agulhós, -osa : ponchut, -uda coma una agulha. 

agulhòts nm pl : pèças ponchudas del governalh (mar.)

agulièira nf, cf Ubaud Dicort : « rigole d’irrigation ou d’écoulement, v. besalièira, regòl » (v. TdF jos ‘eigaliero’)

agulieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  creuser des rigoles, v. besalar » (v. TdF jos ‘eigaliera’)

« agur » nm e derivats : v. augur.

agusadoira : cot / pèira d'agusar.

agusadura nf, cf Ubaud Dicort : « partie aiguisée, aiguisage » TdF

agusaire, -aira : persona qu'agusa.

agusament : l'agusar (accion d'agusar)

agusar (v. tr.) : amolar / afilar.

Pèira d’agusar, cf Ubaud Dicort. (v. agusadoira, cot)

L'agusar d'una dalha se fa pas consí que siá.

agusardir v : v. agusir.

agusason nf, cf Ubaud Dicort : « aiguisage, affûtage d’outils » (L. 12)

agusat, -ada : amolat, -ada / afilat, -ada.

aguset nm, -a (subs.) : ganhapetit (inv.) v. p. 20, 3°, h.

agusir / agusardir (v. tr.) : far venir gus ; apaurir ; avilir.

agusir / agusardir (s') : venir gus ; s'apaurir ; s'avilir ; s'acoquinar.

S'es estat lèu agusardit amb d'unes coquinasses.

agusit, -ida / agusardit, -ida : paucval (m. e f.)

agustala nf, cf Ubaud Dicort : « augustale, monnaie d’or frappée par les anciens empereurs d’Allemagne, à partir de Frédéric II ; monnaie d’or frappée en Sicile par Charles Ier d’Anjou, comte de Provence » TdF

« Agustin - Agustina » v. Augustin - Augustina.

agut 1, -uda : p.p. d'aver.

Lor ai aguda facha la caça.

Ai agut mai fach sens tu !

agut 2, -uda adj : ponchut, -a ; que trauca las aurelhas (bruch, cridal, musica...)

AI- (forma prefixada) : v. èi-

ai ! 1 : interj. de dolor o suspresa. (v. TdF ai 1’)

Ai d'aquel òme !

ai ! las !  :  v. ailàs !

ai ! lassa ! interj, cf Ubaud Dicort : « ai ! las au féminin » (v. TdF jos ‘ai 1’)

ai paure ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « ah ! pauvre homme » » (v. TdF jos ‘ai 1’)

ai 2 : primièira pers. del present de l'indic. del vèrb aver.

Ai de legir (occ.) aquel roman : me cal legir...

aia nf, cf Ubaud Dicort : « corde qui sert à fixer la charge sur le bât » TdF aio 4’

aia (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en mouvement, en l’air, en émoi » TdF aio 1’

Es totjorn en aia, il est sans cesse en allées et venues. (v. TdF)

aiatolà [aiatòlla] (m.) : dignitari de la religion chiita ; (s.f.) tiran.

« aibre » : v. arbre.

aïc nm, cf Ubaud Dicort : « (vêt.) haïk »

aiçà adv, cf Ubaud Dicort : « de çà, dans cet endroit-ci, de ce côté-ci » TdF jos ‘eiça’

D’aiçà del Ròse, de ce côté du Rhône.

D’aiçà lo riu, de ce côté-ci du ruisseau.

(v. TdF jos ‘eiça’)

aiçabàs / açabàs [veire aiçabàs] adv : dins aiceste mond ; aval.

aiçai / açà [veire aiçà, cf Ubaud Dicort] (adv.) : aicí.

aiçalin : aicí dedins.

aiçamondaut adv, cf Ubaud Dicort : « sur cette hauteur-ci, dans le lieu élevé où nous sommes » TdF jos ‘eiçamount’

aiçamont / açamont [veire aiçamont, cf Ubaud Dicort] adv : amont / acapmont. v. capmont.

aiçanaut / açanaut [veire aiçanaut, cf Ubaud Dicort] adv : aicí denaut.

aiçaval / açaval [veire aiçaval, cf Ubaud Dicort] adv : aiçabàs ; aval / acapval. v. capval.

aice, -ça : acid, -a ; vispre ,-a ; aspre, -a ; agre, -a. (# aisse 2)

aiceste, -ta adj e pron dem : lo d'aicí, la d'aicí (prèp de ieu)

