|
|
|
|
|
|
agroindustrial, -a : relatiu, -iva a l'agroindustria. agrolar v, cf Ubaud Dicort : « variante d’agrotlar ». (Alibert) agrolir v tr : « éculer les souliers, les mettre en pantoufle, les user » TdF jos ‘engroula’ agrolir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'escular, « devenir savate » TdF jos ‘engroula’ ; s'ablasir ; se negligir ; s'abandonar a las passions ; s'abestir. agrolit, -ida : t. a. s'agrolir. Es talament agrolida que se vestís consí que siá. agrologia : branca de l'agronomia que sa tòca es l'estudi de las tèrras cultivablas. agrolós, -osa : agredoç, -a, « v. agrinèl » (v. TdF suppl). « agromar (s') » - « agrumir (s') » : v. agrumar (s') « agromolir » : v. agrumelir. agron nm, cf Ubaud Dicort : « cale, obstacle ; ardeur au travail » (v. Alibert) « agronir » : v. agoludir e agormandir, cf Ubaud Dicort. agronòm, -a : persona especializada en agronomia. agronomia : estudi scientific de las relacions entre las plantas cultivadas, lo sòl, lo climat e las tecnicas agricòlas. agronomic, -a : relatiu, -iva a l'agronomia. agropament : accion d'agropar o de s'agropar. agropar (v. tr.) : agropelar ; nosar ; enlaçar. agropar (s') : s'agropelar ; se nosar ; s'enlaçar. agropastoral, -a : relatiu, -iva a l'encòp a l'agricultura e a l'elevatge. Civilizacions agropastoralas. agropat, -ada : agropelat,-ada ; nosat,-ada ; enlaçat,-ada. agropelar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) : agropar. agropelar (s') : s'agropar. agropiment nm, cf Ubaud Dicort : « accroupissement » TdF agropir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’accroupir ; sommeiller » TdF’ agroquimia : ensemble de las activitats de l'industria quimica que fornís l'agricultura mai que mai en engraisses e pesticidas (m. pl.) agroquimic, -a : relatiu, -iva a l'agroquimia. agroquimista (m. e f.) : especialista (m. e f.) en agroquimia. agror nf : estat de çò agre. agrós, -osa (abs. Dicort) : un pauc agre. (v. agrelós, agrelet) agrosolar (s') : tombar coma una pelha ; s'afondrar / s'abausar. Los ostals s'agrosolèron los uns suls autres. agrosolat, -ada : afondrat, -ada / abausat, -ada. agrossir v (v. Ubaud Dicort) : « v intr et tr, grossir » TdF jos ‘groussi’ agrostís (plt.) : (Agrostis vulgaris) agrotlament : accion o resulta d'agrotlar o de s'agrotlar. agrotlar (v. tr.) : demolir ; bresar (aturrar) ; abausar ; aplatussar de morres. agrotlar (s') : t. a. çaisús, « s’effondrer, tomber à plat ventre » (Alibert). agrotlat, -ada : p.p. d'agrotlar. Demorèt agrotlada sens se poder tornar levar. agrovament nm, cf Ubaud Dicort : « accroupissement » TdF agrovar / agrovassar (s') : s'acoatar ; se sèire suls talons. agrovat, -ada / agrovassat, -ada : segut, seguda suls talons. Èran agrovats totes ensemble. agrum 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fruit aigre » (L. 11), « les agrumes » (Rapin) agrum 2 nm : massa ; acomolacion ; amolonament ; quantitat ; volada d'aucèls. agrumar (v. tr.) : far de grumèls ; amassar. agrumar (s') : s'agrumelar / s'agrumelir ; s'acoconar ; se recauquilhar. agrumat, -ada : t. a çaisús. agrumèl 1 nm : mena de rasim blanc. agrumèl 2, -a (adj.) : agredoç, -a ; catamiaula (m. e f.) agrumelaire nm, cf Ubaud Dicort : « moulin à gruau, v. grudador 1 » (v. TdF ‘agroumelaire’) agrumelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeaux, rapprocher, grouper, pelotonner, amonceler, agglomérer » TdF jos ‘agroumela’ agrumelar (s') v pron : s'agrumar, « s’engrumeler, s’accroître, se rassembler ; se pelotonner, s’accroupir ; se recroqueviller, en parlant du fil » TdF ‘agroumela (s’)’. agrumeliment nm, cf Ubaud Dicort : « blottissement » TdF ‘agroumelimen’ agrumelir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeau, en peloton » TdF jos ‘agroumeli’ agrumelir (s’) v pron : « se pelotonner sous l’action du froid, se blottir, s’accroupir » TdF ‘s’agroumeli’ agrumir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se blottir, s’accroupir » TdF « agruna » (agruna nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘agreno’)) : v. agrena. « agrunèl » (agrunèl nm (v. Ubaud Dicort e Carrasco)) : v. agrena. « agrunièr » (agrunièr nm ) – « agrunelièr » (agrunelièr nm) (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘agrenas’) : v. agrenièr. « agrupir » - « agrupesir » : v. agrepir - agrepesir, cf Ubaud Dicort. agrutar v tr (v. TdF) : raubar / enlevar / panar. agrutat, -ada : raubat, -ada / enlevat, -ada / panat, -ada. « Agte » : grafia marrida per Agde ('atte) (nom de vila d'Erau) aguda 1 nf, cf Ubaud Dicort : « obtention, possession, impétration » TdF aguda 2 nf : forcadèl / paupèrga. (v. Alibert) agudament (adv.) : d'un biais agut. agudar 1 (v. intr.) : fugir ; s'enanar. (v. Alibert) agudar 2 (v. tr.) (TdF jos ‘agusa’ ; abs. Alibert) : far venir agut, -uda. (v. agusar) |
|
agudar (s') (abs. Alibert) : venir agut, -uda. (v. s’agusar) agudesa nf (R. II, 36) : agusament « acuité, finesse » TdF ‘agudesso’. « aguer » / « aguèdre » : v. aver. aguerlhar [ ~ enguerlhar, cf Ubaud Dicort] / aguerlhir (v. tr.) : falsar ; tòrcer ; desgetar ; enganar (v. TdF jos « aguerli’ e ‘enguerla’) ; emborniar (v. Alibert). aguerlhar (s’) [ ~ enguerlhar (s’) , cf Ubaud Dicort] / s'aguerlhir (s') : t.a. d'aguerlhar. Ai una ròda de la bicicleta que s'es aguerlhida. aguerlhat [ ~ enguerlhat], -ada / aguerlhit, -ida adj : t.a. d'aguerlhar. aguerlhir v : v. aguerlhar. aguerrir (v. tr.) : acostumar ; encanissar ; endurcir. Sas espròvas l'an aguerrit. aguerrir (s') : s'acostumar ; s'encanissar. Se cal ben aguerrir als revirals de la vida ! aguerrit, -ida : acostumat, -ada ; encanissat, -ada. aguial nm, cf Ubaud Dicort : « levier dont on se sert pour relever la meule d’un moulin » (v. TdF suppl) aguialàs nm, cf Ubaud Dicort : « aquilon, vent du nord-est » TdF jos ‘aguieloun’ aguialent (Alibert) [veire aguilent, cf Ubaud Dicort] nm : frucha de l'agalencièr / gratacuol (l.p.) Amb d'aguialents se pòt far una gelarèia famosa. aguièr [aiguièr, cf Ubaud Dicort p. 144] nm / aguièira [veire aiguièira, cf Ubaud Dicort] nf : airal que i se fa la vaissèla ; rèc de carrièira. (doblets d'aiguièr / aiguièira). aguilent nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, v. agalencièr » (v. TdF) aguinchagal (m.) : mena de fronda ; canavera fenduda per lançar de pèiras. aguinchaire, -aira n : persona que visa, que reluca, que desròca. aguinchament : accion de visar, de relucar, de desrocar. aguinchar (v. tr.) : visar ; relucar ; desrocar. Se pòt pas empachar d'aguinchar las