agroindustrial, -a : relatiu, -iva a l'agroindustria.

agrolar v, cf Ubaud Dicort : « variante d’agrotlar ». (Alibert)

agrolir v tr : « éculer les souliers, les mettre en pantoufle, les user » TdF jos ‘engroula’

agrolir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'escular, « devenir savate » TdF jos ‘engroula’ ; s'ablasir ; se negligir ; s'abandonar a las passions ; s'abestir.

agrolit, -ida : t. a. s'agrolir.

Es talament agrolida que se vestís consí que siá.

agrologia : branca de l'agronomia que sa tòca es l'estudi de las tèrras cultivablas.

agrolós, -osa : agredoç, -a, « v. agrinèl » (v. TdF suppl).

« agromar (s') » - « agrumir (s') » : v. agrumar (s')

« agromolir » : v. agrumelir.

agron nm, cf Ubaud Dicort : « cale, obstacle ; ardeur au travail » (v. Alibert)

« agronir » : v. agoludir e agormandir, cf Ubaud Dicort.

agronòm, -a : persona especializada en agronomia.

agronomia : estudi scientific de las relacions entre las plantas cultivadas, lo sòl, lo climat e las tecnicas agricòlas.

agronomic, -a : relatiu, -iva a l'agronomia.

agropament : accion d'agropar o de s'agropar.

agropar (v. tr.) : agropelar ; nosar ; enlaçar.

agropar (s') : s'agropelar ; se nosar ; s'enlaçar.

agropastoral, -a : relatiu, -iva a l'encòp a l'agricultura e a l'elevatge.

Civilizacions agropastoralas.

agropat, -ada : agropelat,-ada ; nosat,-ada ; enlaçat,-ada.

agropelar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) : agropar.

agropelar (s') : s'agropar.

agropiment nm, cf Ubaud Dicort : « accroupissement » TdF

agropir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’accroupir ; sommeiller » TdF

agroquimia : ensemble de las activitats de l'industria quimica que fornís l'agricultura mai que mai en engraisses e pesticidas (m. pl.)

agroquimic, -a : relatiu, -iva a l'agroquimia.

agroquimista (m. e f.) : especialista (m. e f.) en agroquimia.

agror nf : estat de çò agre.

agrós, -osa (abs. Dicort) : un pauc agre. (v. agrelós, agrelet)

agrosolar (s') : tombar coma una pelha ; s'afondrar / s'abausar.

Los ostals s'agrosolèron los uns suls autres.

agrosolat, -ada : afondrat, -ada / abausat, -ada.

agrossir v (v. Ubaud Dicort) : « v intr et tr, grossir » TdF jos ‘groussi’

agrostís (plt.) : (Agrostis vulgaris)

agrotlament : accion o resulta d'agrotlar o de s'agrotlar.

agrotlar (v. tr.) : demolir ; bresar (aturrar) ; abausar ; aplatussar de morres.

agrotlar (s') : t. a. çaisús, « s’effondrer, tomber à plat ventre » (Alibert).

agrotlat, -ada : p.p. d'agrotlar.

Demorèt agrotlada sens se poder tornar levar.

agrovament nm, cf Ubaud Dicort : « accroupissement » TdF

agrovar / agrovassar (s') : s'acoatar ; se sèire suls talons.

agrovat, -ada / agrovassat, -ada : segut, seguda suls talons.

Èran agrovats totes ensemble.

agrum 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fruit aigre » (L. 11), « les agrumes » (Rapin)

agrum 2 nm : massa ; acomolacion ; amolonament ; quantitat ; volada d'aucèls.

agrumar (v. tr.) : far de grumèls ; amassar.

agrumar (s') : s'agrumelar / s'agrumelir ; s'acoconar ; se recauquilhar.

agrumat, -ada : t. a çaisús.

agrumèl 1 nm : mena de rasim blanc.

agrumèl 2, -a (adj.) : agredoç, -a ; catamiaula (m. e f.)

