amid (subs. m.) [amida nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 317)] : compausat organic derivat de l'amoniac. (# amit)

amidat, -ada (abs. Dicort) : que possedís la fonccion d'un amid.

amidic, -a adj : (quimia) « amidique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 317)

amidina : nom generic dels compausats derivats d'un amid.

amidon : substància de resèrva dins las plantas ; substància sintetica que se n'empesava lo linge fin o los còls de camisa.

amidonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « empeseur, euse » TdF

amidonar (v. tr.) : empesar amb d'amidon.

Mon papeta se cargava de camisas amidonadas.

amidonatge : accion d'amidonar.

amidonièr nm, cf Ubaud Dicort : « amidonnier, fabricant d’amidon » TdF

amidopirina : brave analgesic e antipiretic.

amiejairat ~ amejairat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. amejairat.

amigablament : d'un biais amigable.

amigable, -bla adj  : aimable, -a « amiable » (Alibert).

amigadal nm, cf Ubaud Dicort : (v. amigadar)

amigadar / amigar (v. amigar) (v. tr.) : amistançar, « amadouer » (Alibert)  ; blandir ; calinejar.

amigadar (s') (abs. Alibert) / amigar (s’) (v. amigar (s’)) : se far de q .q. ; s'amistançar.

amigança : amistat « liaison d’amitié » TdF.

amigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, lier d’amitié, rendre amis ; caresser, amadouer [v. amigadar] ; vivre en amis » TdF. amigar (v. tr.) :  v. amigadar.

amigar (s’) v pron : « s’unir d’amitié, se faire ami ; se faire des amis » TdF jos ‘amiga’. amigar (s) : v. s'amigadar.

amigàs nm : grand amic.

amigassa, cf Ubaud Dicort : « mauvaise amie » TdF jos ‘amigas’

amigat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « lié d’amitié ; qui a des amis » TdF jos ‘amiga’ 

amigatge nm, cf Ubaud Dicort : « attachement, affection » (R. II, 65)

AMIGDAL- : forma prefixada del lat. amygdala, d'après lo grèc amugdalê (amètla)

amigdala nf : galha (organ limfoïde de la gòrja que revèrta una amètla) ; grun en forma d'amètla dins una ròca.

amigdalacèas (f. pl.) : familha de plantas.

amigdalat : sal de l'acid amigdalic.

amigdalectomia : ablacion de las amigdalas.

amigdalic (acid -) : resulta de la descomposicion de l'amigdalina.

amigdalifòrme, -ma : en forma d'amètla.

amigdalina : glucosit tirat d'amètlas amargantas.

amigdaliti (f.) : angina (inflamacion de las amigdalas).

AMIGDALO- : forma prefixada del grèc amugdalòn (amètla)

amigdaloïde, -a : que conten de gruns en forma d'amètla.

Gnèis amigdaloïde.

Ròca amigdaloïda.

amigdalotomia : incision sus una amigdala.

amigonet, -a n, cf Ubaud Dicort : « cher petit ami, chère mignonne » TdF

amiguet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit ami, petite amie, terme d’amitié ; ami froid, amie légère » TdF

amiguetat nf, cf Ubaud Dicort : « amitié, v. amistat » (v. TdF)

AMIL- : forma prefixada del grèc amulòn (amidon)

amil nm : (quimia) « amyle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

amilacèu, -èa : de la natura de l'amidon ; que conten d'amidon.

amilasa [amilasi nf, cf Ubaud Dicort] : enzim qu'amòda l'idrolisi dels glucids.

amilasemia : taus de l'amilasa dins lo sang.

amilasuria : augmentacion de la quantitat d'amilasas dins las urinas.

amilic, -a adj : (quimia) « amylique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 319)

AMILO- : forma prefixada del grèc amulòn (amidon)

amilobacteria : bacteria anaerobica del tub digestiu dels mamifèrs.

amilogèn, -a : que produtz d'amidon.

amilogenèsi (f.) : formacion d'amidon.

amilograf : aparelh per mesurar las variacions de viscositat d'una suspension de farina dins l'aiga.

amilograma : grafic d'amilograf.

amiloïd (subs.) : mena de proteïna ; mena de substància que revèrta l'amidon.

amiloïde, -a (adj.) : que revèrta l'amidon ; que ne conten.

amiloïdòsi (f.) : afeccion caracterizada pel depaus d'amiloïds sus las viscèras.

amilolisi (f.) : desgradacion de l'amidon e de las substàncias amilacèas.

amilolitic, -a : relatiu, -iva a l'amilolòsi.

amilòsi (f.) : malautiá caracterizada pel depaus d'una substància amiloïda al nivèl de la paret de las arteriòlas d'unas viscèras.

amimia : pèrdia mai o mens totala de l'utilizacion dels gèstes coma simbòls de las idèas o dels sentiments.

