aftós, -osa : caracterizat per la preséncia d'aftas.

Estomatita aftosa.

Febre aftosa.

aftòsi (f.) : erupcion d'aftas.

« afublar » (v. tr.) (L. 10) : labializacion de i en U. v. afiblar.

« afublar » (s') : s'afiblar.

afulhièr nm : libre de sòlfa (R.V, 254 - L. 350) (cant plan) « ... dans l’Aude » TdFafulhè »

afumal [afumalh] nm : fumador (mena de conflet per enfumar las abelhas)

afumar (v. tr.) : afumatar ; enfumar ; negar dins lo fum.

afumar (s') : s'afumatar ; s'enfumar ; se negar dins lo fum.

afumat, -ada : afumatat, -ada ; enfumat, -ada.

afumatar (v. tr.) : doblet d'afumar.

afumatar (s') : doblet de s’afumar.

afuscador nm : v. afiscador 2.

« afuscar » (afuscar v) : v. enfuscar.

afusolar [afuselar cf Ubaud. Dicort p. 144] (v. tr.) : aprimar / far venir linge ; far venir desgordit.

afusolat [afuselat (v. çai sus)], -ada : aciut, -a ; desgordit,-da.

afust (m.) : espèra (f.)

Se metre a l'afust.

afustador nm, cf Ubaud Dicort : « point de mire » (Brun Glossari Oc-Fr)

afustament : accion d'afustar.

afustar (v. tr.) : agusar ; afilar ; aponchar ; visar ; agautar / engautar ; anar a l'espèra.

Espatlèt lo fusil, afustèt e tirèt.

afustatge nm : « affûtage, ensemble des outils nécessaires à un menuisier » TdF ; agusament ; amolatge ; « pointage (d’une arme à feu) (Laus).

« aga » 1 nf : v. aiga.

aga 2 nf : (partida d’una ret) , cf Ubaud Dicort

aga ! 3 (abs. Dicort) : interj. de l.p. per « Agacha que / mesfisa te que ! » (v. TdF jos ‘aga’)

Aga que tu... ! : Agacha que tu...!

agaça : mena d'aucèl (Pica pica)

agaça batalhièira nf, cf Ubaud Dicort : « pie-grièche » TdF agasso-bataiero’

agaça de mar nf, cf Ubaud Dicort : « huîtrier, oiseau » TdF agasso-de-mar’

agaça marina nf, cf Ubaud Dicort : « rollier d’Europe » TdF agasso-marino’

agaçada nf : lo crit de l'agaça, « provocation » TdF agassado’.

Las agaçadas son desagradivas.

agaçament : accion o resulta d'agaçar o d'èsser agaçat.

agaçant, -a : qu'agaça, que fatiga, qu'irrita.

agaçar (v. tr.) [e v intr (v. TdF agassa’)]  : agacejar (butar una agaçada) ; tesicar / carcanhar / irritar / enervar ; asimar (amodar una sensacion desagradiva)

Lo bruch dels avions agaça los vesins de l'aeropòrt.

Lo chac-a-chac-a-chac de las agaças m'agaça.

Lo citron pòt agaçar las dents d'unas personas.

agaçar (s') : s'irritar.

T'agaças per un pas res !

agaçariá : accion o resulta d'agaçar o d'èsser agaçat.

agaçat / agaçon : l'aucelon de l'agaça.

Quand èrem dròlles, los agaçats los nos manjàvem.

agacejar (v. tr. e intr.) : butar una agaçada ; carpinar / carpinhar / carpinhejar ; entaïnar.

agach 1 nm (abs. TdF e Alibert) / agachada (v. agachada) / agaitada (v. agaitada) : còp d'uèlh ; « regard fixe » (Brun Glossari Oc-Fr  agach).

agach 2 nm (v. TdF jos ‘aga’) / agachador nm / agacha nf / agaita [veire agacha]: airal per agachar, per se metre a l'espèra ; embuscada.

Aviam quilhat un agachador per caçar a l'espèra.

agachada nf, cf Ubaud Dicort : « coup d’oeil, regard, v. espinchada » (v. TdF)

agachadoira nf : « plat pour les yeux, v. regardèla » TdF suppl

agachadoiras (d'-) (v. Ubaud Dicort) : de regardèla (de vent) (s. f.)

Disnar amb un plat d’agachadoiras, dîner en regardant manger les autres. (v. Vayssier ‘ogochodouyros’)

agachador nm : v. agach 2.

agachar / agaitar [veire agachar] (v. tr.) : aver los uèlhs virats cap a q.q. o a quicòm ; far guinèla ; espiar.

agachòla nf : cabana de caçaire a l'espèra (v. TdFagacholo’) ; portanèl [v. agachon].

agachon nm : testimòni de bòla ; agachador ; portanèl (v. TdFagachoun 1) ; « œilleton » (Lexic M. Roqueta) .

Los agachons los desrabava per mudar la bòla.

agachon (d’-) loc adv : « Anar d’agachon, marcher en épiant. Tenir d’agachon, épier. (v. TdF agachoun 3’)

agachonar (v. tr.) : metre un testimòni a una bòla.

Totas las bòlas devon èsser agachonadas.

agacièr : nis d'agaça.

