|
|
|
|
|
|
agiografic, -a : relatiu, -iva a una agiografia. agiologia : ensemble dels obratges agiografics. agionim : nom de sant balhat a una persona. agionomastic, -a : relatiu, -iva a l'agionomastica. agionomastica : branca de l'onomastica qu'estúdia los agiotoponims. agiotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « agioteur, usurier » TdF agiotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, agioter, usurer » TdF (v. àgio) agiotatge nm : « agiotage » TdF ‘agioutage’, benefici abusiu sus l'escambi de l'argent. agiotoponim : toponim bastit amb un nom de sant. agipit, -ida : acodat, -ada / acodit, -ida (pasta, pan...) Una torta agipida (mal levada) agiponar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, habiller, accoutrer » TdF ‘ajipouna’ agiponar (s’) v pron : « se mettre un habit sur le corps » TdF jos ‘ajipouna’ « agir » 1 v : facilitar v. aisir. agir 2 (v. intr.) : obrar ; far quicòm. agissença nf, cf Ubaud Dicort : « manière d’agir » TdF agissent, -a : que fa quicòm ; que trabalha promptament agitacion (R. II, 22) : accion o resulta d'agitar o de s'agitar. agitaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui agite, agitateur » TdF agitar : brandir ; bolegar / remenar. agitat, -ada : t. a. çaisús. agitatiu, -iva adj (R. II, 22) (abs. Dicort) : que remena, que bolega. Aviá de movements agitatius. agitator, -tritz n : « agitateur, -trice » (Fettuciari). (v. agitaire) agitofasia : rapiditat excessiva del parlar, amb omission patologica d'unas sillabas o d'unas paraulas. agitografia : rapiditat granda per escriure, amb omission patologica de sillabas o de paraulas. agla nf : mena d'aucelàs de rapina. « acla » en lenga parlada. (v. TdF jos ‘aiglo’) agla barbuda / agla de mar nf, cf Ubaud Dicort : « aigle de mer, poisson » (v. TdF jos ‘aiglo’) agla blanca nf, cf Ubaud Dicort : « jean-le-blanc » TdF jos ‘aiglo’ agla reiala nf, cf Ubaud Dicort : « aigle royal » TdF jos ‘aiglo’ agla-àrpia nf, cf Ubaud Dicort : « griffon barbu » TdF jos ‘aiglo’ aglabir (s') : s'arredre (ne poder pas pus / ne poder pas mai) aglabit, -ida : abenat, -ada / arredut, -uda. Soi complètament aglabit. agladir (s') : se desglesir ; se fendre ; se desjuntar ; se fendilhar. agladit, -ida : desglesit, -ida ; fendut, -uda ; fendilhat, -ada. Aglaè [ ~ Glaè] : prenom fem. aglajaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui écrase » TdF aglajar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écraser, affaisser, tasser les gerbes » TdF aglan / agland : frucha del garric ; torilhon que fa téner lo fusòl d'un carri. aglan / agland de mar nm : mena d'esquinada (mena de crustacèu) aglan / agland de tèrra nm, cf Ubaud Dicort : « gland de terre, grosse tubéreuse, plante » (v. TdF ‘aglan-de-terro’) aglanada nf, cf Ubaud Dicort : « glandée, récolte de glands » TdF aglanaire / aglandaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cueille ou ramasse des glands » TdF jos ‘aglanaire’ aglanar / aglandar (v. tr.) : amassar d'aglans ; balhar d'aglans als pòrcs ; manjar d'aglans. Ara, s'aglana pas gaire mai. Mas los pòrcs aglandan totjorn. agland e derivats : v. aglan e derivats. aglandau, -ala adj, cf Ubaud Dicort : « dont le fruit est en forme de gland » TdF Olivièr aglandau, variété d’olivier. (v. TdF) aglanièr / aglandièr : garric que balha d'aglans. aglanièira / aglandièira : un bòsc d'aglandièrs. « aglantina » : v. aiglentina. agla-pupitre nf, cf Ubaud Dicort : « pupitre représentant deux aigles aux ailes déployées » TdF jos ‘aiglo’ aglàs : voltor. « aclàs » en lenga parlada. aglasir v, cf Ubaud Dicort : v tr, « plagier » (Brun Glossari Oc-Fr). aglasit, -ida adj : « en lambeaux, fendu » (Brun Glossari Oc-Fr) aglassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand aigle, aigle cruel, aigle effrayant ; vautour » TdF jos ‘eiglas’ aglatir (v. tr.) : far paur al bestial a dich de cridar o de japar. aglatit, -ida : empaurugat, -ada ; enjaurat, -ada. Aglatits, totes s'enfugiguèron. «aglebir (s') » : fr. occitanizat, v. aglevir (s’) aglenar (s') : s'amatar ; s'amagar ; s'acoconar; s'arremicolar. aglenat, -ada : t. a. çaisús. agleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit aigle ; petite monnaie qui portait un aigle » (v. TdF ‘eigleto’) aglevir (s') : se mudar en gleva (v. gleva jos glèu) / s'agerbassir. Tota la bòria s'es aglevida. aglevit, -ida : cobèrt de gleva (airal, camp, tèrra...) aglif, -a adj, cf Ubaud Dicort : « aglyphe » (v. Rapin)
|
|