Sus aicesta plaça, prendràs aquesta carrièira, fins a aquel ostal, sur cette place où nous sommes, tu prendras cette rue, jusqu’à cette maison-là. (Granier Petite gram. de l’occ. p. 38)

Vòli aiceste, pas aquel.

aicí (adv.) (v. TdF eici’) : a l'endrech ont soi ieu. (#  aissí)

aicí (d’-) : v. d’aicí.

aicí (de d’-) / de d’aiçai / dins d’aicí : v. de d’aicí (jos de).

aicí contra loc adv, cf Ubaud Dicort : « ci-contre » TdF jos ‘contro’

aicí debàs / aicí dejós : aicí enbàs.

aicí e ailí : ça e là / çai e lai.

aicí e d'ailí (d'-) : deçà delà.

aicí ençà (d'-) / d'aicí enlà / d'aicí endavant / d'aicí enfòra : d'ara ençà (a partir d'ara)

aicí estant (d’-) : v. d’aicí estant.

aicí meteis / aicital : a l'airal ont soi.

aicí-ne ! (interj.) : n'as aquí ! n'avètz aquí !

aicisèm [aicí-sèm ~ aicí sèm, cf Ubaud Dicort Errata web] (adv.) : fòrça / a bodre / a foison / a roncéncia / bravament / de pè e d'ongla / adès-adès.

aicitge (f.) [nm] : agror [v. aice] ; malgraciosetat ; asir.

aiçò (pr. dem. n.) : çò qu'es aicí al pè de ieu.

aiga : liquid de font, de ribièira, de mar o de pluèja ; urina ; susor ; liquid constitutiu d'una brava part de l'organisme o de l'estructura dels èssers vius (umans, animals, vegetals) (v. aigas)

Tombar d'aiga : urinar.

Donar l'aiga : ondejar.

Aiga queta : aiga chorassa / aiga mòrta.

Aquel vin a pas qu'un jorn de mai que l'aiga !

aiga benesida nf, cf Ubaud Dicort : « eau bénite » TdF aigo-bensido’

aiga bolida ~ aigabolida nf, cf Ubaud Dicort : « potage à l’ail, où il entre de l’eau, de l’ail, de l’huile et un brin de sauge » TdF aigo-boulido’

aiga d’odor nf, cf Ubaud Dicort : (v. aiga de sentor)

aiga de Colonha nf, cf Ubaud Dicort : « eau de Cologne » TdF Coulougno’

aiga de femorièr nf, cf Ubaud Dicort : « eau de fumier, purin » TdF femourié’

aiga de merluça nf, cf Ubaud Dicort : « trempis de morue » TdF merlusso’

aiga de sentor nf, cf Ubaud Dicort : « eau de senteur » TdF jos ‘sentour’

aiga de suèlha nf, cf Ubaud Dicort : « eau de fumier, purin » (v.TdF sueio’)

aiga panada nf, cf Ubaud Dicort : v. aigapanada.

aiga senhada nf, cf Ubaud Dicort : « eau bénite » TdF jos ‘signa’

Prenguèt d'aiga senhada e se senhèt.

aigabegut,-uda : tressecat, -da.

aigabelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déchirer, scalper, éventrer, égorger, mettre en pièces » TdF eigabela’

aigabolhent (f) (v. nòta de grand) : d'aiga que bolís., « eau bouillante » TdF aigo-bouiènt’.

aigabolida nf : alhada. (v. aiga bolida)

aigaci nm : aigatge (m.) / rosal (f.) (umiditat de la nuèch) ; ramada / ondada / pissada (l.p.)

aiga corrent [aigacorrent] (f.) (v. nòta de grand) : aiga viva ; riu.

aigada : pluèja / aigaci /ramada / ondada / pissada (l.p.) ; alluvion ; sanhàs ; temps de fonccionament d'un molin d'aiga ; airal que i se tròba d'aiga (v. Alibert) ; vin marrit.

Una aigada me traçèt entrò a la pèl.

Ton vin es pas qu'una aigada

aigadièira nf, cf Ubaud Dicort : « aiguière, vase à mettre l’eau, pot à eau ; conduite d’eau, rigole ; ouverture pratiquée à un mur de clôture pour laisser entrer les eaux de pluie » (v. TdF eigadiero’)

aigadièr 1 / aiguièr nm / aiguièira nf : airal per far la vaissèla ;

aigadièr 2 nm, -ièira : persona responsabla de la distribucion de l'aiga ;

aigadièr 3, -ièira adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : q.q. qu'aima de beure d'aiga.

