alcoolificacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'alcoolificar, « alcoolification » (Rapin).

alcoolificar (v. tr.) : mudar una substància en alcoòl per fermentacion.

alcooligèn, -a : que pòt èsser mudat, -ada en alcoòl per fermentacion.

alcoolimètre (abs. Dicort) : aparelh per mesurar la tenor en alcoòl d'un vin, d'una aigardent, d'una bevenda alcoolizada. (v. alcoomètre)

alcoolimetria (abs. Dicort) : mesura de la tenor en alcoòl d'un vin, d'una aigardent, d'una bevenda alcoolizada. (v. alcoometria)

alcoolisi (f.) : desplaçament reversible de l'alcoòl d'un estèr per un autre alcoòl.

alcoolisme : abús d'alcoòl ; estat morbós (R. IV, 264) amodat per l'abús d'alcoòl / etilisme (intoxicacion per l' alcoòl)

alcoolizable, -bla : que pòt èsser mudat, -ada en alcoòl.

Sucre alcoolizable.

alcoolizacion : produccion o addicion d'alcoòl dins un liquid ; impregnacion de l'organisme en alcoòl.

alcoolizar : ajustar d'alcoòl a un autre liquid.

alcoolizar (s') : se beure tròp d'alcoòl.

S'alcoolizava sens se'n mainar.

alcoolizat, -ada : persona que se beu tròp d'alcoòl ; çò que s'ajusta d'alcoòl a quicòm.

Bevendas alcoolizadas.

alcoològ, -a : especialista (m. e f.) d'alcoologia.

alcoologia : disciplina medicala qu'estúdia l'alcoolisme e sa prevencion.

alcoolomania : periòde de l'intoxicacion alcoolica que se manifèsta per un besonh irresistible d'alcoòl.

alcooloresisténcia : proprietat de las bacterias que, un còp coloradas amb de colorants basics, pòdon pas èsser descoloradas per una immersion perlongada dins d'alcoòl fòrt.

alcooloterapia : utilizacion de l'alcoòl per de fins terapeuticas.

alcoomètre nm : « alcoomètre » (v. Rapin, Ubaud Dicc. scient. p. 315)

alcoometria nf : « alcoométrie » (v. Rapin, Ubaud Dicc. scient. p. 315)

alcootèst nm / etilotèst / etilomètre (los 2, abs. Dicort) : aparelh que permet de mesurar sulcòp l'alcoolemia de q.q. de mercé la tenor en alcoòl de l'aire expirat.

alçor nf (preconizat Dicort) : v. auçor (abs. Dicort).

Alcoran nm, cf Ubaud Dicort : v. Coran.

alcoranic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. coranic.

alcoton : mena de veston de coton ; còta de malhas.

alcòva : mena de cambron dins una pèça pus granda.

alcoveta nf, cf Ubaud Dicort : « petite alcôve » TdF

alcun / aucun [, -a, cf Ubaud Dicort] adj e pron ind : pas cap ; qualque.

D'aucuns còps : qualques còps.

Alcuns contavan una istòria afrosa, d’aucuns ... (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 39)

alcunament / aucunament : de cap de biais.

alcuns (d’-) pr ind, cf Ubaud Dicort : v. aucuns (d’-) jos aucun.

« alçura » : v. auçura.

aldeïd (subs.) : nom abitual de l'etanòl.

aldeïdic, -a : relatiu, -iva als aldeïds.

ALDO- : forma prefixada d'aldeïd.

aldoacid : acid aldonic.

aldòl : liquid que resulta de la condensacion aldolica de l'acetaldeïd.

aldolasa : enzim qu'interven dins lo metabolisme dels glucids (sucres)

aldolasemia : taus sanguin de l'aldolasa.

aldosterona : ormona esteroïda secretada per las glandolas corticosubrerenalas.

alèa 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. aleia.

aleà [alèa 2 nf, cf Ubaud Dicort] (del lat. alea : azard) : risca (f.) d'inconvenients ; (t. tecn. de med.) : riscas terapeuticas.

aleatòri, -a : azardós, -osa (que depend d'un eveniment incertan o d'una contingéncia).

Sondatge aleatòri.

Grandor aleatòria (matematicas)

aleatòriament : d'un biais aleatòri.

alebraudit, -ida : aluserpit, -ida ; escarrabilhat, -da.

alecarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tentant, alléchant ; syn. afriscaire » (Brun Glossari Oc-Fr)

alecçonar v (v. lecçon ; abs. Dicort) : v. aleiçonar.

« alechar (s') » : (l.p.) v. s'aliechar.

« alechar » (fr.) : v. alifrar.

alecturat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a beaucoup lu, instruit, érudit, ite, v. letrut » (v. TdF suppl)

« aleda» (aleda nf) - « aledon » (v. çai jos) : v. alapeda 1.

aledon nm, cf Ubaud Dicort : « petite asphodèle » TdF aledou’

alegant 1, -a (subs.) : confleta (m. e f.) ; insolent, -a.

