agavon nm  (v. Ubaud Dicort e TdF)/ agavós (abs Dicort) (plt.) : tanca buòu (Ononis repens) (Ononis natrix) ; (O. spinosa) ; (O. arvensis) (v. agalós)

agazonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gazonner » (Sèrras-Ess.)

Agde ('atte) : vila d'Erau (Occitània)

Lo Grau d'Agde.

Lo Cap d'Agde.

age nm, cf Ubaud Dicort : « grain de raisin, v. grum ; fruit de l’airelle ou myrtille, v. aire 2 » (v. TdF age 2’)

agelosit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « enjalousé, jaloux » (L. 11)

Agen : nom de vilas occitanas (Agen de Roergue ; Agen d'Òlt)

agençaire, -aira : persona qu'agença.

agençament : accion o resulta d'agençar.

agençar (v. tr.) (R. III, 463) : arrengar ; dispausar ; organizar.

Totes los membres de l'ostal son plan agençats.

agençar (s') : s'arrengar ; se dispausar ; s'organizar.

agéncia : entrepresa o delegacion comerciala.

Una agéncia matrimoniala.

agenda (f.) (del lat. agenda) : quasernet que i se nòta çò de far per cada jorn de la setmana, del mes...

agendrar (s') : se maridar per anar viure a cò del bèlpaire.

S'agendrèt a cò dels Fontanilhas.

agenés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva d' Agen ; sortit, -ida d'Agen.

agenesia : abséncia totala d'una estructura o d'un organ.

Agenesia pulmonara.

Agenesia renala.

agengir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se blottir, v. s’agrumelar » (v. TdF)

agenòl, -a (abs. Dicort e TdF) (adj. e subs.) : sortit, -ida d'Agen. (v. agenés)

agenolhada : accion de se metre de genolhs.

agenolhador : prègadieu v. p. 20, 3°, b.

agenolhament : accion o resulta de s'agenolhar.

agenolhar (v. tr.) : metre de genolhs.

agenolhar (s') : se metre de genolhs.

agenolhons (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à genoux, à deux genoux » TdF ageinouioun’

agent : principi actiu ; mandatari ; representant.

agerbassir (s’) / agerbir (s’) (v. agerbir (s’)) / agermir (s') (v. agermir (s’)) v pron : « ne pas croître, ne pas lever » TdF agerbassi (s’) ; se virar en pelenc o en pelena (v. Alibert) ; s'aglevir ; s'engamassir.

Lo codèrc s'es agerbassit (aglevit)

agerbassit,- ida adj : « rabougri comme le gazon » TdF ; aglevit, -ada ; engamassit, -ida.

Enfant agerbassit, enfant rachitique. (v. TdF)

Pan agerbassit, pain mal levé. (v. TdF)

Los arbres son agerbassits (entestesits)

agerbir v, cf Ubaud Dicort, cf Ubaud Dicort : « v tr, gazonner » TdF

agerbir (s’) v pron : « se gazonner, se taller » TdF jos ‘agerbi’

agermir (s') v pron : « devenir herbeux, se couvrir de gazon » TdF

« agermanament » e derivats (cat.) : v. embessonatge.

Agesilau : prenom masculin.

agetar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se déjeter » TdF ajita (s’)’

aggiornamento nm (it.) : adaptacion de la tradicion de la Glèisa catolica a l'evolucion del mond actual.

agibassir (v. tr.) : far de bòças.

agibassir (s') : venir boçut.

S'agibassiguèt, que se desmarguèt una espatla.

agibassit, -ida : boçut, -uda ; vengut boçut, venguda boçuda.

agibir (v. tr.) : embotir ; rafir. (v. TdF)

agibir (s') v pron (v. TdF jos ‘agibi’) : secar sus l'arbre « se sécher sur l’arbre » [v. Ubaud Dicort 144] ; se rafir (frucha)

agibit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ridé, séché sur l’arbre, en parlant de fruits » TdF

Rasim agibit, raisin desséché

agibit 2 nm : grun sec de rasim. v. atzebib, « variété de raisin blanc, à gros grains, à peau épaisse, et que l’on fait sécher » (v. TdF jos ‘agibis’).

agidença nf, cf Ubaud Dicort : « agilité, prestesse » TdF jos ‘agilesso’

agil, -a : que se mòu aisidament, qu'a de movements rapids.

agilament : d'un biais agil.

agilitat nf (R. II, 22) : qualitat de q.q. d'agil.

agimbaire nm, -aira : petaçaire, -a de pairòls.

Autres còps l'agimbaire passava d'ostal en ostal.

agimbar (v. tr.) : petaçar / reparar / arrengar de pairòls.

agimbat, -ada : petaçat, -ada ; arrengat, -ada.

agiment : resulta d'agir, de far quicòm.

« aginar » e derivats : v. aisinar.

« aginolhar » : v. agenolhar.

àgio nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « agio » (v. Laus) ; « usure » TdF agiot’

agiograf, -a adj e n : relatiu, -iva a de causas santas ; escrivan, -a d'agiografias.

agiografia : libre a propaus de causas santas ; vida de sant ; biografia plan tròp lausenjairitz (v. R. VI, 339 ‘lauzenjar’).

 

 

aganiment : accion o resulta d'aganir o de s'aganir.

aganir (v. tr.) : arredre / abenar / adelir.

