amatigar (v. tr.) : apasiar ; amaisar ; adocir ; afeblir ; diminuir.

amatigar (s') : s'amaisar ; s'afeblir ; s'anequelir.

amatigat, -ada : amaisat, -ada ; afeblit, -ida ; anequelit, -ida.

amatinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, faire lever matin ; aller paître le troupeau de grand matin » TdF

amatinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se lever matin, partir matin » TdF jos ‘amatina’. « amatinar » : v. amaitinar (s') (non preconizat Dicort).

amatinat, -ada adj [v. s’amatinar] : « matinal, ale » TdF jos ‘amatina’

amatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre une plante touffue » TdF amati’

Cal sèt o uèch ans per amatir un prat, il faut sept ou huit ans pour épaissir un pré. (v. TdF)

amatir (s’) v pron : « devenir dru, touffu, en parlant des plantes » TdF

amatit, -ida adj : « touffu, ue » TdF ; acodat, -ada.

amator, -tritz (adj. e subs.) [n, cf Ubaud Dicort] : que fa quicòm pas que per son plaser ; que practica un espòrt sens ne fa sa profession ; (pej.) : sens granda competéncia.

amatorisme nm,  v. Ubaud Dicort Errata web : « amateurisme » (Laus)

amauròsi (f.) : anequeliment grèu o pèrdia de la vista.

amaurotic, -a : que patís d'amauròsi.

amautar (v. tr.) : amodar ; sonar ; atropelar.

amautar (s') : s'amodar ; s'atropelar.

amautat, -ada : t. a. çaisús.

amazona : cavalièira mitologica amputada del sen drech per se melhor servir d'un arc ; femna virila ; cavalièira ; jupa longa de cavalièira qu'encamba pas lo caval.

Amazonas n pr f pl : (femnas fabulosas) , cf Ubaud Dicort. (v. çai sus)

Amazònes n pr f : (flum d’America del Sud) , cf Ubaud Dicort.

amazonita : mena de pèira semipreciosa.

amb : prep. per marcar una situacion comuna, lo mejan, lo contacte, l'instrument, l'acompanhament... v. ab, p. 143.

Amb lo vesin nos sèm mancats. (occitanisme)

amb aquò / amb tot aquò (v. amb tot aquò) (loc. prep.) : « avec cela, à cela, et puis » TdF amb aquò’ jos ‘amb’ ; pr'aquò / ça que la (v. Alibert).

amb aquò que (loc. conj.) : baste que.

amb de loc prep, cf Ubaud Dicort : « avec, pour, afin de » (v. Alibert)

amb tot aquò loc conj, cf Ubaud Dicort : « cependant, tout de même » (Carrasco)

amba nm, cf Ubaud Dicort : « t. de loterie, ambe » TdF ambo’

ambaissada (del gallés AMBACTIO, mission) : mission transmesa per un governament a un governament estrangièr ; representacion diplomatica d'un país dins un autre ; residéncia de l'ambaissador o de l'ambaissairitz.

ambaissador nm, ambaissairitz [ambaissadora nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘embassadour’)] : responsable, -a d'ambaissada ; persona que representa son país al sens figurat :

Nòstres ambaissadors pus braves son los trobadors.

amban nm (R. II, 69) (del bas lat. ambannus) : galariá cobèrta sus las parets enrodairas ancianas ; retaule de botiga ; soslàupia.

ambanament nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrage de fortification » (L. 18) (v. çai sus)

ambanar (v. tr.) : provesir amb de galariás cobèrtas. (v. amban)

ambe prep : v. amb, cf Ubaud Dicort. [Basic : amb / ambe]

ambedós, ambedoas (adj.) : totes dos, totas doas. (v. TdF jos ‘ambedous’)

Del vam, ambedos cabussèron. (v. TdF)

Ambèrt [veire Embèrt, cf Ubaud Dicort] : prenom.

ambesàs nm, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de trictac, ambesas » TdF

AMBI- : forma prefixada del latin ambo (abdós. v. abdos). v. ambidèxtre - ambivalent.

ambicion : desir fòrt de progrès, d'onors, de dignitats, de reputacion... ; (pej.) : desir desordenat.

