alentament / alentiment : accion o resulta d'alentir.

Un alentiment de cinemà.

alentar / alentir (v. tr) (v. Ubaud Dicort e TdF) : diminuir la velocitat, lo ritme.

alentar / alentir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : diminuir de velocitat, de ritme.

alentiment nm : v. alentament.

alentorn 1 (m.) : tot lo torn ;

alentorn 2 adv (abs. Dicort) : dins lo ròdol. (v. entorn (a l’-))

Agachèt alentorn abans de panar la galina.

alepina nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de tissu moitié soie, moitié laine » TdF

« alèra » (alèra adv) : v. alara.

« alerar » : v. alenar.

alèrt, -a adj : alebraudit, -ida / aluserpit, -ida / esperdigalhat, -ada.

alèrta 1 nm : senhal / alarma ; menaça ; crenta ; perilh.

A la mendre alèrta sonarem lo medecin (mètge)

alèrta ! 2 : interj. per avisar q.q. d'un malparat (d'un perilh)

alertament [alèrtament, cf Ubaud Dicort] adv : en alèrta / en alarma ; amb vigilància ; « d’une façon alerte, v. gaiament » TdF ; « alertement » (Alibert)

alertar (v. tr.) : avertir ; alarmar.

Alertèt los gendarmas.

Cal pas alertar qualqu'un per pas res.

Alès : nom de vila de Gard (Occitània)

alesadoira nf : « aléseuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 181)

alesar v tr : « aléser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 181)

alesatge nm : « alésage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 181). (v. realesatge)

alesenc, -a (mod.) / alestenc, -a (arc), cf Ubaud Dicort) (adj. e subs.) : q.q. d'Alès.

aleserar / alesorar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : prene son temps ; musardejar.

S'alesorava sus la sabla al bòrd de la mar.

aleserat, -ada / alesorat, -ada : p.p. de s'aleserar / s’alesorar, « de loisir ; oisif, ive ; paresseux, euse » TdF jos ‘alesera’.

alestenc, -a adj : v. alesenc.

alestiment : accion o resulta d'alestir o de s'alestir.

alestir (v. tr.) : aprestar ; preparar ; dispausar.

Alestiguèt lo sopar dins l'afar d'una ora.

alestir (s') : s'aprestar / se preparar ; s'abilhar

M'alestissi per anar dançar.

Se cal alestir : se cal téner prèst.

alet : alibre (pala de ròda idraulica)

aleta (dim. d'ala) : nadarèla de peis ; pecilha de cuèr ; tèrme d'arquitectura o de marina.

aleta (far l'-) : (en parlant del gal) enrodar una galina en rebalant una ala pel sòl ; (en parlant d'un òme) cortejar una femna ; « planer, en parlant des oiseaux, v. tamisar » (v. TdF jos ‘aleto’).

Es quicòm de curiós de véser un gal que fa l'aleta.

aletejar 1 v : v. alatejar.

aletejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « haleter, respirer avec effort » TdF aleteja 2’

aletrar (s') : s'instruire.

aletrat, -ada adj : « instruit, uite ; éveillé, ée » TdF suppl

Es una persona plan aletrada.

aleucemic, -a : relatiu, -iva a l'aleucia.

aleucia : manca de leucocits.

alèuge nm, cf Ubaud Dicort : « allège, petit bâtiment qui sert à décharger ou à charger les gros » TdF

aleugièirament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’allégir, de se dévêtir » TdF

aleugieirar / aleugieirir (v. tr.) : far venir pus leugièr.

aleugieirar / aleugieirir (s') v pron : venir pus leugièr « se dévêtir, se décharger, se mettre à l’aise » TdF jos ‘aléugeira’.

aleugieiriment nm : pèrdia de pes.

aleugieirir : v. aleugieirar.

aleugir v : v. aleujar.

aleujaire, -aira : persona qu'aleuja (levandièr, -ièira)

aleujament [alèujament] nm : descarga ; desliurança de femna qu'espèra.

aleujança nf, cf Ubaud Dicort : « allégeance » TdF

aleujar / aleugir (v. tr.) : aleugieirar ; sangnar una feda malauta ; desliurar una femna prens ; descargar d'un pes.

Calguèt aleujar lo muòl que refusava d'avançar.

aleujar / aleugir (s') : se far pus leugièr ; se desvestir ; se descargar.

Alèuja-te, que siás tròp vestit.

aleujat, -ada / aleugit, -ida : vengut, -da pus leugièr, -a.

aleujatge : accion d'aleujar ; accion de sangnar (R. V, 153).

ALEURO- : forma prefixada del grèc aleuròn (farina)

aleuròde nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) aleurode »

aleuromètre : aparelh utilizat per mesurar la qualitat panificabla de la farina.

aleurona : substància proteïca de resèrva dins las granas d'unas plantas.