 

 

aigadina : pichona pluèja passadissa.

aigadoça nf, cf Ubaud Dicort : « eau mêlée avec du jus de réglisse » TdF aigo-douço’

aigador : airal per trempar lo cambe ; besal.

aigadós, -osa adj (Alibert) : umid,-a / aigós,-osa, « humide, où l’eau sourd, en parlant des terres » TdF jos ‘eigadous’

Temps aigadós.

Aigafonda [Aiga Fonda] : nom de vilòta de Tarn (Occitània)

aigafòrt (f.) : acid nitric ; mena d'estampa. v. nòta de grand.

aigaire nm, cf Ubaud Dicort : « surveillant d’un canal d’arrosage ; arrosoir, pelle à arroser, v. asagadoira » (v. TdF eigaire’)

aigairòl nm : laca ; besalon.

aigajàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse rosée » TdF eigajas’

aigal (m.) : airal que i se tròba d'aiga ; airal cobèrt d'aiga, « canal,  conduit, aqueduc, cours d’eau ; réservoir d’eau ; quantité d’eau que l’on prend à la fois dans un canal d’arrosage ; vent du midi qui amène la pluie ou la neige, en Rouergue, v. marin » ; rosal (f.) / aigatge (m.) / ròs (m.) / banhadura. (v. TdF jos ‘eigau’)

aigalada : vin tròp batejat ; salsa tròp aigalosa ; las aigas de l'amni ; airal umid.

aigalar (v. tr.) : metre tròp d'aiga a quicòm.

Aigalar lo vin.

aigalar (s') : venir aigalós, -osa.

aigalas (Alibert ; abs. Dicort) (f. pl.)  : partida d'un naviri entre los amadièrs.

aigalàs nm, cf Ubaud Dicort : « vent de la mer, vent humide, vent grec » (Lexic M. Roqueta)

aigalege nm, cf Ubaud Dicort : « écope, sasse » TdF eigalege’. [v. agotal]

aigalejar (v. intr.) (abs. Dicort) : èsser tròp aigalós, -osa. (v. aigassejar)

Aquela sopa aigaleja !

aigalièira nf, cf Ubaud Dicort : « rigole d’irrigation ou d’écoulement » TdF eigaliero’

aigalieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, creuser des rigoles » TdF eigaliera’. (v. agulieirar)

aigalièr nm, cf Ubaud Dicort : « fontainier, inspecteur ou gardien des eaux ; porteur d’eau ; rigole d’écoulement » (v. TdF eigalié) 1’

aigalòci [ / aigalòssi ?] nm, cf Ubaud Dicort : plujada / plujal. (v. TdF jos ‘eigalòssi’)

aigalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « aqueux, euse, qui a la goût de l’eau » (v. TdF eigalous’)

aigalosa nf, cf Ubaud Dicort : « panicaut (sorte de chardon). (Mistral traduit : bugrane épineuse) » (Lexic M. Roqueta)

aigalòssi nm : v. aigalòci.

aigamarina : pèira preciosa color d'aiga de mar.

aiga-mèl nf, cf Ubaud Dicort : « hydromel » (Carrasco)

aigamòrta : aiga estadissa / aiga chorassa.

aigamudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, renouveler l’eau d’une chose qui trempe » TdF aigo-muda’

aiganafa nf : aiga de flor d'arangièr.

aiganaissent (f) : uèlh de font ; font / adotz / dotz.  v. nòta de grand.

Avèm una polida aiganaissent al fons de l'òrt.

aiganas (f. pl.) [nm pl (v. Ubaud Dicort, Alibert)] : refasti.

Tant de trabalh me bolega las aiganas !