ambicionar (v. tr.) : aver d'ambicion per quicòm.

ambicionassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ambition » TdF

ambicionat, -ada : desirat, -ada amb ambicion.

ambiciós, -osa adj : qu'a d'ambicion.

ambiciosament : amb ambicion.

ambidexteritat nf : qualitat de q.q. d'ambidèxtre.

ambidèxtre, -tra (adj. e subs.) (R. V, 77) : que se servís egalament de la man esquèrra coma de la drecha.

ambidextrisme (abs. Dicort) : v. ambidexteritat.

ambient 1, -a (adj.) : qu'enròda de cada band l'airal que l'òm i viu ;

L'aire ambient.

La temperatura ambienta.

ambient 2 (subs. m.) : atmosfèra qu'existís a l'entorn d'una persona ; reaccion d'ensemble d'una amassada ; enavant plen de jòia. (E non pas una « ambiança » (fr.))

L'ambient familial me mancava.

I aviá dins la sala un ambient fòl.

ambigèn, -a : de doas menas.

Calici ambigèn.

Planta ambigèna.

ambigú, -güa [, -gua, cf Ubaud Dicort] adj : qu'admet diferentas interpretacions.

ambigüament [ambiguament] adv : d'un biais ambigú.

ambigüitat [ ~ ambiguitat] nf (R. II, 71) : estat de çò qu'es ambigú.

ambiofonia : reproduccion electroacostica del son amb de nautparlaires.

ambisexual, -a (abs. Dicort) : bisexual, -a.

ambisexualitat (abs. Dicort) : bisexualitat.

ambitus nm (lat.) : amplitud. (t. tecn. de musica)

ambivaléncia : existéncia simultanèa de dos valors diferentas, de doas significacions opausadas, d'emocions o de sentiments contradictòris.

L'ambivaléncia de las representacions oniricas.

ambivalent, -a : que presenta ambivaléncia.

 

 

amblada 1 (d’-) loc adv (v. Ubaud Dicort) : « d’emblée, de plein saut, v. de lanç » (v. TdF jos ‘emblado (d’)’

amblada 2 nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brava secossa ; tanada. (v. ambrada 1)

amblador nm (v. Ubaud Dicort e L. 18) : « ambleur, qui va à l’amble » (R. II, 72 : adj). (v. amblaire)

ambladura nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : anar (pas) de l'animal que camina a l'amble.

amblaire, -aira adj e n : que camina coma un caval « jument ou cheval qui va l’amble » (v. TdF).

amblant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amblant, ante » TdF

amblar (R. II, 71) / amblejar (v. intr.) : caminar coma un caval « ambler, aller l’amble » TdF jos ‘ambla’.

amble nm : anar d'un caval.

amblejar : v. amblar.

AMBLI- : forma prefixada del grèc amblus (feble ; obtus)

ambliòp, -a (adj. e subs.) : que patís d'ambliopia.

ambliopia : tota baissa de la vista, quina que ne siá la causa ; gra primièr de l'amauròsi. v. pus naut.

ambliopsid : peis dels uèlhs generalament atrofiats.

ambliopsids (m. pl.) : familha de peisses.

amblioscòpi (m.) : aparelh per estudiar la vista.

ambola nf : fiòla. (v. ampola)

ambon : airal aplechat dins las glèisas per i legir fàcia a l'amassada las epistòlas e los evangèlis.

ambórguer (< angl.) nm : « hamburger ». (v. hamburger)

ambra 1 (f.) (abs. Dicort) / ambre (m.) (subs. e adj.) (los 2, R. II, 70) : mena de fossil ; jaune viu ; concrecions (R.II,456) intestinalas del mulard ; mena de musc. (v. TdF ambre 1’)

ambra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse bouteille de verre, où l’on fait macérer des plantes aromatiques avec du vin ou du vinaigre » TdF ambro’

ambrada nf, cf Ubaud Dicort : « forte secousse, frottée, rossée » TdF ; « épaulée, coup de main »  TdF suppl

ambrar (v. tr.) : perfumar amb d'ambre gris.

