|
|
|
|
|
|
amotassar (v. tr.) : rossegar ; aplanar. amotassat, -ada : rossegat, -ada ; aplanat, -ada. amotassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre grumeleux » TdF amotassir (s') v pron : s'amotir ; s'amotar ; « se tasser, se gazonner » (Alibert). amotelar / amotelir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeaux ; entasser » (v. TdF jos ‘amoutela’) amotelar (s’) v pron : v. amotelir (s'). (v. TdF jos ‘amoutela’) amotelat, -ada / amotelit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « grumelé, pelotonné, amoncelé, ée » (v. TdF jos ‘amoutela’) amotelir v : v. amotelar. amotelir (s') v pron : s'amotassir / s'amotir ; venir pelenc o pelena. amotelit, -ida adj : v. amotelat. amotelonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en petits grumeaux » TdF amotir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en mottes ; gazonner » TdF amotir (s') : s'agrumelar ; venir pelenc o pelena. amotit, -ida adj : « rempli de mottes ; gazonné, tassé, ée » ; piòt, -a / nèci, nècia / pèc, -a. (v. TdF jos ‘amouti’) amotoflar (s') v pron : s'amotairar « devenir maflu, potelé » TdF suppl. Una aubuga, de la laurar, s'amotofla. Sa man magrinèla s’amotoflèt. (v. TdF) amougut, -uda (< amòure) adj, cf Ubaud Dicort : « retiré, éloigné, mis en mouvement ; meublé, remué (terre) » (Alibert amogut) amòure (v. tr. e r.) : amodar ; quilhar ; retirar ; alunhar. amòure (s') : s'amodar ; se quilhar; se retirar ; s'alunhar ; s'adometgir / s'endometgir / s'adomerguir. amovibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « amovibilité » (Rapin) amovible, -bla : que pòt èsser amogut, -uda. La dobladura amovibla d'un vestit. La jelha amovibla d'una ròda de bicicleta. AMPEL- : forma prefixada del grèc ampelòs (vinha) ampelidacèas (f. pl.) : familha de plantas. ampelidacèu, -èa : de la natura de la vinha. ampelita : mena de tèrra negra favorabla a la vinha. AMPELO- : v. AMPEL- ampelofag, -a : qu'ataca la vinha. Insèctes ampelofags. ampelogia : estudi sus la vinha. ampelografia : estudi scientific sus la vinha. ampelopsís (m.) (abs. Dicort) (plt.) : mena d'ampelidacèa salvatja. ampèr [ampère] (m.) : unitat de corrent electric. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 182, que corregís lo Dicort) amperatge : intensitat d'un corrent electric. ampèr(e)-ora nm : (fisica) « ampère-heure (A/h) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 182) amperomètre [ampèrmètre ~ amperimètre, cf Ubaud Dicort] nm : aparelh per mesurar l'intensitat d'un corrent electric. amplament : d'un biais avantatjós. v. ample. amplan (m.) : carpan ; emplastre. ample 1, -pla adj : avantatjós -osa / larg, -a. ample 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ample, large, aise » (v. TdF) Se metre a l’ample, se mettre à l’aise. (v. TdF) Donar l’ample a un chabal, lâcher les rênes à un cheval. (v. TdF) ample (donar d'-) : deslargar ; liberar (s. VIII) ; destibar. Donar d'ample a un aucelon : lo delargar. Dona mai d'ample a la còrda, qu'es trop tibada ! amplesa nf, cf Ubaud Dicort : « ampleur, largeur » (L. 20) amplexicaule, -la adj : estat d'un organ, d'una fuèlha qu'envolza / qu'envolta / qu'envolva la camba d'una planta. ampliable, -bla : que pòt èsser ampliat, -ada / amplificat, -ada. ampliacion nf : « terme sc., ampliation »TdF, accion o resulta d'ampliar / d'amplificar. ampliador, -airitz (abs. Dicort) : qu'amplia / qu'amplifica. (v. amplificaire e amplificador) Aparelh ampliador. Manòbra ampliairitz. ampliar / amplificar (v. amplificar) (v. tr.) : donar una extension pus granda. « v tr, terme sc., amplier » TdF ‘amplia’ ampliatiu, -iva adj : amplificatiu, -iva « ampliatif, ive » TdF. amplificacion : accion o resulta d'amplificar. amplificador nm, -airitz (abs. Dicort) : persona qu’amplifica [v. amplificaire] o causa qu'amplifica, « (fisica) amplificateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 182). amplificaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui amplifie, amplificateur » (v. TdF) ; « adj, amplificateur » (Rapin) amplificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amplifier » TdF amplificatiu, -iva adj (abs. Dicort) : utilizat, -ada per amplificar, « amplificatif » (Rapin). amplificator nm : « amplificateur » (Lèbre, Lagarde, Per Noste). (v. amplificador) amplifòrme, -ma (abs. Dicort) : d'una forma pus ampla. Sostenpopas amplifòrme (emborrat) amplitud (f.) : distància entre dos punts extrèms. amploa (f.) : mena de sarda pichonèla (Clupea sprattus) amploeta nf, cf Ubaud Dicort : « anchois de moyenne grosseur » TdF amploin nm, cf Ubaud Dicort : « anchois qui vient de naître » TdF amplor (f.) : estat de çò ample. (v. amplesa) « ampoa » nf : v. ampon. ampola (R.II, 75) (t. a.) : tub de veire longarut plen de medicament ; veire redond de lampa electrica ; flascon longarut e ventrut de lampa electrica ; botiòla de la pèl. Ai trapadas de bravas ampolas als pès. ampolada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une ampoule, d’une fiole » TdF ampolar (v. intr.) : far d'ampolas de la pèl, « s’élever en ampoules, former des cloches, en parlant des tumeurs qui viennent aux mains ou aux pieds » (v. TdF). ampolar (s') : trapar d'ampolas de la pèl.
