|
|
|
|
|
|
amid (subs. m.) [amida nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 317)] : compausat organic derivat de l'amoniac. (# amit) amidat, -ada (abs. Dicort) : que possedís la fonccion d'un amid. amidic, -a adj : (quimia) « amidique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 317) amidina : nom generic dels compausats derivats d'un amid. amidon : substància de resèrva dins las plantas ; substància sintetica que se n'empesava lo linge fin o los còls de camisa. amidonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « empeseur, euse » TdF amidonar (v. tr.) : empesar amb d'amidon. Mon papeta se cargava de camisas amidonadas. amidonatge : accion d'amidonar. amidonièr nm, cf Ubaud Dicort : « amidonnier, fabricant d’amidon » TdF amidopirina : brave analgesic e antipiretic. amiejairat ~ amejairat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. amejairat. amigablament : d'un biais amigable. amigable, -bla adj : aimable, -a « amiable » (Alibert). amigadal nm, cf Ubaud Dicort : (v. amigadar) amigadar / amigar (v. amigar) (v. tr.) : amistançar, « amadouer » (Alibert) ; blandir ; calinejar. amigadar (s') (abs. Alibert) / amigar (s’) (v. amigar (s’)) : se far de q .q. ; s'amistançar. amigança : amistat « liaison d’amitié » TdF. amigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, lier d’amitié, rendre amis ; caresser, amadouer [v. amigadar] ; vivre en amis » TdF. amigar (v. tr.) : v. amigadar. amigar (s’) v pron : « s’unir d’amitié, se faire ami ; se faire des amis » TdF jos ‘amiga’. amigar (s) : v. s'amigadar. amigàs nm : grand amic. amigassa, cf Ubaud Dicort : « mauvaise amie » TdF jos ‘amigas’ amigat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « lié d’amitié ; qui a des amis » TdF jos ‘amiga’ amigatge nm, cf Ubaud Dicort : « attachement, affection » (R. II, 65) AMIGDAL- : forma prefixada del lat. amygdala, d'après lo grèc amugdalê (amètla) amigdala nf : galha (organ limfoïde de la gòrja que revèrta una amètla) ; grun en forma d'amètla dins una ròca. amigdalacèas (f. pl.) : familha de plantas. amigdalat : sal de l'acid amigdalic. amigdalectomia : ablacion de las amigdalas. amigdalic (acid -) : resulta de la descomposicion de l'amigdalina. amigdalifòrme, -ma : en forma d'amètla. amigdalina : glucosit tirat d'amètlas amargantas. amigdaliti (f.) : angina (inflamacion de las amigdalas). AMIGDALO- : forma prefixada del grèc amugdalòn (amètla) amigdaloïde, -a : que conten de gruns en forma d'amètla. Gnèis amigdaloïde. Ròca amigdaloïda. amigdalotomia : incision sus una amigdala. amigonet, -a n, cf Ubaud Dicort : « cher petit ami, chère mignonne » TdF amiguet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit ami, petite amie, terme d’amitié ; ami froid, amie légère » TdF amiguetat nf, cf Ubaud Dicort : « amitié, v. amistat » (v. TdF) AMIL- : forma prefixada del grèc amulòn (amidon) amil nm : (quimia) « amyle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) amilacèu, -èa : de la natura de l'amidon ; que conten d'amidon. amilasa [amilasi nf, cf Ubaud Dicort] : enzim qu'amòda l'idrolisi dels glucids. amilasemia : taus de l'amilasa dins lo sang. amilasuria : augmentacion de la quantitat d'amilasas dins las urinas. amilic, -a adj : (quimia) « amylique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319) AMILO- : forma prefixada del grèc amulòn (amidon) amilobacteria : bacteria anaerobica del tub digestiu dels mamifèrs. amilogèn, -a : que produtz d'amidon. amilogenèsi (f.) : formacion d'amidon. amilograf : aparelh per mesurar las variacions de viscositat d'una suspension de farina dins l'aiga. amilograma : grafic d'amilograf. amiloïd (subs.) : mena de proteïna ; mena de substància que revèrta l'amidon. amiloïde, -a (adj.) : que revèrta l'amidon ; que ne conten. amiloïdòsi (f.) : afeccion caracterizada pel depaus d'amiloïds sus las viscèras. amilolisi (f.) : desgradacion de l'amidon e de las substàncias amilacèas. amilolitic, -a : relatiu, -iva a l'amilolòsi. amilòsi (f.) : malautiá caracterizada pel depaus d'una substància amiloïda al nivèl de la paret de las arteriòlas d'unas viscèras. amimia : pèrdia mai o mens totala de l'utilizacion dels gèstes coma simbòls de las idèas o dels sentiments.