 

 

amimic, -a : relatiu, -iva a l'amimia.

amina nf : compausat organic alcalin.

aminacion : introduccion d'una fonccion amina dins la molecula d'un compausat.

aminat, -ada : que conten una fonccion amina.

Acid aminat.

aminçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amincir, émincer » TdF jos ‘aminci’

aminçar (s’) v pron : « maigrir, devenir mince » TdF jos ‘aminci’

aminhardar / aminhardir (v.tr.) : tostonar ; calinhejar. (v. minhardar)

aminhardar / aminhardir (s') : venir manhac e i s'acostumar.

aminhardós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (v. aminhardar  e minhardós)

aminhotar (v. tr.) : torolhar / calinhejar ; blandir.

aminhotat, -ada : torolhat / calinhejat, -ada ; blandit, -ida.

aminic, -a : relatiu, -iva a una amina o a las aminas.

AMINO- : forma prefixada del mot amina.

aminoacetic (acid -) : glicina (t. tecn. de bioquimia)

aminoacid : acid aminat (acid organic caracterizat per una fonccion amina e una fonccion carboxilica)

aminoacidemia : tenor del sang en acids aminats.

aminoaciduria : preséncia d'acids aminats dins las urinas.

aminoalcoòl : tèrme generic dels còrs de las dos / doas (dos / do' s) fonccions amina e alcoòl.

aminoazoïc, -a : natura d'un derivat de la copulacion d'un compausat diazoïc amb una anilina.

aminocaproïc, -a : natura d'una substància qu'empacha la fibrinolisi.

aminofenòl : tèrme generic dels còrs de las doas fonccions amina e fenòl.

aminofilina : teofilina etilenediamina.

aminogèn, -a : radical univalent que sa substitucion a un idrogèn dona una amina.

aminòl : liquid antiseptic local aprestat amb d'aiga-sal.

aminopiridina : nom dels derivats aminats de la piridina.

aminoplast : tèrme generic de las resinas aminicas.

aminosids (m. pl.) : familha d'antibiotics bactericidis que lor molecula es compausada d'un sucre combinat amb una amina.

« amintadar » v : v. amitadar.

AMIO- : forma prefixada del grèc mus (muscle)

amioplasia : aplasia musculara (abséncia o interrupcion de creissença musculara)

amiostenia : astenia musculara (anequeliment muscular)

amiotaxia : ataxia (incapacitat de coordenar los movements musculars volontaris)

amiotonia : abséncia de tot movement muscular.

amiotrofia : atrofia dels muscles.

amira (f.) ; senhal ; marca ; punt de referéncia.

Prene amira : afustar.

Tirar d'amira : desorientar.

amiraclar (v. tr.) : estonar ; meravilhar ; estabosir.

amiraclat, -ada : miraculat, -ada ; miraclat, -ada ( l. p.)

amirador nm, cf Ubaud Dicort : « belvédère, vedette ; éminence où l’on monte pour voir les vaisseaux qui arrivent ; panorama, v. bèlvéser » (v. TdF amiradou 1’). amirador / amiranda (non preconizat Dicort) : v. mirador / miranda.

amiraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui mire, pointeur » TdF jos ‘amiraire’

amiral : galonat pus elevat de la marina.

amiralat nm, cf Ubaud Dicort : « amirauté » (v. Rapin)

amiraltat (abs. Dicort) : dignitat o jurisdiccion d'amiral. (v. amiralat)

amirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mirer, viser » TdF amira 2’.

amiratge : accion d'afustar.

amirós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui mire bien, qui est bon tireur » TdF

« amissantir - s'amissantir » v : v. ameissantir. (abs. Dicort)

amistadós, -osa : amical, -a ; afectuós, -osa.

amistadosament adv : amicalament.

amistaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui amadoue, qui caresse » TdF jos ‘amistousaire.

amistança : benvolença ; calinejadas ; amistat. (v. TdF)

amistançar (v. tr.) : amigadar, « recevoir avec amitié, rendre ami, caresser, flatter, v. amistosar ; maltraiter, rudoyer, v. maltractar » (v. TdF amistança’).

amistançar (s') v pron (Laus ; abs. TdF) : s'amigadar.

amistançassa nf, cf Ubaud Dicort : « amitié feinte, démonstration bruyante » TdF

amistançat, -ada : amigadat, -ada.

amistançòla [amistançòia nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘amistançoio’)] : amistança de farlabica ; amistança simulada.

amistat nf : sentiments afectius.

amistejar (v. tr.) : amistançar.

amistejar (s’) : s'amistançar.

amistolanças nf pl : amistanças.

amistolós, -osa : amistadós, -osa.