amagrir (v. tr. e intr.) : far venir magre ; far venir pus tèunhe ; « maigrir » TdF jos ‘ameigri’.

Amagrir un tròç de fustam.

amagrir (s') : magrir (venir pus magre)

amagrit, -ida : vengut, -uda pus magre, -a.

« amai » / « amai ben » (desformacion de l. p.) v. mai e e mai, cf Ubaud Dicort.

amaina nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., amaine, cheville » (v. TdF)

amainadat, -ada : qu'a de mainatges.

Es plan amainadada, que n'a sièis.

amainadit, -ida : que se compòrta coma un mainatge.

amainar (v. tr. e int.) : donar d'ample ; diminuir ; baissar las velas ; baissar lo pabalhon (mar.)

amainar (s') : s'amaisar / s'apasiar.

amainat, -ada : t. a. çaisús.

amainatjament nm, cf Ubaud Dicort : « (général) aménagement » (Per Noste, Basic)

amainatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aménager » (Per Noste, Basic). « amainatjar » (fr.) : v. adobar - aplechar.

amairar 1 (v. tr. e intr.) : unir un nenon a sa maire ; acostumar la feme a son pichon ; far tetar ; venir maire.

amairar 2 (v. tr. e intr.) : far adoptar a una feme lo pichon d'una autra ; malholar (vinha) ; mólzer lo primièr lach.

amaireguit, -ida adj (v. Ubaud Dicort: « attaché à la mère au point de ne pas s’en séparer » (Carrasco). (v. amairit)

amairit, -ida : mairassit, -ida / que se pòt pas passar de sa maire / que pòt pas endurar una autra femna.

amairitz / amaressa (los 2, R. II, 63) (los 2, abs. Dicort) : v. amant (abs. Dicort). (v. aimadora, aimaira)

amaisament : accion o resulta d'amaisar o de s'amaisar.

amaisar (v. tr.) : apasiar ; adocir ; amatigar.

Me soi esperforçat en van de l'amaisar.

amaisar (s') : s'apasiar ; s'adocir ; s'amatigar.

L'auratge a ben finit per s'amaisar.

amaisat, -ada : apasiat, -ada.

amaissantir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre méchant » TdF ameichanti’. (v. maissant)

amaitinar (s') [veire amatinar (s’), cf Ubaud Dicort] v pron : se levar matin.

A per abitud de s'amaitinar.

amaitinat (veire amatinat), -ada / amatinat, -ada adj : lèva-matin (m. e f.) / matinièr, -ièira.

« amajofa » : v. majofa.

amalar v, cf Ubaud Dicort : v. amalir. (v. TdF jos ‘amali’)

amalat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. amalit.

amalautir (v. tr.) : far tombar malaut.

Lo tabat l'a amalautit.

amalautir (s') : tombar malaut ; malautejar.

S'amalautís cada jorn un pauc mai.

amalautit, -ida : tombat malaut, tombada malauta.

amalenca : frucha de l'amalenquièr.

amalenquièr (plt.) : (Amelanchier vulgaris)

amalgama (m. (TdF)) [fem. (v. Ubaud Dicort, Basic): aliatge de mercuri amb un autre metal ; mescla d'elements eterogenèus.

amalgamacion nf  (abs. Dicort) : accion d'amalgamar, « amalgamation » (Laus, Rapin).

amalgamar (v. tr.) : aliar un metal amb de mercuri ; mesclar d'elements eterogenèus.

amalgamar (s') : se mesclar ; far un tot.

amalgamat, -ada : mesclat, -ada.

amalhada nf, cf Ubaud Dicort : « troupe, compagnie, v. banda » (v. TdF suppl)

amalhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui conduit, v. menaire » (v. TdF suppl)

amalhar (v. intr.) : caminar.

amalhit, -ida : acodat, -ada ; tressecat, -ada (torta, còca...)

amaliciada nf, cf Ubaud Dicort : « emportement, courroux passager ; vent froid et bruineux de peu de durée » TdF

amaliciaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui irrite » TdF

amaliciar (v. tr.) : irar (R. III, 574) ; far venir rusat ; emmalir.

amaliciar (s') : s'emmalir ; se destorbar (temps)

Lo temps s'es plan amaliciat.

amalidament adv, cf Ubaud Dicort : (v. amalit)

amalignar (v. tr.) : amaliciar ; emmalir.

amalignar (s') : s'entestudir ; s'entestardir ; aderir fòrt e mòrt.

amalignat, -ada : entestudit, -ida / entestardit, -ida.

amaliment : accion o resulta d'amalir o de s'amalir.

amalir / amalar (v. tr.) : irar ; avivar ; emmalir.

amalir (s') : s'amaliciar ; venir emmalit, -ida.

D'ont mai grandís, d'ont mai s'amalís.

amalit, -ida / amalat, -ada : amaliciat, -ada ; emmalit, -ida.

« amalonar» : v. amolonar

 

 

Amalric : prenom.

amaluc / maluc nm : l'òs de las ancas.

