|
|
|
|
|
|
amagrir (v. tr. e intr.) : far venir magre ; far venir pus tèunhe ; « maigrir » TdF jos ‘ameigri’. Amagrir un tròç de fustam. amagrir (s') : magrir (venir pus magre) amagrit, -ida : vengut, -uda pus magre, -a. « amai » / « amai ben » (desformacion de l. p.) v. mai e e mai, cf Ubaud Dicort. amaina nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., amaine, cheville » (v. TdF) amainadat, -ada : qu'a de mainatges. Es plan amainadada, que n'a sièis. amainadit, -ida : que se compòrta coma un mainatge. amainar (v. tr. e int.) : donar d'ample ; diminuir ; baissar las velas ; baissar lo pabalhon (mar.) amainar (s') : s'amaisar / s'apasiar. amainat, -ada : t. a. çaisús. amainatjament nm, cf Ubaud Dicort : « (général) aménagement » (Per Noste, Basic) amainatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aménager » (Per Noste, Basic). « amainatjar » (fr.) : v. adobar - aplechar. amairar 1 (v. tr. e intr.) : unir un nenon a sa maire ; acostumar la feme a son pichon ; far tetar ; venir maire. amairar 2 (v. tr. e intr.) : far adoptar a una feme lo pichon d'una autra ; malholar (vinha) ; mólzer lo primièr lach. amaireguit, -ida adj (v. Ubaud Dicort) : « attaché à la mère au point de ne pas s’en séparer » (Carrasco). (v. amairit) amairit, -ida : mairassit, -ida / que se pòt pas passar de sa maire / que pòt pas endurar una autra femna. amairitz / amaressa (los 2, R. II, 63) (los 2, abs. Dicort) : v. amant (abs. Dicort). (v. aimadora, aimaira) amaisament : accion o resulta d'amaisar o de s'amaisar. amaisar (v. tr.) : apasiar ; adocir ; amatigar. Me soi esperforçat en van de l'amaisar. amaisar (s') : s'apasiar ; s'adocir ; s'amatigar. L'auratge a ben finit per s'amaisar. amaisat, -ada : apasiat, -ada. amaissantir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre méchant » TdF ‘ameichanti’. (v. maissant) amaitinar (s') [veire amatinar (s’), cf Ubaud Dicort] v pron : se levar matin. A per abitud de s'amaitinar. amaitinat (veire amatinat), -ada / amatinat, -ada adj : lèva-matin (m. e f.) / matinièr, -ièira. « amajofa » : v. majofa. amalar v, cf Ubaud Dicort : v. amalir. (v. TdF jos ‘amali’) amalat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. amalit. amalautir (v. tr.) : far tombar malaut. Lo tabat l'a amalautit. amalautir (s') : tombar malaut ; malautejar. S'amalautís cada jorn un pauc mai. amalautit, -ida : tombat malaut, tombada malauta. amalenca : frucha de l'amalenquièr. amalenquièr (plt.) : (Amelanchier vulgaris) amalgama (m. (TdF)) [fem. (v. Ubaud Dicort, Basic)] : aliatge de mercuri amb un autre metal ; mescla d'elements eterogenèus. amalgamacion nf (abs. Dicort) : accion d'amalgamar, « amalgamation » (Laus, Rapin). amalgamar (v. tr.) : aliar un metal amb de mercuri ; mesclar d'elements eterogenèus. amalgamar (s') : se mesclar ; far un tot. amalgamat, -ada : mesclat, -ada. amalhada nf, cf Ubaud Dicort : « troupe, compagnie, v. banda » (v. TdF suppl) amalhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui conduit, v. menaire » (v. TdF suppl) amalhar (v. intr.) : caminar. amalhit, -ida : acodat, -ada ; tressecat, -ada (torta, còca...) amaliciada nf, cf Ubaud Dicort : « emportement, courroux passager ; vent froid et bruineux de peu de durée » TdF amaliciaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui irrite » TdF amaliciar (v. tr.) : irar (R. III, 574) ; far venir rusat ; emmalir. amaliciar (s') : s'emmalir ; se destorbar (temps) Lo temps s'es plan amaliciat. amalidament adv, cf Ubaud Dicort : (v. amalit) amalignar (v. tr.) : amaliciar ; emmalir. amalignar (s') : s'entestudir ; s'entestardir ; aderir fòrt e mòrt. amalignat, -ada : entestudit, -ida / entestardit, -ida. amaliment : accion o resulta d'amalir o de s'amalir. amalir / amalar (v. tr.) : irar ; avivar ; emmalir. amalir (s') : s'amaliciar ; venir emmalit, -ida. D'ont mai grandís, d'ont mai s'amalís. amalit, -ida / amalat, -ada : amaliciat, -ada ; emmalit, -ida. « amalonar» : v. amolonar
|
|
