ; meublé, remué (terre) » (Alibert amogut)

amòure (v. tr. e r.) : amodar ; quilhar ; retirar ; alunhar.

amòure (s') : s'amodar ; se quilhar; se retirar ; s'alunhar ; s'adometgir / s'endometgir / s'adomerguir.

amovibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « amovibilité » (Rapin)

amovible, -bla : que pòt èsser amogut, -uda.

La dobladura amovibla d'un vestit.

La jelha amovibla d'una ròda de bicicleta.

AMPEL- : forma prefixada del grèc ampelòs (vinha)

ampelidacèas (f. pl.) : familha de plantas.

ampelidacèu, -èa : de la natura de la vinha.

ampelita : mena de tèrra negra favorabla a la vinha.

AMPELO- : v. AMPEL-

ampelofag, -a : qu'ataca la vinha.

Insèctes ampelofags.

ampelogia : estudi sus la vinha.

ampelografia : estudi scientific sus la vinha.

ampelopsís (m.) (abs. Dicort) (plt.) : mena d'ampelidacèa salvatja.

ampèr [ampère] (m.) : unitat de corrent electric. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 182, que corregís lo Dicort)

amperatge : intensitat d'un corrent electric.

ampèr(e)-ora nm : (fisica) « ampère-heure (A/h) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 182)

amperomètre [ampèrmètre ~ amperimètre, cf Ubaud Dicort] nm : aparelh per mesurar l'intensitat d'un corrent electric.

amplament : d'un biais avantatjós. v. ample.

amplan (m.) : carpan ; emplastre.

ample 1, -pla adj : avantatjós -osa / larg, -a.

ample 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ample, large, aise » (v. TdF)

Se metre a l’ample, se mettre à l’aise. (v. TdF)

Donar l’ample a un chabal, lâcher les rênes à un cheval. (v. TdF)

ample (donar d'-) : deslargar ; liberar (s. VIII) ; destibar.

Donar d'ample a un aucelon : lo delargar.

Dona mai d'ample a la còrda, qu'es trop tibada !

amplesa nf, cf Ubaud Dicort : « ampleur, largeur » (L. 20)

amplexicaule, -la adj : estat d'un organ, d'una fuèlha qu'envolza / qu'envolta / qu'envolva la camba d'una planta.

ampliable, -bla : que pòt èsser ampliat, -ada / amplificat, -ada.

ampliacion nf : « terme sc., ampliation »TdF, accion o resulta d'ampliar / d'amplificar.

ampliador, -airitz (abs. Dicort) : qu'amplia / qu'amplifica. (v. amplificaire e amplificador)

Aparelh ampliador.

Manòbra ampliairitz.

ampliar / amplificar (v. amplificar) (v. tr.) : donar una extension pus granda. « v tr, terme sc., amplier » TdF amplia’

ampliatiu, -iva adj : amplificatiu, -iva « ampliatif, ive » TdF.

amplificacion : accion o resulta d'amplificar.

amplificador nm, -airitz (abs. Dicort) : persona qu’amplifica [v.  amplificaire] o causa qu'amplifica, « (fisica) amplificateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 182).

amplificaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui amplifie, amplificateur » (v. TdF) ; « adj, amplificateur » (Rapin)

amplificar v, cf Ubaud Dicort :  « v tr, amplifier » TdF

amplificatiu, -iva adj (abs. Dicort) : utilizat, -ada per amplificar, « amplificatif » (Rapin).

amplificator nm : « amplificateur » (Lèbre, Lagarde, Per Noste). (v. amplificador)

amplifòrme, -ma (abs. Dicort) : d'una forma pus ampla.

Sostenpopas amplifòrme (emborrat)

amplitud (f.) : distància entre dos punts extrèms.

amploa (f.) : mena de sarda pichonèla (Clupea sprattus)

amploeta nf, cf Ubaud Dicort : « anchois de moyenne grosseur » TdF

amploin nm, cf Ubaud Dicort : « anchois qui vient de naître » TdF

amplor (f.) : estat de çò ample. (v. amplesa)

« ampoa » nf : v. ampon.

ampola (R.II, 75) (t. a.) : tub de veire longarut plen de medicament ; veire redond de lampa electrica ; flascon longarut e ventrut de lampa electrica ; botiòla de la pèl.

Ai trapadas de bravas ampolas als pès.

ampolada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une ampoule, d’une fiole » TdF

ampolar (v. intr.) : far d'ampolas de la pèl, « s’élever en ampoules, former des cloches, en parlant des tumeurs qui viennent aux mains ou aux pieds » (v. TdF).

ampolar (s') : trapar d'ampolas de la pèl.

 

 

ampolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ampoule » TdF

ampolat, -ada adj (abs. Dicort) (pej.) : emfatic, -a, « (style) enflé » (Laus).

Estil ampolat.

Expression ampolada.

ampolau adj. (m. e f.) : que sa frucha es en forma d'ampola ; en forma d'ampola.

Oliu ampolau.

