|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
aftós, -osa : caracterizat per la preséncia d'aftas. Estomatita aftosa. Febre aftosa. aftòsi (f.) : erupcion d'aftas. « afublar » (v. tr.) (L. 10) : labializacion de i en U. v. afiblar. « afublar » (s') : s'afiblar. afulhièr nm : libre de sòlfa (R.V, 254 - L. 350) (cant plan) « ... dans l’Aude » TdF ‘afulhè » afumal [afumalh] nm : fumador (mena de conflet per enfumar las abelhas) afumar (v. tr.) : afumatar ; enfumar ; negar dins lo fum. afumar (s') : s'afumatar ; s'enfumar ; se negar dins lo fum. afumat, -ada : afumatat, -ada ; enfumat, -ada. afumatar (v. tr.) : doblet d'afumar. afumatar (s') : doblet de s’afumar. afuscador nm : v. afiscador 2. « afuscar » (afuscar v) : v. enfuscar. afusolar [afuselar cf Ubaud. Dicort p. 144] (v. tr.) : aprimar / far venir linge ; far venir desgordit. afusolat [afuselat (v. çai sus)], -ada : aciut, -a ; desgordit,-da. afust (m.) : espèra (f.) Se metre a l'afust. afustador nm, cf Ubaud Dicort : « point de mire » (Brun Glossari Oc-Fr) afustament : accion d'afustar. afustar (v. tr.) : agusar ; afilar ; aponchar ; visar ; agautar / engautar ; anar a l'espèra. Espatlèt lo fusil, afustèt e tirèt. afustatge nm : « affûtage, ensemble des outils nécessaires à un menuisier » TdF ; agusament ; amolatge ; « pointage (d’une arme à feu) (Laus). « aga » 1 nf : v. aiga. aga 2 nf : (partida d’una ret) , cf Ubaud Dicort aga ! 3 (abs. Dicort) : interj. de l.p. per « Agacha que / mesfisa te que ! » (v. TdF jos ‘aga’) Aga que tu... ! : Agacha que tu...! agaça : mena d'aucèl (Pica pica) agaça batalhièira nf, cf Ubaud Dicort : « pie-grièche » TdF ‘agasso-bataiero’ agaça de mar nf, cf Ubaud Dicort : « huîtrier, oiseau » TdF ‘agasso-de-mar’ agaça marina nf, cf Ubaud Dicort : « rollier d’Europe » TdF ‘agasso-marino’ agaçada nf : lo crit de l'agaça, « provocation » TdF ‘agassado’. Las agaçadas son desagradivas. agaçament : accion o resulta d'agaçar o d'èsser agaçat. agaçant, -a : qu'agaça, que fatiga, qu'irrita. agaçar (v. tr.) [e v intr (v. TdF ‘agassa’)] : agacejar (butar una agaçada) ; tesicar / carcanhar / irritar / enervar ; asimar (amodar una sensacion desagradiva) Lo bruch dels avions agaça los vesins de l'aeropòrt. Lo chac-a-chac-a-chac de las agaças m'agaça. Lo citron pòt agaçar las dents d'unas personas. agaçar (s') : s'irritar. T'agaças per un pas res ! agaçariá : accion o resulta d'agaçar o d'èsser agaçat. agaçat / agaçon : l'aucelon de l'agaça. Quand èrem dròlles, los agaçats los nos manjàvem. agacejar (v. tr. e intr.) : butar una agaçada ; carpinar / carpinhar / carpinhejar ; entaïnar. agach 1 nm (abs. TdF e Alibert) / agachada (v. agachada) / agaitada (v. agaitada) : còp d'uèlh ; « regard fixe » (Brun Glossari Oc-Fr agach). agach 2 nm (v. TdF jos ‘aga’) / agachador nm / agacha nf / agaita [veire agacha]: airal per agachar, per se metre a l'espèra ; embuscada. Aviam quilhat un agachador per caçar a l'espèra. agachada nf, cf Ubaud Dicort : « coup d’oeil, regard, v. espinchada » (v. TdF) agachadoira nf : « plat pour les yeux, v. regardèla » TdF suppl agachadoiras (d'-) (v. Ubaud Dicort) : de regardèla (de vent) (s. f.) Disnar amb un plat d’agachadoiras, dîner en regardant manger les autres. (v. Vayssier ‘ogochodouyros’) agachador nm : v. agach 2. agachar / agaitar [veire agachar] (v. tr.) : aver los uèlhs virats cap a q.q. o a quicòm ; far guinèla ; espiar. agachòla nf : cabana de caçaire a l'espèra (v. TdF ‘agacholo’) ; portanèl [v. agachon]. agachon nm : testimòni de bòla ; agachador ; portanèl (v. TdF ‘agachoun 1) ; « œilleton » (Lexic M. Roqueta) . Los agachons los desrabava per mudar la bòla. agachon (d’-) loc adv : « Anar d’agachon, marcher en épiant. Tenir d’agachon, épier. (v. TdF ‘agachoun 3’) agachonar (v. tr.) : metre un testimòni a una bòla. Totas las bòlas devon èsser agachonadas. agacièr : nis d'agaça. Los agacièrs son quilhats sus las brancas pus nautas. agacin / agacic [veire agacin, cf Ubaud Dicort] nm : duralh sus un artelh (mena de bocinhòla) Ai un artelh que me dòl a causa d'un agacin. agaçon : agaçat (aucelon de l'agaça) agadés, -a / agatenc, -a (adj. e subs.) : persona d'Agde. (v. agatenc) Agadés n pr m : (país d’Agde), cf Ubaud Dicort. agadèus nm : argelat / artalàs. (Genista scorpius) Los agadèusses son brutalasses. (v. jos plural 1)
