|
|
|
|
|
|
aframit, -ida (adj.) : afamelit, -ida. Una femna aframida, amb quatre dròlles anequelits. afranar (s') : s'encanissar ; se lançar avidament. afranat, -ada : encanissat, -ada. afrancar (v. tr.) : assoplir ; adoçar (desgelar / destorrar) afrancat, -ada : assoplit, -ida ; adoçat, -ada. afrancizar (abs. Dicort) e derivats : v. francizar e derivats. afranhar (v. intr.) : fòranisar. Las mesengas venon pas que d'afranhar. afranhat, -ada : qu'a fòranisat. afranhent : accident ; malaür / malur. afranquesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affranchir » (L. 10) afranquiment : accion d'afranquir o de s'afranquir. afranquir (v. tr.) : timbrar ; aliberar / liberar ; aprivadar ; assoplir ; avinar una fustalha ; far bolir un topin nòu abans usatge ; desflorar q.q. Afranquir una letra. Afranquir un esclau. Quora nos afranquirem del centralisme de París ? Afranquir un aucelon. Afranquir una barrica. Afranquir un topin. Afranquir una piucèla. afranquir (s') : venir franc, -a ; s'aprivadar ; s'adocir ; se liberar / se desbarrassar. Aquela vaca s'es plan afranquida. S'es afranquit de sa timiditat. afranquisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui affranchit » TdF afranquit, -ida : timbrar + t. a. del vèrb afranquir. Un esclau afranquit de Ciceron inventèt la stenografia. v.tironian. afrasia : incapacitat de ligar d'un biais intelligible los mots prononciats. « afrau »: v. frau. afre (m) : englag ; orror. Los afres de la mòrt lo taravelavan. afredir / afregir (v. tr.) : descaudar. afredir / afregir (s') : se descaudar. afredit ,-ida / afregit, -ida : descaudat, -ada. afrejolir (v . tr.) : far venir freg ; far venir fregeluc. afrejolir (s') : trapar freg ; se virar sul freg (temps) Lo temps s'es plan afrejolit. afrejolit, -ida : fregeluc, -uga. Los vièlhs son afrejolits. afrejolitge nm, cf Ubaud Dicort : « état frileux » TdF afrescadet, -a : alegret, -a / garibal, -a ; escarrabilhat, -ada ; esperdigalhat, -ada / aluserpit, -ida. Ont t'en vas tota afrescadeta ? afrescairar ~ enfrescairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre au frais » TdF ‘afresqueira’. (v. enfrescairar) afrescairar (s’) ~ enfrescairar (s’) v pron : « prendre le frais » TdF jos ‘afresqueira’. (v. enfresquieirar (s’)) afrescairir / afrescairar (v. afrescairar) : v. afresquir. afrescairir (s') / afrescairar (s') (v. çai sus) : v. s'afresquir. afrescar (v. tr.) : refrescar. Es a la ribièira, a afrescar la bugada. afrescar (s') : s'agradar a ; se regaudir ; s'atufegar / s'afiscalhar ; s'afanar de. afrescolir (v. tr.) : v. afresquir. afrescolir (s') : v. s'afresquir. afresquieirar v : v. afrescairar. afresquir / afrescolir / afrescairir (v. tr.) : far venir fresc. afresquir / afrescolir / afrescairir (s') : venir fresc. afresquit, -ida / afrescolit, -ida / afrescairit, -ida : fresc, -a. afrèst [veire frèst, cf Ubaud Dicort] (m.) : zenit ; biscre d'un bastiment. afretaire, -aira : persona qu'arrenda un naviri. afretament : accion o resulta d'arrendar un naviri. afretar (v. tr.) : arrendar un naviri. An afretat un naviri per una passejada bèla. afretat, -ada : arrendat, -ada. afreuliment : accion o resulta d'afreulir o de s'afreulir. afreulir (v. tr.) : far venir frèule. afreulir (s') : venir frèule. Lo malaut s'afreulís un pauc mai cada jorn. afreulit, -ida / afrevolit, -ida adj : vengut frèule, venguda frèula, « affaibli » TdF jos ‘afrèuli’
|
|
afriandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affriander » TdF afriandar (s’) v pron : « s’affrioler » TdF afric, -a : encanissat / afogat,-ada ; de letz ; caput,-uda ; avid,-a. Es afric al trabalh. Afric coma un marre. Afric coma las fedas a la sal. Africa : nom de continent. africada (subs. f.) : consonanta qu'es oclusiva a la debuta de son emission e fricativa a la fin, « affriquée » (Rapin). (v. africat) african, -a (adj. e subs.) : d'Africa negra. Un African. africanisme : qualitat de çò african ; ensemble de las sciéncias umanas aplicadas a l'estudi d'Africa ; aquel estudi. africanista (m. e f.) : persona qu'estúdia las lengas e las civilizacions d'Africa. africanitat nf : caractèr especific de la cultura africana. africanizacion : accion o resulta d'africanizar çò non african. africanizar (v. tr.) : remplaçar los cadres non africans per d'Africans. africanizar (s') : venir african. La Glèisa catolica d'Africa s'es plan africanizada. africat, -ada adj : son qu'es la combinason d'una oclusiva e d'una fricativa. Los sons occitans (ts, dz, tʃ, ʤ) son africats. afriolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « affriolé, empressé, ée » TdF suppl afriscaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : v. afiscaire (v. TdF jos ‘afiscaire’) afriscar (s') : s'adralhar / s'encaminar. (v. Alibert) afriscat, -ada : adralhat, -ada / encaminat, -ada. AFRO- : forma prefixada del lat. afer, afra, afrum (african) afroalpin, -a : relatiu, -iva a la flòra que, dins las montanhas d'Africa, butan sus las zònas geobotanicament equivalentas als nivèls alpins e subalpins europèus. Botanica afroalpina. afroamerican, -a : relatiu, -iva als negres africans americans, a lors descendents e mai que mai a las formas culturalas amodadas per eles. Ritmes afroamericans. Lo jazz es afroamerican. afroasiatic, -a : relatiu, -iva a l'encòp a Africa e a Asia consideradas coma una unitat politica ; natura d'una familha de lengas afroasiaticas qu'an d'unas afinitats. afrobrasilian, -a : relatiu, -iva als Brasilians d'origina africana o als descendents lors, e subretot a las formas culturalas amodadas per eles. afrocuban, -a : relatiu, -iva als Cubans d'origina africana. Afrodisi : prenom masculin. Afrodísia : prenom femenin. afrodisia : exageracion morbosa (R. IV, 264) de l'apetís sexual. afrodisiac, -a (adj. e subs m.) : natura d'un factor d'excitacion sexuala ; remèdi o substància qu'excita (R. II, 398) l'apetís sexual. Afrodita : prenom mitologic. afroeuropèu, -a : relatiu, -iva als Europèus d'origina africana. afront : ofensa grèva facha publicament. Far un afront. Subir un afront. Lavar un afront. afrontacion nf, cf Ubaud Dicort : « action d’affronter, de faire affront » TdF afrontadament adv, cf Ubaud Dicort : « effrontément » TdF afrontador nm : proteccion contra lo vent, « branchages placés au-dessus des claies du parc destinés à protéger les vaches contre la violence du vent » (v. Alibert). afrontaire, -aira [~ -airitz] adj e n : insolent, -a ; enganaire, -a. afrontament : accion d'afrontar,de s'afrontar, de se far... afrontar (v. tr.) : atacar ; insolentar ; enganar. Degun aima pas gaire de se far afrontar. afrontar (s') : s'atacar ; s'insolentar ; se tocar. Se son afrontats en plena carrièira. afrontariá : ardidesa / ardidetat ; insoléncia. afrontat, -ada : t. a. del vèrb afrontar. afrontós,-osa : insolent, -a ; azardós, -osa ; imprudent, -a. afrós, -a : òrre / orrible. Una novèla afrosa escaufestrèt tot lo país. afrosament adv : orriblament. afrosetat nf, cf Ubaud Dicort : « état de ce qui est affreux, v. orror » (v. TdF) afta (f.) : ulceracion superficiala de la mucosa bucala. aftoïde, -da : que revèrta l'afta. |
|
|
|
|
|
|