|
|
|
|
|
|
amatigar (v. tr.) : apasiar ; amaisar ; adocir ; afeblir ; diminuir. amatigar (s') : s'amaisar ; s'afeblir ; s'anequelir. amatigat, -ada : amaisat, -ada ; afeblit, -ida ; anequelit, -ida. amatinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, faire lever matin ; aller paître le troupeau de grand matin » TdF amatinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se lever matin, partir matin » TdF jos ‘amatina’. « amatinar » : v. amaitinar (s') (non preconizat Dicort). amatinat, -ada adj [v. s’amatinar] : « matinal, ale » TdF jos ‘amatina’ amatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre une plante touffue » TdF ‘amati’ Cal sèt o uèch ans per amatir un prat, il faut sept ou huit ans pour épaissir un pré. (v. TdF) amatir (s’) v pron : « devenir dru, touffu, en parlant des plantes » TdF amatit, -ida adj : « touffu, ue » TdF ; acodat, -ada. amator, -tritz (adj. e subs.) [n, cf Ubaud Dicort] : que fa quicòm pas que per son plaser ; que practica un espòrt sens ne fa sa profession ; (pej.) : sens granda competéncia. amatorisme nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « amateurisme » (Laus) amauròsi (f.) : anequeliment grèu o pèrdia de la vista. amaurotic, -a : que patís d'amauròsi. amautar (v. tr.) : amodar ; sonar ; atropelar. amautar (s') : s'amodar ; s'atropelar. amautat, -ada : t. a. çaisús. amazona : cavalièira mitologica amputada del sen drech per se melhor servir d'un arc ; femna virila ; cavalièira ; jupa longa de cavalièira qu'encamba pas lo caval. Amazonas n pr f pl : (femnas fabulosas) , cf Ubaud Dicort. (v. çai sus) Amazònes n pr f : (flum d’America del Sud) , cf Ubaud Dicort. amazonita : mena de pèira semipreciosa. amb : prep. per marcar una situacion comuna, lo mejan, lo contacte, l'instrument, l'acompanhament... v. ab, p. 143. Amb lo vesin nos sèm mancats. (occitanisme) amb aquò / amb tot aquò (v. amb tot aquò) (loc. prep.) : « avec cela, à cela, et puis » TdF ‘amb aquò’ jos ‘amb’ ; pr'aquò / ça que la (v. Alibert). amb aquò que (loc. conj.) : baste que. amb de loc prep, cf Ubaud Dicort : « avec, pour, afin de » (v. Alibert) amb tot aquò loc conj, cf Ubaud Dicort : « cependant, tout de même » (Carrasco) amba nm, cf Ubaud Dicort : « t. de loterie, ambe » TdF ‘ambo’ ambaissada (del gallés AMBACTIO, mission) : mission transmesa per un governament a un governament estrangièr ; representacion diplomatica d'un país dins un autre ; residéncia de l'ambaissador o de l'ambaissairitz. ambaissador nm, ambaissairitz [ambaissadora nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘embassadour’)] : responsable, -a d'ambaissada ; persona que representa son país al sens figurat : Nòstres ambaissadors pus braves son los trobadors. amban nm (R. II, 69) (del bas lat. ambannus) : galariá cobèrta sus las parets enrodairas ancianas ; retaule de botiga ; soslàupia. ambanament nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrage de fortification » (L. 18) (v. çai sus) ambanar (v. tr.) : provesir amb de galariás cobèrtas. (v. amban) ambe prep : v. amb, cf Ubaud Dicort. [Basic : amb / ambe] ambedós, ambedoas (adj.) : totes dos, totas doas. (v. TdF jos ‘ambedous’) Del vam, ambedos cabussèron. (v. TdF) Ambèrt [veire Embèrt, cf Ubaud Dicort] : prenom. ambesàs nm, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de trictac, ambesas » TdF AMBI- : forma prefixada del latin ambo (abdós. v. abdos). v. ambidèxtre - ambivalent. ambicion : desir