|
|
|
|
|
|
|
agonia : los afres de la mòrt. agonizant, -a adj e n : persona que trabalha a la mòrt (l.p.) agonizar (v. intr.) : èsser a l'agonia ; far las espèrras abans morir. agòra nf, cf Ubaud Dicort : « agora » (Sèrras) agorafòb, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « agoraphobe » (Sèrras) agorafobia : crenta morbosa (R. IV, 264) de traversar d'espacis descobèrts o de se trobar dins d'airals publics. agorafobic, -a : relatiu, -iva a l'agorafobia. agoraire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « goureur, trompeur, faiseur de dupes, fourbe » TdF agorar (v. tr.) : enganar. agorar (s') : s'enganar ; far una marrida crompa. Un còp de mai me serai agorat. agorat, -ada : enganat, -da. agorbar (v. tr.) : amassar ; amontetar. agorbat, -ada : amassat, -ada / amontetat, -ada. agordir (v. tr.) : agolardir / agoludir / aglotonir. agordir (s') : s'agolardir. agordit, -ida : t. a. del vèrb agordir agormandiment nm, cf Ubaud Dicort : « action d’affriander » TdF ‘agroumandimen’ agormandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affriander, affrioler » TdF ‘agroumandi’ agormandir (s’) v pron : « devenir gourmand, friand » TdF jos ‘agroumandi’ « agornir » : v. agoludir e agormandir, cf Ubaud Dicort. agorrinar / agorrinir (v. tr.) : acocarrar / acocarrir. (v. TdF 'jos ’agourrini’) agorrinar, agorrinir (s') : s'encanalhar ; far la tralla. agorriniment nm, cf Ubaud Dicort : « action d’acagnarder, de débaucher ; corruption, relâchement des moeurs » TdF agorrinir v : v. agorrinar. agorrinit, -ida : encanalhat, -ada ; que fa la tralla. Agorrinida, fa la tralla cada nuèch del ser al matin agorrissar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se vautrer » (Carrasco) agorrudar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se sèire suls talons ; s'acoconar ; s'agorrufar ; s'aclatar. agorrudat, -ada : t. a. del vèrb s'agorrudar. agorrufar / agorrufir (v. tr.) : frostir ; afatonir. agorrufar / agorrufir (s') : se frostir ; s'afatonir ; s'amatar. Ai la rauba tota agorrufada. S'agorrufèt per èsser pas vista. agorrufat, -ada : t.a. çaisús. agossir (v. tr.) : abenar ; alassar ; desgostar ; rebutar. (v. Alibert) agossir (s') : venir incapable de ; s'abenar ; s'alassar ; se desgostar ; se rebutar. (v. Alibert) agossit, -ida : t. a. çaisús. agost : lo mes ochen de l'annada. agostar (v. intr.) : far las lauradas del mes d'agost. agostejar : « v intr, aoûter, se ressentir des chaleurs d’août » ; far bèl e sec. (v. TdF ‘avousteja’) agostenc, -a adj / agostin, -a (v. agostin) : del mes d'agost, « qui naît, qui fleurit ou murit en août ; de l’arrière-saison, maigre, souffrant, ante ». (v. TdF ‘avousten’) Las calorassas agostencas me pesan pas brica. agostencar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mûrir en août » (Sèrras-Ess.) agostin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’août, du mois d’août » TdF ‘avoustin’ « agostós » : v. gostós. Agot : nom de ribièira d'Occitània. agot nm, cf Ubaud Dicort : « action de tarir, mise à sec » (v. TdF) ; « déversoir » (Sèrras-Ess.) Faire un agot, vider un ruisseau, pour en prendre les poissons » (v. TdF) agota nf / agotal nm (L. 11) : pala de fust per tirar l'aiga d'una barca. agotable, -bla : que pòt èsser agotat,-ada. D'unas fonts son agotablas per temps de secada. agotada nf, cf Ubaud Dicort : « mise à sec » (Alibert) ; « partie d’un ruisseau dont on a vidé l’eau » TdF agotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tarit ; pêcheur qui vide un ruisseau pour prendre les anguilles ; escope [= écope] de bateau [v. agota] » TdF agotal nm : v. agota. agotar (v. tr. e intr.) : tarir ; assecar ; atarir ; estorrir. agotar (s') : se tarir ; s'assecar ; s'atarir ; s'estorrir. agotatge nm, cf Ubaud Dicort : « tarissement, épuisement » TdF -AGRA : forma sufixada del grèc agra (presa ; ataca de dolor aguda) v. podagra. « agra » : v. agre 3. agradablament : d'un biais agradiu. agradable, -bla : plasent, -a / agradiu, -iva. agradabletat nf, cf Ubaud Dicort : « plaisance, agrément » TdF agradaire, -aira adj e n : qu'agrada (que plai) agradament nm : quicòm que plai. agradança nf, cf Ubaud Dicort : « agrément, plaisance, charme » TdF agradant, -a : plasent, -a ; agradaire, a : que plai. agradar (v. tr. e intr.) : grasir ; trapar a son gost ; préner gost a ; venir per gost ; plaire. M'agrada lo viston imbecil e redond de la pola. agradar (s') : se plaire / se plàser ; s'endevenir ; s'aimar. agradatge nm : accion d'agradar / chal / chalum, « convenance » TdF. agradèl : lecadissa ; dragèa (R. III, 77) v. dragèa.