 

 

aleva [alèva 1 nf (v. Ubaud Dicort p. 144 e TdFalèvo 1’)] : (fust del davant o del darrièr de la sèla) : arçon ; cancèl.

alèva 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cône de pin ; pin pignon » TdF alèvo 2’

alevacion nf, cf Ubaud Dicort : « allègement, soulagement » (L. 16)

alevadar (v. tr.) : besalar.

Cal alevadar en ivèrn, qu'es la mòrta sason.

alevament [alèvament] nm : accion d'alevar o de s'alevar.

alevar (v. tr.) : enauçar ; enairar ; relevar ; supausar ; inventar ; deslargar quicòm de fals ; augmentar.

alevar (s') : s'enauçar ; s'enairar ; s'esclairir (temps) ; reguitnar ; s'inventar una falsa rumor ; s'ensenhar.

aleviar (v. tr.) (R. IV, 60) (abs. Dicort) : aleujar.

Alèx - Alexandre - Alexandra - Alexandrà (abs. Dicort) : prenoms.

Alexandria : vila d'Egipte, famosa per sa civilizacion antica.

alexandrin 1 nm : vèrs de dotze sillabas. Per ex. : « Una esclaca de vin quand la set vos escana...» J Bodon, Remembre de patz (1946) Inedit.

alexandrin 2, -a adj : relatiu, -iva a Alexandria ; d'una subtilitat excessiva.

Bibliotèca alexandrina.

Discussions alexandrinas.

alexandrinisme : civilizacion grèga d'Alexandria, del sègle III abans J.C. al sègle III après J. C.

alexia : pèrdia de la facultat de legir.

alexic, -a : qu'a perduda la facultat de legir.

alexina : substància proteïca immunitària del plasmà.

Alèxis – Alexià [Alèxia] : prenoms.

alfa 1 (blancor) nf : v. aufa 1.

alfa 2 (èrba de panieiraire) nf : v. aufa 2.

alfà [alfa 3 nf/nm, cf Ubaud Dicort] : primièira letra de l'alfabet grèc, Α-α.

L'alfà e l'omegà : lo començament e la fin.

alfabega (abs. Dicort) / alfabrega nf (plt.) : basèli (m.) (Ocimum basilicum)

alfabet (l'-) : l'abecé ; l'ensemble de signes grafics que permeton d'escriure dins una lenga.

Alfabet fonetic internacional. v. p. 13.

alfabetic, -a : relatiu,-iva a l'alfabet ; ordenat,-ada segon las letras de l'alfabet.

alfabeticament : d'un biais alfabetic.

alfabetisme : sistèma d'escriptura amb un alfabet.

alfabetizacion : accion o resulta d'alfabetizar.

alfabetizador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'alfabetiza.

A la retirada, venguèt alfabetizairitz benevòla.

alfabetizar (v. tr.) : ensenhar a legir a un grop socialament determinat.

Alfabetizar los immigrants.

alfàbia nf (arc.) : gèrla ; dorna.

alfablocant (m.) : mena de substància utilizada contra la vasoconstriccion dins tot un fum d'afeccions.

alfabrega nf, cf Ubaud Dicort : grand basilic (Ocimum basilicum) (v. Alibert jos ‘alfasega’)

alfaiçós, -osa : malensenhat, -ada / malensenhadàs, -assa ; lord, -a ; lordàs, -assa ; indiscrèt, -a.

Alfaiçós tota sa vida o serà.

alfanumeric, -a : basat a l'encòp sus las letras de l'alfabet e sus las chifras (t. tecn. d' informatica)

Classament alfanumeric.

Maquina alfanumerica.

alfasega [(Alibert) veire alfabrega, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : grand basèli (Ocimum basilicum)

alfièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. aufièr.

Alfrèd : prenom.

alga : nom de mantuna planta aqüatica. (v. augon)

algarada nf : querèla ; brava semonsa ; « fredaine, folie de jeunesse » TdF.

Agèron una algarada.

Trapèt una brava algarada.

algèbra (f.) : calcul amb d'eqüacions. (E non pas « algèbre » (fr.))

Èrem en quatrena quand comencèrem de far d'algèbra.

algebric, -a : relatiu, -iva a l'algèbra.

Calcul algebric.

Formulas algebricas.

algebricament : d'un biais algebric.

algebrista (m. e f.) : persona capabla en algèbra.

-ALGESIA : forma sufixada del grèc algesis (dolor) v. analgesia.

algesia : sensibilitat a la dolor.

algesimètre : instrument de mesura de la dolor.

algesiogèn, -a : qu'amòda la dolor.

Estimulacion algesiogèna.

-ALGIA : forma sufixada del grèc algòs (dolor) v. nevralgia.

algia : dolor locala o regionala sens cap de lesion.

-ALGIC : forma sufixada del grèc algos (dolor) v. nevralgic.

algic, -a : relatiu, -iva a una algia.

algid, -a : que s'acompanha d'un freg que sanglaça.