agiografic, -a : relatiu, -iva a una agiografia.

agiologia : ensemble dels obratges agiografics.

agionim : nom de sant balhat a una persona.

agionomastic, -a : relatiu, -iva a l'agionomastica.

agionomastica : branca de l'onomastica qu'estúdia los agiotoponims.

agiotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « agioteur, usurier » TdF

agiotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, agioter, usurer » TdF  (v. àgio)

agiotatge nm : « agiotage » TdFagioutage’, benefici abusiu sus l'escambi de l'argent.

agiotoponim : toponim bastit amb un nom de sant.

agipit, -ida : acodat, -ada / acodit, -ida (pasta, pan...)

Una torta agipida (mal levada)

agiponar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, habiller, accoutrer » TdF ajipouna’

agiponar (s’) v pron : « se mettre un habit sur le corps » TdF jos ‘ajipouna’

« agir » 1 v : facilitar v. aisir.

agir 2 (v. intr.) : obrar ; far quicòm.

agissença nf, cf Ubaud Dicort : « manière d’agir » TdF

agissent, -a : que fa quicòm ; que trabalha promptament

agitacion (R. II, 22) : accion o resulta d'agitar o de s'agitar.

agitaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui agite, agitateur » TdF

agitar : brandir ; bolegar / remenar.

agitat, -ada : t. a. çaisús.

agitatiu, -iva adj (R. II, 22) (abs. Dicort) : que remena, que bolega.

Aviá de movements agitatius.

agitator, -tritz n : « agitateur, -trice » (Fettuciari). (v. agitaire)

agitofasia : rapiditat excessiva del parlar, amb omission patologica d'unas sillabas o d'unas paraulas.

agitografia : rapiditat granda per escriure, amb omission patologica de sillabas o de paraulas.

agla nf : mena d'aucelàs de rapina. « acla » en lenga parlada. (v. TdF jos ‘aiglo’)

agla barbuda / agla de mar nf, cf Ubaud Dicort : « aigle de mer, poisson » (v. TdF jos ‘aiglo’)

agla blanca nf, cf Ubaud Dicort : « jean-le-blanc » TdF jos ‘aiglo’

agla reiala nf, cf Ubaud Dicort : « aigle royal » TdF jos ‘aiglo’

agla-àrpia nf, cf Ubaud Dicort : « griffon barbu » TdF jos ‘aiglo’

aglabir (s') : s'arredre (ne poder pas pus / ne poder pas mai)

aglabit, -ida : abenat, -ada / arredut, -uda.

Soi complètament aglabit.

agladir (s') : se desglesir ; se fendre ; se desjuntar ; se fendilhar.

agladit, -ida : desglesit, -ida ; fendut, -uda ; fendilhat, -ada.

Aglaè [ ~ Glaè] : prenom fem.

aglajaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui écrase » TdF

aglajar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écraser, affaisser, tasser les gerbes » TdF

aglan / agland : frucha del garric ; torilhon que fa téner lo fusòl d'un carri.

aglan / agland de mar nm : mena d'esquinada (mena de crustacèu)

aglan / agland de tèrra nm, cf Ubaud Dicort : « gland de terre, grosse tubéreuse, plante » (v. TdF aglan-de-terro’)

aglanada nf, cf Ubaud Dicort : « glandée, récolte de glands » TdF

aglanaire / aglandaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cueille ou ramasse des glands » TdF jos ‘aglanaire’

aglanar / aglandar (v. tr.) : amassar d'aglans ; balhar d'aglans als pòrcs ; manjar d'aglans.

Ara, s'aglana pas gaire mai.

Mas los pòrcs aglandan totjorn.

agland e derivats : v. aglan e derivats.

aglandau, -ala adj, cf Ubaud Dicort : « dont le fruit est en forme de gland » TdF

Olivièr aglandau, variété d’olivier. (v. TdF)

aglanièr / aglandièr : garric que balha d'aglans.

aglanièira / aglandièira : un bòsc d'aglandièrs.

« aglantina » : v. aiglentina.

agla-pupitre nf, cf Ubaud Dicort : « pupitre représentant deux aigles aux ailes déployées » TdF jos ‘aiglo’

aglàs : voltor.  « aclàs » en lenga parlada.

aglasir v, cf Ubaud Dicort : v tr, « plagier » (Brun Glossari Oc-Fr).

aglasit, -ida adj : « en lambeaux, fendu » (Brun Glossari Oc-Fr)

aglassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand aigle, aigle cruel, aigle effrayant ; vautour » TdF jos ‘eiglas’

aglatir (v. tr.) : far paur al bestial a dich de cridar o de japar.

aglatit, -ida : empaurugat, -ada ; enjaurat, -ada.

Aglatits, totes s'enfugiguèron.

«aglebir (s') » : fr. occitanizat, v. aglevir (s’)

aglenar (s') : s'amatar ; s'amagar ; s'acoconar; s'arremicolar.

aglenat, -ada : t. a. çaisús.

agleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit aigle ; petite monnaie qui portait un aigle » (v. TdF eigleto’)

aglevir (s') : se mudar en gleva (v. gleva jos glèu) / s'agerbassir.

