amodorrar (s') : s'endormir.

amodorrat, -ada : endormit, -ida.

amoflar / amoflir (v. tr.) : adocir ; far venir sople ; far venir mofle.

amoflat, -ada / amoflit, -ida : t. a. çaisús.

amogut,-uda : retirat,-da ; alunhat, -ada ; amodat, -ada ; mòble, -a. v. amòure.

amoissar / amoissir (v. tr.) : blasir / marcir.

amoissar / amoissir (s') : se blasir / se marcir.

amoissat, -ada / amoissit, -ida : blasit, -ida ; marcit, -ida.

amolador nm, cf Ubaud Dicort : « endroit où l’on aiguise, pierre sur laquelle on peut aiguiser » TdF

amolaire nm, -aira : agusaire, -a.

amolament (abs. Dicort) : atropament.

amolar 1 (v. tr.) : afilar / agusar (passar a la mòla) ;

amolar 2 (v. tr.) : abracelar (fen) acroselar ; garbejar ; amontetar.

amolar (s') : s'atropelar (peissum) ; s'espessir (sang)

amolat 1 nm (arc.) : montet de cerealum sus un sòl, « airée de gerbes qui a été foulée une première fois par le pied des chevaux » TdF.

amolat (virar l'-) (arc.) : virar las garbas per las tornar passar. (v. amolat 1)

amolat 2, -ada : t. a. del vèrb amolar.

amolatge nm, cf Ubaud Dicort : « aiguisage » TdF amoulage’

amolegament nm, cf Ubaud Dicort : « amollissement » (L. 19)

amolegar (v. tr.) : amolir ; amolencar / embolidorar.

amolegar (s') : s'amolir ; s'amolencar / s'emmolencar / s'embolidorar (s'afonzar dins una molenca)

amolencar (s') : se macar d'èsser tombat ; se bresar (v. Vayssier e Alibert) ; « s’enfoncer dans un terrain gras, dans une fondrière, s’embourber » TdF jos ‘enmoulenca’.

amolencat, -ada : macat, -ada ; bresat, -ada.

amolesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amollir » (L. 19). (v. amolir)

amolet nm, cf Ubaud Dicort : « instrument qui porte la meule à aiguiser ; cri des remouleurs ; gagne-petit » TdF

amoleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser la faux, v. cot » (v. TdF amouleto 1’)

amoleta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « ampoulette, v. ampoleta ; encrier, v. encrièr ; capelet, tumeur des chevaux, v. moleta » (v. TdFamouleto 2’)

amolherar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, unir à une épouse, marier un garçon (vieux) » TdF jos ‘amouiera’

amolherar un òme : lo maridar.

amolherar (s') : prene femna / se maridar.

amolherat adj m  e nm : maridat. (v. TdF jos ‘amouiera’)

amoliment nm, cf Ubaud Dicort : « amollissement » TdF

amolir / amolesir (v. tr.) (R. VI, 73) : far venir mòl.

amolir (s') : venir mòl ; s'acaponir (venir pauruc)

amolissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amollissant, -e » (Laus)

amolit, -ida : vengut mòl, venguda mòla.

amolonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entasse, qui accumule ; accapareur ; faneur, euse » TdF

amolonament nm : amontetament / amontairament.

amolonar [ ~ emmolonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : amontetar / amontairar.

amolonar [ ~ emmolonar] (s') v pron : s'amontetar / s'amontairar.

amolonat [ ~ emmolonat], -ada adj : amontetat, -ada ; amontairat, -ada.

amolonatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de mettre en tas, d’amonceler, de chiffonner ; fanage des foins » TdF amoulounage’

amondaut (adv.) : amont / cap amont.

amonedament (~ emmonedament) nm (v. tr.)  : accion o resulta d'amonedar.

amonedar [ ~ emmonedar, cf Ubaud Dicort] q. q. : li donar d'argent o de moneda.

amonedat ( ~ emmonedat), -ada adj : ric, -a.

amòni nm (abs. Dicort) : radical que dintra dins la composicion dels sals amoniacats. (v. ammòni)

amoniac 1 (subs.) (abs. Dicort) : gas compausat de nitrogèn e d'idrogèn. (v. ammoniac)

amoniac 2, -a (adj.) (abs. Dicort) : (v. ammoniacat).

Sal amoniaca.

Goma amoniaca.

amoniacal, -a adj (abs. Dicort) : que conten o qu'a las proprietats de l'amoniac. (v. ammoniacal)

Solucion amoniacala.

Sentor amoniacala.

amoniacat, -ada adj (abs. Dicort) : que conten d'amoniac. (v. ammoniacat)

amoniat, -ada (abs. Dicort) : que deriva de l'amoniac.

amoniemia (abs. Dicort) : preséncia d'amoniac dins lo sang ; son taus.

amoninada nf : desvergonhada. (v. amoninar (s’))

amoninar (s') v pron : se desvergonhar « devenir effronté, ée, en parlant des jeunes filles garçonnières » TdF.

amonita [ammonita] nf, cf Ubaud Dicort : cauquilha fossila de molusc cefalopòde disparegut.

amonitrat (abs. Dicort) : nitrat d'amòni utilizat coma engrais azotat.

AMONO- (AMMONO-) : forma prefixada del mot amoniac [v. ammoniac].

amonoacid (abs. Dicort) : substància de proprietats acidas dins l'amoniac liquid.

amonobasa (abs. Dicort) : substància de proprietats basicas dins l'amoniac liquid.

