alternativament : d'un biais alternatiu.

altèrne, -na adj : « alterne » (Sèrras-Ess.)

altèrnes extèrnes (angles -) adj m pl : (matematica) « angles alternes externes » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 54)

altèrnes intèrnes (angles -) adj m pl : (matematica) « angles alternes internes » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 54)

ALTERNI- : forma prefixada del lat. alternus (altèrn, -a)

alterniflòr, -a : qu'a de flors altèrnas.

alternifoliat, -ada : qu'a de fuèlhas altèrnas.

alternipennat, -ada (v. R. IV, 491 : pennat) : natura de las nervaduras d'una fuèlha que caduna d'entre elas s'inserís en un punt diferent del nèrvi principal.

Fuèlha alternipennada.

alternipetal, -a : que sos petals son altèrns.

alternisepal, -a : que sos sepals son altèrns.

alterofil, -a n, cf Ubaud Dicort : « haltérophile » (Rapin)

alterofilia nf, cf Ubaud Dicort : « haltérophilie » (Rapin)

altesa (R. II, 59) (abs. Dicort) : Son altesa lo prince Untal.(v. altessa)

altessa nf, cf Ubaud Dicort : « hautesse, altesse, titre d’honneur ; noblesse ; hauteur, élévation » TdF jos ‘autesso’

ALTI- : forma prefixada del latin altus (naut)

altimètre : aparelh per mesurar l'altitud.

altimetria : sciéncia de la mesura de l'altitud.

altimetric, -a : relatiu, -iva a l'altimetria.

altimetricament : de mercé l'altimetria.

altipòrt : pichon aerodròm de montanha.

altitud nf : auçada d'un punt de la tèrra per rapòrt al nivèl de la mar.

L'altitud de Rodés es de 630 mètres.

altiu, -iva adj (R. II, 59) : ufanós, -osa e auturós, -osa.

Òme altiu.

Paraulas altivas.

altivament : d'un biais altiu.

ALTO- : forma prefixada del latin altus (naut)

alto nm (de l'it. alto) : nom de la votz pus bassa d'una femna ; cantaira qu'a una votz d'alto ; instrument de musica de quatre còrdas.

altocumulus : nivol d'altitud mejana (4.000 m.) formada de flocassas dels contorns pro definits, dispausadas en grops o en tièiras.

altor nf (abs. Dicort) : nautor. v. alt. (v. nautor)

altostratus : nivol d'altitud mejana (de 2.000 a 6.000 m.), bravament espandida (de desenas a de centenas de quilomètres), e qu'a la forma d'un vel grisós puslèu foscós.

« altre, -tra » : v. autre, -tra.

altretant [veire autretant, cf Ubaud Dicort] / atretant (v. atretant) (adv.) : aitant. (E non pas « autant » (fr.))

altruïsme [ ~ altruisme] nm : actitud que fa grand compte d'autrú. v. autrú.

altruïsta [ ~ altruista] (adj. e nom m. e f.) : persona que fa grand compte d'autrú, que se sacrifica per autrú.

Sentiments altruïstas : sentiments generoses.

altuglàs nm, cf Ubaud Dicort : « altuglasTM »

aluc (m.) : abeluc ; estrambòrd.

alucada : còp d'uèlh ; agach.

alucadís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « inflammable » (Rapin)

alucaire, -aira n : persona qu'aluca quicòm o q.q. (t.a.), « celui, celle qui regarde, observe ou allume ; bayeur, euse, musard, arde » TdF

Alucaire de fanals, allumeur de réverbères. (v. TdF)

A totjorn agut un agach alucaire.

alucalh : lenha menuda per alucar lo fuòc.

alucalhar (v. tr.) : alucar amb de lenha menuda.

alucar (v. tr.) : « regarder attentivement, observer, examiner ; éclairer » ; alumar ; escometre ; (s.f.) corroçar bravament. (v. TdF)

alucar (s') : se levar (astre) ; s'enflamar ; s'acometre.

alucarèl nm, cf Ubaud Dicort : v. alucalh. (v. TdF jos ‘alucal’)

alucarèl (d'-) : d'alucalh (de lenha menuda) (v. çai sus)

alucat, -ada : t. a. dels vèrbes alucar e s’alucar.

alucatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de regarder, d’allumer » TdF alucage’

aluchaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui terrasse à la lutte ; lutteur » TdF

aluchar (v. tr.) : luchar ; aterrar a la lucha.

aluchar (s') : s'exercir a la lucha ; se luchar.

alucita : mena de tinha (parpalhòl pichon de las alas gris-jaune que sa canilha afraba lo gran del cerealum) (Sitotroga cerealella)

alucitat, -ada : afrabat, -ada per las alucitas.

alucrir (v. tr.) : favorir l'amor del lucre.

alucrir (s') : trapar l'amor del lucre ; aver l'amor del lucre.

