aframit, -ida (adj.) : afamelit, -ida.

Una femna aframida, amb quatre dròlles anequelits.

afranar (s') : s'encanissar ; se lançar avidament.

afranat, -ada : encanissat, -ada.

afrancar (v. tr.) : assoplir ; adoçar (desgelar / destorrar)

afrancat, -ada : assoplit, -ida ; adoçat, -ada.

afrancizar (abs. Dicort) e derivats : v. francizar e derivats.

afranhar (v. intr.) : fòranisar.

Las mesengas venon pas que d'afranhar.

afranhat, -ada : qu'a fòranisat.

afranhent : accident ; malaür / malur.

afranquesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affranchir » (L. 10)

afranquiment : accion d'afranquir o de s'afranquir.

afranquir (v. tr.) : timbrar ; aliberar / liberar ; aprivadar ; assoplir ; avinar una fustalha ; far bolir un topin nòu abans usatge ; desflorar q.q.

Afranquir una letra.

Afranquir un esclau.

Quora nos afranquirem del centralisme de París ?

Afranquir un aucelon.

Afranquir una barrica.

Afranquir un topin.

Afranquir una piucèla.

afranquir (s') : venir franc, -a ; s'aprivadar ; s'adocir ; se liberar / se desbarrassar.

Aquela vaca s'es plan afranquida.

S'es afranquit de sa timiditat.

afranquisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui affranchit » TdF

afranquit, -ida : timbrar  + t. a. del vèrb afranquir.

Un esclau afranquit de Ciceron inventèt la stenografia. v.tironian.

afrasia : incapacitat de ligar d'un biais intelligible los mots prononciats.

« afrau »: v. frau.

afre (m) : englag ; orror.

Los afres de la mòrt lo taravelavan.

afredir / afregir (v. tr.) : descaudar.

afredir / afregir (s') : se descaudar.

afredit ,-ida / afregit, -ida : descaudat, -ada.

afrejolir (v . tr.) : far venir freg ; far venir fregeluc.

afrejolir (s') : trapar freg ; se virar sul freg (temps)

Lo temps s'es plan afrejolit.

afrejolit, -ida : fregeluc, -uga.

Los vièlhs son afrejolits.

afrejolitge nm, cf Ubaud Dicort : « état frileux » TdF

afrescadet, -a : alegret, -a / garibal, -a ; escarrabilhat, -ada ; esperdigalhat, -ada / aluserpit, -ida.

Ont t'en vas tota afrescadeta ?

afrescairar ~ enfrescairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre au frais » TdF afresqueira’. (v. enfrescairar)

afrescairar (s’) ~ enfrescairar (s’) v pron : « prendre le frais » TdF jos ‘afresqueira’. (v. enfresquieirar (s’))

afrescairir / afrescairar (v. afrescairar) : v. afresquir.

afrescairir (s') / afrescairar (s') (v. çai sus) : v. s'afresquir.

afrescar (v. tr.) : refrescar.

Es a la ribièira, a afrescar la bugada.

afrescar (s') : s'agradar a ; se regaudir ; s'atufegar / s'afiscalhar ; s'afanar de.

afrescolir (v. tr.) : v. afresquir.

afrescolir (s') : v. s'afresquir.

afresquieirar : v. afrescairar.

afresquir / afrescolir / afrescairir (v. tr.) : far venir fresc.

afresquir / afrescolir / afrescairir (s') : venir fresc.

afresquit, -ida / afrescolit, -ida / afrescairit, -ida : fresc, -a.

afrèst [veire frèst, cf Ubaud Dicort] (m.) : zenit ; biscre d'un bastiment.

afretaire, -aira : persona qu'arrenda un naviri.

afretament : accion o resulta d'arrendar un naviri.

afretar (v. tr.) : arrendar un naviri.

An afretat un naviri per una passejada bèla.

afretat, -ada : arrendat, -ada.

afreuliment : accion o resulta d'afreulir o de s'afreulir.

afreulir (v. tr.) : far venir frèule.

afreulir (s') : venir frèule.

Lo malaut s'afreulís un pauc mai cada jorn.

afreulit, -ida / afrevolit, -ida adj : vengut frèule, venguda frèula, « affaibli » TdF jos ‘afrèuli’

 

 

afriandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affriander » TdF

afriandar (s’) v pron : « s’affrioler » TdF

afric, -a : encanissat / afogat,-ada ; de letz ; caput,-uda ; avid,-a.

