amonolisi (f.) (abs. Dicort) : reaccion quimica amoniacala.

amonsenhir (s') (abs. Dicort) : s'emborgesir. (v. amossurir (s’))

« amonsurir (s') » (fr)  : v. çaisús. (v. amossurir (s’))

amont (adv.) : amont d'aut.

La veses, amont, la tartanassa ?

De d’amont et d’aval, du nord et du sud, de tous côtés. (v. TdF jos ‘amount’)

amont (d’-) loc prep, cf Ubaud Dicort : « D’amont del pont, en amont du pont » (v. TdF jos ‘amount’)

amont (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort « en amont, en haut ».(TdF jos ‘amount’)

amontairar (v. tr.) : amontetar. (v. TdF jos ‘amountiha’). (v. amontar 1)

Lo vielhum l'a amontairada.

amontairar (s') : s'amontetar ; se corbar / venir mai o mens boçut.

amontaironar v, cf Ubaud Dicort : v. amontairar. (v. TdF jos ‘amountiha’)

amontanhar (v. tr.) : menar los tropèls a la montanha.

Amontanham cada an a la fin de mai.

amontanhat, -ada : a la montanha.

Tot lo bestial ovin e boïn l'avèm amontanhat.

amontanhatge nm, cf Ubaud Dicort : « transhumance des troupeaux, action de les conduire à la montagne ; frais de pacage ou de garde pendant la saison d’été, v. estivatge 2 » (v. TdF)

amontar 1 / amontairar (v. tr.) : amontetar ; empilar ; acroselar.

amontar / amontairar (s') v pron : s'amontetar.

amontar 2 (s') / amontelar (s') v pron : se corbar ; venir gibós.

S'amontèla de mai en mai en se fasent vièlh.

amontat, -ada : amontairat, -ada / amontetat, -ada.

amont d'aut (adv.) (abs. Dicort) : amont. (v. amondaut)

amontelat, -ada : corbat, -ada ; gibós, -osa.

amontetament nm (abs. Dicort) : apilament, « amoncellement » (Laus).

amontetar (v. tr.) (abs. Dicort) : apilar / empilar ; far un montet, « amonceler, entasser » (Laus).

Amonteta las buscalhas a son lenhièr.

amontetar (s') (abs. Dicort) : s'apilar / s'empilar ; far un montet.

amontilhar v, cf Ubaud Dicort : v. amontairar (v. TdF amountiha’)

amontilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « amoncellement » TdF

amontjoiar v, cf Ubaud Dicort : (v. montjòia)

amontolar / amontonar v (v. Ubaud Dicort) : v. amontairar. (v. TdF jos ‘amountiha’

amonuria (abs. Dicort) : preséncia d'amoniac dins las urinas.

amor (m.) (Mot féminin au pluriel et masculin au singulier (Alibert)) : impuls fisic o sentimental que buta un sèxe cap a un autre, una persona cap a una autra ; devocion d'una persona per una autra o per Dieu, la Santa Verge, los sants... ; fòrt sentiment positiu per q.q. o per quicòm.

Las amors (f. pl.).

Far l'amor / far l'acte d'amor.

Es un amor de nenon : es un nenon adorable.

Amor cortés : element basic de la poesia dels trobadors.

Amor liure : fòra tot ligam afectiu, religiós o social.

Amor platonic : amor fòra tot plaser sexual.

Amor de pèl : gausiment (estrementida sexuala)

Per un sant, l'amor de Dieu o trancenda tot.

amor de / per amor de / pr'amor de (l.p.) (pr’amor de, cf Ubaud Dicort) (loc. prep.) : per.

Vendrai per amor de te far plaser.

amor que 1 / per amor que / pr'amor que (l.p.) (pr’amor que, cf Ubaud Dicort) / per que (conj. subordinativa causala) : per çò que / que.

Demòra, amor que me fas besonh.

amor que 2 / per amor que / per que (Alibert Gram. occ  p. 248) / pr’amor que (v. Ubaud Dicort) : (conj. subordinativa finala + subj.) : a fin que, per fin que (Vernet Dict. gram. oc. p.179)

Amor que s'enfusque pas, laissa-lo tranquil.

amora : frucha de l'amorièr (Morus alba) ; frucha de la rome (Rubus fruticosus) ; amora de rastolh (Rubus caesius)

Las amoras de la rome m'agradan mai.

amoral 1, -a : indiferent, -a a tot principi moral.

