|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
amodorrar (s') : s'endormir. amodorrat, -ada : endormit, -ida. amoflar / amoflir (v. tr.) : adocir ; far venir sople ; far venir mofle. amoflat, -ada / amoflit, -ida : t. a. çaisús. amogut,-uda : retirat,-da ; alunhat, -ada ; amodat, -ada ; mòble, -a. v. amòure. amoissar / amoissir (v. tr.) : blasir / marcir. amoissar / amoissir (s') : se blasir / se marcir. amoissat, -ada / amoissit, -ida : blasit, -ida ; marcit, -ida. amolador nm, cf Ubaud Dicort : « endroit où l’on aiguise, pierre sur laquelle on peut aiguiser » TdF amolaire nm, -aira : agusaire, -a. amolament (abs. Dicort) : atropament. amolar 1 (v. tr.) : afilar / agusar (passar a la mòla) ; amolar 2 (v. tr.) : abracelar (fen) acroselar ; garbejar ; amontetar. amolar (s') : s'atropelar (peissum) ; s'espessir (sang) amolat 1 nm (arc.) : montet de cerealum sus un sòl, « airée de gerbes qui a été foulée une première fois par le pied des chevaux » TdF. amolat (virar l'-) (arc.) : virar las garbas per las tornar passar. (v. amolat 1) amolat 2, -ada : t. a. del vèrb amolar. amolatge nm, cf Ubaud Dicort : « aiguisage » TdF ‘amoulage’ amolegament nm, cf Ubaud Dicort : « amollissement » (L. 19) amolegar (v. tr.) : amolir ; amolencar / embolidorar. amolegar (s') : s'amolir ; s'amolencar / s'emmolencar / s'embolidorar (s'afonzar dins una molenca) amolencar (s') : se macar d'èsser tombat ; se bresar (v. Vayssier e Alibert) ; « s’enfoncer dans un terrain gras, dans une fondrière, s’embourber » TdF jos ‘enmoulenca’. amolencat, -ada : macat, -ada ; bresat, -ada. amolesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amollir » (L. 19). (v. amolir) amolet nm, cf Ubaud Dicort : « instrument qui porte la meule à aiguiser ; cri des remouleurs ; gagne-petit » TdF amoleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser la faux, v. cot » (v. TdF ‘amouleto 1’) amoleta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « ampoulette, v. ampoleta ; encrier, v. encrièr ; capelet, tumeur des chevaux, v. moleta » (v. TdF ‘amouleto 2’) amolherar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, unir à une épouse, marier un garçon (vieux) » TdF jos ‘amouiera’ amolherar un òme : lo maridar. amolherar (s') : prene femna / se maridar. amolherat adj m e nm : maridat. (v. TdF jos ‘amouiera’) amoliment nm, cf Ubaud Dicort : « amollissement » TdF amolir / amolesir (v. tr.) (R. VI, 73) : far venir mòl. amolir (s') : venir mòl ; s'acaponir (venir pauruc) amolissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amollissant, -e » (Laus) amolit, -ida : vengut mòl, venguda mòla. amolonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entasse, qui accumule ; accapareur ; faneur, euse » TdF amolonament nm : amontetament / amontairament. amolonar [ ~ emmolonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : amontetar / amontairar. amolonar [ ~ emmolonar] (s') v pron : s'amontetar / s'amontairar. amolonat [ ~ emmolonat], -ada adj : amontetat, -ada ; amontairat, -ada. amolonatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de mettre en tas, d’amonceler, de chiffonner ; fanage des foins » TdF ‘amoulounage’ amondaut (adv.) : amont / cap amont. amonedament (~ emmonedament) nm (v. tr.) : accion o resulta d'amonedar. amonedar [ ~ emmonedar, cf Ubaud Dicort] q. q. : li donar d'argent o de moneda. amonedat ( ~ emmonedat), -ada adj : ric, -a. amòni nm (abs. Dicort) : radical que dintra dins la composicion dels sals amoniacats. (v. ammòni) amoniac 1 (subs.) (abs. Dicort) : gas compausat de nitrogèn e d'idrogèn. (v. ammoniac) amoniac 2, -a (adj.) (abs. Dicort) : (v. ammoniacat). Sal amoniaca. Goma amoniaca. amoniacal, -a adj (abs. Dicort) : que conten o qu'a las proprietats de l'amoniac. (v. ammoniacal) Solucion amoniacala. Sentor amoniacala. amoniacat, -ada adj (abs. Dicort) : que conten d'amoniac. (v. ammoniacat) amoniat, -ada (abs. Dicort) : que deriva de l'amoniac. amoniemia (abs. Dicort) : preséncia d'amoniac dins lo sang ; son taus. amoninada nf : desvergonhada. (v. amoninar (s’)) amoninar (s') v pron : se desvergonhar « devenir effronté, ée, en parlant des jeunes filles garçonnières » TdF. amonita [ammonita] nf, cf Ubaud Dicort : cauquilha fossila de molusc cefalopòde disparegut. amonitrat (abs. Dicort) : nitrat d'amòni utilizat coma engrais azotat. AMONO- (AMMONO-) : forma prefixada del mot amoniac [v. ammoniac]. amonoacid (abs. Dicort) : substància de proprietats acidas dins l'amoniac liquid. amonobasa (abs. Dicort) : substància de proprietats basicas dins l'amoniac liquid. |
|
||
|