 

alegant 2, -a (adj.) : arrogant, -a ; confleta ; insolent, -a ; contaire, -a qu'alassa, que ne finís pas ; grand, -a parlaire, -a.

alegar 1 (v. tr.) : pretendre / metre en abans ; cercar d'autras dificultats. (v. TdF)

alegar 2 (abs. TdF e Alibert) (v. intr.) : musar / pèrdre temps.

alegorant, -a adj : avenent, -a ; prevenent, -a ; agradiu, -iva.

alegorat,-ada adj : galòi, -a ; alègre, -a ; gadal, -a ; galhard, -a.

alègrament : amb alegrança. v. çaijós.

alegrança (R. VI, 68) : sentiment de brave plaser.

alegrar / alegrir (v. tr.) : èsser la causa per q.q. d'un brave plaser.

alegrar (s’) (L. 15) / alegrir (s') v pron (los 2, Alibert) : venir alègre.

alegratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de réjouir, de se réjouir » TdF alegrage’

alègre, -gra adj (R. IV, 52 - L. 15) : gadal,-a ; galòi,-a.

alegresa / alegretat / alegror nf (los 3, Ubaud Dicort e R. IV, 53) / alegria (abs. Dicort e R.) : alegrança / allegressa (R. VI, 68).

alegresir v, cf Ubaud Dicort : v. alegrir. (TdF jos ‘alegri’)

alegret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu allègre, guilleret, ette » TdF

alegretat nf : v. alegresa.

alegrir : v. alegrar.

alegror nf : v. alegresa.

alegue nm, cf Ubaud Dicort : « asphodèle » TdF

alegueda nf, cf Ubaud Dicort : « lieu plein d’asphodèles » TdF

aleia (L. 15) (e non pas «alèa» / «alèia» (fr.) [alèa (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf: camin bordat d'arbres, de randas o de faissas.

aleialaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. aleialar e escandalhaire)

aleialar (v. tr.) (L. 15) : averigar una mesura ; justifiar / justificar ; escandalhar / escandilhar.

aleialatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. aleialar e escandalhatge)

aleiçonament nm / alecçonament (abs. Dicort) : accion d'aconselhar, de donar de conselhs.

aleiçonar / alecçonar (abs. Dicort ; v. lecçon) (v. tr.) : donar de conselhs ; far la leiçon / far la lecçon.

Se faguèt aleiçonar per son paire.

aleiçonat, -ada adj / alecçonat (abs. Dicort), -ada : aconselhat, -ada ; remochinat, -ada.

Alèir n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Alièr.

aleitar [veire aliechar, cf Ubaud Dicort] / aliechar (v. tr.) : metre al lèit / metre al lièch.

aleitar (s’) [veire aliechar (s’)] / aliechar (s') : se metre al lèit / se metre al lièch.

aleitat, -ada [veire aliechat] / aliechat, -ada : al lièch / al lèit.

alejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer les ailes » TdF

alemand, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Alemanha ; persona o lenga d'Alemanha.

Alemanha : nom de país d'Euròpa.

alemanhon nm, cf Ubaud Dicort : « collier de grelots qu’on attache sous la gorge d’un mulet » TdF alemagnoun’

alen : respiracion ; sofle ; coratge.

Pèrdre l'alen a dich de (a fòrça de) córrer.

alena : alen ; sofle ; ventada.

alenada : expiracion.

alenadonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit soupirail, petit évent » TdF jos ‘alenadouret’

alenador nm : respiralh ; bojal ; dosilh.

alenadoret nm, cf Ubaud Dicort : v. alenadonet.

alenament : respiracion.

alenar (v. intr. e tr.) : respirar ; far respirar ; sentir.

Pòdi pas alenar, que soi vengut al brutle.

alencada [veire arencada, cf Ubaud Dicort] nf : sarda a la sal.

« alencambra » : v. luscambra.

alendar (v. intr. e tr.) : alenar ; guelsar (cleussar) (l.p.)

alende : alen ; alena (respiracion).

aleneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite haleine » TdF

alengar (v. tr.) : bufar a q.q. çò que deu dire ; rasonar q.q.

alengar (s') : s'insolentar.

S'alenguèron quicòm ! (s'alenguèron que jamai)

alengat, -da : que parla plan ; lengut, -da.

alenhament nm, cf Ubaud Dicort : « provision de bois de chauffage » (L. 16)

alenhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fournir du bois » (L. 16)

alenhieirar (v. tr.) : amontetar de lenha ; far de gavèls.

alenós, -osa adj : asmatic, -a.

alenpudent, -a adj : punais, -a / bocapudent, -a.

alenquiment : defalhença / defalhiment / malaise.

alenquir (s') : feblir ; afalhocar.

S'alenquís, que manja pas totjorn a sadol.

alenquit, -ida : anequelit, -ida.