alantariá nf : conflardisa, « charlatanerie » TdF.

Son alantariá lo perdrà.

« alantir » v : v. enantir.

alapalma (abs. Dicort) : palma de la man.

alapalme nm : veire empaume, cf Ubaud Dicort.

« alapàs » nm : v. lapàs.

alapeda 1 nf (plt.) : porraca (Asphodelus albus) ; (A. fistulosus) ;

alapeda 2 nf : mena de molusc marin ; dova de las fedas que lor fa trapar la gamadura (Fasciola hepatica)

alapens nm : apens [v. apens].. (E non pas « apentís » (fr.))

Ajustèt un alapens a l'ala de son ostal.

alar (v. intr.) : lisar (v. Alibert) ; lisar dins l'aire.

alara (adv.) : alavetz.

Alara, se metèt a parlar.

alara que loc conj, cf Ubaud Dicort e TdF : « alors que » (Rapin)

Alara que lo temps es tot escabornit (v. TdF)

« alarassar (s') » (s’alarassar v pron) : v. s'alairar - s'alatrar.

alarga nf, cf Ubaud Dicort : « laiteron doux, plante à fleur jaune » TdF jos ‘aurigo’. (v. alargue)

alargaire, -aira : persona qu'agrandís quicòm ; persona qu'es pas brica sarrada (avara) / persona alarganta.

alargament : agrandiment.

alargant, -a : largós, -osa / largural, -a / generós, -osa.

De se far vièlh es vengut alargant.

alargar (v. tr. e intr.) : deslargar ; agrandir ; espandir ; donar d'ample ; desliurar ; ganhar la plena mar...

alargar (s') : s'agrandir ; s'espandir ; venir pus larg ; venir largural ; s'enanar en mar.

Lo naviri s'alarga cada jorn a dètz oras.

alargat, -da adj : t. a. çaisús, « élargi, ie ; délivré ; éloigné, tiré au large » TdF jos ‘alarga’.

alargue nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : lachet / lachairon / laitisson. v. aqueles mots.

alarguiment : alargament.

alarguir (v. tr.) : far venir pus larg.

Cal alarguir aquel camin, que las maquinas modèrnas...

alarguir (s') : venir pus larg.

Alari / Alaric / Ilari - Alària / Aulària : prenoms.

alarí nm : brave bram ; clam.

Butèt un alarí que nos faguèt estrementir.

alaricar (s') : s'adomergir / s'adometgir / s'endometgir (tèrra)

Aquela tèrra s'alarica de mai en mai.

alaricat, -ada : adometgit, -ida.

alarma nf : òrdre de prene las armas per se preparar a una ataca de l'enemic ; inquietud ; sonariá per avertir d'un malparat.

Donar l'alarma.

Sonar l’alarma, sonner l’alarme. (Laus)

alarmaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui répand l’alarme, alarmiste » TdF

alarmament : accion o resulta d'alarmar o de s'alarmar.

alarmant, -a : que pòrta lagui, que fa paur.

De novèlas alarmantas n'avèm cada jorn.

alarmar (v. tr.) : donar l'alarma ; inquietar.

alarmar (s') : se far de meissant (L. 240) sang.

alarmista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « alarmiste » (Rapin)

« alasabre » : v. aseron e argelabre, cf Ubaud Dicort.

alasan 1, -a (adj.) : falbe, -a / faube, -a.

alasan 2 (subs. m.) : mena de caval.

alassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande aile » TdF alasso’

alassaire, -aira : persona qu'alassa, que fatiga, que cansa.

alassament : accion o resulta d'alassar o de s'alassar.

alassant, -a : que fatiga / que cansa.

A un ton de votz alassant.

alassar (v. tr.) : cansar / fatigar.

alassar (s') : se cansar / se fatigar.

S'alassa de corregir per pas res las meteissas decas.

alassat, -ada : cansat, -ada.

alastrar (s') : s'espatar ; s'aplatussar.

Truquèt un ròc qu'aviá pas vist e s'alastrèt.

alastrat, -ada : aplatussat, -ada ; espatat, -ada ; de ventres.

alastrejar (v. intr.) (Alibert) [s’alastrejar v pron (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘aleteja’)] : alatejar ; volatejar ; far l'aleta ; cortejar ; anar melhor après una malautiá.

alat, -ada : qu'a d'alas.

alataire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. alatar 2)

alatar 1 (v. tr.) : deslargar lo bestial ; obrir.

alatar 2 (v. tr.) : abalhar de frucha ; acanar d'arbres per ne far tombar la frucha.

alatat 1, -ada : deslargat, -ada.

alatat 2, -ada : acanat, -ada.

alatge nm, cf Ubaud Dicort : « halage » TdF alage’

Camin d’alatge, chemin de halage (v. TdF)

 

 

alatejar [ ~ aletejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : alabatre ; volatejar.

Alatejava, alatejava, mas se podiá pas envolar.

alatrar (s') : s'acostairar ; s'estirar pel sòl ; s'alimenar ; se gaulhassar.

