|
|
|
|
|
|
alò ! (abs. Dicort) : interjeccion d'origina angloamericana per apelar o respondre al telefòn, « allo » (Fettuciari). [Rapin : allò ! / digatz !] aló ! interj, cf Ubaud Dicort : « harlou ! haro ! t. de chasse pour haler les chiens, cri pour les chasser » TdF ‘alou’ Aló ! au diable ! (v. TdF) ALO- : forma prefixada del grèc hals, halòs (sal) v. alofil. alobatir / alobir (s') v pron : revertar un lop, « devenir avide, vorace, féroce comme un loup » (Alibert). alobatit, -ida adj / alobit, -ida (v. alobit) : que revèrta un lop, « affamé comme un loup, vorace, insatiable, v. abramat » (v. TdF ‘aloubati’) alobit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « affamé, ée, avide, v. afamat » (v. TdF) alòca nf : frucha de l'aloquièr, cabordena / comanèla / corinton / colindron. alodatge nm, cf Ubaud Dicort : « cens allodial » (L. 17) alòdi nm (L. 16-17) (arc.) : « t. de jurisprudence féodale », tèrra de liura e plena proprietat. (v. TdF) Alòdia (e non pas « Elodia » (fr.)) : prenom f. alodial, -a adj (arc. [Levy Suppl, I, p. 52]) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un alòdi. (v. allodial) Bens alodials. alodon nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui possède un alleu » (L. 17) aloè nm, cf Ubaud Dicort : « aloès » (v. TdF jos ‘aloues’) alofil, -a / alofit, -a adj : que s'agrada dins los terrens salats. (Laus, Per Noste) Plantas alofilas / plantas alofitas. alogaire [, -aira (~ -airitz)] n, cf Ubaud Dicort : adobaire ; mandaire (que mandava la novèla que caliá còire al forn banal) (arc.). (v. TdF) alogar (v. tr.) (v. Alibert) : metre a sa plaça ; adobar ; aprestar ; assignar ; daubar ; tustassar. L'adobaire agèt lèu fach de m'alogar l'òs desplaçat. alogar (s') : se plaçar ; s'arrengar ; se jaire ; se pintar ; prene sa plaça pel forn comunal (arc.) alogat, -ada : t.a. çaisús, « placé, arrangé, ée » TdF jos ‘alouga’. alogatge : adobament ; aprestatge ; reparacion. alogèn 1 (element quimic) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) halogène » (Laus) alogèn 2, -a adj : « halogène » (Per Noste, Basic). (# allogèn) Substància alogèna. Lampa alogèna. alogèna (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.): se ditz del clòr e dels elements quimics de la meteissa familha ; mena de lampa. (v. alogèn). Un alogèna. alogenacion : introduccion d'alogènas dins una molecula organica. alogenat, -ada : que conten un alogèna. alogenur : combinason quimica que conten un alogèna. alogia : afasia (resulta de l'incapacitat d'aver una idèa) ; absurditat. alogic, -a : que patís d'alogia ; absurd, -a (qu'escapa a la logica) alografia : descripcion, istòria de las sals. Alòi (e non pas « Elòi » qu'es un fr.) : prenom m. alomèra nf, cf Ubaud Dicort : « agaric paillet, agaricus albo-rufus, qui vient par touffes au pied des ormeaux » TdF ‘aloumèro’ along / alongui nm : retard. Ne cal finir sens mai d'alonguis. alongable, -bla : que pòt èsser alongat, -ada. alongada : çò alongat. alongaire, -aira n : persona qu'alonga , que paga pas sulcòp, qu'es totjorn tardiu per far quicòm. Alongaire o es totjorn estat, e cambiarà pas ! alongament nm / alongatge (v. alongatge) : accion o resulta d'alongar o de s'alongar « allongement, temporisement, retard, lenteur, v. alongui » (v. TdF ‘aloungamen’’). Alongament d'una rauba. Alongament dels jorns. alongar (v. intr. e tr.) : venir pus long ; far venir pus long ; estirar ; far d'alonguis ; retardar. A partir de genièr los jorns alongan tornarmai. Alongar lo braç. Alongar lo pas. Alongar lo nas. alongar (s') : se jaire pel sòl de tot son long ; tombar pel sòl de tot son long ; prene lo camin pus long ; s'atardivar. alongatge nm : accion d'alongar, « v. estiratge » (v. TdF). alongui nm : v. along. alongum : salsa tròp alongada. alonhament ~ alunhament nm, cf Ubaud Dicort : « éloignement » TdF ‘alugnamen’ alonhar v : v. alunhar. alonhat ~ alunhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « éloigné, ée » TdF ‘alugna’ alonzar (v. tr.) : tanar / tabassar / tustassar. alonzat, -ada : tanat, -ada / tabassat, -ada / tustassat, -ada. alopecia (R. II, 56) : pèrdia del pel del cap ; abséncia parciala o totala de pel, de lana, de plumas. alopir v (v. Ubaud Dicort) : « v tr, s’emporter brusquement contre quelqu’un, lui dire des paroles dures, le poursuivre en l’outrageant, en bas Limousin, v. esbramassar » (v. TdF ‘aloupi’ < Béronie) aloquièr nm (plt) : (Ribes alpinum), « groseillier des Alpes, v. cabordenièr » (v. TdF) alordir (v. tr.) : far venir pus pesuc ; « étourdir, assommer [v. lord 1] » TdF. alordir (s') : venir pus pesuc, pus pesuga. alordit, -ida : vengut pus pesuc, venguda pus pesuga. alosar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e pron, enliser dans la boue » ; s'enfangar (v. Alibert). alosat, -ada : enfangat, -ada. alosta : blima de genèst. alotjar (v. intr.) : lotjar ; abitar ; demorar.