amistós, -a : plen d'amistat. amistosaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. amistaire. amistosament adv : amicalament. amistosar (v. tr.) : amigadar. amistosar (s') : s'amigadar. amistoset, -a adj et n (v. Ubaud Dicort) : « amical, ale, affectueux, euse, caressant, ante, en parlant d’un enfant, d’une jeune fille ; petit ami, bien-aimé, ée » (v. TdF) amistraire [amistaire, cf Ubaud Dicort p 144], -aira n : persona amigadaira. « amit » (l.p.) (L. 19) (amit nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. amict (non preconizat Dicort). amitadar (v. tr.) : copar pel mièg ; arribar a la mitat / èsser a la mitat. amitadat, -ada : copat, -ada pel mièg ; arribat, -ada a la mitat. amitòsi (f.) : mòde de division cellulara. amixia nf (del grèc mixis, mescla) : impossibilitat per doas espècias vesinas de s'ibridar. ammofil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ammophile » (Rapin) ammòni nm : (quimia) « ammonium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) ammoniac nm : (quimia) « ammoniaque » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) ammoniacal, -a adj : (quimia) « ammoniacal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) ammoniacat, -ada adj : (quimia) « ammoniaqué, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) ammonita nf, cf Ubaud Dicort : v. amonita. amnesia : pèrdia o flaquesa (feblesa) de la memòria. amnesic, -a adj e n : persona que patís d'amnesia. amni nm : crespina (envolopa de l'embrion dels mamifèrs, dels aucèls, dels reptils) AMNIO- : forma prefixada del grec amniòn (membrana qu'envolopa lo fètus) amniocentèsi (f.) : ponccion de la cavitat amniotica d'una femna prens, per analizar lo liquid amniotic. amniogenèsi (f.) : processus (lat.) de formacion de l'amni. amniografia : examèn radiografic del fètus. amniorrèa : evacuacion abansora del liquid amniotic. amnioscopia : exploracion visuala de la cavitat amniotica amb un aparelh optic. amniotic, -a : relatiu, -iva a l'amni. Liquid amniotic. amniotiti (f.) : inflamacion de l'amni. amniotomia : ruptura provocada de l'amni per amodar la parturicion (v. L. 280 ‘parturir’). amnistia : perdon general de tota una categoria de delictes. amnistiable, -bla : que pòt èsser amnistiat, -ada. amnistiar (v. tr. ) : inclure q.q. dins una amnistia. amoblaire nm, cf Ubaud Dicort : « répartiteur de l’imposition mobiliaire » TdF amoblament [amòblament] nm : provesiment en mòbles. amoblar (v. tr.) : moblar (provesir en mòbles) ; « soumettre à la contribution mobiliaire » TdF amoblar (s') : se moblar (se provesir en mòbles) « amoçar » : v. amorsar e amorçar, cf Ubaud Dicort. amochelament (abs. Dicort) / amochonament nm : frostiment ; afatoniment. amochelar [ ~ amochelir] / amochonar (v. tr.) : frostir ; afatonir. (v. TdF jos ‘amouchouna’) amochelar [ ~ amochelir] (s') / amochonar (s') : se frostir ; s'afatonir ; s'agorrufar ; se fresilhar ; s'amatar ; s'acoconar ; s'amontetar ; s'arrucar ; se far pichon. De lo cargar un vestit s'amochèla. S'amochelèt darrièr un bartàs. amochonament nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. amochelament. amochonar (v. tr.) : amochelar. amochonar (s) : s'amochelar. amodaire (abs. Dicort) (E non pas «estarter» (angl.)) : dispositiu per amodar un veïcul motorizat. (v. estàrter) amodar (v. tr.) : metre en movement ; metre a ; alargar ; acometre ; remenar ; daubar ; malmenar ; caçar / alunhar. Amodar la pendula : montar la pendula « mettre la pendule en mouvement » (v. TdF jos ‘amouda’). Amodar una persona : l'acometre. Amodar la tèrra : laurar. Amodar la set : atudar la set. Amodar lo soslèu : far venir lo vòmit. amodar (s') : se metre en movement ; se metre a ; se n'anar / s'enanar ; s'alunhar ; se levar (vent) ; s'acostumar al trabalh. Me soi amodat a mon novèl trabalh. Lo vent s'amòda. Es de notar que o ai escrich aital dins tot lo dicc. per me conformar a l'esperit de C. L. O. En realitat ai totjorn ausit e dich : Lo vent s'amoda coma totes los occitanofòns de naissença d'Erau, d'Albigés e de Roergue. Véser, per exemple : « Dins la tassa d'argent, ta liquor d'ambrosia / Amoda las cançons d'un paure trobador » (Davala dins mon cur, divessa Poesia, de Loís Lacot (1881-1952)) amodèl nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de pissenlit » TdF amodiaquina : remèdi sintetic a basa de quinina per far la contra al paludisme. amodolar (v. tr.) : « mettre en grumeaux » ; amontetar (frucha, fen...) (v. TdF jos ‘amoutela’) amodolat, -ada adj : v. abracelar. amodolonar (v. tr.) : doblet d'amodolar, « mettre en petits grumeaux ; entasser » (v. TdF jos ‘amoutelouna’).
|
|
|
|
|
|
|
|
|