agonia : los afres de la mòrt.

agonizant, -a adj e n : persona que trabalha a la mòrt (l.p.)

agonizar (v. intr.) : èsser a l'agonia ; far las espèrras abans morir.

agòra nf, cf Ubaud Dicort : « agora » (Sèrras)

agorafòb, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « agoraphobe » (Sèrras)

agorafobia : crenta morbosa (R. IV, 264) de traversar d'espacis descobèrts o de se trobar dins d'airals publics.

agorafobic, -a : relatiu, -iva a l'agorafobia.

agoraire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « goureur, trompeur, faiseur de dupes, fourbe » TdF

agorar (v. tr.) : enganar.

agorar (s') : s'enganar ; far una marrida crompa.

Un còp de mai me serai agorat.

agorat, -ada : enganat, -da.

agorbar (v. tr.) : amassar ; amontetar.

agorbat, -ada : amassat, -ada / amontetat, -ada.

agordir (v. tr.) : agolardir / agoludir / aglotonir.

agordir (s') : s'agolardir.

agordit, -ida : t. a. del vèrb agordir

agormandiment nm, cf Ubaud Dicort : « action d’affriander » TdF agroumandimen’

agormandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affriander, affrioler » TdF agroumandi’

agormandir (s’) v pron : « devenir gourmand, friand » TdF jos ‘agroumandi’

« agornir »  : v. agoludir e agormandir, cf Ubaud Dicort.

agorrinar / agorrinir (v. tr.) : acocarrar / acocarrir. (v. TdF 'jos ’agourrini’)

agorrinar, agorrinir (s') : s'encanalhar ; far la tralla.

agorriniment nm, cf Ubaud Dicort : « action d’acagnarder, de débaucher ; corruption, relâchement des moeurs » TdF

agorrinir v : v. agorrinar.

agorrinit, -ida : encanalhat, -ada ; que fa la tralla.

Agorrinida, fa la tralla cada nuèch del ser al matin

agorrissar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se vautrer » (Carrasco)

agorrudar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se sèire suls talons ; s'acoconar ; s'agorrufar ; s'aclatar.

agorrudat, -ada : t. a. del vèrb s'agorrudar.

agorrufar / agorrufir (v. tr.) : frostir ; afatonir.

agorrufar / agorrufir (s') : se frostir ; s'afatonir ; s'amatar.

Ai la rauba tota agorrufada.

S'agorrufèt per èsser pas vista.

agorrufat, -ada : t.a. çaisús.

agossir (v. tr.) : abenar ; alassar ; desgostar ; rebutar. (v. Alibert)

agossir (s') : venir incapable de ; s'abenar ; s'alassar ; se desgostar ; se rebutar. (v. Alibert)

agossit, -ida : t. a. çaisús.

agost : lo mes ochen de l'annada.

agostar (v. intr.) : far las lauradas del mes d'agost.

agostejar : « v intr, aoûter, se ressentir des chaleurs d’août » ; far bèl e sec. (v. TdF avousteja’)

agostenc, -a adj / agostin, -a (v. agostin) : del mes d'agost, « qui naît, qui fleurit ou murit en août ; de l’arrière-saison, maigre, souffrant, ante ». (v. TdF avousten’)

Las calorassas agostencas me pesan pas brica.

agostencar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mûrir en août » (Sèrras-Ess.)

agostin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’août, du mois d’août » TdF avoustin’

« agostós » : v. gostós.

Agot : nom de ribièira d'Occitània.

agot nm, cf Ubaud Dicort : « action de tarir, mise à sec » (v. TdF) ; « déversoir » (Sèrras-Ess.)

Faire un agot, vider un ruisseau, pour en prendre les poissons » (v. TdF)

agota nf / agotal nm (L. 11) : pala de fust per tirar l'aiga d'una barca.

agotable, -bla : que pòt èsser agotat,-ada.

D'unas fonts son agotablas per temps de secada.

agotada nf, cf Ubaud Dicort : « mise à sec » (Alibert) ; « partie d’un ruisseau dont on a vidé l’eau » TdF

agotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tarit ; pêcheur qui vide un ruisseau pour prendre les anguilles ; escope [= écope] de bateau [v. agota] » TdF

agotal nm : v. agota.

agotar (v. tr. e intr.) : tarir ; assecar ; atarir ; estorrir.

agotar (s') : se tarir ; s'assecar ; s'atarir ; s'estorrir.

agotatge nm, cf Ubaud Dicort : « tarissement, épuisement » TdF

-AGRA : forma sufixada del grèc agra (presa ; ataca de dolor aguda) v. podagra.

« agra » : v. agre 3.

agradablament : d'un biais agradiu.

agradable, -bla : plasent, -a / agradiu, -iva.

agradabletat nf, cf Ubaud Dicort : « plaisance, agrément » TdF

agradaire, -aira adj e n : qu'agrada (que plai)

agradament nm : quicòm que plai.

agradança nf, cf Ubaud Dicort : « agrément, plaisance, charme » TdF

agradant, -a : plasent, -a ; agradaire, a : que plai.

agradar (v. tr. e intr.) : grasir ; trapar a son gost ; préner gost a ; venir per gost ; plaire.

M'agrada lo viston imbecil e redond de la pola.

agradar (s') : se plaire / se plàser ; s'endevenir ; s'aimar.

agradatge nm : accion d'agradar / chal / chalum, « convenance » TdF.

agradèl : lecadissa ; dragèa (R. III, 77) v. dragèa.

