|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
aflorir / aflorar 1 (v. tr.) (v. Alibert) : metre de nivèl, « affleurer » ; aparéisser a flor de tèrra ; tocar, « joindre de fort près » (v. TdF jos ‘afloura’). (v. arrasar) ; D'afloraments de sal aflorissián pertot. aflorir la maire : far véser l'utèr (vaca qu'a lo mal de vedelar) aflorir / aflorar 2 (v. intr.) : desflorir, « couler en parlant d’un arbre en fleur » (v. Alibert). La vinha aflora, la vigne coule. (v. TdF) afloroncar (v. intr.) : esflorar, « v tr, affleurer, en Languedoc, v. aflorar 1 » (v. TdF e Honnorat) ; colar, desflorir [v. Ubaud Dicort. p. 144]. afloroncar (s') : s'estirar sul pelsòl sens faiçons. S'èra afloroncada dins l'èrba fresca. afloroncat, -ada adj : estirat, -da de long «… sans gêne » (v. TdF) ; desflorit, -ida [v. jos afloroncar] afluéncia : accion o resulta d'acórrer en nombre. afluent 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « affluent, -e » (Laus, Rapin) afluent 2 nm : riu o ribièira que se gèta dins un(a) autre, -a. afluir [ ~ afluïr] (v. intr.) : rajar abondosament ; acórrer en nombre a un endrech. Tot un fum de pòble afluissiá cap a l'accident. afni nm : (quimia) « hafnium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 365) afoatjament nm, cf Ubaud Dicort : « affouagement, nom qu’on donnait dans le Midi à la répartition des impôts sur les biens taillables des communautés ; liste du nombre des feux d’une paroisse, papier terrier, cadastre » (v. TdF ‘afouajamen’) afoatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affouager, imposer un droit de fouage » TdF afocal, -a adj : (fisica) « afocal, -e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 180) afocar (v. tr.) : acometre ; afiscar ; excitar (R. II, 398). afocat, -ada : acomés, -a ; afiscat, -ada ; excitat, -ada. Can afocat : can excitat que japa a q.q. afogadura : ardor. afogaire, -aira n : provocador, -airitz. afogament [afògament] nm : embrasament ; escaufèstre ; estrambòrd. afogar (v. tr.) : abrandar ; abrasar ; acometre ; encanissar ; estrambordar. Un solelh roge-sang afogava l'asuèlh. Afogava sos cans qu'acotiguèsson los panaires. Tot çò novèl l'afogava. afogar (s') : s'encanissar ; s'aficar bravament. afogat, -ada adj e n : abrandat, -ada ; aficat, -ada ; escaufestrat, -ada. afoladura : desafilatge. afolaire, -aira : persona que deteriora. afolament [afòlament] nm : alteracion (R. II, 46) ; deterioracion. Afolament de la moneda (desvalorament...) afolant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « affolant, -e ; syn : espaventós » (Faure) afolar (v. tr.) : deteriorar (R. III, 32) ; alterar (R. II , 46) / gastar ; asimar ; bercar (mèla) ; desanisar ; far se despieichar (despieitar) l'aucèla e son mascle ; asortar « faire avorter » (Azaïs). afolar (s') v pron : venir fòl ; trapar la ràbia ; + t. a. d'afolar, « faire une fausse couche, avorter » (v. TdF jos ‘afoula’) « Se la moneda s'afolava… » (1170, Roergue) afolastrir (s') : s'engausilhar (venir amorós, -osa) S'afolastrís cada còp que vei una polida dròlla. afolat, -ada : t. a. d'afolar o de s'afolar. L'aucèla a afolat : l'aucèla s'es despieitada. Can afolat : can qu'a trapada la ràbia. afolatge nm : accion d'afolar t. a. d'afolar o de s'afolar, « action d’altérer, d’émousser, de fatiguer » (Alibert). afolcar (v. tr.) (R. III, 352) : atropelar ; menar / dirigir. afolcat, -ada : atropelat, -ada. afolesir / afolir (v. tr.) : far pèrdre lo cap / far venir fòl. afolesir / afolir (s') : pèrdre lo cap / venir fòl. afolesit, -ida : vengut fòl, venguda fòla. afoliment : accion de s'afolastrir / de s'engausilhar. afolir / afolesir (v. tr.) : far venir fòl. afolir / s'afolesir (s') : venir fòl (s.f.) afoliscar (s') (abs. Dicort e TdF) : s'enaurelar / s'afiscar. afoliscat, -da : que camina lo cap al vent ; extravagant,-a / desvariat,-ada ; minhard,-a / manieirat,-ada. afolit, - ida : vengut fòl, venguda fòla ; tròp amorós, -osa. « afomaronar » : v. afemoronar. « afomarejar » : v. femorejar. afòn, -a : que pòt pas parlar normalament ; que pòt pas parlar. Venguèt afòn après una operacion de la faringe.