Aganís de talent e de lassièira.

aganir (s') : s'arredre ; s'abenar ; s'adelir.

aganit, -ida : adelit, -ida ; abenat, ada ; arredut, -uda ; enculit, -ida (froment, civada...)

De froment plan aganit (enculit)

« agansar » : v. agantar.

aganta nf, cf Ubaud Dicort : « attrape » TdF

agantable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « saisissable » TdF

agantacolhon nm, cf Ubaud Dicort : « attrape-couillon » (Rapin)

agantaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui prend, saisit, attrape ; voleur, euse » TdF

agantamosca nm, cf Ubaud Dicort : « silène attrape-mouches, plante » TdF

agantar (v. tr.) : emponhar ; aténher / aténger ; encaissar (s.f.)

agantar (s') : se batre / se cramponar ; s'estacar / se soudar.

agapa nf, cf Ubaud Dicort : « agape, repas des premiers chrétiens » TdF

agapir (v. tr.) : pegar ; envescar ; empegar / empastissar ; passir ; atassar ; sasir.

agapit, -ida : t. a. çaisús.

Una tèrra agapida (atassada)

« agar » : v. agast.

agar-agar nm (med.) : mucilage produch per d'unas algas, bravament utilizat en microbiologia.

agarachar (v. tr.) : desbosigar ; laissar en bosiga un an.

agarachat, -ada : desbosigat, -ada ; laissat, -ada en bosiga.

« agaraitar » : v. agarachar.

agarar (v. tr.) : agachar ; garar ; gandir.

agarar (s') : se garar ; se mesfisar.

Òm s'agara pas jamai pro.

agarat, -ada : t. a. çaisús.

agarbar (v. tr.) : metre en garbas ; acaparar.

agarbat, -ada : mes, -a en garbas ; acaparat, -ada.

agarçonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, traiter comme un valet » (L. 10)

agaric : escaravila (campairòl en forma d'enfonilh) ; tot un fum d'autres campairòls : (Agaricus infundibuliformis) (Agaricus abruptibulbus) ; (A. Albertii) ; (A. arvensis) ; (A. bitorquis) ; (A. langei) ; (A. campestris) ;(A. bovinus) ; (A. haemorrhoidarius) ; (A. macrosporus) ; (A. citrinus) ; (A. silvicola) ; (A. silvaticus) ; (A. pantherinus) (A. muscarius) (A. procerus) ; (A. ovoïdes albus) (A. xanthodermus) ; (A. villosus) ; (Amanita muscaria) (Marasmius oreades).

agarlandir (s') : s'agandonir. v. agandonir.

agarrejar (v. tr.) : agaçar ; excitar (R. II, 398) ; provocar (R. V, 577).

agarrejar (s’) v pron : « s’agacer, se faire une petite guerre » TdF. (v. agarrir (s’))

agarrejat, -ada : t. a. çaisús.

agarrida (subs. f.) : ataca / emponhada ; « provocation, agacerie » (v. TdF suppl).

agarriment : accion d'atacar.

agarrir (v. tr.) : acometre ; atacar ; secutar. (v. TdF)

Quita pas d'agarrir los autres.

agarrir (s’) / agarrejar (s') (v. agarrejar (s’)) : se carpinhar.

agarrit, -ida / agarrejat, -ada : carpinhat, -ada.

agarrús : garrús.

agarrussiment nm : abogriment (Alibert) ; abastardiment ; « action de s’ébourrifer » TdF.

agarrussir (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : abastardir / engamassir ; eriçar... t. a. çaijós :

agarrussir (s') v pron , cf Ubaud Dicort : s'abastardir ; s'engamassir ; s'entestesir ; s'eriçar ; s'espelofir ; s'embaurar.

agarrussit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « semblable au houx, rabougri, ie, épineux, euse, ébouriffé, ée » TdF jos ‘agarussi (s’)’

Un arbre tot agarrussit.

Un mainatge agarrussit.

agast nm (mena d'arbre) : argelabre. (Acer monspesselanum)

agastís nm, cf Ubaud Dicort : « dégât, dommage causé par le bétail » TdF

agata nf : mena de brilhant « agate, pierre précieuse » TdFagato 1’ ; (bilha) (Ubaud Dicort).

Agata : prenom.

agatenc [~ dagdenc, cf Ubaud Dicort], -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Agde ; sortit, -ida d'Agde.

Un Agatenc.

agatir (v. tr.) : agoludir / alifrar / agolardir.

agatir (s') : s'agolardir ; s'alifrar ; s'agoludir.

D'ont mai vielhís, d'ont mai s'agatís.

agatit, -ida : agolardit, -ida ; alifrat, -ada ; agoludit, -ida.

Agaton, Agatona n pr f, cf Ubaud Dicort : < Agata.

« agaus » nm : v. avaus nm.

agautar / engautar (v. engautar) (v. tr.) : espatlar un fusil per afustar.

agave nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) agave » (Per Noste)

agavelaire, -aira : persona qu'agavèla. (v. gavelaire)

agavelar (v. tr.) : far de gavèlas ; « jeter par terre », espandir (v. Alibert).

Agavelava d'eisserments.

agavelar (s') v pron : s'alinhar jos la dalha (v. Alibert) o darrièr la dalhaira.

agavelat, -ada : en gavèlas.