agrumelaire nm, cf Ubaud Dicort : « moulin à gruau, v. grudador 1 » (v. TdF agroumelaire’)

agrumelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeaux, rapprocher, grouper, pelotonner, amonceler, agglomérer » TdF jos ‘agroumela’

agrumelar (s') v pron : s'agrumar, « s’engrumeler, s’accroître, se rassembler ; se pelotonner, s’accroupir ; se recroqueviller, en parlant du fil » TdF agroumela (s’)’.

agrumeliment nm, cf Ubaud Dicort : « blottissement » TdF agroumelimen’

agrumelir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeau, en peloton » TdF jos ‘agroumeli’

agrumelir (s’) v pron : « se pelotonner sous l’action du froid, se blottir, s’accroupir » TdF s’agroumeli’

agrumir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se blottir, s’accroupir » TdF

« agruna » (agruna nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘agreno’)) : v. agrena.

« agrunèl » (agrunèl nm (v. Ubaud Dicort e Carrasco)) : v. agrena.

« agrunièr » (agrunièr nm ) « agrunelièr » (agrunelièr nm) (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘agrenas’) : v. agrenièr.

« agrupir » - « agrupesir » : v. agrepir - agrepesir, cf Ubaud Dicort.

agrutar v tr (v. TdF) : raubar / enlevar / panar.

agrutat, -ada : raubat, -ada / enlevat, -ada / panat, -ada.

« Agte » : grafia marrida per Agde ('atte) (nom de vila d'Erau)

aguda 1 nf, cf Ubaud Dicort : « obtention, possession, impétration » TdF

aguda 2 nf : forcadèl / paupèrga. (v. Alibert)

agudament (adv.) : d'un biais agut.

agudar 1 (v. intr.) : fugir ; s'enanar. (v. Alibert)

agudar 2 (v. tr.) (TdF jos ‘agusa’ ; abs. Alibert) : far venir agut, -uda. (v. agusar)

 

agudar (s') (abs. Alibert) : venir agut, -uda. (v. s’agusar)

agudesa nf (R. II, 36) : agusament « acuité, finesse » TdF agudesso’.

« aguer » / « aguèdre » : v. aver.

aguerlhar [ ~ enguerlhar, cf Ubaud Dicort] / aguerlhir (v. tr.) : falsar ; tòrcer ; desgetar ; enganar (v. TdF jos « aguerli’ e ‘enguerla’) ; emborniar (v. Alibert).

aguerlhar (s’) [ ~ enguerlhar (s’) , cf Ubaud Dicort] / s'aguerlhir (s') : t.a. d'aguerlhar.

Ai una ròda de la bicicleta que s'es aguerlhida.

aguerlhat [ ~ enguerlhat], -ada / aguerlhit, -ida adj : t.a. d'aguerlhar.

aguerlhir : v. aguerlhar.

aguerrir (v. tr.) : acostumar ; encanissar ; endurcir.

Sas espròvas l'an aguerrit.

aguerrir (s') : s'acostumar ; s'encanissar.

Se cal ben aguerrir als revirals de la vida !

aguerrit, -ida : acostumat, -ada ; encanissat, -ada.

aguial nm, cf Ubaud Dicort : « levier dont on se sert pour relever la meule d’un moulin » (v. TdF suppl)

aguialàs nm, cf Ubaud Dicort : « aquilon, vent du nord-est » TdF jos ‘aguieloun’

aguialent (Alibert) [veire aguilent, cf Ubaud Dicort] nm : frucha de l'agalencièr / gratacuol (l.p.)

Amb d'aguialents se pòt far una gelarèia famosa.

aguièr [aiguièr,  cf Ubaud Dicort p. 144] nm / aguièira [veire aiguièira, cf Ubaud Dicort] nf : airal que i se fa la vaissèla ; rèc de carrièira. (doblets  d'aiguièr / aiguièira).

aguilent nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, v. agalencièr » (v. TdF)

aguinchagal (m.) : mena de fronda ; canavera fenduda per lançar de pèiras.

aguinchaire, -aira n : persona que visa, que reluca, que desròca.

aguinchament : accion de visar, de relucar, de desrocar.

aguinchar (v. tr.) : visar ; relucar ; desrocar.