|
|
agradèla : vinetièr (mena d'arbrilh) (Prunus Cerasus) ; vineta / vinagrèla : (Rumex acetosa) ; mena de vineta bauja (Rumex acetosella) agradièr 1, -ièira adj : plasent, -a. agradièr 2 [agradièrs nm pl, cf Ubaud Dicort] (subs. trufandièr) : corròc (trabalh qu'agrada pas) « corvée, journées de travail qu’un vassal faisait pour son seigneur, en Languedoc » TdF ‘agradié 2’ agradiu, -iva : plasent, -a. Sorire agradiu. agradivament adv, cf Ubaud Dicort : « agréablement, gracieusement » TdF agradívol (adj. m. e f.) v. -ÍVOL / agradivol, -a adj : agradiu, -iva. (La forma en -ívol (m. e f.) es una forma septentrionala) agradolièr : cerièr de la frucha aspra. v. guindolièr. agradós, -osa : que plai / qu'agrada / agradable, -a. agrafa nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « agrafe » TdF. « agrafa » e derivats (fr.) : v. agrifa. agrafador nm : « agrafeuse » (Basic) agrafar v (v. Ubaud Dicort e Basic) : « v tr, accrocher, gripper, escroquer, voler ; empoigner, arrêter » TdF ; « agrafer » (Basic) agrafatge nm : « agrafage » (Per Noste, Rapin) agrafia : impossibilitat d'escriure independenta de tota anormalitat motritz. (t. tecn de psiquiatria) agrairon : cèrcle de tonèl de sièis setièrs. agralha (non preconizat Dicort) : doblet de gralha v. gralha. agralhar (v. intr.) : cridassejar (gralha) agralhon : pichon de la gralha. agram nm (plt.) : gram / pial de can (Cynodon dactylon) (v gram) Dieu te garde de l'agram ! v. aglutinacion. agramar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, léser, importuner, v. nòire » (v. TdF) agramenassir (v. tr.) : agramenir / empobolar d'agram. agramenassir (s’) v pron : « s’infester de chiendent » (Alibert) agramenassit, -ida adj : v. agramenit. agramenir (s') (TdF ; abs. Dicort) : s'empobolar d'agram. (v. agramenassir) Tot lo camp s'es agramenit. agramenit, -ida / agramenassit, -ida : plen d'agram. agrament adv, cf Ubaud Dicort : « aigrement » (Rapin) agramina nf, cf Ubaud Dicort : « (chimie) agramine » agranada (f) : gran espandit per atirar aucèls o peisses. agranador nm, cf Ubaud Dicort : « canal de bois dans lequel on donne du grain aux agneaux ; appartement où on mettait le pastel en poudre (vieux) » TdF suppl agranaire,-aira : q.q. qu'espandís de gran ; que provesís en gran. agranal nm (Alibert) : airal que i se pòt espandir de gran. agranar (v. tr. e intr.) : donar de gran a la polalha, als aucèls o als peisses. agranar (s') : se provesir de gran. agranàs nm [veire agrenàs, cf Ubaud Dicort] (plt.) : sause espinós (Hippophae rhamnoides) ; « prunellier » (v. TdF ‘agranas’) agranatge : agranada ; agranal. agrandidor nm, cf Ubaud Dicort : « agrandisseur » (Laus) agrandiment : alargament. agrandir (v. tr.) : enlargar. Vòli far agrandir aquela fotò. agrandir (s') : s'enlargar. agrandit, -ida : enlargat, -ada. agranhon nm, cf Ubaud Dicort (del gallés AGRANIO) : frucha del bartàs negre. (v. aranhon ; v. TdF jos ‘aragnoun’). agranhonièr nm (Alibert) : bartàs negre (Prunus spinosa) agranulocit : mena de leucocit. agranalucitòsi (f.) : manca o abséncia de leucocits dins lo sang. agrapar (s') : se pegar ensemble ; s'enrambolhar. agrapat, -ada : pegat,-ada ensemble ; enrambolhat, -ada. agrapiment : accion de gaissar, de s'enracinar. agrapinhar (s') : s'arrapar (per un arbre o endacòm mai) agrapir (s') : se cramponar ; s'enracinar ; gaissar. Lo froment s'es plan agrapit (a plan gaissat) agrari, -ària (adj.) : que concernís las tèrras. La reforma agrària. agràs : rasimèla ; rasim verd. agrasament : desruna / avalencament / avalencada ; abenatge. L'agrasament de son ostal lo trebolèt d'a fons. agrasant, -a : bravament pesuc, bravament pesuga (s. f.) Una responsabilitat agrasanta li tombèt dessús. agrasar (v. tr.) : demolir ; minar ; arredre ; aclapar. Es estat agrasat per la mòrt de sa femna. agrasar (s') : s'arroïnar ; s'esbosenar. agrasat,-ada : arroïnat, -ada ; esbosenat, -ada. Tot s'agrasèt a causa del tèrratremol. agrassòl : corinton. (v. TdF jos ‘grousello’) agrassolièr (plt.) : corintonièr (Ribes grassularia) agrasson nm, cf Ubaud Dicort : « groseille » (Alibert) agrassonièr (plt.) : doblet d'agrassolièr. agrat : convenença ; aprovacion. Aquel maridatge es plan a mon agrat. Aver en agrat, avoir en gré, aimer (v. TdF) A l’agrat de perir, au risque de périr (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|