Me dòl l'amaluc.

amalugadís, -issa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : desrenat, -ada.

amalugadura : resulta d'amalugar o de s'amalugar.

amalugaire, -aira adj e n : persona qu'amaluga un animal o q. q.

amalugar (v. tr.) : desmalugar ; desrenar.

amalugar (s') : se desmalugar ; se desrenar.

amalugat, -ada : desrenat, -ada.

Me soi amalugat a cargar una saca de dos quintals.

amalugatge : accion d'amalugar.

amanadar 1 (v. tr.) : amanar, « empoigner, serrer » (v. TdF).

amanadar 2 (v. tr.) : « ramener au troupeau, réunir en troupeau » (v. TdF).

amanadat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « emmanché, empressé » (Alibert) (v. amanat)

amanador nm : mena d'escala grossièira per amanadar la frucha.

amanar / amanadar (v. amanadar) (v. tr.) : culhir amb la man ; emponhar ; sasir a plenas mans ; assemblar ; increpar ; amolonar ; « habituer la main, exercer ; mettre à portée de la main ; emmancher ; morigéner » TdFamana’.

La frucha tendrièira la cal amanar.

amanat, -ada adj : « à portée de la main, rassemblé ; habitué, ée ; qui sied bien à la main ; emmanché ; empressé, ée » TdF jos ‘amana’

Amanç : prenom ; primièr evesque de Rodés.

Amançon - Mançon : diminutius d'Amanç.

amandòla (class) nf, cf Ubaud Dicort : « amande » (L. 7). (v. amètla)

amanejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dépêcher, faire vite un travail manuel » TdF

amanèl nm : « paquet, v. manon 2 » ; amarèl (fons de sac), « petite quantité de grain ou de légumes qu’on porte au fond d’un sac ; touffe de plantes, bouquet d’arbres » (v. TdF jos ‘amanèu’) ; « trousseau de clefs » (Alibert)

amanelar (v. tr.) : empaquetar, « mettre en petits paquets, ramasser dans un sac ; diviser en petites quantités » TdF.

amanelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit paquet » TdF

amanès adv, cf Ubaud Dicort : « à portée de la main, qu’on peut avoir à l’instant ; à profusion » TdF

amanhagada : amistança ; blandiment ; manhagonetas.

amanhagar (v. tr.) : amistançar / amistosar ; blandir ; atitolar / calinhejar ; far venir manhac.

amanhagar (s') : venir manhac.

amanir (s') (abs. Dicort e TdF) : se vermenar.

amanit, -ida : vermenat, -da ; manat, -da ; poirit, -da.

Aquelas pèras son totas amanidas.

amanita nf : mena de campairòls amanitacèus que lor nom occitan serà balhat per letra alfabetica (Amanita citrina) (A. crocea) ; (A. fulva) ; (A. gemmata) (A. inaurata) (A. muscaria) ; A. pantherina) ; (A. phalloides) ;(A. porphyria) ; (A. regalis) ; (A. rubescens) ; (A. spissa) (A. strobiliformis) ; (A. verna).

amanitacèu, -èa : de la familha de las amanitacèas.

amanitacèas (f. pl.) : familha d'amanitas.

amanjar nm : mangisca ; viscoalhas.

amanlevar v e derivats (non preconizats Dicort) : v. manlevar, manlèu.

amansiment nm : amaisament.

amansir (v. tr.) : adocir ; apasiar ; amaisar ; aprivadar ; amistançar.

amansir (s') : s'adocir ; s'apasiar ; s'amaisar ; s'aprivadar.

Finiguèt que s'amansiguèt.

amant (R. VI, 71) (abs. Dicort), -a : persona qu'a de relacions sexualas amb q.q. qu'es pas maridat, -ada amb el o amb ela. (v. aimant 2)

amantacèas (f. pl.) : familha de plantas.

amantar / amantelar / amantelir / amantolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cobrir amb un mantèl ; envolopar ; cauçar una planta.

amantar (s') / s'amantelar / s'amantelir / s'amantolar v pron (los 4, Alibert) : cobrir ; se cobrir amb un mantèl ; s'envolopar.

S'es amantelada coma en plen ivèrn.

amantastar (v. tr.) : pescar a tastas / pescar a man tastas / pescar a palpas (pescar a la man jos las pèiras) v. tastar.

Amantasta totjorn tot son peissum.

a man tastas (adv.)  (abs. Dicort) : a palpas / amb la man. (v. mantasta (a la -))

amantastat, -ada : pescat, -ada a la man.

« Trocha amantastada, trocha tastada » provèrbi.

amantelar / amantelir / amantolar (v. tr.) : cargar un mantèl a q. q. ; cauçar una planta. (v. amantar)

amantelar / amantelir / amantolar (s') v pron : se cargar un mantèl.  (v. amantar (s’))

amantelit, -ida adj : que rebala una ala pel sòl (aucèl) « … les ailes… » TdF

Un aucelon amantelit.

amanteracèa : planta de la familha de las amanteracèas.

amantolar v :  v. amantar.

amar, -a adj e nm : amargant, -a.

amarament : amb amarum.

amaran, -a adj : que fa de frucha amarganta.