alò ! (abs. Dicort) : interjeccion d'origina angloamericana per apelar o respondre al telefòn, « allo » (Fettuciari). [Rapin : allò ! / digatz !]

aló ! interj, cf Ubaud Dicort : « harlou ! haro ! t. de chasse pour haler les chiens, cri pour les chasser » TdF alou’

Aló ! au diable ! (v. TdF)

ALO- : forma prefixada del grèc hals, halòs (sal) v. alofil.

alobatir / alobir (s') v pron : revertar un lop, « devenir avide, vorace, féroce comme un loup » (Alibert).

alobatit, -ida adj / alobit, -ida (v. alobit) : que revèrta un lop, « affamé comme un loup, vorace, insatiable, v. abramat » (v. TdF aloubati’)

alobit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « affamé, ée, avide, v. afamat » (v. TdF)

alòca nf : frucha de l'aloquièr, cabordena / comanèla / corinton / colindron.

alodatge nm, cf Ubaud Dicort : « cens allodial » (L. 17)

alòdi nm (L. 16-17) (arc.) : « t. de jurisprudence féodale », tèrra de liura e plena proprietat. (v. TdF)

Alòdia (e non pas « Elodia » (fr.)) : prenom f.

alodial, -a adj (arc. [Levy Suppl, I, p. 52]) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un alòdi. (v. allodial)

Bens alodials.

alodon nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui possède un alleu » (L. 17)

aloè nm, cf Ubaud Dicort : « aloès » (v. TdF josaloues’)

alofil, -a / alofit, -a adj : que s'agrada dins los terrens salats. (Laus, Per Noste)

Plantas alofilas / plantas alofitas.

alogaire [, -aira (~ -airitz)] n, cf Ubaud Dicort  : adobaire ; mandaire (que mandava la novèla que caliá còire al forn banal) (arc.). (v. TdF)

alogar (v. tr.) (v. Alibert) : metre a sa plaça ; adobar ; aprestar ; assignar ; daubar ; tustassar.

L'adobaire agèt lèu fach de m'alogar l'òs desplaçat.

alogar (s') : se plaçar ; s'arrengar ; se jaire ; se pintar ; prene sa plaça pel forn comunal (arc.)

alogat, -ada : t.a. çaisús, « placé, arrangé, ée » TdF jos ‘alouga’.

alogatge : adobament ; aprestatge ; reparacion.

alogèn 1 (element quimic) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) halogène » (Laus)

alogèn 2, -a adj : « halogène » (Per Noste, Basic). (# allogèn)

Substància alogèna.

Lampa alogèna.

alogèna (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.): se ditz del clòr e dels elements quimics de la meteissa familha ; mena de lampa. (v. alogèn).

Un alogèna.

alogenacion : introduccion d'alogènas dins una molecula organica.

alogenat, -ada : que conten un alogèna.

alogenur : combinason quimica que conten un alogèna.

alogia : afasia (resulta de l'incapacitat d'aver una idèa) ; absurditat.

alogic, -a : que patís d'alogia ; absurd, -a (qu'escapa a la logica)

alografia : descripcion, istòria de las sals.

Alòi (e non pas « Elòi » qu'es un fr.) : prenom m.

alomèra nf, cf Ubaud Dicort : « agaric paillet, agaricus albo-rufus, qui vient par touffes au pied des ormeaux » TdF aloumèro’

along / alongui nm : retard.

Ne cal finir sens mai d'alonguis.

alongable, -bla : que pòt èsser alongat, -ada.

alongada : çò alongat.

alongaire, -aira n : persona qu'alonga , que paga pas sulcòp, qu'es totjorn tardiu per far quicòm.

Alongaire o es totjorn estat, e cambiarà pas !

alongament nm / alongatge (v. alongatge) : accion o resulta d'alongar o de s'alongar « allongement, temporisement, retard, lenteur, v. alongui » (v. TdF aloungamen’’).

