|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
algiditat nf : estat patologic caracterizat pel sanglaçament de las extremitats amb tendéncia al collapsus (lat.) algina : substància fleumosa, formada al contacte de l'aiga pel mucilage (R. IV, 281 - L. 254) d'unas algas brunas. alginat : sal de l'acid alginic. alginic (acid -) : acid que se tròba dins d'unas algas. alginurèsi (f.) : evacuacion dolorosa de las urinas. ALGO- 1 : forma prefixada del grèc algòs (dolor) v. algodistrofia. ALGO- 2 : forma prefixada del latin alga (planta aqüatica) v. algologia algocultura : cultura d'algas marinas per utilizacion industriala o alimentària. algodistrofia : tèrme generic qu'englòba d'unes fenomèns patologics circulatòris dolentoses que lo Sindròme espatla-man n'es un dels mai caracteristics : periartriti de l'espatla que s'esperlonga nerviosament fins a la man, amb una mena d'edema (enfladura), de rojors e un enregdesiment dolorós. algoestesia : sensacion dolorosa ; percepcion dolorosa. algofilia : perversion morbosa (R. IV, 264) de q.q. que s'agrada de patir de dolors fisicas. algofobia : crenta morbosa de la dolor. algol (angl.) (abreviacion d'algoritmic language) : lengatge de programacion informatica per d'aplicacions scientificas. algolagnia : plaser sexual associat amb la dolor. algològ, -a : especialista (m. e f.) d'algologia. algologia : estudi de las algas. algologic, -a : relatiu, -iva a l'algologia. algomania : recèrca morbosa (R. IV, 264) de la dolor. algomètre : aparelh per mesurar l'intensitat d'una estimulacion dolorosa. algopareunia : copulacion dolorosa. algoritme [ ~ algorisme] nm (v. Ubaud Dicort) : biais particular de calcular algebricament. algoritmic [ ~ algorismic], -a adj : relatiu, -iva a l'algoritmica. algoritmica ( ~ algorismica) nf : sciéncia dels algoritmes, utilizada, per ex., en informatica. algostasi (f.) : diminucion o abolicion totala de la sensibilitat a la dolor al moment d'un traumatisme grand. algoterapia : branca de la fitoterapia qu'utiliza las algas marinas. algue, -gua adj : larg, -a ; vast, -a. « algueda » : v. alapeda e alegueda, cf Ubaud Dicort. alguièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui habite les algues » TdF ‘auguié’ alh nm /alha (v. alha) / alhastre (v. alhastre) / alhet (v. alhet) (plt.) : (Allium sativum) (v. TdF ‘ai 2’) Rèst d'alh v. rèst. Aquí l'alh ! : aquí l'agre / aquí la dificultat ! alha nf, cf Ubaud Dicort : « gousse d’ail, tête d’ail ; ail des vignes » TdF ‘aio’ alhada nf : « aillade, sauce à l’ail... » ; bolhon a l'alh, « soupe à l’ail, v. aiga bolida » (v. TdF jos ‘aiado’). alhada blanca nf, cf Ubaud Dicort : « ornithogale en ombelle, plante, v. penitent blanc » (v. TdF jos ‘aiado’) alhadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite aillade ; petite soupe à l’ail » TdF ‘aiadeto’ alhant nm : pèirafís ; sistre. alhàs (plt.) : l'alh dels cans. alhassa / alhòla nf / alhastre (v. alhastre) (plt.) : l'alh de per las vinhas. (Allium vineale) (v. TdF ‘aiasso) alhastre nm, cf Ubaud Dicort : « ail sauvage, ail à tête ronde, plante » TdF ‘aiastre’ alhat / alhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « assaisonné ou frotté d’ail » (Alibert) alhet nm, cf Ubaud Dicort : « ail, plante, v. alh ; sorte de mayonnaise, faite avec des aux, v. alhòli ; jeune plant d’ail, qu’on mange vert » (v. TdF jos ‘aiet’) alhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. alhat. Alhièiras Jacme : filològ romanista de Tolosa (1929-2000). alhòla nf : v. alhassa. (v. TdF ‘aiolo) alhòli nm : condiment fach amb d'alh trissat, d'òli e un mojòl. L'alhòli es quicòm de tipicament provençal. alhors (adv.) (R. II, 46) : endacòm mai. D'alhors (arc.) (abs. Dicort) : ça que la, « du reste » (v. TdF jos ‘aiours’). ALI- : forma prefixada del latin ala (ala) v. alifèr - alifòrme. « alia » : v. aliga. aliamar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lier, enchaîner » (L. 16) aliament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’allier, lien, union » TdF aliança : accion o resulta de s'aliar o de far s'aliar. (v. aligança) Sèm ben cosins, mas pas que per aliança. aliar [ ~ aligar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : unir ; ajustar ; mesclar ; combinar. aliar [ ~ aligar] (s') v pron : s'unir per un tractat (pòbles) ; s'unir per un pacte, per un matrimòni (personas) aliàs [àlias adv e nm, v. Ubaud Dicort Errata web] : autrament dich. (mot utilizat davant un escais) Lo seu nom es Azais, aliàs Lo Biçolat. aliatge [ ~ aligatge] nm, cf Ubaud Dicort : combinason de dos metals o mai. Aliatge de fèrre e de coire. Aliatge d'aur e d'argent... alibarda [veire limbarda, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : limbarda (Inula crithmoides) (Inula viscosa)
