|
|
|
|
|
|
agulhós, -osa : ponchut, -uda coma una agulha. agulhòts nm pl : pèças ponchudas del governalh (mar.) agulièira nf, cf Ubaud Dicort : « rigole d’irrigation ou d’écoulement, v. besalièira, regòl » (v. TdF jos ‘eigaliero’) agulieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, creuser des rigoles, v. besalar » (v. TdF jos ‘eigaliera’) « agur » nm e derivats : v. augur. agusadoira : cot / pèira d'agusar. agusadura nf, cf Ubaud Dicort : « partie aiguisée, aiguisage » TdF agusaire, -aira : persona qu'agusa. agusament : l'agusar (accion d'agusar) agusar (v. tr.) : amolar / afilar. Pèira d’agusar, cf Ubaud Dicort. (v. agusadoira, cot) L'agusar d'una dalha se fa pas consí que siá. agusardir v : v. agusir. agusason nf, cf Ubaud Dicort : « aiguisage, affûtage d’outils » (L. 12) agusat, -ada : amolat, -ada / afilat, -ada. aguset nm, -a (subs.) : ganhapetit (inv.) v. p. 20, 3°, h. agusir / agusardir (v. tr.) : far venir gus ; apaurir ; avilir. agusir / agusardir (s') : venir gus ; s'apaurir ; s'avilir ; s'acoquinar. S'es estat lèu agusardit amb d'unes coquinasses. agusit, -ida / agusardit, -ida : paucval (m. e f.) agustala nf, cf Ubaud Dicort : « augustale, monnaie d’or frappée par les anciens empereurs d’Allemagne, à partir de Frédéric II ; monnaie d’or frappée en Sicile par Charles Ier d’Anjou, comte de Provence » TdF « Agustin - Agustina » v. Augustin - Augustina. agut 1, -uda : p.p. d'aver. Lor ai aguda facha la caça. Ai agut mai fach sens tu ! agut 2, -uda adj : ponchut, -a ; que trauca las aurelhas (bruch, cridal, musica...) AI- (forma prefixada) : v. èi- ai ! 1 : interj. de dolor o suspresa. (v. TdF ‘ai 1’) Ai d'aquel òme ! ai ! las ! : v. ailàs ! ai ! lassa ! interj, cf Ubaud Dicort : « ai ! las au féminin » (v. TdF jos ‘ai 1’) ai paure ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « ah ! pauvre homme » » (v. TdF jos ‘ai 1’) ai 2 : primièira pers. del present de l'indic. del vèrb aver. Ai de legir (occ.) aquel roman : me cal legir... aia nf, cf Ubaud Dicort : « corde qui sert à fixer la charge sur le bât » TdF ‘aio 4’ aia (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en mouvement, en l’air, en émoi » TdF ‘aio 1’ Es totjorn en aia, il est sans cesse en allées et venues. (v. TdF) aiatolà [aiatòlla] (m.) : dignitari de la religion chiita ; (s.f.) tiran. « aibre » : v. arbre. aïc nm, cf Ubaud Dicort : « (vêt.) haïk » aiçà adv, cf Ubaud Dicort : « de çà, dans cet endroit-ci, de ce côté-ci » TdF jos ‘eiça’ D’aiçà del Ròse, de ce côté du Rhône. D’aiçà lo riu, de ce côté-ci du ruisseau. (v. TdF jos ‘eiça’) aiçabàs / açabàs [veire aiçabàs] adv : dins aiceste mond ; aval. aiçai / açà [veire aiçà, cf Ubaud Dicort] (adv.) : aicí. aiçalin : aicí dedins. aiçamondaut adv, cf Ubaud Dicort : « sur cette hauteur-ci, dans le lieu élevé où nous sommes » TdF jos ‘eiçamount’ aiçamont / açamont [veire aiçamont, cf Ubaud Dicort] adv : amont / acapmont. v. capmont. aiçanaut / açanaut [veire aiçanaut, cf Ubaud Dicort] adv : aicí denaut. aiçaval / açaval [veire aiçaval, cf Ubaud Dicort] adv : aiçabàs ; aval / acapval. v. capval. aice, -ça : acid, -a ; vispre ,-a ; aspre, -a ; agre, -a. (# aisse 2) aiceste, -ta adj e pron dem : lo d'aicí, la d'aicí (prèp de ieu) Sus aicesta plaça, prendràs aquesta carrièira, fins a