Alongament d'una rauba. Alongament dels jorns.

alongar (v. intr. e tr.) : venir pus long ; far venir pus long ; estirar ; far d'alonguis ; retardar.

A partir de genièr los jorns alongan tornarmai.

Alongar lo braç.

Alongar lo pas.

Alongar lo nas.

alongar (s') : se jaire pel sòl de tot son long ; tombar pel sòl de tot son long ; prene lo camin pus long ; s'atardivar.

alongatge nm : accion d'alongar, « v. estiratge » (v. TdF).

alongui nm : v. along.

alongum : salsa tròp alongada.

alonhament ~ alunhament nm, cf Ubaud Dicort : « éloignement » TdF alugnamen’

alonhar v : v. alunhar.

alonhat ~ alunhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « éloigné, ée » TdF alugna’

alonzar (v. tr.) : tanar / tabassar / tustassar.

alonzat, -ada : tanat, -ada / tabassat, -ada / tustassat, -ada.

alopecia (R. II, 56) : pèrdia del pel del cap ; abséncia parciala o totala de pel, de lana, de plumas.

alopir v (v. Ubaud Dicort) : « v tr, s’emporter brusquement contre quelqu’un, lui dire des paroles dures, le poursuivre en l’outrageant, en bas Limousin, v. esbramassar » (v. TdF aloupi’ < Béronie)

aloquièr nm (plt) : (Ribes alpinum), « groseillier des Alpes, v. cabordenièr » (v. TdF)

alordir (v. tr.) : far venir pus pesuc ; « étourdir, assommer [v. lord 1] » TdF.

alordir (s') : venir pus pesuc, pus pesuga.

alordit, -ida : vengut pus pesuc, venguda pus pesuga.

alosar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e pron, enliser dans la boue » ; s'enfangar (v. Alibert).

alosat, -ada : enfangat, -ada.

alosta : blima de genèst.

alotjar (v. intr.) : lotjar ; abitar ; demorar.

 

 

alotjar (s') : se lotjar.

S'es alotjat a L'Abitarèla.

alotjat, -ada : lotjat, -ada.

alp (m.) (s. VII, dins Isidòr de Sevilla) : montanha nauta, « alpe, haute montagne particulièrement propre à faire paître les troupeaux, nom que les habitants des Alpes donnent aux diverses ramifications de cette chaîne » TdF aup’

L’aup del Viso, le mont Viso. (v. TdF)

Alp n pr m ~ Alps n pr m pl, cf Ubaud Dicort : « les Alpes » (v. TdF jos ‘aup’)

alpenc, -a (d’Alps) adj, cf Ubaud Dicort / alpin, -a (v. alpin) / alpèstre, -a (v. alpèstre) : relatiu, -iva als Alps, « alpin, -e » (Laus).

Alpenc, -a n pr : (abitant d’Alps) , cf Ubaud Dicort, « Alpin, -e »

alpèstre, -a adj, cf Ubaud Dicort : « alpestre, des Alpes » (v. TdF aupèstre’)

Los sèrres alpèstres (v. TdF)

alpin, -a adj : (en geologia e botanica), cf Ubaud Dicort, « alpin, -e » (Laus)

Estatge alpin.

Flòra alpina. (v. Dicort)

alpinia (plt.) : galanga (Alpinia officinarum)

alpinisme : espòrt que consistís a far d'ascensions en montanha.

alpinista (m. e f.) : persona que fa d'ascensions en montanha.

Alps 1 (m. pl) (sens article) : las montanhas alpencas.

Alps 2 (+ compl. e/o qualif. > amb l'article) n pr m. pl. : per ex., los Alps de Provença. (E non pas las Alpas)

Alps de Provença-Nauta [Alps de Nauta Provença] n pr m pl (v. Ubaud Dicort) (v. Alps 2)  : departament occitan.