fòrt de progrès, d'onors, de dignitats, de reputacion... ; (pej.) : desir desordenat. ambicionar (v. tr.) : aver d'ambicion per quicòm. ambicionassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ambition » TdF ambicionat, -ada : desirat, -ada amb ambicion. ambiciós, -osa adj : qu'a d'ambicion. ambiciosament : amb ambicion. ambidexteritat nf : qualitat de q.q. d'ambidèxtre. ambidèxtre, -tra (adj. e subs.) (R. V, 77) : que se servís egalament de la man esquèrra coma de la drecha. ambidextrisme (abs. Dicort) : v. ambidexteritat. ambient 1, -a (adj.) : qu'enròda de cada band l'airal que l'òm i viu ; L'aire ambient. La temperatura ambienta. ambient 2 (subs. m.) : atmosfèra qu'existís a l'entorn d'una persona ; reaccion d'ensemble d'una amassada ; enavant plen de jòia. (E non pas una « ambiança » (fr.)) L'ambient familial me mancava. I aviá dins la sala un ambient fòl. ambigèn, -a : de doas menas. Calici ambigèn. Planta ambigèna. ambigú, -güa [, -gua, cf Ubaud Dicort] adj : qu'admet diferentas interpretacions. ambigüament [ambiguament] adv : d'un biais ambigú. ambigüitat [ ~ ambiguitat] nf (R. II, 71) : estat de çò qu'es ambigú. ambiofonia : reproduccion electroacostica del son amb de nautparlaires. ambisexual, -a (abs. Dicort) : bisexual, -a. ambisexualitat (abs. Dicort) : bisexualitat. ambitus nm (lat.) : amplitud. (t. tecn. de musica) ambivaléncia : existéncia simultanèa de dos valors diferentas, de doas significacions opausadas, d'emocions o de sentiments contradictòris. L'ambivaléncia de las representacions oniricas. ambivalent, -a : que presenta ambivaléncia.
|
|
amblada 1 (d’-) loc adv (v. Ubaud Dicort) : « d’emblée, de plein saut, v. de lanç » (v. TdF jos ‘emblado (d’)’ amblada 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brava secossa ; tanada. (v. ambrada 1) amblador nm (v. Ubaud Dicort e L. 18) : « ambleur, qui va à l’amble » (R. II, 72 : adj). (v. amblaire) ambladura nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : anar (pas) de l'animal que camina a l'amble. amblaire, -aira adj e n : que camina coma un caval « jument ou cheval qui va l’amble » (v. TdF). amblant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amblant, ante » TdF amblar (R. II, 71) / amblejar (v. intr.) : caminar coma un caval « ambler, aller l’amble » TdF jos ‘ambla’. amble nm : anar d'un caval. amblejar v : v. amblar. AMBLI- : forma prefixada del grèc amblus (feble ; obtus) ambliòp, -a (adj. e subs.) : que patís d'ambliopia. ambliopia : tota baissa de la vista, quina que ne siá la causa ; gra primièr de l'amauròsi. v. pus naut. ambliopsid : peis dels uèlhs generalament atrofiats. ambliopsids (m. pl.) : familha de peisses. amblioscòpi (m.) : aparelh per estudiar la vista. ambola nf : fiòla. (v. ampola) ambon : airal aplechat dins las glèisas per i legir fàcia a l'amassada las epistòlas e los evangèlis. ambórguer (< angl.) nm : « hamburger ». (v. hamburger) ambra 1 (f.) (abs. Dicort) / ambre (m.) (subs. e adj.) (los 2, R. II, 70) : mena de fossil ; jaune viu ; concrecions (R.II,456) intestinalas del mulard ; mena de musc. (v. TdF ‘ambre 1’) ambra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse bouteille de verre, où l’on fait macérer des plantes aromatiques avec du vin ou du vinaigre » TdF ‘ambro’ ambrada nf, cf Ubaud Dicort : « forte secousse, frottée, rossée » TdF ; « épaulée, coup de main » TdF suppl ambrar (v. tr.) : perfumar amb d'ambre gris. ambre 1 (matèria