|
|
|
|
|
|
alentament / alentiment : accion o resulta d'alentir. Un alentiment de cinemà. alentar / alentir (v. tr) (v. Ubaud Dicort e TdF) : diminuir la velocitat, lo ritme. alentar / alentir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : diminuir de velocitat, de ritme. alentiment nm : v. alentament. alentorn 1 (m.) : tot lo torn ; alentorn 2 adv (abs. Dicort) : dins lo ròdol. (v. entorn (a l’-)) Agachèt alentorn abans de panar la galina. alepina nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de tissu moitié soie, moitié laine » TdF « alèra » (alèra adv) : v. alara. « alerar » : v. alenar. alèrt, -a adj : alebraudit, -ida / aluserpit, -ida / esperdigalhat, -ada. alèrta 1 nm : senhal / alarma ; menaça ; crenta ; perilh. A la mendre alèrta sonarem lo medecin (mètge) alèrta ! 2 : interj. per avisar q.q. d'un malparat (d'un perilh) alertament [alèrtament, cf Ubaud Dicort] adv : en alèrta / en alarma ; amb vigilància ; « d’une façon alerte, v. gaiament » TdF ; « alertement » (Alibert) alertar (v. tr.) : avertir ; alarmar. Alertèt los gendarmas. Cal pas alertar qualqu'un per pas res. Alès : nom de vila de Gard (Occitània) alesadoira nf : « aléseuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 181) alesar v tr : « aléser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 181) alesatge nm : « alésage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 181). (v. realesatge) alesenc, -a (mod.) / alestenc, -a (arc), cf Ubaud Dicort) (adj. e subs.) : q.q. d'Alès. aleserar / alesorar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : prene son temps ; musardejar. S'alesorava sus la sabla al bòrd de la mar. aleserat, -ada / alesorat, -ada : p.p. de s'aleserar / s’alesorar, « de loisir ; oisif, ive ; paresseux, euse » TdF jos ‘alesera’. alestenc, -a adj : v. alesenc. alestiment : accion o resulta d'alestir o de s'alestir. alestir (v. tr.) : aprestar ; preparar ; dispausar. Alestiguèt lo sopar dins l'afar d'una ora. alestir (s') : s'aprestar / se preparar ; s'abilhar M'alestissi per anar dançar. Se cal alestir : se cal téner prèst. alet : alibre (pala de ròda idraulica) aleta (dim. d'ala) : nadarèla de peis ; pecilha de cuèr ; tèrme d'arquitectura o de marina. aleta (far l'-) : (en parlant del gal) enrodar una galina en rebalant una ala pel sòl ; (en parlant d'un òme) cortejar una femna ; « planer, en parlant des oiseaux, v. tamisar » (v. TdF jos ‘aleto’). Es quicòm de curiós de véser un gal que fa l'aleta. aletejar 1 v : v. alatejar. aletejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « haleter, respirer avec effort » TdF ‘aleteja 2’ aletrar (s') : s'instruire. aletrat, -ada adj : « instruit, uite ; éveillé, ée » TdF suppl Es una persona plan aletrada. aleucemic, -a : relatiu, -iva a l'aleucia. aleucia : manca de leucocits. alèuge nm, cf Ubaud Dicort : « allège, petit bâtiment qui sert à décharger ou à charger les gros » TdF aleugièirament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’allégir, de se dévêtir » TdF aleugieirar / aleugieirir (v. tr.) : far venir pus leugièr. aleugieirar / aleugieirir (s') v pron : venir pus leugièr « se dévêtir, se décharger, se mettre à l’aise » TdF jos ‘aléugeira’. aleugieiriment nm : pèrdia de pes. aleugieirir v : v. aleugieirar. aleugir v : v. aleujar. aleujaire, -aira : persona qu'aleuja (levandièr, -ièira) aleujament [alèujament] nm : descarga ; desliurança de femna qu'espèra. aleujança nf, cf Ubaud Dicort : « allégeance » TdF aleujar / aleugir (v. tr.) : aleugieirar ; sangnar una feda malauta ; desliurar una femna prens ; descargar d'un pes. Calguèt aleujar lo muòl que refusava d'avançar. aleujar / aleugir (s') : se far pus leugièr ; se desvestir ; se descargar. Alèuja-te, que siás tròp vestit. aleujat, -ada / aleugit, -ida : vengut, -da pus leugièr, -a. aleujatge : accion d'aleujar ; accion de sangnar (R. V, 153). ALEURO- : forma prefixada del grèc aleuròn (farina) aleuròde nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) aleurode » aleuromètre : aparelh utilizat per mesurar la qualitat panificabla de la farina. aleurona : substància proteïca de resèrva dins las granas d'unas plantas.