Se pòt pas empachar d'aguinchar las dròllas.

agulha : aplech d'acièr per cordurar, per ponchar, per marcar las oras... ; quicòm de ponchut ; estug (gaina) de pluma d'aucelon naissenta ; nom de mantun peis de mar : (Esox belona) ; (Osmerus fasciatus) ; (Syngnatus acus) ; (Syngnatus tiphe) ; nom de mai d'una planta. (v. TdF aguio’)

agulha bastaressa : agulha d'embalatge.

agulha cosent : agulha de cóser. v. la nòta de grand.

agulha de brocar : agulha de tricotar.

agulha de cabòça : agulha amb una cabòça redonda.

agulha de cabòta nf, cf Ubaud Dicort : « aiguille à tête » (Alibert)

agulha de conifèr : agulha d'avet, de pin...

agulha de cordurar : agulha de cóser.

agulha de debàs : bròca (agulha de brocar)

agulha de montanha : cima ponchuda.

agulha de mòstra : agulha que marca l'ora.

agulha de rantelar : agulha dentelièira.

agulha rentraira : agulha gròssa per petaçar de debasses.

Petaçava sos debasses amb una agulha rentraira.

agulhada nf / agulhat (v. agulhat) : « aiguillée de fil » TdFaguïado ; tocador (baston long amb un agulhon a la cima) ; « long cierge » (v. TdF suppl)

« Quand lo boièr ven de laurar / planta son agulhada... »

agulhada de fial : fial (fil) engulhat dins un trauc d'agulha.

agulhaire nm, cf Ubaud Dicort : « aiguilleur, employé de chemin de fer » TdF aguïaire’

agulhariá : fabrica d'agulhas.

agulhas (f. pl.) (plt.) : bec de grua (Geranium Robertianum)

agulhas (montar las -) : occitanisme per dire que las plumas naissentas d'un aucelon començan de sortir de lors estuges.

agulhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse aiguille » TdF aguïasso’

agulhat nm : « aiguillat, poisson de mer ainsi nommé à cause des aiguillons de ses nageoires dorsales ; aiguillée ; aiguillon de laboureur » (v. TdF aguïat’)

agulheta : cordilh ferrat a cada cima. (v. agulhetas)

agulhetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de mar., aiguilleter, attacher » TdF aguïeta’

agulhetas (f. pl.) : lo mal roge (malautia de las fedas, dels pòrcs)

agulhetatge nm, cf Ubaud Dicort : « aiguilletage, sorte d’amarrage » TdF aguïetage’

agulhetièr nm, cf Ubaud Dicort : « aiguilletier » TdF aguïetié’

agulhiá nf, cf Ubaud Dicort : « aiguillée, fil qu’on met à une aiguille » (Vayssier jos ‘oguliè 2’)

agulhièira (abs. Dicort) : besal. (v. agulièira)

agulhieirar (abs. Dicort) (v. tr.) : regar / besalar. (v. agulieirar)

Es dins l'ivèrn que cal agulhieirar los prats.

agulhièr : estug ; mercadièr d'agulhas.

agulhon : ponchon d'agulhat. (v. agulhons)

Los agulhons d'agulhats èran brutalasses.

agulhona nf, cf Ubaud Dicort : « petite aiguille » TdF aguïouno’

agulhonada nf, cf Ubaud Dicort : « coup d’aiguillon » TdF aguïounado’

agulhonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aiguillonne, excite, provoque, instigateur, trice » TdF aguïounaire’

agulhonament nm, cf Ubaud Dicort : « aiguillonnement » TdF aguïounamen’

agulhonar (v. tr.) : balhar un còp d'agulhon ; encorar.

Avèm totes besonh d'èsser agulhonats, còp o autre.

agulhonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et v tr donner des coups d’aiguillon, hérisser d’aiguillons ; aiguillonner » TdF aguïouneja’

agulhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « peigne de Vénus et divers géraniums » (Alibert)