« amoral 2, -a » : amical, -a / afectuós, -osa (sens inusitat en lengadocian, mas donat per Mistral)

amoralisme : abséncia de tota morala.

amoralista (adj. e subs. (dels dos genres)) : adèpte, -a de l'amoralisme.

amoralitat nf : caractèr de çò amoral.

amorar (v. tr. e intr.) [v. tr. (v. TdF amoura’)] : crestar / galar / caponar (cobrir una feme de letz) ; (cobrir una feme de gèst, en parlant d'aucèls) (# amorrar)

amorar (s’) v pron : « s’éprendre d’amour, v. enamorar (s’) » (v. TdF jos ‘amoura’)

amorassas nf pl, cf Ubaud Dicort : « folles amours, vilaines amours » TdF

« amòrça » e derivats (fr.) : v. amòrsa.

amorçador nm : atudador. (v. TdF amoussadou’)

amorçaire, -aira n : persona qu'atuda.

amorçar / amorcir (v. tr. arc.) : doblet d'amortar / amortir. (# amorsar)

amorçatge : accion o resulta d'amorçar (d'amortar). (#  amorsatge)

amorceire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui éteint »  TdF jos ‘amoussaire’

amorcir : v. amorçar.

amorejar (v. tr. e intr.) : calinhejar ; far l'amor ; èsser amorós, -osa ; se jónher a, « se serrer, raser, v. sarrar). (v. TdF amoureja’)

amorejar (s') (abs. TdF) : se sarrar ; se jónher. (v. çai sus)

« amoreleta » (amoreleta nf) : v. morèla (non preconizat Dicort).

amoreta 1 nf : amor feble e passadís ; amigueta ; ventolin ; sonalhon (plt.)  (Briza media)

« Aquelas montanhas se rebaissaràn / e mas amoretas se raprocharàn. » (cançon pop.)

amoreta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite mûre » TdF

 

 

 

amorèu : fragostièr / asenièr ; ampon ; fragosta ; ase (frucha)

amòrf, -a : sens forma definida ; non cristallizat, -ada ; sens energia / mòl / molàs, mòla / molassa.

Fosfòr amòrf.

Persona amòrfa.

amorfisme : estat de çò amòrf, de q.q. d'amòrf.

amorfinisme : estat morbós per privacion de morfina.

amorièira : plantacion d'amorièrs.

amorieireda nf, cf Ubaud Dicort : « champ planté en mûriers » (v. TdF ‘amourieredo’)

amorièr : mena d'arbre (Morus alba) ; (M. nigra)

amoriscar (s') / amorosar (s') / amorosir (s') v pron : tombar amorós. (v. TdF jos ‘amourachi’)

amoriscat, -ada : tombat amorós, tombada amorosa.

S'es amoriscat d'una polida Provençala.

amoron nm, cf Ubaud Dicort : « mûre de buisson, fruit de la ronce bleue » TdF

amorós, -osa adj e n : persona que n'aima una autra d'amor.

Soi amorós de faire aquò, j’ai envie de faire cela. (v. TdF)

amorosament adv : d'un biais amorós ; « instamment » TdF.

amorosar (v. tr.) : far venir amorós, -osa. (v. TdF jos ‘amourousi’) (v. amorosir)

amorosar (s') : venir amorós, -osa / tombar amorós, -osa. (v. amorosir (s‘))

amorosat, -ada / amorosit, -ida : amorós, -osa.