A dich de (a fòrça de) mainejar d'argent s'es alucrit.

aluda 1 nf : basana (pèl de moton aprestada per far dobladura)

aluda 2 nf, cf Ubaud Dicort : « fourmi ailée ; elle sert d’appât pour prendre les motteux et rouges-gorges au piège » TdF

aludar 1 v tr (v. TdF ‘aluda 2’) : aprestar una pèl ; tanar ; tustassar.

aludar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre de l’appât à un piège, appâter ; blouser » TdF aluda 3’

aludar 3 (s') : se voludar pel sòl ; s'alimenar ; s'espatarrar.

aludariá nf, cf Ubaud Dicort : « corroierie » (L. 17) (v. aludar 1)

aludat, -ada : t. a. çaisús (aludar).

aludièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : afachaire, -a (persona qu'aprèsta una pèl)

 

 

alugorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « avenant, prévenant, sympathique, gai, agréable » (Alibert)

alugorar (v. tr.) (L. 17) : esclairar ; enluminar / illuminar (R. IV, 105).

alum (m.) : doble sulfat d'alumini e de potassi.

aluma : lenha qu'esclaira la boca del forn.

alumada : caça a la luminada (l.p.)

alumaire, -aira n : persona qu'aluca quicòm o q.q. (s.f.), « éclaireur, euse, v. alucaire » TdF

alumar (v. tr. e intr.) (L. 17) : alucar ; corroçar ; acometre. (v. TdF)

Se faguèt alumar per son paire, e mai coma cal !

alumar (s') : s'alucar (s.p. e s.f.)

S'aluma (s'encolerís) per un pas res.

alumatge nm (TdF ; abs. Dicort) : accion d'alucar o de s'alucar.

alumèla nf, cf Ubaud Dicort : v. lamella. (v. TdF jos ‘alumello’)

alumenaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui illumine, qui éclaire » TdF aluminaire’

alumenament : esclairatge ; brave esclairatge. (v. TdF jos ‘aluminamen’)

alumenar 1 (v. tr. e intr.) : enluminar / illuminar ; esclairar. (v. TdF jos ‘alumina’)

alumenar 2 (metre d’alum) v, cf Ubaud Dicort : « aluner » (Alibert).

alumenariá nf : « pêche à la fouée », caça a la luminada. (v. Alibert)

alumenat, -ada : illuminat, -ada.

alumenatge 1 nm, cf Ubaud Dicort : « action d’illuminer, éclairage [v. L. 17)] » (TdF jos ‘aluminamen’)

alumenatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « alunage » (Laus)

alumeta : aluqueta (tija de fust amb una substància inflamabla per alucar lo fuòc, la cigarreta... ) v. alumar.

alumetaire nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), -aira : persona que fasiá o que vendiá d'alumetas.

ALUMIN- : forma prefixada del mot alumini.

alumina nf : oxid d'alumini.

aluminanta nf, cf Ubaud Dicort : « allumette phosphorique » TdF suppl

aluminar (v. tr.) : combinar amb l'alumini, « aluminer » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 317).

aluminariá nf (abs. Dicort) : fabrica que i se fa d'alumini, « alunerie » (Rapin).

aluminat : sal que l'alumini i jòga un ròtle acid.

alumini (m.) (e non pas « aluminium » (fr.)) : (quimia) « aluminium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 317)

aluminiar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir d'una pellicula tèunha d'alumini. (v. aluminar)

aluminiat, -ada (abs. Dicort) : cobèrt, -a d'una pellicula tèunha d'alumini. (v. çai sus)

aluminiatge (abs. Dicort) : accion d'aluminiar quicòm.

aluminic, -a : relatiu, -iva a l'alumini ; que ne conten.

aluminifèr, -a : que conten d'alumini.

aluminizacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'aluminar.

ALUMINO- : forma prefixada del mot alumini.

aluminós, -osa : que conten d'alum o d'alumina.

aluminòsi : malautiá dels paumons per inalacion de posca d'alumini.

aluminosilicat : sal de silici e d'alumina.

aluminotermia : produccion de calor per combustion de posca d'alumini.

alunar 1 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : far quicòm amb la bona lunason (v. TdF) ;

Cal alunar lo ‘bòs’, se l’òm vòl pas que s’artisone, il faut couper le bois vers le plein de la pleine lune, si l’on veut éviter la vermoulure. (v. TdF jos ‘aluna 2’)

Una fusta plan alunada bolèga pas.

alunar 2 v. intr. (abs. Dicort) :  se pausar sus la luna (v. alunir) ;

alunar 3 [veire alumenar 2, cf Ubaud Dicort] : *impregnar (v. R. IV, 637) d'alum.

Alunar una estòfa.

alunariá (abs. Dicort) : fabrica d'alum. (v. aluminariá)

alunatge 1 [veire alumenatge, cf Ubaud Dicort] nm : accion d'alunar ;

alunatge 2 nm (abs. Dicort) : accion de se pausar sus la luna, « alunissage » (Rapin).

alunhament [ ~ alonhament] nm : estat de çò alunhat.

alunhar / alonhar (v. tr.) : escartar ; mandar pus luènh.

alunhar / alonhar (s') : s'escartar ; s'enanar pus luènh.

alunhat [ ~ alonhat], -ada adj : luènh, -a.

alunièira nf, cf Ubaud Dicort : « alunière » TdF aluniero’

alunifèr, -a : que conten d'alum.

alunir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, alunir » (Laus, Rapin)

alunita  : sulfat natural d'alumini e de potassi idratat que se'n pòt tirar l'alun.

alupadís, -issa (adj. e subs) : cobés, -esa ; cobesença ; agach cobés.

Es totjorn estat un òme alupadís.

alupaire, -aira : persona que cobeseja.

alupament : accion d'agachar amb cobesença.

alupar (v. tr.) : agachar amb cobesença ; manjar dels uèlhs.

A la tissa d'alupar totas las filhas polidas.

alupat, -ada : cobés, -esa.

aluquejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, essayer de voir » TdF

aluquet / luquet : mena d'aluqueta / d'alumeta.

alurar (s') : prene un aire rusat, fin, escarrabilhat ; plegar d'èsser tròp nèci.

Alan s'es plan alurat.

alurat, -ada : escarabilhat / esperdigalhat, -ada / aluserpit, -ida.