aquel ostal, sur cette place où nous sommes, tu prendras cette rue, jusqu’à cette maison-là. (Granier Petite gram. de l’occ. p. 38) Vòli aiceste, pas aquel. aicí (adv.) (v. TdF ‘eici’) : a l'endrech ont soi ieu. (# aissí) aicí (d’-) : v. d’aicí. aicí (de d’-) / de d’aiçai / dins d’aicí : v. de d’aicí (jos de). aicí contra loc adv, cf Ubaud Dicort : « ci-contre » TdF jos ‘contro’ aicí debàs / aicí dejós : aicí enbàs. aicí e ailí : ça e là / çai e lai. aicí e d'ailí (d'-) : deçà delà. aicí ençà (d'-) / d'aicí enlà / d'aicí endavant / d'aicí enfòra : d'ara ençà (a partir d'ara) aicí estant (d’-) : v. d’aicí estant. aicí meteis / aicital : a l'airal ont soi. aicí-ne ! (interj.) : n'as aquí ! n'avètz aquí ! aicisèm [aicí-sèm ~ aicí sèm, cf Ubaud Dicort Errata web] (adv.) : fòrça / a bodre / a foison / a roncéncia / bravament / de pè e d'ongla / adès-adès. aicitge (f.) [nm] : agror [v. aice] ; malgraciosetat ; asir. aiçò (pr. dem. n.) : çò qu'es aicí al pè de ieu. aiga : liquid de font, de ribièira, de mar o de pluèja ; urina ; susor ; liquid constitutiu d'una brava part de l'organisme o de l'estructura dels èssers vius (umans, animals, vegetals) (v. aigas) Tombar d'aiga : urinar. Donar l'aiga : ondejar. Aiga queta : aiga chorassa / aiga mòrta. Aquel vin a pas qu'un jorn de mai que l'aiga ! aiga benesida nf, cf Ubaud Dicort : « eau bénite » TdF ‘aigo-bensido’ aiga bolida ~ aigabolida nf, cf Ubaud Dicort : « potage à l’ail, où il entre de l’eau, de l’ail, de l’huile et un brin de sauge » TdF ‘aigo-boulido’ aiga d’odor nf, cf Ubaud Dicort : (v. aiga de sentor) aiga de Colonha nf, cf Ubaud Dicort : « eau de Cologne » TdF ‘Coulougno’ aiga de femorièr nf, cf Ubaud Dicort : « eau de fumier, purin » TdF ‘femourié’ aiga de merluça nf, cf Ubaud Dicort : « trempis de morue » TdF ‘merlusso’ aiga de sentor nf, cf Ubaud Dicort : « eau de senteur » TdF jos ‘sentour’ aiga de suèlha nf, cf Ubaud Dicort : « eau de fumier, purin » (v.TdF ‘sueio’) aiga panada nf, cf Ubaud Dicort : v. aigapanada. aiga senhada nf, cf Ubaud Dicort : « eau bénite » TdF jos ‘signa’ Prenguèt d'aiga senhada e se senhèt. aigabegut,-uda : tressecat, -da. aigabelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déchirer, scalper, éventrer, égorger, mettre en pièces » TdF ‘eigabela’ aigabolhent (f) (v. nòta de grand) : d'aiga que bolís., « eau bouillante » TdF ‘aigo-bouiènt’. aigabolida nf : alhada. (v. aiga bolida) aigaci nm : aigatge (m.) / rosal (f.) (umiditat de la nuèch) ; ramada / ondada / pissada (l.p.) aiga corrent [aigacorrent] (f.) (v. nòta de grand) : aiga viva ; riu. aigada : pluèja / aigaci /ramada / ondada / pissada (l.p.) ; alluvion ; sanhàs ; temps de fonccionament d'un molin d'aiga ; airal que i se tròba d'aiga (v. Alibert) ; vin marrit. Una aigada me traçèt entrò a la pèl. Ton vin es pas qu'una aigada aigadièira nf, cf Ubaud Dicort : « aiguière, vase à mettre l’eau, pot à eau ; conduite d’eau, rigole ; ouverture pratiquée à un mur de clôture pour laisser entrer les eaux de pluie » (v. TdF ‘eigadiero’) aigadièr 1 / aiguièr nm / aiguièira nf : airal per far la vaissèla ; aigadièr 2 nm, -ièira : persona responsabla de la distribucion de l'aiga ; aigadièr 3, -ièira adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : q.q. qu'aima de beure d'aiga.
