algiditat nf : estat patologic caracterizat pel sanglaçament de las extremitats amb tendéncia al collapsus (lat.)

algina : substància fleumosa, formada al contacte de l'aiga pel mucilage (R. IV, 281 - L. 254) d'unas algas brunas.

alginat : sal de l'acid alginic.

alginic (acid -) : acid que se tròba dins d'unas algas.

alginurèsi (f.) : evacuacion dolorosa de las urinas.

ALGO- 1 : forma prefixada del grèc algòs (dolor) v. algodistrofia.

ALGO- 2 : forma prefixada del latin alga (planta aqüatica) v. algologia

algocultura : cultura d'algas marinas per utilizacion industriala o alimentària.

algodistrofia : tèrme generic qu'englòba d'unes fenomèns patologics circulatòris dolentoses que lo Sindròme espatla-man n'es un dels mai caracteristics : periartriti de l'espatla que s'esperlonga nerviosament fins a la man, amb una mena d'edema (enfladura), de rojors e un enregdesiment dolorós.

algoestesia : sensacion dolorosa ; percepcion dolorosa.

algofilia : perversion morbosa (R. IV, 264) de q.q. que s'agrada de patir de dolors fisicas.

algofobia : crenta morbosa de la dolor.

algol (angl.) (abreviacion d'algoritmic language) : lengatge de programacion informatica per d'aplicacions scientificas.

algolagnia : plaser sexual associat amb la dolor.

algològ, -a : especialista (m. e f.) d'algologia.

algologia : estudi de las algas.

algologic, -a : relatiu, -iva a l'algologia.

algomania : recèrca morbosa (R. IV, 264) de la dolor.

algomètre : aparelh per mesurar l'intensitat d'una estimulacion dolorosa.

algopareunia : copulacion dolorosa.

algoritme [ ~ algorisme] nm (v. Ubaud Dicort) : biais particular de calcular algebricament.

algoritmic [ ~ algorismic], -a adj : relatiu, -iva a l'algoritmica.

algoritmica ( ~ algorismica) nf : sciéncia dels algoritmes, utilizada, per ex., en informatica.

algostasi (f.) : diminucion o abolicion totala de la sensibilitat a la dolor al moment d'un traumatisme grand.

algoterapia : branca de la fitoterapia qu'utiliza las algas marinas.

algue, -gua adj : larg, -a ; vast, -a.

« algueda » : v. alapeda e alegueda, cf Ubaud Dicort.

alguièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui habite les algues » TdF auguié’

alh nm /alha (v. alha) / alhastre (v. alhastre) / alhet (v. alhet) (plt.) : (Allium sativum) (v. TdF ai 2’)

Rèst d'alh v. rèst.

Aquí l'alh ! : aquí l'agre / aquí la dificultat !

alha nf, cf Ubaud Dicort : « gousse d’ail, tête d’ail ; ail des vignes » TdF aio’

alhada nf : « aillade, sauce à l’ail... » ; bolhon a l'alh, « soupe à l’ail, v. aiga bolida » (v. TdF jos ‘aiado’).

alhada blanca nf, cf Ubaud Dicort : « ornithogale en ombelle, plante, v. penitent blanc » (v. TdF jos ‘aiado’)

alhadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite aillade ; petite soupe à l’ail » TdF aiadeto’

alhant nm : pèirafís ; sistre.

alhàs (plt.) : l'alh dels cans.

alhassa / alhòla nf / alhastre (v. alhastre) (plt.) : l'alh de per las vinhas. (Allium vineale) (v. TdF aiasso)

alhastre nm, cf Ubaud Dicort : « ail sauvage, ail à tête ronde, plante » TdF aiastre’

alhat / alhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « assaisonné ou frotté d’ail » (Alibert)

alhet nm, cf Ubaud Dicort : « ail, plante, v. alh ; sorte de mayonnaise, faite avec des aux, v. alhòli ; jeune plant d’ail, qu’on mange vert » (v. TdF jos ‘aiet’)

alhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. alhat.

Alhièiras Jacme : filològ romanista de Tolosa (1929-2000).

alhòla nf : v. alhassa. (v. TdF aiolo)

alhòli nm : condiment fach amb d'alh trissat, d'òli e un mojòl.

L'alhòli es quicòm de tipicament provençal.

alhors (adv.) (R. II, 46) : endacòm mai.

D'alhors (arc.) (abs. Dicort) : ça que la, « du reste » (v. TdF jos ‘aiours’).

ALI- : forma prefixada del latin ala (ala) v. alifèr - alifòrme.

« alia » : v. aliga.

aliamar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lier, enchaîner » (L. 16)

aliament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’allier, lien, union » TdF

aliança : accion o resulta de s'aliar o de far s'aliar. (v. aligança)

Sèm ben cosins, mas pas que per aliança.

aliar [ ~ aligar, cf  Ubaud Dicort] (v. tr.) : unir ; ajustar ; mesclar ; combinar.

aliar [ ~ aligar] (s') v pron : s'unir per un tractat (pòbles) ; s'unir per un pacte, per un matrimòni (personas)

aliàs [àlias adv e nm, v. Ubaud Dicort Errata web] : autrament dich. (mot utilizat davant un escais)

Lo seu nom es Azais, aliàs Lo Biçolat.

aliatge [ ~ aligatge] nm, cf Ubaud Dicort : combinason de dos metals o mai.

Aliatge de fèrre e de coire.