Alps-Maritims (almari'tims) [ / Alps marins] n pr m pl (v. Ubaud Dicort) (v. Alps 2) : departament occitan.

Alps-Nauts (al'naus) [Nauts Alps / Auts Alps] n pr m pl (v. Ubaud Dicort) (v. Alps 2) : departament occitan. v. p. 1053.

alquemilha nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) alchémille »

alquèn nm : (quimia) « alcène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 314)

alquequengi nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) alkékenge ». (v. madoneta)

alquifós (m.) : sulfur de plomb per vernissar las terralhas grossièiras.

alquimia nf : sciéncia quimica medievala que la seu tòca èra la transmutacion dels metals en aur.

alquimista nm : persona que s'adonava a l'estudi e a la practica de l'alquimia.

alquin nm, cf Ubaud Dicort : (chim.) « alcyne » (Per Noste)

alquitran nm (e non pas « godron » (fr.)) : liquid espés, vescós, de color fosca per quitranar los camins.

alre / aure / als (pr. ind.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : quicòm mai.

als 1 art contr pl : a + los, cf Ubaud Dicort.

als 2 pron indef : v. alre.

Alsàcia : nom de region del nòrd-èst de França.

alsacian, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Alsàcia ; persona o parlar d'Alsàcia.

« alsit » (alsit nm) : v. lancil.

alt, -a [veire aut] / aut, -a [veire naut, cf Ubaud Dicort] : naut, -a.

D'alt en plond : de naut en bas.

Altaïr : estela de primièira grandor.

altèa nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « althaea »’ (Sèrras-Ess.)

alterabilitat nf : estat de çò que pòt èsser alterat.

L'alterabilitat de las colors.

alterable, -bla : que se pòt alterar ; que pòt èsser alterat, -ada.

alteracion : accion o resulta d'alterar o de s'alterar.

Lo tèxt original a subidas de bravas alteracions.

alterant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « altérant, ante » TdF

alterar (v. tr.) : desnaturar / farlabicar / falsificar ; donar set.

La cooperativa a alterat mon brave vin.

Manjar de sal altèra son òme.

alterar (s') : se desnaturar ; cambiar en mal.

Sa cara s'alterèt quand aprenguèt la novèla.

Sa santat s'es plan alterada despuèi un an.

alterat, -ada : desnaturat / farlabicat / falsificat, -ada.

alteratiu, -iva (R. II, 46) (abs. Dicort) : qu'amòda pauc a pauc un càmbiament, « altératif, -ive » (Per Noste).

Un remèdi alteratiu

altercacion (R. II, 45) : querèla subta, violenta e corteta.

alter ego nm (lat. que vòl dire « un autre ieu, un autre el ») : òme de fisança cargat, eventualament, de remplaçar q.q. ; amic intim / amic inseparable.

altèri nm, cf Ubaud Dicort : « haltère » (Rapin)

alteritat nf : estat de çò qu'es autre. (t. tecn. de filosofia)

altermondialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « altermondialiste » (Sèrras-Ess.)

altèrn [altèrne (v. Ubaud Dicort e CLO § 14.3.6)], -na adj : natura de dos angles formats per doas drechas copadas per una secanta, de part e d'autra de la secanta ; de part e d'autra.

Angles altèrns.

Fuèlhas altèrnas.

alternador : generador electric per produire de tensions e de corrents alternatius.

alternància [veire alternança, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta d'alternar.

L'alternància, en democracia, es una causa bona.

alternar (v. tr. e intr.) : far succedir o se succedir regularament.

alternat, -ada : variat, -ada.

alternatiu, -iva (adj.) : que torna amb mai o mens de regularitat

Los movements alternatius del pendul.

alternativa 1 (subs. fem.) :  dilèma (m.) : de doas causas una.

alternativa 2 nf (cast.) : ceremonia pichona, a la debuta d'una corrida, per far d'un novelari un torero vertadièr.