|
|
aigadina : pichona pluèja passadissa. aigadoça nf, cf Ubaud Dicort : « eau mêlée avec du jus de réglisse » TdF ‘aigo-douço’ aigador : airal per trempar lo cambe ; besal. aigadós, -osa adj (Alibert) : umid,-a / aigós,-osa, « humide, où l’eau sourd, en parlant des terres » TdF jos ‘eigadous’ Temps aigadós. Aigafonda [Aiga Fonda] : nom de vilòta de Tarn (Occitània) aigafòrt (f.) : acid nitric ; mena d'estampa. v. nòta de grand. aigaire nm, cf Ubaud Dicort : « surveillant d’un canal d’arrosage ; arrosoir, pelle à arroser, v. asagadoira » (v. TdF ‘eigaire’) aigairòl nm : laca ; besalon. aigajàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse rosée » TdF ‘eigajas’ aigal (m.) : airal que i se tròba d'aiga ; airal cobèrt d'aiga, « canal, conduit, aqueduc, cours d’eau ; réservoir d’eau ; quantité d’eau que l’on prend à la fois dans un canal d’arrosage ; vent du midi qui amène la pluie ou la neige, en Rouergue, v. marin » ; rosal (f.) / aigatge (m.) / ròs (m.) / banhadura. (v. TdF jos ‘eigau’) aigalada : vin tròp batejat ; salsa tròp aigalosa ; las aigas de l'amni ; airal umid. aigalar (v. tr.) : metre tròp d'aiga a quicòm. Aigalar lo vin. aigalar (s') : venir aigalós, -osa. aigalas (Alibert ; abs. Dicort) (f. pl.) : partida d'un naviri entre los amadièrs. aigalàs nm, cf Ubaud Dicort : « vent de la mer, vent humide, vent grec » (Lexic M. Roqueta) aigalege nm, cf Ubaud Dicort : « écope, sasse » TdF ‘eigalege’. [v. agotal] aigalejar (v. intr.) (abs. Dicort) : èsser tròp aigalós, -osa. (v. aigassejar) Aquela sopa aigaleja ! aigalièira nf, cf Ubaud Dicort : « rigole d’irrigation ou d’écoulement » TdF ‘eigaliero’ aigalieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, creuser des rigoles » TdF ‘eigaliera’. (v. agulieirar) aigalièr nm, cf Ubaud Dicort : « fontainier, inspecteur ou gardien des eaux ; porteur d’eau ; rigole d’écoulement » (v. TdF ‘eigalié) 1’ aigalòci [ / aigalòssi ?] nm, cf Ubaud Dicort : plujada / plujal. (v. TdF jos ‘eigalòssi’) aigalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « aqueux, euse, qui a la goût de l’eau » (v. TdF ‘eigalous’) aigalosa nf, cf Ubaud Dicort : « panicaut (sorte de chardon). (Mistral traduit : bugrane épineuse) » (Lexic M. Roqueta) aigalòssi nm : v. aigalòci. aigamarina : pèira preciosa color d'aiga de mar. aiga-mèl nf, cf Ubaud Dicort : « hydromel » (Carrasco) aigamòrta : aiga estadissa / aiga chorassa. aigamudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, renouveler l’eau d’une chose qui trempe » TdF ‘aigo-muda’ aiganafa nf : aiga de flor d'arangièr. aiganaissent (f) : uèlh de font ; font / adotz / dotz. v. nòta de grand. Avèm una polida aiganaissent al fons de l'òrt. aiganas (f. pl.) [nm pl (v. Ubaud Dicort, Alibert)] : refasti. Tant de trabalh me bolega las aiganas ! Aquò me ven en aiganas, j’ai de la répugnance pour cela. (v. Azaïs) aiganegar (v. tr.) : aigalar. aiganèu nf : pluèja mesclada amb de nèu. aiganha nf / aiganhal / aiganhat nm : rosal / aigatge. aiganhada nf, cf Ubaud Dicort : v. aiganhal (v. TdF ‘eigagnado’) aiganhar / aiganhejar (v. intr.) : far d'aigatge ; « bruiner » TdF ‘eigagna’. aiganhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse rosée, rosée nuisible » TdF ‘eigagnas’ aiganhat nm : v. aiganha. aiganhejar v : v. aiganhar. aiganhièira nf / aiganhièr nm, cf Ubaud Dicort : « rosée abondante » TdF jos ‘eigagnié’ aiganhòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite rosée, rosée agréable ; petite pluie, bruine » TdF ‘eigagnolo’ aiganhós, -osa : tremp, -a de rosal. aigapanada ~ aiga panada nf, cf Ubaud Dicort : « eau panée, dans laquelle on a fait tremper du pain pour la rendre inoffensive » (Vayssier ‘áygo-ponádo’) aigapendent (f.