|
|
ampolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ampoule » TdF ampolat, -ada adj (abs. Dicort) (pej.) : emfatic, -a, « (style) enflé » (Laus). Estil ampolat. Expression ampolada. ampolau adj. (m. e f.) : que sa frucha es en forma d'ampola ; en forma d'ampola. Oliu ampolau. Oliva ampolau. ampoleta : ampola pichonèla ; sablièr (mar.) ; mena de planta : (Valerianella olitoria) ampolós, -osa : botiolat, -ada. ampon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fragosta / ase. amponièr (abs. Dicort) (plt.) : asenièr (Rubus idaeus) (v. amporièr) ampora nf : (fruch) , cf Ubaud Dicort, (v. amporièr e ampon) amporièr nm, cf Ubaud Dicort : « framboisier » (Alibert) amporon nm, cf Ubaud Dicort : « mûre de buisson » TdF ampulòma nm : (med.) tumor de l'ampola de Vatèr. amputacion : accion o resulta d'amputar. amputar (v. tr.) : separar dels còrs un membre, una partida de membre, un organ. amputat, -ada : separat del còrs ; persona qu'a perdut un membre. àmster (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « hamster » (Sèrras-Ess., Basic) amudiment : mutisme. amudir (v. tr.) : far calar ; endormir ; far venir mut. amudir (s') : venir mut ; se calar ; s'endormir. amudit, -ida adj : t.a.çaisús, « silencieux, euse, taciturne, v. sotorniu » (v TdF jos ‘amudi’). amulet nm, cf Ubaud Dicort : « amulette » (Rapin) amuralhat, -ada : que revèrta una paret. (v. TdF jos ‘amuraia’) amurar (v. tr.) : tibar la còrda d'una vela (mar.) amuras (f. pl.) : los cordatges d'un naviri. amusacaissals (d'-) (abs. Dicort) : d'apetissadissas. (v. apetissadís) amusada : periòd de divertiment. amusaire, -aira adj e n : persona que divertís los autres. Es un amusaire de primièira borra. amusament nm, cf Ubaud Dicort : « amusement, amusoire » TdF amusant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amusant, ante » TdF amusar (v. tr.) : divertir. amusar (s') : se divertir. Pensa pas qu'a s'amusar ; quora metrà d'èime ? amusarèl, -a adj : qu'amusa. amusarèla nf / amusament (v. amusament) : quicòm per s'amusar, « amusette, bagatelle » TdF ‘amusarello’. amusareleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. amusarèla) amusatge nm : accion de s'amusar, « action d’amuser ; amusoire » TdF ‘amusage’. amusatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « récréatif, ive » TdF amuset nm, cf Ubaud Dicort : « jouet » (Laus) amusiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : (v. amusatiu) AN- : forma prefixada del prefix grèc a- (sens / abséncia) ; o del grèc ana (contra ; ennaut ; enrè ; al senscontra / a l'arrevèrs ; a despart ; novèl) an nm / annada (v. annada): : los dotze meses de genièr a genièr. D’an en an, d’année en année. (L. 20) An per an, annuellement. D’an entre autre, par années alternatives. D’un an a l’autre, d’un an à l’autre. Un an dins l’autre, année moyenne, bon an mal an. De cent ans quatre, de cent ans quatre, rarement. Dètz ans a, il y a dix ans. L’an venent, l’année suivante. L’an d’abans, l’année précédente. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘an’) an de delà (l'-) : dos ans (i) a / i a dos ans / fa dos ans. an nòu (l'-) nm : l'annada novèla. an passat (l'-) : i a un an / aquò fa un an / fa un an. an que ven (l'-) : dins un an. ANA- : forma prefixada del grèc ana (t. a. çaisús [AN-]) anabaptisme (Rapin, Per Noste) [anabatisme, cf Ubaud Dicort] nm : doctrina dels anabaptistas. anabaptista (Laus, Rapin) [anabatista, cf Ubaud Dicort] adj e n (m. e f.) : persona qu'es contra lo baptisme dels drollons. (v. TdF ‘anabatisto’) Anabasi : òbra istorica de Xenofon. anabasi (f.) : montada, periòde primièr d'una malautiá. anabatic, -a : relatiu, -iva a una montada. Vent anabatic : vent ascendent. anabatisme nm, cf Ubaud Dicort (v. batisme) : v. anabaptisme. anabatista adj e n, cf Ubaud Dicort (v. batista 2) : v. anabaptista. anabiòsi (f.) : retorn a la vida plena, après ivernacion, d'un animal o d'un vegetal. anabiotic, -a : relatiu, -iva a l'anabiòsi. anabolic, -a : relatiu, -iva a l'anabolisme. anabolisme : assimilacion / metabolisme / ensemble de las reaccions quimicas qu'abotisson a la formacion dels constituents de l'organisme (protids, glucids, lipids) a partir dels elements simples que son la resulta de la digestion. anabolizant, -a (adj. e subs.) : proprietat d'una substància que favorís l'anabolisme. anacinèsi (f.) : manca de movement (t. tecn. de med.) anacolut (m.) : construccion gramaticala desparièira (càmbiament subran de construccion) Tornat a l'ostal, sa femna malautejava. anacondà (m.) [anaconda nf, cf Ubaud Dicort] : serpatassa d'America del sud. anacorèta [anacoreta, cf Ubaud Dicort] (m. e f.) (v. TdF ‘anacoureto’) : religiós, -osa que fa peniténcia dins un airal desèrt. anacoretic, -a : relatiu, -iva a una vida d'anacorèta. anacoretisme : biais de viure dels anacorètas. |
|
|
|
|
|
|