Es afric al trabalh.

Afric coma un marre.

Afric coma las fedas a la sal.

Africa : nom de continent.

africada (subs. f.) : consonanta qu'es oclusiva a la debuta de son emission e fricativa a la fin, « affriquée » (Rapin). (v. africat)

african, -a (adj. e subs.) : d'Africa negra.

Un African.

africanisme : qualitat de çò african ; ensemble de las sciéncias umanas aplicadas a l'estudi d'Africa ; aquel estudi.

africanista (m. e f.) : persona qu'estúdia las lengas e las civilizacions d'Africa.

africanitat nf : caractèr especific de la cultura africana.

africanizacion : accion o resulta d'africanizar çò non african.

africanizar (v. tr.) : remplaçar los cadres non africans per d'Africans.

africanizar (s') : venir african.

La Glèisa catolica d'Africa s'es plan africanizada.

africat, -ada adj : son qu'es la combinason d'una oclusiva e d'una fricativa.

Los sons occitans (ts, dz, tʃ, ʤ) son africats.

afriolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « affriolé, empressé, ée » TdF suppl

afriscaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : v. afiscaire (v. TdF jos ‘afiscaire’)

afriscar (s') : s'adralhar / s'encaminar. (v. Alibert)

afriscat, -ada : adralhat, -ada / encaminat, -ada.

AFRO- : forma prefixada del lat. afer, afra, afrum (african)

afroalpin, -a : relatiu, -iva a la flòra que, dins las montanhas d'Africa, butan sus las zònas geobotanicament equivalentas als nivèls alpins e subalpins europèus.

Botanica afroalpina.

afroamerican, -a : relatiu, -iva als negres africans americans, a lors descendents e mai que mai a las formas culturalas amodadas per eles.

Ritmes afroamericans.

Lo jazz es afroamerican.

afroasiatic, -a : relatiu, -iva a l'encòp a Africa e a Asia consideradas coma una unitat politica ; natura d'una familha de lengas afroasiaticas qu'an d'unas afinitats.

afrobrasilian, -a : relatiu, -iva als Brasilians d'origina africana o als descendents lors, e subretot a las formas culturalas amodadas per eles.

afrocuban, -a : relatiu, -iva als Cubans d'origina africana.

Afrodisi : prenom masculin. Afrodísia : prenom femenin.

afrodisia : exageracion morbosa (R. IV, 264) de l'apetís sexual.

afrodisiac, -a (adj. e subs m.) : natura d'un factor d'excitacion sexuala ; remèdi o substància qu'excita (R. II, 398) l'apetís sexual.

Afrodita : prenom mitologic.

afroeuropèu, -a : relatiu, -iva als Europèus d'origina africana.

afront : ofensa grèva facha publicament.

Far un afront.

Subir un afront.

Lavar un afront.

afrontacion nf, cf Ubaud Dicort : « action d’affronter, de faire affront » TdF

afrontadament adv, cf Ubaud Dicort : « effrontément » TdF

afrontador nm : proteccion contra lo vent, « branchages placés au-dessus des claies du parc destinés à protéger les vaches contre la violence du  vent » (v. Alibert).

afrontaire, -aira [~ -airitz] adj e n : insolent, -a ; enganaire, -a.

afrontament : accion d'afrontar,de s'afrontar, de se far...

afrontar (v. tr.) : atacar ; insolentar ; enganar.

Degun aima pas gaire de se far afrontar.

afrontar (s') : s'atacar ; s'insolentar ; se tocar.

Se son afrontats en plena carrièira.

afrontariá : ardidesa / ardidetat ; insoléncia.

afrontat, -ada : t. a. del vèrb afrontar.

afrontós,-osa : insolent, -a ; azardós, -osa ; imprudent, -a.

afrós, -a : òrre / orrible.

Una novèla afrosa escaufestrèt tot lo país.

afrosament adv : orriblament.

afrosetat nf, cf Ubaud Dicort : « état de ce qui est affreux, v. orror » (v. TdF)

afta (f.) : ulceracion superficiala de la mucosa bucala.

aftoïde, -da : que revèrta l'afta.