 

 

agradèla : vinetièr (mena d'arbrilh) (Prunus Cerasus) ; vineta / vinagrèla : (Rumex acetosa) ; mena de vineta bauja (Rumex acetosella)

agradièr 1, -ièira adj : plasent, -a.

agradièr 2 [agradièrs nm pl, cf Ubaud Dicort] (subs. trufandièr) : corròc (trabalh qu'agrada pas) « corvée, journées de travail qu’un vassal faisait pour son seigneur, en Languedoc » TdFagradié 2’

agradiu, -iva : plasent, -a.

Sorire agradiu.

agradivament adv, cf Ubaud Dicort : « agréablement, gracieusement » TdF

agradívol (adj. m. e f.) v. -ÍVOL / agradivol, -a adj : agradiu, -iva. (La forma en -ívol (m. e f.) es una forma septentrionala)

agradolièr : cerièr de la frucha aspra. v. guindolièr.

agradós, -osa : que plai / qu'agrada / agradable, -a.

agrafa nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « agrafe » TdF. « agrafa » e derivats (fr.) : v. agrifa.

agrafador nm : « agrafeuse » (Basic)

agrafar v (v. Ubaud Dicort e Basic) : « v tr, accrocher, gripper, escroquer, voler ; empoigner, arrêter » TdF ; « agrafer » (Basic)

agrafatge nm : « agrafage » (Per Noste, Rapin)

agrafia : impossibilitat d'escriure independenta de tota anormalitat motritz. (t. tecn de psiquiatria)

agrairon : cèrcle de tonèl de sièis setièrs.

agralha (non preconizat Dicort) : doblet de gralha v. gralha.

agralhar (v. intr.) : cridassejar (gralha)

agralhon : pichon de la gralha.

agram nm (plt.) : gram / pial de can (Cynodon dactylon) (v gram)

Dieu te garde de l'agram ! v. aglutinacion.

agramar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, léser, importuner, v. nòire » (v. TdF)

agramenassir (v. tr.) : agramenir / empobolar d'agram.

agramenassir (s’) v pron : « s’infester de chiendent » (Alibert)

agramenassit, -ida adj : v. agramenit.

agramenir (s') (TdF ; abs. Dicort) : s'empobolar d'agram. (v. agramenassir)

Tot lo camp s'es agramenit.

agramenit, -ida / agramenassit, -ida : plen d'agram.

agrament adv, cf Ubaud Dicort : « aigrement » (Rapin)

agramina nf, cf Ubaud Dicort : « (chimie) agramine »

agranada (f) : gran espandit per atirar aucèls o peisses.

agranador nm, cf Ubaud Dicort : « canal de bois dans lequel on donne du grain aux agneaux ; appartement où on mettait le pastel en poudre (vieux) » TdF suppl

agranaire,-aira : q.q. qu'espandís de gran ; que provesís en gran.

agranal nm (Alibert) : airal que i se pòt espandir de gran.

agranar (v. tr. e intr.) : donar de gran a la polalha, als aucèls o als peisses.

agranar (s') : se provesir de gran.

agranàs nm [veire agrenàs, cf Ubaud Dicort] (plt.) : sause espinós (Hippophae rhamnoides) ; « prunellier » (v. TdF agranas’)

agranatge : agranada ; agranal.

agrandidor nm, cf Ubaud Dicort : « agrandisseur » (Laus)

agrandiment : alargament.

agrandir (v. tr.) : enlargar.

Vòli far agrandir aquela fotò.

agrandir (s') : s'enlargar.

agrandit, -ida : enlargat, -ada.

agranhon nm, cf Ubaud Dicort (del gallés AGRANIO) : frucha del bartàs negre. (v. aranhon ; v. TdF jos ‘aragnoun’).

agranhonièr nm (Alibert) : bartàs negre (Prunus spinosa)

agranulocit : mena de leucocit.

agranalucitòsi (f.) : manca o abséncia de leucocits dins lo sang.

agrapar (s') : se pegar ensemble ; s'enrambolhar.

agrapat, -ada : pegat,-ada ensemble ; enrambolhat, -ada.

agrapiment : accion de gaissar, de s'enracinar.

agrapinhar (s') : s'arrapar (per un arbre o endacòm mai)

agrapir (s') : se cramponar ; s'enracinar ; gaissar.

Lo froment s'es plan agrapit (a plan gaissat)

agrari, -ària (adj.) : que concernís las tèrras.

La reforma agrària.

agràs : rasimèla ; rasim verd.

agrasament : desruna / avalencament / avalencada ; abenatge.

L'agrasament de son ostal lo trebolèt d'a fons.

agrasant, -a : bravament pesuc, bravament pesuga (s. f.)

Una responsabilitat agrasanta li tombèt dessús.

agrasar (v. tr.) : demolir ; minar ; arredre ; aclapar.

Es estat agrasat per la mòrt de sa femna.

agrasar (s') : s'arroïnar ; s'esbosenar.

agrasat,-ada : arroïnat, -ada ; esbosenat, -ada.

Tot s'agrasèt a causa del tèrratremol.

agrassòl : corinton. (v. TdF jos ‘grousello’)

agrassolièr (plt.) : corintonièr (Ribes grassularia)

agrasson nm, cf Ubaud Dicort : « groseille » (Alibert)

agrassonièr (plt.) : doblet d'agrassolièr.

agrat : convenença ; aprovacion.

Aquel maridatge es plan a mon agrat.

Aver en agrat, avoir en gré, aimer (v. TdF)

A l’agrat de perir, au risque de périr (v. TdF)