Oliva ampolau.

ampoleta : ampola pichonèla ; sablièr (mar.) ; mena de planta : (Valerianella olitoria)

ampolós, -osa : botiolat, -ada.

ampon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fragosta / ase.

amponièr (abs. Dicort) (plt.) : asenièr (Rubus idaeus) (v. amporièr)

ampora nf : (fruch) , cf Ubaud Dicort, (v. amporièr e ampon)

amporièr nm, cf Ubaud Dicort : « framboisier » (Alibert)

amporon nm, cf Ubaud Dicort : « mûre de buisson » TdF

ampulòma nm : (med.) tumor de l'ampola de Vatèr.

amputacion : accion o resulta d'amputar.

amputar (v. tr.) : separar dels còrs un membre, una partida de membre, un organ.

amputat, -ada : separat del còrs ; persona qu'a perdut un membre.

àmster (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « hamster » (Sèrras-Ess., Basic)

amudiment : mutisme.

amudir (v. tr.) : far calar ; endormir ; far venir mut.

amudir (s') : venir mut ; se calar ; s'endormir.

amudit, -ida adj : t.a.çaisús, « silencieux, euse, taciturne, v. sotorniu » (v TdF jos ‘amudi’).

amulet nm, cf Ubaud Dicort : « amulette » (Rapin)

amuralhat, -ada : que revèrta una paret. (v. TdF jos ‘amuraia’)

amurar (v. tr.) : tibar la còrda d'una vela (mar.)

amuras (f. pl.) : los cordatges d'un naviri.

amusacaissals (d'-) (abs. Dicort) : d'apetissadissas. (v. apetissadís)

amusada : periòd de divertiment.

amusaire, -aira adj e n : persona que divertís los autres.

Es un amusaire de primièira borra.

amusament nm, cf Ubaud Dicort : « amusement, amusoire » TdF

amusant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amusant, ante » TdF

amusar (v. tr.) : divertir.

amusar (s') : se divertir.

Pensa pas qu'a s'amusar ; quora metrà d'èime ?

amusarèl, -a adj : qu'amusa.

amusarèla nf / amusament (v. amusament) : quicòm per s'amusar, « amusette, bagatelle » TdF amusarello’.

amusareleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. amusarèla)

amusatge nm : accion de s'amusar, « action d’amuser ; amusoire » TdF amusage’.

amusatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « récréatif, ive » TdF

amuset nm, cf Ubaud Dicort : « jouet » (Laus)

amusiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : (v. amusatiu)

AN- : forma prefixada del prefix grèc a- (sens / abséncia) ;

o del grèc ana (contra ; ennaut ; enrè ; al senscontra / a l'arrevèrs ; a despart ; novèl)

an nm / annada (v. annada): : los dotze meses de genièr a genièr.

D’an en an, d’année en année. (L. 20)

An per an, annuellement.

D’an entre autre, par années alternatives.

D’un an a l’autre, d’un an à l’autre.

Un an dins l’autre, année moyenne, bon an mal an.

De cent ans quatre, de cent ans quatre, rarement.

Dètz ans a, il y a dix ans.

L’an venent, l’année suivante.

L’an d’abans, l’année précédente.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘an’)

an de delà (l'-) : dos ans (i) a / i a dos ans / fa dos ans.

an nòu (l'-) nm : l'annada novèla.

an passat (l'-) : i a un an / aquò fa un an / fa un an.

an que ven (l'-) : dins un an.

ANA- : forma prefixada del grèc ana (t. a. çaisús [AN-])

anabaptisme (Rapin, Per Noste) [anabatisme, cf Ubaud Dicort] nm : doctrina dels anabaptistas.

anabaptista (Laus, Rapin) [anabatista, cf Ubaud Dicort] adj e n (m. e f.)  : persona qu'es contra lo baptisme dels drollons. (v. TdF anabatisto’)

Anabasi : òbra istorica de Xenofon.

anabasi (f.) : montada, periòde primièr d'una malautiá.

anabatic, -a : relatiu, -iva a una montada.

Vent anabatic : vent ascendent.

anabatisme nm, cf Ubaud Dicort (v. batisme) : v. anabaptisme.

anabatista adj e n, cf Ubaud Dicort (v. batista 2) : v. anabaptista.

anabiòsi (f.) : retorn a la vida plena, après ivernacion, d'un animal o d'un vegetal.

anabiotic, -a : relatiu, -iva a l'anabiòsi.

anabolic, -a : relatiu, -iva a l'anabolisme.

anabolisme : assimilacion / metabolisme / ensemble de las reaccions quimicas qu'abotisson a la formacion dels constituents de l'organisme (protids, glucids, lipids) a partir dels elements simples que son la resulta de la digestion.

anabolizant, -a (adj. e subs.) : proprietat d'una substància que favorís l'anabolisme.

anacinèsi (f.) : manca de movement (t. tecn. de med.)

anacolut (m.) : construccion gramaticala desparièira (càmbiament subran de construccion)

Tornat a l'ostal, sa femna malautejava.

anacondà (m.) [anaconda nf, cf Ubaud Dicort] : serpatassa d'America del sud.

anacorèta [anacoreta, cf Ubaud Dicort] (m. e f.) (v. TdF anacoureto’) : religiós, -osa que fa peniténcia dins un airal desèrt.

anacoretic, -a : relatiu, -iva a una vida d'anacorèta.

anacoretisme : biais de viure dels anacorètas.