|
|
|
|
|
|
agavon nm (v. Ubaud Dicort e TdF)/ agavós (abs Dicort) (plt.) : tanca buòu (Ononis repens) (Ononis natrix) ; (O. spinosa) ; (O. arvensis) (v. agalós) agazonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gazonner » (Sèrras-Ess.) Agde ('atte) : vila d'Erau (Occitània) Lo Grau d'Agde. Lo Cap d'Agde. age nm, cf Ubaud Dicort : « grain de raisin, v. grum ; fruit de l’airelle ou myrtille, v. aire 2 » (v. TdF ‘age 2’) agelosit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « enjalousé, jaloux » (L. 11) Agen : nom de vilas occitanas (Agen de Roergue ; Agen d'Òlt) agençaire, -aira : persona qu'agença. agençament : accion o resulta d'agençar. agençar (v. tr.) (R. III, 463) : arrengar ; dispausar ; organizar. Totes los membres de l'ostal son plan agençats. agençar (s') : s'arrengar ; se dispausar ; s'organizar. agéncia : entrepresa o delegacion comerciala. Una agéncia matrimoniala. agenda (f.) (del lat. agenda) : quasernet que i se nòta çò de far per cada jorn de la setmana, del mes... agendrar (s') : se maridar per anar viure a cò del bèlpaire. S'agendrèt a cò dels Fontanilhas. agenés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva d' Agen ; sortit, -ida d'Agen. agenesia : abséncia totala d'una estructura o d'un organ. Agenesia pulmonara. Agenesia renala. agengir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se blottir, v. s’agrumelar » (v. TdF) agenòl, -a (abs. Dicort e TdF) (adj. e subs.) : sortit, -ida d'Agen. (v. agenés) agenolhada : accion de se metre de genolhs. agenolhador : prègadieu v. p. 20, 3°, b. agenolhament : accion o resulta de s'agenolhar. agenolhar (v. tr.) : metre de genolhs. agenolhar (s') : se metre de genolhs. agenolhons (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à genoux, à deux genoux » TdF ‘ageinouioun’ agent : principi actiu ; mandatari ; representant. agerbassir (s’) / agerbir (s’) (v. agerbir (s’)) / agermir (s') (v. agermir (s’)) v pron : « ne pas croître, ne pas lever » TdF ‘agerbassi (s’) ; se virar en pelenc o en pelena (v. Alibert) ; s'aglevir ; s'engamassir. Lo codèrc s'es agerbassit (aglevit) agerbassit,- ida adj : « rabougri comme le gazon » TdF ; aglevit, -ada ; engamassit, -ida. Enfant agerbassit, enfant rachitique. (v. TdF) Pan agerbassit, pain mal levé. (v. TdF) Los arbres son agerbassits (entestesits) agerbir v, cf Ubaud Dicort, cf Ubaud Dicort : « v tr, gazonner » TdF’ agerbir (s’) v pron : « se gazonner, se taller » TdF jos ‘agerbi’ agermir (s') v pron : « devenir herbeux, se couvrir de gazon » TdF « agermanament » e derivats (cat.) : v. embessonatge. Agesilau : prenom masculin. agetar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se déjeter » TdF ‘ajita (s’)’ aggiornamento nm (it.) : adaptacion de la tradicion de la Glèisa catolica a l'evolucion del mond actual. agibassir (v. tr.) : far de bòças. agibassir (s') : venir boçut. S'agibassiguèt, que se desmarguèt una espatla. agibassit, -ida : boçut, -uda ; vengut boçut, venguda boçuda. agibir (v. tr.) : embotir ; rafir. (v. TdF) agibir (s') v pron (v. TdF jos ‘agibi’) : secar sus l'arbre « se sécher sur l’arbre » [v. Ubaud Dicort 144] ; se rafir (frucha) agibit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ridé, séché sur l’arbre, en parlant de fruits » TdF Rasim agibit, raisin desséché agibit 2 nm : grun sec de rasim. v. atzebib, « variété de raisin blanc, à gros grains, à peau épaisse, et que l’on fait sécher » (v. TdF jos ‘agibis’). agidença nf, cf Ubaud Dicort : « agilité, prestesse » TdF jos ‘agilesso’ agil, -a : que se mòu aisidament, qu'a de movements rapids. agilament : d'un biais agil. agilitat nf (R. II, 22) : qualitat de q.q. d'agil. agimbaire nm, -aira : petaçaire, -a de pairòls. Autres còps l'agimbaire passava d'ostal en ostal. agimbar (v. tr.) : petaçar / reparar / arrengar de pairòls. agimbat, -ada : petaçat, -ada ; arrengat, -ada. agiment : resulta d'agir, de far quicòm. « aginar » e derivats : v. aisinar. « aginolhar » : v. agenolhar. àgio nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « agio » (v. Laus) ; « usure » TdF ‘agiot’ agiograf, -a adj e n : relatiu, -iva a de causas santas ; escrivan, -a d'agiografias. agiografia : libre a propaus de causas santas ; vida de sant ; biografia plan tròp lausenjairitz (v. R. VI, 339 ‘lauzenjar’). |
|
||
|