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘aigo-pendent’) (v. pendent 3 adj) : renvèrs (m.) / penjal / pendís / penda de montanha. Aigapèrsa : nom de vila de Ròse (Provença, Occitània) aigapetarèla : melica (bevenda facha amb de mèl) aigar (v. tr.) : « arroser, mouiller, aiguayer, mettre l’eau dans les champs pour arroser, v. asagar » ; trempar lo cambe dins l'aigador (v. TdF ‘eiga 1’). aigarada 1 nf : aigarèl / besalòt (besal pichon) « aigarada » 2 nf : v. aigalada. aigardent (f.) : blanca (subs.) ; tressièis. v. nòta de grand. (v. TdF ‘aigo-ardènt’) L'aigardent de prunas es una aigardent de flor. aigardentaire nm, -a / aigardentièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : q.q. que fa d'aigardent (f.) ; « débitant ou marchand d’eau de vie » TdF ‘aigo-ardentié’ aigardentar (v. tr. ) : far d'aigardent. aigardentièr nm : v. aigardentaire. aigarèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite rigole » (Alibert) aigarèla nf, cf Ubaud Dicort : « aquarelle » (Lagarde) ; « petit ruisseau » (Fettuciari) aigariá nf, cf Ubaud Dicort : « partie aqueuse, eau répandue, amas d’eau » TdF jos ‘eigarié’ aigaròla nf, cf Ubaud Dicort : « petite eau, petite quantité d’eau ; petite pluie, rosée » TdF jos ‘eigarolo’ aigarós,-osa (abs. Dicort) : aigadós, -osa. aigaròs (f.) (v. nòta de grand) : aiga ròsa (R. II, 39 : aigua-rosa) aigas (las -) : liquid qu'enròda l'amni. Far las aigas : parturir (L. 280) / enfantar ; morir. aigàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse pluie, pluie torrentielle » TdF ‘eigas’ aigasal [aiga-sal, cf Ubaud Dicort] (f.) : saumura. Servar quicòm dins d'aigasal. aigasenhada (abs. Dicort) : aiga benesida. (v. aiga senhada) Prenguèt d'aigasenhada e se senhèt. aigasenhadièr nm : benechièr / benedichièr. I aviá alara un aigasenhadièr a cada lièch. aigasenhal nm, cf Ubaud Dicort : v. aigasenhadièr. (v. Alibert) Aigasmòrtas [Aigas Mòrtas] : vila de Gard (Occitània) aigasmortenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « habitant d’Aigues-Mortes » TdF ‘aigo-mourten’ aigassa : aiga mala / aiga marrida. aigassada : brava ramada / delavaci. Al mes de març fa tot un fum d'aigassadas aigassaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui se plaît dans l’eau sale ; qui aime l’eau, hydropote » TdF ‘eigassaire’ aigassar (v. tr. e intr.) : trempar dins d'aiga passida ; trabalhar dins l'aiga ; far tròp embeure d'aiga ; còire tròp dins l'aiga ; se tròp embeure d'aiga. aigassejar / aigatussar (v. tr. e intr.) : doblets d'aigassar. aigassièr / aigatièr, -ièira adj : aqüatic, -a. Aucèls aigassièrs / Aucèls aigatièrs. aigassós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « aquatique, marécageux, euse, humide ; aqueux, euse, v. aigalós » (v. TdF ‘eigassous’) aigasuau nm, cf Ubaud Dicort , -ava : sornarut, -uda, « chattemite » (Alibert). Aigasuava coma es, mesfisa-t'en ! . |
|
|
|
|
|
|