dròllas. agulha : aplech d'acièr per cordurar, per ponchar, per marcar las oras... ; quicòm de ponchut ; estug (gaina) de pluma d'aucelon naissenta ; nom de mantun peis de mar : (Esox belona) ; (Osmerus fasciatus) ; (Syngnatus acus) ; (Syngnatus tiphe) ; nom de mai d'una planta. (v. TdF ‘aguio’) agulha bastaressa : agulha d'embalatge. agulha cosent : agulha de cóser. v. la nòta de grand. agulha de brocar : agulha de tricotar. agulha de cabòça : agulha amb una cabòça redonda. agulha de cabòta nf, cf Ubaud Dicort : « aiguille à tête » (Alibert) agulha de conifèr : agulha d'avet, de pin... agulha de cordurar : agulha de cóser. agulha de debàs : bròca (agulha de brocar) agulha de montanha : cima ponchuda. agulha de mòstra : agulha que marca l'ora. agulha de rantelar : agulha dentelièira. agulha rentraira : agulha gròssa per petaçar de debasses. Petaçava sos debasses amb una agulha rentraira. agulhada nf / agulhat (v. agulhat) : « aiguillée de fil » TdF ‘aguïado ; tocador (baston long amb un agulhon a la cima) ; « long cierge » (v. TdF suppl) « Quand lo boièr ven de laurar / planta son agulhada... » agulhada de fial : fial (fil) engulhat dins un trauc d'agulha. agulhaire nm, cf Ubaud Dicort : « aiguilleur, employé de chemin de fer » TdF ‘aguïaire’ agulhariá : fabrica d'agulhas. agulhas (f. pl.) (plt.) : bec de grua (Geranium Robertianum) agulhas (montar las -) : occitanisme per dire que las plumas naissentas d'un aucelon començan de sortir de lors estuges. agulhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse aiguille » TdF ‘aguïasso’ agulhat nm : « aiguillat, poisson de mer ainsi nommé à cause des aiguillons de ses nageoires dorsales ; aiguillée ; aiguillon de laboureur » (v. TdF ‘aguïat’) agulheta : cordilh ferrat a cada cima. (v. agulhetas) agulhetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de mar., aiguilleter, attacher » TdF ‘aguïeta’ agulhetas (f. pl.) : lo mal roge (malautia de las fedas, dels pòrcs) agulhetatge nm, cf Ubaud Dicort : « aiguilletage, sorte d’amarrage » TdF ‘aguïetage’ agulhetièr nm, cf Ubaud Dicort : « aiguilletier » TdF ‘aguïetié’ agulhiá nf, cf Ubaud Dicort : « aiguillée, fil qu’on met à une aiguille » (Vayssier jos ‘oguliè 2’) agulhièira (abs. Dicort) : besal. (v. agulièira) agulhieirar (abs. Dicort) (v. tr.) : regar / besalar. (v. agulieirar) Es dins l'ivèrn que cal agulhieirar los prats. agulhièr : estug ; mercadièr d'agulhas. agulhon : ponchon d'agulhat. (v. agulhons) Los agulhons d'agulhats èran brutalasses. agulhona nf, cf Ubaud Dicort : « petite aiguille » TdF ‘aguïouno’ agulhonada nf, cf Ubaud Dicort : « coup d’aiguillon » TdF ‘aguïounado’ agulhonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aiguillonne, excite, provoque, instigateur, trice » TdF ‘aguïounaire’ agulhonament nm, cf Ubaud Dicort : « aiguillonnement » TdF ‘aguïounamen’ agulhonar (v. tr.) : balhar un còp d'agulhon ; encorar. Avèm totes besonh d'èsser agulhonats, còp o autre. agulhonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et v tr donner des coups d’aiguillon, hérisser d’aiguillons ; aiguillonner » TdF ‘aguïouneja’ agulhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « peigne de Vénus et divers géraniums » (Alibert) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|