|
|
afondament : naufragi. afondar (s') : s'englotir / far naufragi. afondrament : embolsenament ; afrabacion. afondrar (v. tr.) : abausar ; degalhar ; afrabar ; ablasigar ; afondar ; perir. Afondrèron aquel ostalàs, qu'èra vièlh acabat afondrar (s') : s'abausar ; se degalhar ; s'afrabar ; s'ablasigar ; s'afondar ; perir. Tot aquò s'afondrèt dins una nivolada de posca. afondrat, -ada : t. a. d'afondrar o de s'afondrar. afondre v intr : « sombrer, couler à fond, en Guienne » (v. TdF) afondre (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « sombrer, couler à fond » (L. 10) afonia : estenhement de votz ; t. tecn. de fonetica. afonic, -a : relatiu, -iva a l'afonia ; non vocalic. afonizacion : natura d'un fonèma non dotat de vibracions vocalicas. afonsament : naufragi. afonsar (v. tr.) : englotir / englotar. afonsar (s') : s'englotir (naviri) afonsat, -ada : englotit, -ida (naviri, nau, barca...) aforar (v. tr. arc.) (R. III, 362) : avalorar / estimar. a fòrça que (conj.) : v. fòrça que (a -). aforcar (v. tr.) : enforcar ; ponchar amb una pua de la forca ; ormejar (ancorar un naviri) Aforcava lo fems a bravas forcadas. Aforquèron lo naviri tanlèu arribar. aforcat, -ada : que s'es trapat, -ada un còp de forca ; ponchat, -ada per una pua de forca. Vaca aforcada. aforestacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'aforestar. aforèstament nm, cf Ubaud Dicort : « affermage de forêt » (L. 10) aforestar (v. tr.) : mudar un terren en bòsc o en selva « v intr, faire paître en forêt, exercer le droit de forestage » (v. TdF e Honnorat). aforestatge nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit féodal, afforètage, forestage » TdF aforisme : proposicion jos forma de maxima. Raça raceja es un aforisme. aforistic, -a : en forma d'aforisme. « aformic » : v. formic, formiga. aformar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, former, rendre sa forme (à un gant) » (L. 10) afornar ~ enfornar v, cf Ubaud Dicort : v. enfornar. afornelar e derivats : v. fornelar. aforratjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affourrager » TdF afortiment (v. R. III, 314 - L. 9) : afirmacion ; enfortiment ; fortejament (vin, formatge...) L'afortiment d'una vertat. L'afortiment d'un formatge. a fortiori (loc. adv. lat.) : a pus fòrta rason. afortir (v. tr. e intr.) : assolidar ; enfortir ; fortificar ; laurar plond ; fortejar (vin, formatge...) Afortissi pas res, mas cresi plan que l'ai vist. afortir (s') : t.a. çaisús. afortit, -ida : t.a. çaisús. afortunadament (abs. Dicort) : d'un biais afortunat ; aürosament. afortunar (v. tr.) : far venir urós, -osa ; far venir astruc, -ga ; far venir ric, -a. afortunar (s') : venir ric, -a ; venir astruc, -uga. afortunat, -ada : ric, -a ; astruc, -uga ; « en butte aux caprices de la fortune » TdF. afoscar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, offusquer » TdF jos ‘óufusca’ afoscat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « offusqué, ée » TdF jos ‘óufusca’ « afós » (aglutinacion de « a » davant lo mot « fos ») : v. fos. afototropic, -a : relatiu, -iva a l'afototropisme. afototropisme : fototropisme negatiu. afrabacion (abs. Dicort e Alibert) : accion o resulta d'afrabar (de perir o de far perir, d'arroïnar) o de s'afrabar ; arroïna. afrabar / afrabitar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bassacar ; arroïnar ; devastar. L'auratge nos afrabèt tota la vianda. afrabat, -ada / afrabitat, -ada : t. a. çaisús. afrabelar (v. tr.) : afeblir / afreulir. afrabelar (s') : s'afeblir. afrabelat, -ada : afeblit, -ida. Afrabelat de vielhum. afrabitar (v. tr.) :v. afrabar. afrairament / afrairiment : fraternizacion. L'afrairament occitanocatalan. afrairar / afrairir (v. tr.) : afilhar ; associar ; * fraternizar. Afrairar (s') / s'afrairir : *fraternizar. afrairat, -ada / afrairit, -ida : t. a. çaisús. afrairiment nm : v. afrairament. afrairir - s'afrairir : v. afrairar - s'afrairar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|