Los agacièrs son quilhats sus las brancas pus nautas.

agacin / agacic [veire agacin, cf Ubaud Dicort] nm : duralh sus un artelh (mena de bocinhòla)

Ai un artelh que me dòl a causa d'un agacin.

agaçon : agaçat (aucelon de l'agaça)

agadés, -a / agatenc, -a (adj. e subs.) : persona d'Agde. (v. agatenc)

Agadés n pr m : (país d’Agde), cf Ubaud Dicort.

agadèus nm : argelat / artalàs. (Genista scorpius)

Los agadèusses son brutalasses. (v. jos plural 1)

 

 

agadeussièira : un airal cobèrt d'agadèusses.

agafada nf / agafal nm : accion o resulta d'agafar o de s'agafar, « accroc, v. gafada ; algarade, reproche immérité, sortie violente » (v. TdF jos ‘agafado’).

agafador, -airitz (los 2, abs. Dicort) / agafaire, -aira (v. çai jos)  : persona qu'agafa ; can o canha qu'agafa.

Una canha agafairitz.

agafaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « celui, celle qui accroche, attrape ou happe » TdF

agafal nm, cf Ubaud Dicort : v. agafada.

agafar (v. tr.) : gafar ; acrocar ; sasir ; trapar ; atacar.

agafar (s') : se gafar ; s'acrocar ; se sasir ; se trapar.

agafaròt [veire gafaròt cf Ubaud Dicort] / agafon nm : frucha del lampordièr (Lappa major)

agafatal (abs. Dicort) : brava agafada. (v. agafal)

agafet nm, cf Ubaud Dicort : « pin’s » (Brun Glossari Oc-Fr)

agafetat nf : ardor ; zèl (L. 387). (v. TdF suppl)

agafon nf : agafaròt.

agafonièr nm, cf Ubaud Dicort : « bardane » (Carrasco)

agairador nm, cf Ubaud Dicort : v. asagador 1. (v. TdF suppl)

agairar (v. tr.) : assalir / assalhir ; agarrir ; insolentar ; cercar bregas ; desrocar ; agachar ; espiar.

agairatge nm, cf Ubaud Dicort : « agression, violence, guerre » (Brun Glossari Oc-Fr)

agairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit pré croulier, en Languedoc » TdF suppl

« agaitar » : v. agachar.

agaitada [veire agachada, cf Ubaud Dicort] nf : còp d'uèlh

agalactia : abséncia de secrecion lactada après jasilhas.

agalancina nf, cf Ubaud Dicort : « églantine » (Brun Glossari Oc-Fr)

agalar (s') : acotir un can en bramant (vaca) (v. TdF suppl)

La vaca s'agalèt e lo can fugiguèt.

« agalaupar » (agalaupar v) : v. agalopar (abs. Dicort).

agalavardiment : accion de venir golamard, -a.

agalavardir (v. tr.) : far venir golamard, -a ; agolardir.

agalavardit, -ida / agolardit, -ida : vengut golamard, -a.

Agalavardida, aquela cabra no'n fasiá véser !

agalaxia (abs. Dicort) : agalactia. v. pus naut.

agalença nf, cf Ubaud Dicort : « églantine » (TdF agoulènço’[v. çai jos]).

agalencièr / galentièr nm : boisson que dona la ròsa canina. (Jasminum grandiflorum), « églantier » TdF jos ‘agoulencié’

agalhada : alada ; joanada (flambada)

Faguèrem una agalhada, qu'èrem afrejolits.

agalhar (v. tr.) : adornar ; apolidir.

agalhardiment : accion o resulta d'agalhardir o de s'agalhardir.

agalhardir (v. tr.) : regaudir / regaudinar / alegrar / esgaiar.

Un pauc de vin agalhardís lo còr de l'òme.

agalhardir (s') : venir galhard.

agalhat, -ada : adornar, -ada ; apolidit, -ida.

agalís [veire galís nm cf Ubaud Dicort] nm : renga de ceps de vinha qu'es de galís.

agalissar (s') : se bidorsar ; se penjar (se metre de galís)

agalissat, -ada : de galís.

agalon nm, cf Ubaud Dicort (v. Alibert agalons) : v. agalós.

agalopar (abs. Dicort) (v. tr.) : assobtar / corsar / acotir / persègre.

agalós [veire agalon cf Ubaud Dicort] / agavon / agavós (abs   Dicort) nm (plt.) : tanca buòu / escana vaca (Ononis repens); verd boisset (Ruscus aculaeus) ; èrba peganta (Galium aparine)

agam, -a : que se pòt reproduire sens fecondacion.

agambat, -ada : tirat, -ada d'afar / gandit, -ida.

Nos vesi pas encara agambats.

agami : mena d'aucèl d'America del sud (Psophia crepitans)

agamia : reproduccion asexuada ; abséncia d'organs sexuals.

agammaglobulinemia : manca parciala o totala de gammaglobulinas.

agamotir (v. tr.) : afaissar ; recauquilhar.

agamotir (s') : s'agrovar ; s'arrucar ; s'aclatar ; s'acoconar.

agamotit, -ida : t. a. del vèrb agamotir.

aganàs nm, cf Ubaud Dicort : « marécage » TdF suppl

aganchar (v. tr.) : agantar ; acrocar ; recebre ; ganhar.

aganchat, -ada : t.a. çaisús.

agandiment : accion o resulta d'agandir o de s'agandir.

agandir (v. tr. e intr.) : aténger ; arribar ; menar a.

agandir (s') : s'encaminar ; fugir ; se garar ; s'esquivar.

E de s'agandir leu fach !

agandit, -ida : t.a. çaisús.

agandonir (v. tr.) : agorrinir / engorrinar ; acoquinar ; aperesir.

agandonir (s') : s'agorrinir ; s'acoquinar.

S'agandoniguèt amb la racalha de la vila.

agandonit, -ida : agorrinit, -ida ; aperesit, -ida.

aganèl (plt.) : sauta volam / cosconilha (Chondrilla juncea)