Amalric : prenom. amaluc / maluc nm : l'òs de las ancas. Me dòl l'amaluc. amalugadís, -issa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : desrenat, -ada. amalugadura : resulta d'amalugar o de s'amalugar. amalugaire, -aira adj e n : persona qu'amaluga un animal o q. q. amalugar (v. tr.) : desmalugar ; desrenar. amalugar (s') : se desmalugar ; se desrenar. amalugat, -ada : desrenat, -ada. Me soi amalugat a cargar una saca de dos quintals. amalugatge : accion d'amalugar. amanadar 1 (v. tr.) : amanar, « empoigner, serrer » (v. TdF). amanadar 2 (v. tr.) : « ramener au troupeau, réunir en troupeau » (v. TdF). amanadat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « emmanché, empressé » (Alibert) (v. amanat) amanador nm : mena d'escala grossièira per amanadar la frucha. amanar / amanadar (v. amanadar) (v. tr.) : culhir amb la man ; emponhar ; sasir a plenas mans ; assemblar ; increpar ; amolonar ; « habituer la main, exercer ; mettre à portée de la main ; emmancher ; morigéner » TdF ‘amana’. La frucha tendrièira la cal amanar. amanat, -ada adj : « à portée de la main, rassemblé ; habitué, ée ; qui sied bien à la main ; emmanché ; empressé, ée » TdF jos ‘amana’ Amanç : prenom ; primièr evesque de Rodés. Amançon - Mançon : diminutius d'Amanç. amandòla (class) nf, cf Ubaud Dicort : « amande » (L. 7). (v. amètla) amanejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dépêcher, faire vite un travail manuel » TdF amanèl nm : « paquet, v. manon 2 » ; amarèl (fons de sac), « petite quantité de grain ou de légumes qu’on porte au fond d’un sac ; touffe de plantes, bouquet d’arbres » (v. TdF jos ‘amanèu’) ; « trousseau de clefs » (Alibert) amanelar (v. tr.) : empaquetar, « mettre en petits paquets, ramasser dans un sac ; diviser en petites quantités » TdF. amanelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit paquet » TdF amanès adv, cf Ubaud Dicort : « à portée de la main, qu’on peut avoir à l’instant ; à profusion » TdF amanhagada : amistança ; blandiment ; manhagonetas. amanhagar (v. tr.) : amistançar / amistosar ; blandir ; atitolar / calinhejar ; far venir manhac. amanhagar (s') : venir manhac. amanir (s') (abs. Dicort e TdF) : se vermenar. amanit, -ida : vermenat, -da ; manat, -da ; poirit, -da. Aquelas pèras son totas amanidas. amanita nf : mena de campairòls amanitacèus que lor nom occitan serà balhat per letra alfabetica (Amanita citrina) (A. crocea) ; (A. fulva) ; (A. gemmata) (A. inaurata) (A. muscaria) ; A. pantherina) ; (A. phalloides) ;(A. porphyria) ; (A. regalis) ; (A. rubescens) ; (A. spissa) (A. strobiliformis) ; (A. verna). amanitacèu, -èa : de la familha de las amanitacèas. amanitacèas (f. pl.) : familha d'amanitas. amanjar nm : mangisca ; viscoalhas. amanlevar v e derivats (non preconizats Dicort) : v. manlevar, manlèu. amansiment nm : amaisament. amansir (v. tr.) : adocir ; apasiar ; amaisar ; aprivadar ; amistançar. amansir (s') : s'adocir ; s'apasiar ; s'amaisar ; s'aprivadar. Finiguèt que s'amansiguèt. amant (R. VI, 71) (abs. Dicort), -a : persona qu'a de relacions sexualas amb q.q. qu'es pas maridat, -ada amb el o amb ela. (v. aimant 2) amantacèas (f. pl.) : familha de plantas. amantar / amantelar / amantelir / amantolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cobrir amb un mantèl ; envolopar ; cauçar una planta. amantar (s') / s'amantelar / s'amantelir / s'amantolar v pron (los 4, Alibert) : cobrir ; se cobrir amb un mantèl ; s'envolopar. S'es amantelada coma en plen ivèrn. amantastar (v. tr.) : pescar a tastas / pescar a man tastas / pescar a palpas (pescar a la man jos las pèiras) v. tastar. Amantasta totjorn tot son peissum. a man tastas (adv.) (abs. Dicort) : a palpas / amb la man. (v. mantasta (a la -)) amantastat, -ada : pescat, -ada a la man. « Trocha amantastada, trocha tastada » provèrbi. amantelar / amantelir / amantolar (v. tr.) : cargar un mantèl a q. q. ; cauçar una planta. (v. amantar) amantelar / amantelir / amantolar (s') v pron : se cargar un mantèl. (v. amantar (s’)) amantelit, -ida adj : que rebala una ala pel sòl (aucèl) « … les ailes… » TdF Un aucelon amantelit. amanteracèa : planta de la familha de las amanteracèas. amantolar v : v. amantar. amar, -a adj e nm : amargant, -a. amarament : amb amarum. amaran, -a adj : que fa de frucha amarganta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|