fossila) nm, cf Ubaud Dicort : v. jos ambra 1. ambre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « osier jaune, v. amarina » (v. TdF ‘ambre 2’) ambre 3 nm : v. amble, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘amble’) ambrec, -a ? adj, cf Ubaud Dicort : v. ambrenc. (v. TdF jos ‘ambren’) ambrenc, -a adj : color d'ambre, « jaune ou gris ». (v. TdF) ambreta (plt.) : (Hibiscus abelmoschus) ; (Centaurium suaveolens) ; (Centaurea jacea) Ambròsi / Ambruèis : prenom. ambrosia (f.) : aliment o bevenda del dieus. ambrosian, -a : relatiu, -iva a sant Ambròsi. -AMBUL : forma sufixada del lat. ambulare (caminar) v. funambul - somnambul. ambulacre nm, cf Ubaud Dicort : « ambulacre » (Laus) ambulància : veitura aplechada per carrejar de malauts. ambulancièr, -ièira : persona que mena una ambulància. ambulant, -a : que va d'un airal a un autre. Mercadièr ambulant. Especièr ambulant. ambulatòri, -a adj (abs. Dicort) : que servís sonque per caminar ; qu'a pas de sèti fix ; que pòt èsser fach o suportat sens arrestar sas activitats normalas, « ambulatoire » (Rapin). Patas ambulatòrias. Tribunal ambulatòri. Tractament medical ambulatòri. ameba nf (v. Ubaud Dicort e Laus) : « amibe » (Rapin). (v. amiba) amebian, -a adj : v. amibian. amebiasi nf, cf Ubaud Dicort : v. amibiasi. amebic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « amibien, -enne » (Laus) ameboïde, -da adj : v. amiboïde. ameboïsme nm : v. amiboïsme. amechinar / amechir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, séparer par mèches » TdF jos ‘amechir’ amechir (s’) v pron : « se séparer, se coller par mèches, en parlant des cheveux huileux » TdF jos ‘amechir’ amechit, -ida adj : « collé par mèches ; qui a les cheveux gras ou le poil sale » TdF jos ‘amechir’ a, me digatz ! (interj.) : v. jos a !. ameissantir (pronon. : amissantir) (abs. Dicort) (v. tr.) : far venir meissant (L. 240). (v. amaissantir) ameisson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (prononc. : amisson) : çò glenat (las espigas amassadas) ameissonaira nf (abs. Dicort e Alibert) (prononc. : amissonaira) : glenaira (persona qu'amassa d'espigas) ameissonar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (prononc. : amissonar) (v. tr.) : glenar / espigar. « ameitadar » : v. amitadar. amejairar (abs. Dicort) (v. tr.) : « partager en deux moitiés » (Mouly, Esping p. 234), « faire ou dire la moitié » ; possedir a mièjas (Alibert). amejairat [ ~ amiejairat], -ada adj, cf Ubaud Dicort : possedit, -ida a mièjas. Amèl – Amelia [Amèlia] : prenoms. amelada : paraulas enjaulairas, plenas de mèl (s.f.) amelaire, -aira n : enjaulaire, -a. amelar (v. tr.) : emmelar ; adocir amb de mèl ; enjaular ; amigadar. « amelenc » : v. amalenca. amelhoracion nf, cf Ubaud Dicort : « amélioration, v. melhorança » (v. TdF ‘ameiouracioun’) amelhorament : accion o resulta d'abonir o de s'abonir. amelhorar (v. tr.) : melhorar / abonir. amelhorar (s') : se melhorar / s'abonir. D'ont mai lo vin brave vielhís d'ont mai s'amelhora. Amèlia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Amélie » (v. TdF jos ‘Amèli’) amelia : malformacion congenitala caracterizada per l'abséncia totala d'un membre. amemoriat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de la mémoire » TdF amèn ! (interj.) (R. II, 72) : aital siá ! amenaçar : v. menaçar. amenanças (las -) nf pl : las fèstas per un maridatge. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|