|
|
|
|
|
|
alcoolificacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'alcoolificar, « alcoolification » (Rapin). alcoolificar (v. tr.) : mudar una substància en alcoòl per fermentacion. alcooligèn, -a : que pòt èsser mudat, -ada en alcoòl per fermentacion. alcoolimètre (abs. Dicort) : aparelh per mesurar la tenor en alcoòl d'un vin, d'una aigardent, d'una bevenda alcoolizada. (v. alcoomètre) alcoolimetria (abs. Dicort) : mesura de la tenor en alcoòl d'un vin, d'una aigardent, d'una bevenda alcoolizada. (v. alcoometria) alcoolisi (f.) : desplaçament reversible de l'alcoòl d'un estèr per un autre alcoòl. alcoolisme : abús d'alcoòl ; estat morbós (R. IV, 264) amodat per l'abús d'alcoòl / etilisme (intoxicacion per l' alcoòl) alcoolizable, -bla : que pòt èsser mudat, -ada en alcoòl. Sucre alcoolizable. alcoolizacion : produccion o addicion d'alcoòl dins un liquid ; impregnacion de l'organisme en alcoòl. alcoolizar : ajustar d'alcoòl a un autre liquid. alcoolizar (s') : se beure tròp d'alcoòl. S'alcoolizava sens se'n mainar. alcoolizat, -ada : persona que se beu tròp d'alcoòl ; çò que s'ajusta d'alcoòl a quicòm. Bevendas alcoolizadas. alcoològ, -a : especialista (m. e f.) d'alcoologia. alcoologia : disciplina medicala qu'estúdia l'alcoolisme e sa prevencion. alcoolomania : periòde de l'intoxicacion alcoolica que se manifèsta per un besonh irresistible d'alcoòl. alcooloresisténcia : proprietat de las bacterias que, un còp coloradas amb de colorants basics, pòdon pas èsser descoloradas per una immersion perlongada dins d'alcoòl fòrt. alcooloterapia : utilizacion de l'alcoòl per de fins terapeuticas. alcoomètre nm : « alcoomètre » (v. Rapin, Ubaud Dicc. scient. p. 315) alcoometria nf : « alcoométrie » (v. Rapin, Ubaud Dicc. scient. p. 315) alcootèst nm / etilotèst / etilomètre (los 2, abs. Dicort) : aparelh que permet de mesurar sulcòp l'alcoolemia de q.q. de mercé la tenor en alcoòl de l'aire expirat. alçor nf (preconizat Dicort) : v. auçor (abs. Dicort). Alcoran nm, cf Ubaud Dicort : v. Coran. alcoranic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. coranic. alcoton : mena de veston de coton ; còta de malhas. alcòva : mena de cambron dins una pèça pus granda. alcoveta nf, cf Ubaud Dicort : « petite alcôve » TdF alcun / aucun [, -a, cf Ubaud Dicort] adj e pron ind : pas cap ; qualque. D'aucuns còps : qualques còps. Alcuns contavan una istòria afrosa, d’aucuns ... (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 39) alcunament / aucunament : de cap de biais. alcuns (d’-) pr ind, cf Ubaud Dicort : v. aucuns (d’-) jos aucun. « alçura » : v. auçura. aldeïd (subs.) : nom abitual de l'etanòl. aldeïdic, -a : relatiu, -iva als aldeïds. ALDO- : forma prefixada d'aldeïd. aldoacid : acid aldonic. aldòl : liquid que resulta de la condensacion aldolica de l'acetaldeïd. aldolasa : enzim qu'interven dins lo metabolisme dels glucids (sucres) aldolasemia : taus sanguin de l'aldolasa. aldosterona : ormona esteroïda secretada per las glandolas corticosubrerenalas. alèa 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. aleia. aleà [alèa 2 nf, cf Ubaud Dicort] (del lat. alea : azard) : risca (f.) d'inconvenients ; (t. tecn. de med.) : riscas terapeuticas. aleatòri, -a : azardós, -osa (que depend d'un eveniment incertan o d'una contingéncia). Sondatge aleatòri. Grandor aleatòria (matematicas) aleatòriament : d'un biais aleatòri. alebraudit, -ida : aluserpit, -ida ; escarrabilhat, -da. alecarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tentant, alléchant ; syn. afriscaire » (Brun Glossari Oc-Fr) alecçonar v (v. lecçon ; abs. Dicort) : v. aleiçonar. « alechar (s') » : (l.p.) v. s'aliechar. « alechar » (fr.) : v. alifrar. alecturat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a beaucoup lu, instruit, érudit, ite, v. letrut » (v. TdF suppl) « aleda» (aleda nf) - « aledon » (v. çai jos) : v. alapeda 1. aledon nm, cf Ubaud Dicort : « petite asphodèle » TdF ‘aledou’ alegant 1, -a (subs.) : confleta (m. e f.) ; insolent, -a. |
|