amoroset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj et n, un peu amoureux, euse ; mignon, onne, aimable, petit amant, jeune amante, v. amiguet » TdF

amorosia nf, cf Ubaud Dicort : « disposition à l’amour, v. calinhum » (v. TdF amourousié’) : « passion passagère » (Per Noste ‘béguin’)

amorosiment nm, cf Ubaud Dicort : (v. amorosir)

amorosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enamourer » TdF

amorosir (s‘) v pron : « devenir amoureux, s’éprendre ; s’attendrir » TdF jos 'amourousi’

amorosit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « enamouré, ée, épris, ise » TdF jos ‘amourousi’

amorrada / amorradura nf, cf Ubaud Dicort : « action de courber, de pencher la face contre terre, prosternement ; provignement » TdF jos ‘amourraduro’

amorraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui atterre, qui se prosterne » TdF

amorralhar / amorrialar [veire amorralhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : muselar un buòu, una vaca ; lor metre una museta de fen, de civada al mus (al musèl)

amorrar (v. tr.) : far tombar de morres ; abocar. (# amorar)

amorrar (s') v pron : se jónher morre contra morre ; tombar de morres ; s'abocar ; « plonger ou tendre les lèvres, boire à la manière des bestiaux » (v. TdF jos ‘amourra’).

S'es amorrada e s'es afrabada lo nas.

amorretat nf : caluquitge.

amòrri, -a adj e n : que quita pas de tornejar / falord, -a (feda, anhèl...) ; caluc, -uga ; piòt, -a / nèci, nècia.

amorricada nf, cf Ubaud Dicort : « chute sur le museau » TdFsuppl

amorricar (s') : s'amorrar / tombar de morres.

amòrsa nf : esca (f.) ; capsula (R. II, 273) ; « mèche de fouet, v. chassa ; pierre d’attente » (v. TdF jos ‘morso’)

amorsador nm : aplech per amorsar, per començar, « amorçoir, outil de charron » TdF.

Amorsador de rodièr, de menusièr...

amorsar (v. tr.) : escar ; començar quicòm.  (# amorçar)

amorsatge : accion d'amorsar ; accion de començar. (#  amorçatge)

Amorsatge d'una pompa, d'un sifon, d'un trabalh...

amortament [amòrtament] / amortiment nm : estat d'un naviri amortit ; accion o resulta d'amortir o de s'amortir (d'alentir o de s'alentir)

amortar / amortir (v. tr.) (los 2, L. 20) : atudar / estofar ; tuar / atudar ; alentar / alentir (naviri) ; asimar (mèla)

Lo timonièr amortís lo naviri per se sarrar del pòrt.

Ai amortida la mèla del cotèl en capusant de bois.

amortar / amortir (s') : s'afeblir ; s'atudar ; morir ; s'asimar (mèla) ; se calar ; far lo mòrt ; s'alentir.

S'amortís un pauc cada jorn.

amortat, -ada / amortit, -ida : t. a. çaisús.

amortesiment nm, cf Ubaud Dicort : « amortissement » (L. 20) (v. amortesir)

amortesir (v. tr.) : diminuir / atudar un deute.

Après amortesir sos deutes, se prenguèt la retirada.

amortesit, -ida : t. a. çaisús.

amortidor nm, cf Ubaud Dicort : « amortisseur » (Rapin)

amortieirar (v. tr.) : garnir amb de mortièr ; cimentar.

Amortieiratz-me las apevasons coma cal.

amortiment nm, cf Ubaud Dicort : « amortissement » (Rapin)

amortir : v. amortar.

amortissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « amortissable » (Rapin)

amortizar (v. L. 20 : amortizament ; (abs. Dicort) (v. tr.) : convertir en ben de man mòrta ; atudar un deute pauc a pauc [v. amortesir] ; suprimir un emplec vacant.

amoscar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « prendre la mouche » (Carrasco)

Amoscan (les vaches) prennent la mouche. (Carrasco)

amossurir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre monsieur » TdF. (v. amonsenhir)

amossurir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre des airs de monsieur » TdF jos ‘amoussuri’.

amostelir (s') : venir magre coma una mostèla.

amostelit, -ida : magre, -a coma una mostèla.

De venir vièlh s'es plan amostelit.

amotairar (s') (v. Alibert) : s'agrumelar ; s'amotir ; s'amatar.

amotairat, -ada : t. a. çaisús

amotar (v. tr. arc.) : « mettre en motte » TdF ; caucar / pompir / atassar.

Amotar lo fen, tasser le foin. (v. TdF)

amotar (s') v pron : s'agrumelar / s'amotir / se metre en mòtas, « s’entasser, se pelotonner » TdF jos ‘amouta’.