aglijat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fatigué, usé, exténué, rendu malade » (Brun Glossari Oc-Fr) aglomeracion : accion d'aglomerar o de s'aglomerar ; ensemble de causas aglomeradas ; ensemble d'abitacions que forman un vilatge o una vila. Una aglomeracion de ròcs al pè de la montanha. Aglomeracion de la sabla amb lo ciment. Aglomeracion de populacions. aglomerador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : que servís per aglomerar. Una substància aglomerairitz. aglomerar (v. tr.) : reünir en massa compacta d'elements divèrses ; acomolar (R. II, 450) aglomerar (s') : s'acomolar en massa compacta. v. tanben s'agrumar / s'agrumelar. aglomerat : massa compacta naturala de substàncias mineralas divèrsas ; grop de doas vocalas o de doas consonantas successivas ; assemblatge eteroclit. aglon nm, cf Ubaud Dicort : « aiglon, petit aigle » (v. TdF ‘eigloun’) aglona nf, cf Ubaud Dicort : « aiglon femelle, jeune aigle » TdF ‘eiglouno’ aglonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’aiglon, aquilin » TdF ‘eiglounen’ aglòs, -òssa : sens lenga. aglossia : abséncia congenitala de lenga ; incapacitat d'articular de paraulas. aglotonir (v. tr.) : agoludir / agolardir / far venir lemfre. aglotonir (s') : s'agoludir / s'agolardir / venir lemfre. S'aglotonís a proporcion que ven vièlh. aglotonit, -ida : agoludit, -ida. aglutinable, -bla : que pòt èsser aglutinat, -ada. aglutinacion : accion o resulta d'aglutinar o de s'aglutinar ; fenomèn linguïstic de juxtaposicion al radical d'afixes distincts ; formacion d'un mot per la reunion de dos mots o mai, primitivament distincts ; aglomeracion immunitària de cellulas estrangièiras de mercé d'aglutininas. Aglutinacion de a- : acanal, acrin, agram, amora (v. diccionari d'Alibèrt, p. 21) Aglutinacion francimandejaira de defugir : « Lo lendeman » Aglutinacion de mots o de frasas. aglutinador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : de natura a aglutinar. Poder aglutinador. Substància aglutinairitz. aglutinament nm, cf Ubaud Dicort : « agglutination ». (Sèrras-Ess.) aglutinant, -a adj : proprietat de substàncias qu'amòdan l'aglutinacion de bacterias ; natura d'unas lengas que fonccionan per addicion d'afixes a las racinas. Lo turc, lo finés... son de lengas aglutinantas. aglutinar (v. tr.) : mudar en massa compacta ; empegar bravament quicòm a quicòm mai ; formar de mots o de frasas per aglutinacion L'umiditat aglutina la farina. aglutinar (s') : s'empegar ; se mudar en massa compacta. Tot un fum de moscas se son aglutinadas sul mèl. aglutinatiu, -iva (abs. Dicort) : format, -ada per aglutinacion. aglutinina nf : anticòrs del plasmà sanguin. aglutinogèn (subs. m.) : antigèn que correspond a una aglutinina. agnacion nf, cf Ubaud Dicort : « t. sc., agnation » TdF agnat nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, agnat » TdF Agnès : prenom. agnosia : anomalia de la percepcion. Agnosia tactila, visuala, auditiva. agnostic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'agnosticisme ; persona qu'es adèpta de l'agnosticisme. agnosticisme : doctrina que declara impossible de conéisser l'existéncia de Dieu. agnus castus nm (lat.) : pebrièr salvatge (Vitex agnus castus) Agnus Dei nm (lat.) : pregària de la messa, abans la comunion. agnus-dei nm, cf Ubaud Dicort : « agnus, petite image de piété » TdF agobilhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « mitraille, ferraille, quincaillerie de colporteur ; trousseau, hardes » TdF ‘agoubiho’ -AGÒG : fòrma sufixada del grèc agògòs (conductor) v. demagòg. -AGOGIA -AGOGIC : formas sufixadas del grèc agògè (accion de conduire) v. demagogia - demagogic. agolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, avaler » (L. 11) agolardir (v. tr.) : far venir lemfre, -a. agolardir (s') : venir lemfre, -a ; venir golamard, -a. Cresi que s'agolardís cada jorn. agolardit, -ida : vengut lemfre, venguda lemfra. (v. agalavardit) agolopaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui enveloppe » TdF’ agolopar (v. tr.) : envolopar. agolopar (s') : s'envolopar. agolopat, -ada : envolopat, -ada. agolopatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’envelopper » TdF ‘agouloupage’ agoludar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouler à terre » TdF jos ‘avouluda’ agoludar (s') : s'alimenar ; se voludar / s'alacar ; se viutar (L. 385). Li agrada fòrça de s'agoludar. agoludat, -ada : t. a. de s'agoludar. agoludir (v. tr.) : agolardir (far venir lemfre) agoludir (s') : s'agolardir (venir lemfre) « agoluvar (s') » : v. s'agoludar. |
|
|
|
|
|
|