ambre 1 (matèria fossila) nm, cf Ubaud Dicort : v. jos ambra 1.

ambre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « osier jaune, v. amarina » (v. TdF ambre 2’)

ambre 3 nm : v. amble, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘amble’)

ambrec, -a ? adj, cf Ubaud Dicort : v. ambrenc. (v. TdF jos ‘ambren’)

ambrenc, -a adj : color d'ambre, « jaune ou gris ». (v. TdF)

ambreta (plt.) : (Hibiscus abelmoschus) ; (Centaurium suaveolens) ; (Centaurea jacea)

Ambròsi / Ambruèis : prenom.

ambrosia (f.) : aliment o bevenda del dieus.

ambrosian, -a : relatiu, -iva a sant Ambròsi.

-AMBUL : forma sufixada del lat. ambulare (caminar) v. funambul - somnambul.

ambulacre nm, cf Ubaud Dicort : « ambulacre » (Laus)

ambulància : veitura aplechada per carrejar de malauts.

ambulancièr, -ièira : persona que mena una ambulància.

ambulant, -a : que va d'un airal a un autre.

Mercadièr ambulant.

Especièr ambulant.

ambulatòri, -a adj (abs. Dicort) : que servís sonque per caminar ; qu'a pas de sèti fix ; que pòt èsser fach o suportat sens arrestar sas activitats normalas, « ambulatoire » (Rapin).

Patas ambulatòrias.

Tribunal ambulatòri.

Tractament medical ambulatòri.

ameba nf (v. Ubaud Dicort e Laus) : « amibe » (Rapin).  (v. amiba)

amebian, -a adj : v. amibian.

amebiasi nf, cf Ubaud Dicort :  v. amibiasi.

amebic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amibien, -enne » (Laus)

ameboïde, -da adj : v. amiboïde.

ameboïsme nm : v. amiboïsme.

amechinar / amechir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, séparer par mèches » TdF jos ‘amechir’

amechir (s’) v pron : « se séparer, se coller par mèches, en parlant des cheveux huileux » TdF jos ‘amechir’

amechit, -ida adj : « collé par mèches ; qui a les cheveux gras ou le poil sale » TdF jos ‘amechir’

a, me digatz ! (interj.) : v. jos a !.

ameissantir (pronon. : amissantir) (abs. Dicort) (v. tr.) : far venir meissant (L. 240). (v. amaissantir)

ameisson nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (prononc. : amisson) : çò glenat (las espigas amassadas)

ameissonaira nf (abs. Dicort e Alibert) (prononc. : amissonaira) : glenaira (persona qu'amassa d'espigas)

ameissonar  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (prononc. : amissonar) (v. tr.) : glenar / espigar.

« ameitadar »  : v. amitadar.

amejairar (abs. Dicort) (v. tr.) : « partager en deux moitiés » (Mouly, Esping p. 234), « faire ou dire la moitié » ; possedir a mièjas (Alibert).

amejairat [ ~ amiejairat], -ada adj, cf Ubaud Dicort : possedit, -ida a mièjas.

Amèl – Amelia [Amèlia] : prenoms.

amelada : paraulas enjaulairas, plenas de mèl (s.f.)

amelaire, -aira n : enjaulaire, -a.

amelar (v. tr.) : emmelar ; adocir amb de mèl ; enjaular ; amigadar.

« amelenc » : v. amalenca.

amelhoracion nf, cf Ubaud Dicort : « amélioration, v. melhorança » (v. TdF ameiouracioun’)

amelhorament : accion o resulta d'abonir o de s'abonir.

amelhorar (v. tr.) : melhorar / abonir.

amelhorar (s') : se melhorar / s'abonir.

D'ont mai lo vin brave vielhís d'ont mai s'amelhora.

Amèlia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Amélie » (v. TdF jos ‘Amèli’)

amelia : malformacion congenitala caracterizada per l'abséncia totala d'un membre.

amemoriat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de la mémoire » TdF

amèn ! (interj.) (R. II, 72) : aital siá !

amenaçar : v. menaçar.

amenanças (las -) nf pl : las fèstas per un maridatge.