S'alatrava per l'èrba urós (aürós) que jamai.

alatrat, -ada : t. a. çaisús.

alaunir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouir le  lin, le faire tremper dans une mare  » TdF

alausa 1 nf (mena de peis) : colac. (Clupea alausa)

alausa 2 / alauseta / lauseta nf : mena d'aucèl (Alauda arvensis) ; vanèl / vanèla : mena d'aucèl (Vanellus vanellus)

alausaire nm, aira : caçaire, -a d'alausetas. (v. lausetaire)

alausat nm, cf Ubaud Dicort : « filet pour la pêche des aloses » TdF

alauseta nf : v. alausa 2. (v. TdF alauseto’)

alausetaire nm, cf Ubaud Dicort : « chasseur d’alouettes, oiseleur » TdF

alausetar (abs. Dicort) : caçar l'alauseta amb un filat. (v. lausetar)

alausièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet avec lequel on pêche les aloses » TdF alausiero’

alausièr : filat per trapar d'alausetas.

alaval adv : v. ailaval.

alavetz (adv.) : alara / alavora.

alavetz que loc conj, cf Ubaud Dicort : « alors que » (Rapin)

alavora adv, cf Ubaud Dicort : « alors » TdF jos ‘alouro’

alba / auba [veire alba, cf Ubaud Dicort] nf : punta del jorn ; vestit liturgic ; pibol blanc (Populus alba)

Alba bilingua (s. IX). S'agís d'una alba religiosa, exemple pus tardiu d'un genre practicat per sant Ilari de Peitieu (315-368) dins Jesus refulsit omnium ; per sant Ambròsi (340-398) dins Aurora, Æterne rerum conditor... ; per Prudenci (348-425) dins Ad galli cantum hymnus, Hymnus ad matutinum... ; per Sedulius (s. V) dins A solis ortus cardine... ; e per l'autor anonim de l'Alba bilingua, aital sonada per çò qu'es un poèma latin que son repic es en occitan.

   L'Alba bilingua es un poèma cristic, que lo solelh d'aquela alba es lo Solelh de Justícia que ne parlava lo profèta Isaïas dins Is. 14, 2 (500 ans abans J.C.) e lo Crist ressuscitat de sant Ilari, de sant Ambròsi, de Prudenci, de Sedulius...

    Coma o senhalèt l'abat Negre, l'Alba bilingua repren jos forma poetica dos versets de la Letra als Romans (Rom. XIII, 11-12). Qual sap s'aquela Alba bilingua, a l'encòp religiosa e literària, seriá pas l'aujòla de las albas profanas dels trobadors del sègle XII ?

    v. lo ms. fin de letra A.

albada : cançon cantada a l'alba jos la fenèstra de l'aimada.

albairada : albièira / albieirada. v. albièira.

albairar (v. intr. e tr.) : albieirar. (v. albieirar)

A començat d'albairar, es la fin de l'estiu !

albairat, -ada : cobèrt d'albièira / albieirat.

albairon : aire (frucha de l'albaironièr)

albaironièr (plt.) : airièr / airièira (Vaccinium myrtillus)

albalada (Alibert ; abs. Dicort) / aubalada nf : fuòc de rama / joanada ; pibol blanc (mena de sause) (Salix alba)

albaliga nf, cf Ubaud Dicort : v. jos aliga.

albaliguièr nm, cf Ubaud Dicort : v. aliguièr.

Alban : prenom ; nom de vilòta de Tarn (Occitània)

alban / albanèl nm / aubanèl (v. aubanèl) : mena de pichon falcon.

albana : mena de bigarrèu rossèl (Cerasus duracina)

albanada : cocorlons de pibol e de sause.

albanat, -ada : pas pro cuèch.

albanèl nm : v. alban e aubanèl.

Albania [Albània] : prenom feminin ; nom de país d'Euròpa.

albanissa nf, cf Ubaud Dicort : « champignon des peupliers » (Lagarde)

albar nm : sause blanc ; pibol blanc (Salix alba) ; (Populus alba) ; tassinièr ; aliguièr. (Viburnum) ; (Sorbus aria)

albaran nm (R. II, 50) : acquit / aquit (R. V, 18) ; quitança (R. V, 23).

albarda / barda : bast.

albardariá : botiga d'una persona que fa de bastes.

albardièr, -ièira : persona que fa o que vend de bastes.

albareda : airal plantat d'albars.

albàs nm, cf Ubaud Dicort : « baissière d’un tonneau » TdF aubas’

albatròs : l'aucèl marin pus gròs (Diomedes)

albavit / aubavit nf : vidalba (Clematis vitalba)

albejada nf, cf Ubaud Dicort : « pêche qu’on fait à l’aurore » TdF aubejado’

albejaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui pêche avant le lever du soleil, pêcheur de poulpes » TdF aubejaire’

albejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, commencer à faire jour ; pêcher avant le lever du soleil ; faire la pêche des poulpes, en jetant de l’huile sur l’eau pour les mieux voir ; chanter des aubades » TdF aubeja’

albenc, -a : rosent, -a / incandescent, -a.

albenca : album d'un arbre (partida jove del fust e de las brancas d'un arbre, jos la rusca)