alegant 2, -a (adj.) : arrogant, -a ; confleta ; insolent, -a ; contaire, -a qu'alassa, que ne finís pas ; grand, -a parlaire, -a. alegar 1 (v. tr.) : pretendre / metre en abans ; cercar d'autras dificultats. (v. TdF) alegar 2 (abs. TdF e Alibert) (v. intr.) : musar / pèrdre temps. alegorant, -a adj : avenent, -a ; prevenent, -a ; agradiu, -iva. alegorat,-ada adj : galòi, -a ; alègre, -a ; gadal, -a ; galhard, -a. alègrament : amb alegrança. v. çaijós. alegrança (R. VI, 68) : sentiment de brave plaser. alegrar / alegrir (v. tr.) : èsser la causa per q.q. d'un brave plaser. alegrar (s’) (L. 15) / alegrir (s') v pron (los 2, Alibert) : venir alègre. alegratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de réjouir, de se réjouir » TdF ‘alegrage’ alègre, -gra adj (R. IV, 52 - L. 15) : gadal,-a ; galòi,-a. alegresa / alegretat / alegror nf (los 3, Ubaud Dicort e R. IV, 53) / alegria (abs. Dicort e R.) : alegrança / allegressa (R. VI, 68). alegresir v, cf Ubaud Dicort : v. alegrir. (TdF jos ‘alegri’) alegret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu allègre, guilleret, ette » TdF alegretat nf : v. alegresa. alegrir v : v. alegrar. alegror nf : v. alegresa. alegue nm, cf Ubaud Dicort : « asphodèle » TdF alegueda nf, cf Ubaud Dicort : « lieu plein d’asphodèles » TdF aleia (L. 15) (e non pas «alèa» / «alèia» (fr.) [alèa (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf: camin bordat d'arbres, de randas o de faissas. aleialaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. aleialar e escandalhaire) aleialar (v. tr.) (L. 15) : averigar una mesura ; justifiar / justificar ; escandalhar / escandilhar. aleialatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. aleialar e escandalhatge) aleiçonament nm / alecçonament (abs. Dicort) : accion d'aconselhar, de donar de conselhs. aleiçonar / alecçonar (abs. Dicort ; v. lecçon) (v. tr.) : donar de conselhs ; far la leiçon / far la lecçon. Se faguèt aleiçonar per son paire. aleiçonat, -ada adj / alecçonat (abs. Dicort), -ada : aconselhat, -ada ; remochinat, -ada. Alèir n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Alièr. aleitar [veire aliechar, cf Ubaud Dicort] / aliechar (v. tr.) : metre al lèit / metre al lièch. aleitar (s’) [veire aliechar (s’)] / aliechar (s') : se metre al lèit / se metre al lièch. aleitat, -ada [veire aliechat] / aliechat, -ada : al lièch / al lèit. alejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer les ailes » TdF alemand, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Alemanha ; persona o lenga d'Alemanha. Alemanha : nom de país d'Euròpa. alemanhon nm, cf Ubaud Dicort : « collier de grelots qu’on attache sous la gorge d’un mulet » TdF ‘alemagnoun’ alen : respiracion ; sofle ; coratge. Pèrdre l'alen a dich de (a fòrça de) córrer. alena : alen ; sofle ; ventada. alenada : expiracion. alenadonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit soupirail, petit évent » TdF jos ‘alenadouret’ alenador nm : respiralh ; bojal ; dosilh. alenadoret nm, cf Ubaud Dicort : v. alenadonet. alenament : respiracion. alenar (v. intr. e tr.) : respirar ; far respirar ; sentir. Pòdi pas alenar, que soi vengut al brutle. alencada [veire arencada, cf Ubaud Dicort] nf : sarda a la sal. « alencambra » : v. luscambra. alendar (v. intr. e tr.) : alenar ; guelsar (cleussar) (l.p.) alende : alen ; alena (respiracion). aleneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite haleine » TdF alengar (v. tr.) : bufar a q.q. çò que deu dire ; rasonar q.q. alengar (s') : s'insolentar. S'alenguèron quicòm ! (s'alenguèron que jamai) alengat, -da : que parla plan ; lengut, -da. alenhament nm, cf Ubaud Dicort : « provision de bois de chauffage » (L. 16) alenhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fournir du bois » (L. 16) alenhieirar (v. tr.) : amontetar de lenha ; far de gavèls. alenós, -osa adj : asmatic, -a. alenpudent, -a adj : punais, -a / bocapudent, -a. alenquiment : defalhença / defalhiment / malaise. alenquir (s') : feblir ; afalhocar. S'alenquís, que manja pas totjorn a sadol. alenquit, -ida : anequelit, -ida. |
|
|
|
|
|
|