Aliatge d'aur e d'argent...

alibarda [veire limbarda, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : limbarda (Inula crithmoides) (Inula viscosa)

 

 

alibi nm (abs. Dicort) (del lat. alibi : endacòm mai) : pròva que q.q. de suspècte èra endacòm mai al moment d'un delicte o d'un crim, « alibi » (Basic).

Se capitèt que son alibi èra pas vertadièr.

aliblanc : pinsard de pels òrts (Pyrrhula pyrrhula)

alibòfi nm, cf Ubaud Dicort : « fruit du styrax, (fig.) couille » (Brun Glossari Oc-Fr)

alibofièr nm, cf Ubaud Dicort : « aliboufier, storax [ou styrax], arbre » TdF.  (v. estirax)

alibre : alet / pala (alba d'una ròda idraulica)

Alicant (esp.) ~ Alacant (cat.) n pr, cf Ubaud Dicort : v. Alacant.

alicant ~ alacant nm : (vin), cf Ubaud Dicort ; « variété de raisin noir, à bois jaunâtre, une des plus estimées du Midi » (v. TdF alicant’)

alichar (s’) v pron : v. aliechar (s') , cf Ubaud Dicort.

alichieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de litière, joncher » TdF alicheira’

alichonar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. lichon e alichar (s’))

Alícia [ ~ Alís] : prenom f.

alicòt : tombadas de pol a l'estofat.

Un alicòt me ven totjorn per gost.

alidada nf, cf Ubaud Dicort : « alidade, règle mobile » TdF

alièchament nm, cf Ubaud Dicort : « alitement ». (v. aliechar)

aliechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aliter ; verser les blés » TdF

aliechar (s') : se metre al lièch ; se jaire (cerealum)

S'es aliechada, qu'aviá fòrça fèbre.

Ai la civada que s'es aliechada.

aliechat, -ada adj : al lièch, « alité, versé, ée » TdF jos ‘aliecha’.

Es aliechada despuèi dos meses.

alienabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « aliénabilité » (Rapin)

alienable, -bla : que pòt èsser alienat, -ada (vendut, -uda)

alienacion : baujum / foliá ; accion o resulta d'alienar o de s'alienar ; transmission d'una proprietat a q.q. mai.

Alienacion mentala.

Alienacion d'un domeni.

alienament nm, cf Ubaud Dicort : « aliénation, vente » (L. 16)

alienant, -a : capable, -a d'alienar ; qu'aliena.

alienar (v. tr.) : cedir quicòm a q.q., « aliéner, v. vendre » (v. TdF) ; renonciar a un drech natural ; far pèrdre l'èime / far pèrdre la rason.

Alienar sa libertat.

Es la guèrra que l'alienèt.

alienar (s’) q.q v pron : pèrdre l'amistat de q.q. o las relacions amb q.q.

alienat, -ada adj : baug, -ja / fòl,-a, « aliéné, ée » TdF jos ‘aliena’. (v. alienar).

alienista n (m. e f.) : psiquiatre, -a.

Alienòr : prenom femenin.

Alièr [veire Alèir, cf Ubaud Dicort] : ribièira que sa sorga es en Gavaudan (Occitània) departament occitan. v. p. 1053.

alièr, -ièira : persona que jòga a l'ala, dins un espòrt collectiu.

alifar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : alindar ; alisar ; polir ; abenar.

alifar (s') 2 v pron (v. Alibert) : se reganhar ; reguitnar.

alifat, -ada : alindat, -ada ; alisat, -ada ; polit, -ida / abenat, -ada per l'usura.

Vestit alifat.

alifèr, -a : provesit, -ida d'alas.

alifòrme, -ma : en forma d'ala ; que revèrta una ala.

alifrant, -a : atrasent, -a / atractiu, -iva.

Una proposicion alifranta.

alifrar (v. tr.) : agoludir ; atirar ; atraire ; afiscar.

L'alifrèt amb d'argent.

alifrat, -ada : t. a. çaisús, « alléché, attiré, porté, absorbé, ée ; qui a l’air décidé » TdF jos ‘alifra’.

aliga nf (ds Dicort, jos albia) : frucha de l'aliguièr / druèlha / albaliga.

aligament : accion o resulta d'aligar o de s'aligar.

aligança nf / aligatge (arc.) (v. aligatge) : v. aliança.

aligar 1 v : v. aliar.

aligar 2 (v. tr.) : ensorrar.

aligàs : bachàs / baudràs / boldràs / fangàs / fraunhàs / gaulhàs / tautàs / lodràs.

aligat, -ada (del gallés LIGA : fanga) : enfangat, -ada.

aligatge nm : v. aliatge.

aligòt : purèia de trufas amb de toma fresca.

L'aligòt d'Aubrac es tipicament roergat.

« aligra » : v. aliga.

aligueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite alize » TdF

aliguièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où croissent les aliziers » TdF

aliguièr nm / albaliguièr (ds Dicort, jos albièr 1) : mal fraisse (Sorbus Aucuparia)

aliguièr negre nm, cf Ubaud Dicort : « alizier antidysentérique, crataegus torminalis (Lin.) » TdF jos ‘aliguié’’

aliguièr roge nm, cf Ubaud Dicort : « alizier blanc et à fruits rouges, crataegus aria (Lin.)  » TdF jos ‘aliguié’

« alimac » : v. limac.

alimenar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr. rouler dans la poussière, dans l’herbe » (Alibert) , « traîner par terre » (Bessou Brès p. 156)

alimenar (s') : se rebordelar (s'esbatre) per la posca, per l'èrba...

Las galinas s'alimenan per la posca o per la sabla.

aliment : substància que servís a la nutricion ; çò que se manja o çò que se beu ; tot çò que servís a manténer una causa.