|
|
amimic, -a : relatiu, -iva a l'amimia. amina nf : compausat organic alcalin. aminacion : introduccion d'una fonccion amina dins la molecula d'un compausat. aminat, -ada : que conten una fonccion amina. Acid aminat. aminçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amincir, émincer » TdF jos ‘aminci’ aminçar (s’) v pron : « maigrir, devenir mince » TdF jos ‘aminci’ aminhardar / aminhardir (v.tr.) : tostonar ; calinhejar. (v. minhardar) aminhardar / aminhardir (s') : venir manhac e i s'acostumar. aminhardós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (v. aminhardar e minhardós) aminhotar (v. tr.) : torolhar / calinhejar ; blandir. aminhotat, -ada : torolhat / calinhejat, -ada ; blandit, -ida. aminic, -a : relatiu, -iva a una amina o a las aminas. AMINO- : forma prefixada del mot amina. aminoacetic (acid -) : glicina (t. tecn. de bioquimia) aminoacid : acid aminat (acid organic caracterizat per una fonccion amina e una fonccion carboxilica) aminoacidemia : tenor del sang en acids aminats. aminoaciduria : preséncia d'acids aminats dins las urinas. aminoalcoòl : tèrme generic dels còrs de las dos / doas (dos / do' s) fonccions amina e alcoòl. aminoazoïc, -a : natura d'un derivat de la copulacion d'un compausat diazoïc amb una anilina. aminocaproïc, -a : natura d'una substància qu'empacha la fibrinolisi. aminofenòl : tèrme generic dels còrs de las doas fonccions amina e fenòl. aminofilina : teofilina etilenediamina. aminogèn, -a : radical univalent que sa substitucion a un idrogèn dona una amina. aminòl : liquid antiseptic local aprestat amb d'aiga-sal. aminopiridina : nom dels derivats aminats de la piridina. aminoplast : tèrme generic de las resinas aminicas. aminosids (m. pl.) : familha d'antibiotics bactericidis que lor molecula es compausada d'un sucre combinat amb una amina. « amintadar » v : v. amitadar. AMIO- : forma prefixada del grèc mus (muscle) amioplasia : aplasia musculara (abséncia o interrupcion de creissença musculara) amiostenia : astenia musculara (anequeliment muscular) amiotaxia : ataxia (incapacitat de coordenar los movements musculars volontaris) amiotonia : abséncia de tot movement muscular. amiotrofia : atrofia dels muscles. amira (f.) ; senhal ; marca ; punt de referéncia. Prene amira : afustar. Tirar d'amira : desorientar. amiraclar (v. tr.) : estonar ; meravilhar ; estabosir. amiraclat, -ada : miraculat, -ada ; miraclat, -ada ( l. p.) amirador nm, cf Ubaud Dicort : « belvédère, vedette ; éminence où l’on monte pour voir les vaisseaux qui arrivent ; panorama, v. bèlvéser » (v. TdF ‘amiradou 1’). amirador / amiranda (non preconizat Dicort) : v. mirador / miranda. amiraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui mire, pointeur » TdF jos ‘amiraire’ amiral : galonat pus elevat de la marina. amiralat nm, cf Ubaud Dicort : « amirauté » (v. Rapin) amiraltat (abs. Dicort) : dignitat o jurisdiccion d'amiral. (v. amiralat) amirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mirer, viser » TdF ‘amira 2’. amiratge : accion d'afustar. amirós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui mire bien, qui est bon tireur » TdF « amissantir - s'amissantir » v : v. ameissantir. (abs. Dicort) amistadós, -osa : amical, -a ; afectuós, -osa. amistadosament adv : amicalament. amistaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui amadoue, qui caresse » TdF jos ‘amistousaire. amistança : benvolença ; calinejadas ; amistat. (v. TdF) amistançar (v. tr.) : amigadar, « recevoir avec amitié, rendre ami, caresser, flatter, v. amistosar ; maltraiter, rudoyer, v. maltractar » (v. TdF ‘amistança’). amistançar (s') v pron (Laus ; abs. TdF) : s'amigadar. amistançassa nf, cf Ubaud Dicort : « amitié feinte, démonstration bruyante » TdF amistançat, -ada : amigadat, -ada. amistançòla [amistançòia nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘amistançoio’)] : amistança de farlabica ; amistança simulada. amistat nf : sentiments afectius. amistejar (v. tr.) : amistançar. amistejar (s’) : s'amistançar. amistolanças nf pl : amistanças. amistolós, -osa : amistadós, -osa. |
|
|
|
|
|
|