|
|
alotjar (s') : se lotjar. S'es alotjat a L'Abitarèla. alotjat, -ada : lotjat, -ada. alp (m.) (s. VII, dins Isidòr de Sevilla) : montanha nauta, « alpe, haute montagne particulièrement propre à faire paître les troupeaux, nom que les habitants des Alpes donnent aux diverses ramifications de cette chaîne » TdF ‘aup’ L’aup del Viso, le mont Viso. (v. TdF) Alp n pr m ~ Alps n pr m pl, cf Ubaud Dicort : « les Alpes » (v. TdF jos ‘aup’) alpenc, -a (d’Alps) adj, cf Ubaud Dicort / alpin, -a (v. alpin) / alpèstre, -a (v. alpèstre) : relatiu, -iva als Alps, « alpin, -e » (Laus). Alpenc, -a n pr : (abitant d’Alps) , cf Ubaud Dicort, « Alpin, -e » alpèstre, -a adj, cf Ubaud Dicort : « alpestre, des Alpes » (v. TdF ‘aupèstre’) Los sèrres alpèstres (v. TdF) alpin, -a adj : (en geologia e botanica), cf Ubaud Dicort, « alpin, -e » (Laus) Estatge alpin. Flòra alpina. (v. Dicort) alpinia (plt.) : galanga (Alpinia officinarum) alpinisme : espòrt que consistís a far d'ascensions en montanha. alpinista (m. e f.) : persona que fa d'ascensions en montanha. Alps 1 (m. pl) (sens article) : las montanhas alpencas. Alps 2 (+ compl. e/o qualif. > amb l'article) n pr m. pl. : per ex., los Alps de Provença. (E non pas las Alpas) Alps de Provença-Nauta [Alps de Nauta Provença] n pr m pl (v. Ubaud Dicort) (v. Alps 2) : departament occitan. Alps-Maritims (almari'tims) [ / Alps marins] n pr m pl (v. Ubaud Dicort) (v. Alps 2) : departament occitan. Alps-Nauts (al'naus) [Nauts Alps / Auts Alps] n pr m pl (v. Ubaud Dicort) (v. Alps 2) : departament occitan. v. p. 1053. alquemilha nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) alchémille » alquèn nm : (quimia) « alcène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 314) alquequengi nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) alkékenge ». (v. madoneta) alquifós (m.) : sulfur de plomb per vernissar las terralhas grossièiras. alquimia nf : sciéncia quimica medievala que la seu tòca èra la transmutacion dels metals en aur. alquimista nm : persona que s'adonava a l'estudi e a la practica de l'alquimia. alquin nm, cf Ubaud Dicort : (chim.) « alcyne » (Per Noste) alquitran nm (e non pas « godron » (fr.)) : liquid espés, vescós, de color fosca per quitranar los camins. alre / aure / als (pr. ind.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : quicòm mai. als 1 art contr pl : a + los, cf Ubaud Dicort. als 2 pron indef : v. alre. Alsàcia : nom de region del nòrd-èst de França. alsacian, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Alsàcia ; persona o parlar d'Alsàcia. « alsit » (alsit nm) : v. lancil. alt, -a [veire aut] / aut, -a [veire naut, cf Ubaud Dicort] : naut, -a. D'alt en plond : de naut en bas. Altaïr : estela de primièira grandor. altèa nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « althaea »’ (Sèrras-Ess.) alterabilitat nf : estat de çò que pòt èsser alterat. L'alterabilitat de las colors. alterable, -bla : que se pòt alterar ; que pòt èsser alterat, -ada. alteracion : accion o resulta d'alterar o de s'alterar. Lo tèxt original a subidas de bravas alteracions. alterant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « altérant, ante » TdF alterar (v. tr.) : desnaturar / farlabicar / falsificar ; donar set. La cooperativa a alterat mon brave vin. Manjar de sal altèra son òme. alterar (s') : se desnaturar ; cambiar en mal. Sa cara s'alterèt quand aprenguèt la novèla. Sa santat s'es plan alterada despuèi un an. alterat, -ada : desnaturat / farlabicat / falsificat, -ada. alteratiu, -iva (R. II, 46) (abs. Dicort) : qu'amòda pauc a pauc un càmbiament, « altératif, -ive » (Per Noste). Un remèdi alteratiu altercacion (R. II, 45) : querèla subta, violenta e corteta. alter ego nm (lat. que vòl dire « un autre ieu, un autre el ») : òme de fisança cargat, eventualament, de remplaçar q.q. ; amic intim / amic inseparable. altèri nm, cf Ubaud Dicort : « haltère » (Rapin) alteritat nf : estat de çò qu'es autre. (t. tecn. de filosofia) altermondialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « altermondialiste » (Sèrras-Ess.) altèrn [altèrne (v. Ubaud Dicort e CLO § 14.3.6)], -na adj : natura de dos angles formats per doas drechas copadas per una secanta, de part e d'autra de la secanta ; de part e d'autra. Angles altèrns. Fuèlhas altèrnas. alternador : generador electric per produire de tensions e de corrents alternatius. alternància [veire alternança, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta d'alternar. L'alternància, en democracia, es una causa bona. alternar (v. tr. e intr.) : far succedir o se succedir regularament. alternat, -ada : variat, -ada. alternatiu, -iva (adj.) : que torna amb mai o mens de regularitat Los movements alternatius del pendul. alternativa 1 (subs. fem.) : dilèma (m.) : de doas causas una. alternativa 2 nf (cast.) : ceremonia pichona, a la debuta d'una corrida, per far d'un novelari un torero vertadièr. |
|
|
|
|
|
|