|
|
alibi nm (abs. Dicort) (del lat. alibi : endacòm mai) : pròva que q.q. de suspècte èra endacòm mai al moment d'un delicte o d'un crim, « alibi » (Basic). Se capitèt que son alibi èra pas vertadièr. aliblanc : pinsard de pels òrts (Pyrrhula pyrrhula) alibòfi nm, cf Ubaud Dicort : « fruit du styrax, (fig.) couille » (Brun Glossari Oc-Fr) alibofièr nm, cf Ubaud Dicort : « aliboufier, storax [ou styrax], arbre » TdF. (v. estirax) alibre : alet / pala (alba d'una ròda idraulica) Alicant (esp.) ~ Alacant (cat.) n pr, cf Ubaud Dicort : v. Alacant. alicant ~ alacant nm : (vin), cf Ubaud Dicort ; « variété de raisin noir, à bois jaunâtre, une des plus estimées du Midi » (v. TdF ‘alicant’) alichar (s’) v pron : v. aliechar (s') , cf Ubaud Dicort. alichieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de litière, joncher » TdF ‘alicheira’ alichonar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. lichon e alichar (s’)) Alícia [ ~ Alís] : prenom f. alicòt : tombadas de pol a l'estofat. Un alicòt me ven totjorn per gost. alidada nf, cf Ubaud Dicort : « alidade, règle mobile » TdF alièchament nm, cf Ubaud Dicort : « alitement ». (v. aliechar) aliechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aliter ; verser les blés » TdF aliechar (s') : se metre al lièch ; se jaire (cerealum) S'es aliechada, qu'aviá fòrça fèbre. Ai la civada que s'es aliechada. aliechat, -ada adj : al lièch, « alité, versé, ée » TdF jos ‘aliecha’. Es aliechada despuèi dos meses. alienabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « aliénabilité » (Rapin) alienable, -bla : que pòt èsser alienat, -ada (vendut, -uda) alienacion : baujum / foliá ; accion o resulta d'alienar o de s'alienar ; transmission d'una proprietat a q.q. mai. Alienacion mentala. Alienacion d'un domeni. alienament nm, cf Ubaud Dicort : « aliénation, vente » (L. 16) alienant, -a : capable, -a d'alienar ; qu'aliena. alienar (v. tr.) : cedir quicòm a q.q., « aliéner, v. vendre » (v. TdF) ; renonciar a un drech natural ; far pèrdre l'èime / far pèrdre la rason. Alienar sa libertat. Es la guèrra que l'alienèt. alienar (s’) q.q v pron : pèrdre l'amistat de q.q. o las relacions amb q.q. alienat, -ada adj : baug, -ja / fòl,-a, « aliéné, ée » TdF jos ‘aliena’. (v. alienar). alienista n (m. e f.) : psiquiatre, -a. Alienòr : prenom femenin. Alièr [veire Alèir, cf Ubaud Dicort] : ribièira que sa sorga es en Gavaudan (Occitània) departament occitan. v. p. 1053. alièr, -ièira : persona que jòga a l'ala, dins un espòrt collectiu. alifar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : alindar ; alisar ; polir ; abenar. alifar (s') 2 v pron (v. Alibert) : se reganhar ; reguitnar. alifat, -ada : alindat, -ada ; alisat, -ada ; polit, -ida / abenat, -ada per l'usura. Vestit alifat. alifèr, -a : provesit, -ida d'alas. alifòrme, -ma : en forma d'ala ; que revèrta una ala. alifrant, -a : atrasent, -a / atractiu, -iva. Una proposicion alifranta. alifrar (v. tr.) : agoludir ; atirar ; atraire ; afiscar. L'alifrèt amb d'argent. alifrat, -ada : t. a. çaisús, « alléché, attiré, porté, absorbé, ée ; qui a l’air décidé » TdF jos ‘alifra’. aliga nf (ds Dicort, jos albia) : frucha de l'aliguièr / druèlha / albaliga. aligament : accion o resulta d'aligar o de s'aligar. aligança nf / aligatge (arc.) (v. aligatge) : v. aliança. aligar 1 v : v. aliar. aligar 2 (v. tr.) : ensorrar. aligàs : bachàs / baudràs / boldràs / fangàs / fraunhàs / gaulhàs / tautàs / lodràs. aligat, -ada (del gallés LIGA : fanga) : enfangat, -ada. aligatge nm : v. aliatge. aligòt : purèia de trufas amb de toma fresca. L'aligòt d'Aubrac es tipicament roergat. « aligra » : v. aliga. aligueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite alize » TdF aliguièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où croissent les aliziers » TdF aliguièr nm / albaliguièr (ds Dicort, jos albièr 1) : mal fraisse (Sorbus Aucuparia) aliguièr negre nm, cf Ubaud Dicort : « alizier antidysentérique, crataegus torminalis (Lin.) » TdF jos ‘aliguié’’ aliguièr roge nm, cf Ubaud Dicort : « alizier blanc et à fruits rouges, crataegus aria (Lin.) » TdF jos ‘aliguié’ « alimac » : v. limac. alimenar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr. rouler dans la poussière, dans l’herbe » (Alibert) , « traîner par terre » (Bessou Brès p. 156) alimenar (s') : se rebordelar (s'esbatre) per la posca, per l'èrba... Las galinas s'alimenan per la posca o per la sabla. aliment : substància que servís a la nutricion ; çò que se manja o çò que se beu ; tot çò que servís a manténer una causa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|