 

 

amistós, -a : plen d'amistat.

amistosaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. amistaire.

amistosament adv : amicalament.

amistosar (v. tr.) : amigadar.

amistosar (s') : s'amigadar.

amistoset, -a adj et n (v. Ubaud Dicort) : « amical, ale, affectueux, euse, caressant, ante, en parlant d’un enfant, d’une jeune fille ; petit ami, bien-aimé, ée » (v. TdF)

amistraire [amistaire, cf Ubaud Dicort p 144], -aira n : persona amigadaira.

« amit » (l.p.) (L. 19) (amit nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. amict  (non preconizat Dicort).

amitadar (v. tr.) : copar pel mièg ; arribar a la mitat / èsser a la mitat.

amitadat, -ada : copat, -ada pel mièg ; arribat, -ada a la mitat.

amitòsi (f.) : mòde de division cellulara.

amixia nf (del grèc mixis, mescla) : impossibilitat per doas espècias vesinas de s'ibridar.

ammofil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ammophile » (Rapin)

ammòni nm : (quimia) « ammonium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

ammoniac nm : (quimia) « ammoniaque » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

ammoniacal, -a adj : (quimia) « ammoniacal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

ammoniacat, -ada adj : (quimia) « ammoniaqué, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

ammonita nf, cf Ubaud Dicort : v. amonita.

amnesia : pèrdia o flaquesa (feblesa) de la memòria.

amnesic, -a adj e n : persona que patís d'amnesia.

amni nm : crespina (envolopa de l'embrion dels mamifèrs, dels aucèls, dels reptils)

AMNIO- : forma prefixada del grec amniòn (membrana qu'envolopa lo fètus)

amniocentèsi (f.) : ponccion de la cavitat amniotica d'una femna prens, per analizar lo liquid amniotic.

amniogenèsi (f.) : processus (lat.) de formacion de l'amni.

amniografia : examèn radiografic del fètus.

amniorrèa : evacuacion abansora del liquid amniotic.

amnioscopia : exploracion visuala de la cavitat amniotica amb un aparelh optic.

amniotic, -a : relatiu, -iva a l'amni.

Liquid amniotic.

amniotiti (f.) : inflamacion de l'amni.

amniotomia : ruptura provocada de l'amni per amodar la  parturicion (v. L. 280 ‘parturir’).

amnistia : perdon general de tota una categoria de delictes.

amnistiable, -bla : que pòt èsser amnistiat, -ada.

amnistiar (v. tr. ) : inclure q.q. dins una amnistia.

amoblaire nm, cf Ubaud Dicort : « répartiteur de l’imposition mobiliaire » TdF

amoblament [amòblament] nm : provesiment en mòbles.

amoblar (v. tr.) : moblar (provesir en mòbles) ; « soumettre à la contribution mobiliaire » TdF

amoblar (s') : se moblar (se provesir en mòbles)

« amoçar » : v. amorsar e amorçar, cf Ubaud Dicort.

amochelament (abs. Dicort) / amochonament nm : frostiment ; afatoniment.

amochelar [ ~ amochelir] / amochonar (v. tr.)  : frostir ; afatonir. (v. TdF jos ‘amouchouna’)

amochelar [ ~ amochelir] (s') / amochonar (s') : se frostir ; s'afatonir ; s'agorrufar ; se fresilhar ; s'amatar ; s'acoconar ; s'amontetar ; s'arrucar ; se far pichon.

De lo cargar un vestit s'amochèla.

S'amochelèt darrièr un bartàs.

amochonament nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. amochelament.

amochonar (v. tr.)  : amochelar.

amochonar (s) : s'amochelar.

amodaire (abs. Dicort) (E non pas «estarter» (angl.)) : dispositiu per amodar un veïcul motorizat. (v. estàrter)

amodar (v. tr.) : metre en movement ; metre a ; alargar ; acometre ; remenar ; daubar ; malmenar ; caçar / alunhar.

Amodar la pendula : montar la pendula « mettre la pendule en mouvement » (v. TdF jos ‘amouda’).

Amodar una persona : l'acometre.

Amodar la tèrra : laurar.

Amodar la set : atudar la set.

Amodar lo soslèu : far venir lo vòmit.

amodar (s') : se metre en movement ; se metre a ; se n'anar / s'enanar ; s'alunhar ; se levar (vent) ; s'acostumar al trabalh.

Me soi amodat a mon novèl trabalh.

Lo vent s'amòda. Es de notar que o ai escrich aital dins tot lo dicc. per me conformar a l'esperit de C. L. O. En realitat ai totjorn ausit e dich : Lo vent s'amoda coma totes los occitanofòns de naissença d'Erau, d'Albigés e de Roergue. Véser, per exemple : « Dins la tassa d'argent, ta liquor d'ambrosia / Amoda las cançons d'un paure trobador » (Davala dins mon cur, divessa Poesia,  de Loís Lacot (1881-1952))

amodèl nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de pissenlit » TdF

amodiaquina : remèdi sintetic a basa de quinina per far la contra al paludisme.

amodolar (v. tr.) : « mettre en grumeaux » ; amontetar (frucha, fen...) (v. TdF jos ‘amoutela’)

amodolat, -ada adj : v. abracelar.

amodolonar (v. tr.) : doblet d'amodolar, « mettre en petits grumeaux ; entasser » (v. TdF jos ‘amoutelouna’).