Aquò me ven en aiganas, j’ai de la  répugnance pour cela. (v. Azaïs)

aiganegar (v. tr.) : aigalar.

aiganèu nf : pluèja mesclada amb de nèu.

aiganha nf / aiganhal / aiganhat nm : rosal / aigatge.

aiganhada nf, cf Ubaud Dicort : v. aiganhal  (v. TdF eigagnado’)

aiganhar / aiganhejar (v. intr.) : far d'aigatge ; « bruiner » TdF eigagna’.

aiganhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse rosée, rosée nuisible » TdF eigagnas’  

aiganhat nm : v. aiganha.

aiganhejar : v. aiganhar.

aiganhièira nf / aiganhièr nm, cf Ubaud Dicort : « rosée abondante » TdF jos ‘eigagnié’

aiganhòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite rosée, rosée agréable ; petite pluie, bruine » TdF eigagnolo’

aiganhós, -osa : tremp, -a de rosal.

aigapanada ~ aiga panada nf, cf Ubaud Dicort : « eau panée, dans laquelle on a fait tremper du pain pour la rendre inoffensive » (Vayssier áygo-ponádo’)

aigapendent (f.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘aigo-pendent’) (v. pendent 3 adj) : renvèrs (m.) / penjal / pendís / penda de montanha.

Aigapèrsa : nom de vila de Ròse (Provença, Occitània)

aigapetarèla : melica (bevenda facha amb de mèl)

aigar (v. tr.) : « arroser, mouiller, aiguayer, mettre l’eau dans les champs pour arroser, v. asagar » ; trempar lo cambe dins l'aigador (v. TdFeiga 1’).

aigarada 1 nf : aigarèl / besalòt (besal pichon)

« aigarada » 2 nf : v. aigalada.

aigardent (f.) : blanca (subs.) ;  tressièis. v. nòta de grand. (v. TdF aigo-ardènt’)

L'aigardent de prunas es una aigardent de flor.

aigardentaire nm, -a / aigardentièr nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : q.q. que fa d'aigardent (f.) ; « débitant ou marchand d’eau de vie » TdF aigo-ardentié’

aigardentar (v. tr. ) : far d'aigardent.

aigardentièr nm : v. aigardentaire.

aigarèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite rigole » (Alibert)

aigarèla nf, cf Ubaud Dicort : « aquarelle » (Lagarde) ; « petit ruisseau » (Fettuciari)

aigariá nf, cf Ubaud Dicort : « partie aqueuse, eau répandue, amas d’eau » TdF jos ‘eigarié’

aigaròla nf, cf Ubaud Dicort : « petite eau, petite quantité d’eau ; petite pluie, rosée » TdF jos ‘eigarolo’

aigarós,-osa (abs. Dicort) : aigadós, -osa.

aigaròs (f.) (v. nòta de grand) : aiga ròsa (R. II, 39 : aigua-rosa)

aigas (las -) : liquid qu'enròda l'amni.

Far las aigas : parturir (L. 280) / enfantar ; morir.

aigàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse pluie, pluie torrentielle » TdF eigas’

aigasal [aiga-sal, cf Ubaud Dicort] (f.) : saumura.

Servar quicòm dins d'aigasal.

aigasenhada (abs. Dicort) : aiga benesida. (v. aiga senhada)

Prenguèt d'aigasenhada e se senhèt.

aigasenhadièr nm : benechièr / benedichièr.

I aviá alara un aigasenhadièr a cada lièch.

aigasenhal nm, cf Ubaud Dicort : v. aigasenhadièr. (v. Alibert)

Aigasmòrtas [Aigas Mòrtas] : vila de Gard (Occitània)

aigasmortenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « habitant d’Aigues-Mortes » TdF aigo-mourten’

aigassa : aiga mala / aiga marrida.

aigassada : brava ramada / delavaci.

Al mes de març fa tot un fum d'aigassadas

aigassaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui se plaît dans l’eau sale ; qui aime l’eau, hydropote » TdF eigassaire’

aigassar (v. tr. e intr.) : trempar dins d'aiga passida ; trabalhar dins l'aiga ; far tròp embeure d'aiga ; còire tròp dins l'aiga ; se tròp embeure d'aiga.

aigassejar / aigatussar (v. tr. e intr.) : doblets d'aigassar.

aigassièr / aigatièr, -ièira adj  : aqüatic, -a.

Aucèls aigassièrs / Aucèls aigatièrs.

aigassós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « aquatique, marécageux, euse, humide ; aqueux, euse, v. aigalós » (v. TdF eigassous’)

aigasuau nm, cf Ubaud Dicort , -ava : sornarut, -uda, « chattemite » (Alibert).

Aigasuava coma es, mesfisa-t'en ! .