|
|
aleva [alèva 1 nf (v. Ubaud Dicort p. 144 e TdF ‘alèvo 1’)] : (fust del davant o del darrièr de la sèla) : arçon ; cancèl. alèva 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cône de pin ; pin pignon » TdF ‘alèvo 2’ alevacion nf, cf Ubaud Dicort : « allègement, soulagement » (L. 16) alevadar (v. tr.) : besalar. Cal alevadar en ivèrn, qu'es la mòrta sason. alevament [alèvament] nm : accion d'alevar o de s'alevar. alevar (v. tr.) : enauçar ; enairar ; relevar ; supausar ; inventar ; deslargar quicòm de fals ; augmentar. alevar (s') : s'enauçar ; s'enairar ; s'esclairir (temps) ; reguitnar ; s'inventar una falsa rumor ; s'ensenhar. aleviar (v. tr.) (R. IV, 60) (abs. Dicort) : aleujar. Alèx - Alexandre - Alexandra - Alexandrà (abs. Dicort) : prenoms. Alexandria : vila d'Egipte, famosa per sa civilizacion antica. alexandrin 1 nm : vèrs de dotze sillabas. Per ex. : « Una esclaca de vin quand la set vos escana...» J Bodon, Remembre de patz (1946) Inedit. alexandrin 2, -a adj : relatiu, -iva a Alexandria ; d'una subtilitat excessiva. Bibliotèca alexandrina. Discussions alexandrinas. alexandrinisme : civilizacion grèga d'Alexandria, del sègle III abans J.C. al sègle III après J. C. alexia : pèrdia de la facultat de legir. alexic, -a : qu'a perduda la facultat de legir. alexina : substància proteïca immunitària del plasmà. Alèxis – Alexià [Alèxia] : prenoms. alfa 1 (blancor) nf : v. aufa 1. alfa 2 (èrba de panieiraire) nf : v. aufa 2. alfà [alfa 3 nf/nm, cf Ubaud Dicort] : primièira letra de l'alfabet grèc, Α-α. L'alfà e l'omegà : lo començament e la fin. alfabega (abs. Dicort) / alfabrega nf (plt.) : basèli (m.) (Ocimum basilicum) alfabet (l'-) : l'abecé ; l'ensemble de signes grafics que permeton d'escriure dins una lenga. Alfabet fonetic internacional. v. p. 13. alfabetic, -a : relatiu,-iva a l'alfabet ; ordenat,-ada segon las letras de l'alfabet. alfabeticament : d'un biais alfabetic. alfabetisme : sistèma d'escriptura amb un alfabet. alfabetizacion : accion o resulta d'alfabetizar. alfabetizador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'alfabetiza. A la retirada, venguèt alfabetizairitz benevòla. alfabetizar (v. tr.) : ensenhar a legir a un grop socialament determinat. Alfabetizar los immigrants. alfàbia nf (arc.) : gèrla ; dorna. alfablocant (m.) : mena de substància utilizada contra la vasoconstriccion dins tot un fum d'afeccions. alfabrega nf, cf Ubaud Dicort : grand basilic (Ocimum basilicum) (v. Alibert jos ‘alfasega’) alfaiçós, -osa : malensenhat, -ada / malensenhadàs, -assa ; lord, -a ; lordàs, -assa ; indiscrèt, -a. Alfaiçós tota sa vida o serà. alfanumeric, -a : basat a l'encòp sus las letras de l'alfabet e sus las chifras (t. tecn. d' informatica) Classament alfanumeric. Maquina alfanumerica. alfasega [(Alibert) veire alfabrega, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : grand basèli (Ocimum basilicum) alfièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. aufièr. Alfrèd : prenom. alga : nom de mantuna planta aqüatica. (v. augon) algarada nf : querèla ; brava semonsa ; « fredaine, folie de jeunesse » TdF. Agèron una algarada. Trapèt una brava algarada. algèbra (f.) : calcul amb d'eqüacions. (E non pas « algèbre » (fr.)) Èrem en quatrena quand comencèrem de far d'algèbra. algebric, -a : relatiu, -iva a l'algèbra. Calcul algebric. Formulas algebricas. algebricament : d'un biais algebric. algebrista (m. e f.) : persona capabla en algèbra. -ALGESIA : forma sufixada del grèc algesis (dolor) v. analgesia. algesia : sensibilitat a la dolor. algesimètre : instrument de mesura de la dolor. algesiogèn, -a : qu'amòda la dolor. Estimulacion algesiogèna. -ALGIA : forma sufixada del grèc algòs (dolor) v. nevralgia. algia : dolor locala o regionala sens cap de lesion. -ALGIC : forma sufixada del grèc algos (dolor) v. nevralgic. algic, -a : relatiu, -iva a una algia. algid, -a : que s'acompanha d'un freg que sanglaça. |
|
|
|
|
|
|