aganiment : accion o resulta d'aganir o de s'aganir. aganir (v. tr.) : arredre / abenar / adelir. Aganís de talent e de lassièira. aganir (s') : s'arredre ; s'abenar ; s'adelir. aganit, -ida : adelit, -ida ; abenat, ada ; arredut, -uda ; enculit, -ida (froment, civada...) De froment plan aganit (enculit) « agansar » : v. agantar. aganta nf, cf Ubaud Dicort : « attrape » TdF agantable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « saisissable » TdF agantacolhon nm, cf Ubaud Dicort : « attrape-couillon » (Rapin) agantaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui prend, saisit, attrape ; voleur, euse » TdF agantamosca nm, cf Ubaud Dicort : « silène attrape-mouches, plante » TdF agantar (v. tr.) : emponhar ; aténher / aténger ; encaissar (s.f.) agantar (s') : se batre / se cramponar ; s'estacar / se soudar. agapa nf, cf Ubaud Dicort : « agape, repas des premiers chrétiens » TdF agapir (v. tr.) : pegar ; envescar ; empegar / empastissar ; passir ; atassar ; sasir. agapit, -ida : t. a. çaisús. Una tèrra agapida (atassada) « agar » : v. agast. agar-agar nm (med.) : mucilage produch per d'unas algas, bravament utilizat en microbiologia. agarachar (v. tr.) : desbosigar ; laissar en bosiga un an. agarachat, -ada : desbosigat, -ada ; laissat, -ada en bosiga. « agaraitar » : v. agarachar. agarar (v. tr.) : agachar ; garar ; gandir. agarar (s') : se garar ; se mesfisar. Òm s'agara pas jamai pro. agarat, -ada : t. a. çaisús. agarbar (v. tr.) : metre en garbas ; acaparar. agarbat, -ada : mes, -a en garbas ; acaparat, -ada. agarçonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, traiter comme un valet » (L. 10) agaric : escaravila (campairòl en forma d'enfonilh) ; tot un fum d'autres campairòls : (Agaricus infundibuliformis) (Agaricus abruptibulbus) ; (A. Albertii) ; (A. arvensis) ; (A. bitorquis) ; (A. langei) ; (A. campestris) ;(A. bovinus) ; (A. haemorrhoidarius) ; (A. macrosporus) ; (A. citrinus) ; (A. silvicola) ; (A. silvaticus) ; (A. pantherinus) (A. muscarius) (A. procerus) ; (A. ovoïdes albus) (A. xanthodermus) ; (A. villosus) ; (Amanita muscaria) (Marasmius oreades). agarlandir (s') : s'agandonir. v. agandonir. agarrejar (v. tr.) : agaçar ; excitar (R. II, 398) ; provocar (R. V, 577). agarrejar (s’) v pron : « s’agacer, se faire une petite guerre » TdF. (v. agarrir (s’)) agarrejat, -ada : t. a. çaisús. agarrida (subs. f.) : ataca / emponhada ; « provocation, agacerie » (v. TdF suppl). agarriment : accion d'atacar. agarrir (v. tr.) : acometre ; atacar ; secutar. (v. TdF) Quita pas d'agarrir los autres. agarrir (s’) / agarrejar (s') (v. agarrejar (s’)) : se carpinhar. agarrit, -ida / agarrejat, -ada : carpinhat, -ada. agarrús : garrús. agarrussiment nm : abogriment (Alibert) ; abastardiment ; « action de s’ébourrifer » TdF. agarrussir (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : abastardir / engamassir ; eriçar... t. a. çaijós : agarrussir (s') v pron , cf Ubaud Dicort : s'abastardir ; s'engamassir ; s'entestesir ; s'eriçar ; s'espelofir ; s'embaurar. agarrussit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « semblable au houx, rabougri, ie, épineux, euse, ébouriffé, ée » TdF jos ‘agarussi (s’)’ Un arbre tot agarrussit. Un mainatge agarrussit. agast nm (mena d'arbre) : argelabre. (Acer monspesselanum) agastís nm, cf Ubaud Dicort : « dégât, dommage causé par le bétail » TdF agata nf : mena de brilhant « agate, pierre précieuse » TdF ‘agato 1’ ; (bilha) (Ubaud Dicort). Agata : prenom. agatenc [~ dagdenc, cf Ubaud Dicort], -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Agde ; sortit, -ida d'Agde. Un Agatenc. agatir (v. tr.) : agoludir / alifrar / agolardir. agatir (s') : s'agolardir ; s'alifrar ; s'agoludir. D'ont mai vielhís, d'ont mai s'agatís. agatit, -ida : agolardit, -ida ; alifrat, -ada ; agoludit, -ida. Agaton, Agatona n pr f, cf Ubaud Dicort : < Agata. « agaus » nm : v. avaus nm. agautar / engautar (v. engautar) (v. tr.) : espatlar un fusil per afustar. agave nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) agave » (Per Noste) agavelaire, -aira : persona qu'agavèla. (v. gavelaire) agavelar (v. tr.) : far de gavèlas ; « jeter par terre », espandir (v. Alibert). Agavelava d'eisserments. agavelar (s') v pron : s'alinhar jos la dalha (v. Alibert) o darrièr la dalhaira. agavelat, -ada : en gavèlas.
|
|
|
|
|
|
|
|
|