|
|
agadeussièira : un airal cobèrt d'agadèusses. agafada nf / agafal nm : accion o resulta d'agafar o de s'agafar, « accroc, v. gafada ; algarade, reproche immérité, sortie violente » (v. TdF jos ‘agafado’). agafador, -airitz (los 2, abs. Dicort) / agafaire, -aira (v. çai jos) : persona qu'agafa ; can o canha qu'agafa. Una canha agafairitz. agafaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « celui, celle qui accroche, attrape ou happe » TdF agafal nm, cf Ubaud Dicort : v. agafada. agafar (v. tr.) : gafar ; acrocar ; sasir ; trapar ; atacar. agafar (s') : se gafar ; s'acrocar ; se sasir ; se trapar. agafaròt [veire gafaròt cf Ubaud Dicort] / agafon nm : frucha del lampordièr (Lappa major) agafatal (abs. Dicort) : brava agafada. (v. agafal) agafet nm, cf Ubaud Dicort : « pin’s » (Brun Glossari Oc-Fr) agafetat nf : ardor ; zèl (L. 387). (v. TdF suppl) agafon nf : agafaròt. agafonièr nm, cf Ubaud Dicort : « bardane » (Carrasco) agairador nm, cf Ubaud Dicort : v. asagador 1. (v. TdF suppl) agairar (v. tr.) : assalir / assalhir ; agarrir ; insolentar ; cercar bregas ; desrocar ; agachar ; espiar. agairatge nm, cf Ubaud Dicort : « agression, violence, guerre » (Brun Glossari Oc-Fr) agairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit pré croulier, en Languedoc » TdF suppl « agaitar » : v. agachar. agaitada [veire agachada, cf Ubaud Dicort] nf : còp d'uèlh agalactia : abséncia de secrecion lactada après jasilhas. agalancina nf, cf Ubaud Dicort : « églantine » (Brun Glossari Oc-Fr) agalar (s') : acotir un can en bramant (vaca) (v. TdF suppl) La vaca s'agalèt e lo can fugiguèt. « agalaupar » (agalaupar v) : v. agalopar (abs. Dicort). agalavardiment : accion de venir golamard, -a. agalavardir (v. tr.) : far venir golamard, -a ; agolardir. agalavardit, -ida / agolardit, -ida : vengut golamard, -a. Agalavardida, aquela cabra no'n fasiá véser ! agalaxia (abs. Dicort) : agalactia. v. pus naut. agalença nf, cf Ubaud Dicort : « églantine » (TdF ‘agoulènço’[v. çai jos]). agalencièr / galentièr nm : boisson que dona la ròsa canina. (Jasminum grandiflorum), « églantier » TdF jos ‘agoulencié’ agalhada : alada ; joanada (flambada) Faguèrem una agalhada, qu'èrem afrejolits. agalhar (v. tr.) : adornar ; apolidir. agalhardiment : accion o resulta d'agalhardir o de s'agalhardir. agalhardir (v. tr.) : regaudir / regaudinar / alegrar / esgaiar. Un pauc de vin agalhardís lo còr de l'òme. agalhardir (s') : venir galhard. agalhat, -ada : adornar, -ada ; apolidit, -ida. agalís [veire galís nm cf Ubaud Dicort] nm : renga de ceps de vinha qu'es de galís. agalissar (s') : se bidorsar ; se penjar (se metre de galís) agalissat, -ada : de galís. agalon nm, cf Ubaud Dicort (v. Alibert agalons) : v. agalós. agalopar (abs. Dicort) (v. tr.) : assobtar / corsar / acotir / persègre. agalós [veire agalon cf Ubaud Dicort] / agavon / agavós (abs Dicort) nm (plt.) : tanca buòu / escana vaca (Ononis repens); verd boisset (Ruscus aculaeus) ; èrba peganta (Galium aparine) agam, -a : que se pòt reproduire sens fecondacion. agambat, -ada : tirat, -ada d'afar / gandit, -ida. Nos vesi pas encara agambats. agami : mena d'aucèl d'America del sud (Psophia crepitans) agamia : reproduccion asexuada ; abséncia d'organs sexuals. agammaglobulinemia : manca parciala o totala de gammaglobulinas. agamotir (v. tr.) : afaissar ; recauquilhar. agamotir (s') : s'agrovar ; s'arrucar ; s'aclatar ; s'acoconar. agamotit, -ida : t. a. del vèrb agamotir. aganàs nm, cf Ubaud Dicort : « marécage » TdF suppl aganchar (v. tr.) : agantar ; acrocar ; recebre ; ganhar. aganchat, -ada : t.a. çaisús. agandiment : accion o resulta d'agandir o de s'agandir. agandir (v. tr. e intr.) : aténger ; arribar ; menar a. agandir (s') : s'encaminar ; fugir ; se garar ; s'esquivar. E de s'agandir leu fach ! agandit, -ida : t.a. çaisús. agandonir (v. tr.) : agorrinir / engorrinar ; acoquinar ; aperesir. agandonir (s') : s'agorrinir ; s'acoquinar. S'agandoniguèt amb la racalha de la vila. agandonit, -ida : agorrinit, -ida ; aperesit, -ida. aganèl (plt.) : sauta volam / cosconilha (Chondrilla juncea) |
|
|
|
|
|
|