Tota la bòria s'es aglevida.

aglevit, -ida : cobèrt de gleva (airal, camp, tèrra...)

aglif, -a adj, cf Ubaud Dicort : « aglyphe » (v. Rapin)

 

 

aglijat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fatigué, usé, exténué, rendu malade » (Brun Glossari Oc-Fr)

aglomeracion : accion d'aglomerar o de s'aglomerar ; ensemble de causas aglomeradas ; ensemble d'abitacions que forman un vilatge o una vila.

Una aglomeracion de ròcs al pè de la montanha.

Aglomeracion de la sabla amb lo ciment.

Aglomeracion de populacions.

aglomerador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : que servís per aglomerar.

Una substància aglomerairitz.

aglomerar (v. tr.) : reünir en massa compacta d'elements divèrses ; acomolar (R. II, 450)

aglomerar (s') : s'acomolar en massa compacta. v. tanben s'agrumar / s'agrumelar.

aglomerat : massa compacta naturala de substàncias mineralas divèrsas ; grop de doas vocalas o de doas consonantas successivas ; assemblatge eteroclit.

aglon nm, cf Ubaud Dicort : « aiglon, petit aigle » (v. TdF eigloun’)

aglona nf, cf Ubaud Dicort : « aiglon femelle, jeune aigle » TdF eiglouno’

aglonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’aiglon, aquilin » TdF eiglounen’

aglòs, -òssa : sens lenga.

aglossia : abséncia congenitala de lenga ; incapacitat d'articular de paraulas.

aglotonir (v. tr.) : agoludir / agolardir / far venir lemfre.

aglotonir (s') : s'agoludir / s'agolardir / venir lemfre.

S'aglotonís a proporcion que ven vièlh.

aglotonit, -ida : agoludit, -ida.

aglutinable, -bla : que pòt èsser aglutinat, -ada.

aglutinacion : accion o resulta d'aglutinar o de s'aglutinar ; fenomèn linguïstic de juxtaposicion al radical d'afixes distincts ; formacion d'un mot per la reunion de dos mots o mai, primitivament distincts ; aglomeracion immunitària de cellulas estrangièiras de mercé d'aglutininas.

Aglutinacion de a- : acanal, acrin, agram, amora (v. diccionari d'Alibèrt, p. 21)

Aglutinacion francimandejaira de defugir :  « Lo lendeman »

Aglutinacion de mots o de frasas.

aglutinador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : de natura a aglutinar.

Poder aglutinador.

Substància aglutinairitz.

aglutinament nm, cf Ubaud Dicort : « agglutination ». (Sèrras-Ess.)

aglutinant, -a adj : proprietat de substàncias qu'amòdan l'aglutinacion de bacterias ; natura d'unas lengas que fonccionan per addicion d'afixes a las racinas.

Lo turc, lo finés... son de lengas aglutinantas.

aglutinar (v. tr.) : mudar en massa compacta ; empegar bravament quicòm a quicòm mai ; formar de mots o de frasas per aglutinacion

L'umiditat aglutina la farina.

aglutinar (s') : s'empegar ; se mudar en massa compacta.

Tot un fum de moscas se son aglutinadas sul mèl.

aglutinatiu, -iva (abs. Dicort) : format, -ada per aglutinacion.

aglutinina nf : anticòrs del plasmà sanguin.

aglutinogèn (subs. m.) : antigèn que correspond a una aglutinina.

agnacion nf, cf Ubaud Dicort : « t. sc., agnation » TdF

agnat nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, agnat » TdF

Agnès : prenom.

agnosia : anomalia de la percepcion.

Agnosia tactila, visuala, auditiva.

agnostic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'agnosticisme ; persona qu'es adèpta de l'agnosticisme.

agnosticisme : doctrina que declara impossible de conéisser l'existéncia de Dieu.

agnus castus nm (lat.) : pebrièr salvatge (Vitex agnus castus)

Agnus Dei nm (lat.) : pregària de la messa, abans la comunion.

agnus-dei nm, cf Ubaud Dicort : « agnus, petite image de piété » TdF

agobilhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « mitraille, ferraille, quincaillerie de colporteur ; trousseau, hardes » TdF agoubiho’

-AGÒG : fòrma sufixada del grèc agògòs (conductor) v. demagòg.

-AGOGIA -AGOGIC : formas sufixadas del grèc agògè (accion de conduire) v. demagogia - demagogic.

agolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, avaler » (L. 11)

agolardir (v. tr.) : far venir lemfre, -a.

agolardir (s') : venir lemfre, -a ; venir golamard, -a.

Cresi que s'agolardís cada jorn.

agolardit, -ida : vengut lemfre, venguda lemfra. (v. agalavardit)

agolopaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui enveloppe » TdF

agolopar (v. tr.) : envolopar.

agolopar (s') : s'envolopar.

agolopat, -ada : envolopat, -ada.

agolopatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’envelopper » TdF agouloupage’

agoludar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouler à terre » TdF jos ‘avouluda’

agoludar (s') : s'alimenar ; se voludar / s'alacar ; se viutar (L. 385).

Li agrada fòrça de s'agoludar.

agoludat, -ada : t. a. de s'agoludar.

agoludir (v. tr.) : agolardir (far venir lemfre)

agoludir (s') : s'agolardir (venir lemfre)

« agoluvar (s') » : v. s'agoludar.