aerogèl (t. tecn. de quimia industriala) : gèl emplenat d'aire o de gas.

aerogenerator : generator de corrent electric qu'utiliza la fòrça del vent.

aerograf nm, cf Ubaud Dicort : « aérographe » (Per Noste)

aerografia : descripcion de l'aire o de l'atmosfèra.

aerografic, -a : relatiu, -iva a l'aerografia.

aerograma (m.) : letra sens envolopa mandada per avion.

aerolica nf, cf Ubaud Dicort : « aéraulique » [Per Noste, Rapin : aeraulica]

aerolisador nm : « aéroglisseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 178)

aerolisaire (abs. Dicort) : veïcul que sa sustentacion se fa amb un coissin d'aire. (hovercraft anglés) (v. aerolisador)

aerolit 1 (m.) : cerauni (pèira meteorica) / pèira de tròn (l.p.)

aerolit 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un aerolit. (v. aerolitic)

aerolitic, -a adj : « aérolithique » (Rapin)

aerologia : branca de la meteorologia.

aerologic, -a : relatiu, -iva a l'aerologia.

aeromètre : aparelh per mesurar la densitat de l'aire o autres gases.

aerometria : sciéncia que mesura la densitat de l'aire o autres gases.

aerometric, -a : relatiu, iva a l'aerometria.

aeromobil, -a : que se pòt desplaçar dins l'aire.

aeromobilitat nf : qualitat de çò aeromobil ; t. tecn. militar.

aeromodelisme : tecnica de construccion de modèls reduches d'avions.

aeronau (m.) [nf, cf Ubaud Dicort] : tot aparelh capable de navigar dins l'aire.

aeronauta (m. e f.) : persona que mena una nau aeriana.

aeronautic, -a : relatiu, -iva a la navigacion aeriana ; navigacion aeriana.

aeronautica : sciéncia de la navigacion aeriana ; tecnica de construccion d'aparelhs de navigacion aeriana.

aeronaval, -a : relatiu, -iva e a la marina e a l'aviacion.

aeronavala : aeronautica navala.

aeronomia : sciéncia qu'estúdia la fisica e la quimia de la nauta atmosfèra.

aeropatia nf, cf Ubaud Dicort : « aéropathie » (Per Noste)

aeroplan (m.) : tèrme arcaïc per dire avion.

aeroplancton : ensemble d'organismes dins l'aire que se carrejan dins lo vent.

aeropòrt : aerodròm amb estacion pel trafic aerian.

aeroportat, -ada : carrejat, -ada dins l'aire e largat, -ada sus un airal.

Tropas aeroportadas.

aeroportuari, -ària : relatiu, iva a un aeropòrt.

Trafec aeroportuari.

Zòna aeroportuària.

aeropostal, -a adj : relatiu, iva a la pòsta aeriana, al corrièr aerian. 

aeropostala nf (arc.) : los començaments de la pòsta aeriana.

aeroscòpi nm : aparelh per mesurar la quantitat de posca dins l'aire.

aeroscopia : estudi de las variacions de l'estat de l'aire amb un aeroscòpi.

aerosfèra (abs. Dicort) : atmosfèra.

aerosòl : suspension de particulas fòrt finas, solidas o mai que mai liquidas, dins un gas.

aerosondatge : sondatge, amb un balon, de l'atmosfèra nauta.

aerospacial, -a adj : relatiu, -iva a l'encòp a l'aeronautica e a l'astronautica.

aerospaciala nf : construccion e tecnicas aerospacialas.

aerostacion nf : navigacion aeriana, aeronautica.

aerostat nm : aparelh que monta dins l'aire, plen d'aire caud o de gas.

aerostatic, -a adj : relatiu, -iva a l'aerostacion.

Aparelh aerostatic.

Maquina aerostatica.

aerostatica nf : branca de la fisica qu'estúdia l'equilibri dels gases.

aerostièr nm, -ièira : menaire, -a d'aerostat.

aerotecnic, -a adj : relatiu, -iva a l'aerotecnica.

Un estudi aerotecnic.

aerotecnica nf : ensemble de tecnicas per aplicar l'aerodinamica a l'encòp a l'estudi e la construccion dels aeronaus.

aeroterapia nf, cf Ubaud Dicort : « aérothérapie » (Per Noste)

aerotermic, -a : relatiu, -iva als fenomèns a l'encòp termics e aerodinamics.

aerotermoterapia : aplicacion terapeutica de l'aire caud.

aeroterrèstre, -tra : relatiu, -iva e a l'encòp a las armadas de tèrra e a las de l'aire.

Operacion aeroterrèstra.

aerotraïn (aerotren [v. tren]) nm : veïcul monoralh sus coissin d'aire. v. traïn 1 (abs. Dicort).

aerotranspòrt (abs. Dicort) : accion o resulta d'aerotransportar.

 

 

aerotransportat, -ada (abs. Dicort) : carrejat, -ada dins l'aire e pausat, -ada a un autre airal. (v. aeroportat)

Material aerotransportat.

Tropas aerotransportadas

« aerotrèn » (fr.) (aerotren nm) : v. aerotraïn (abs. Dicort).

aerotropisme : reaccion cellulara a l'accion de l'oxigèn.

afabilitat nf (R. III, 278 : afablitat) : graciosetat ; avenença.

afable, -bla : graciós,-osa ; cortés,-esa.

afach 1 nm : preparacion ; adornament ; pimpalhadura.

afach 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fait à une chose, habitué, ée » TdF jos ‘afaire 2’. (v. afaire (s’))

afachada nf : grasilhada de castanhas / rostida de castanhas « châtaigne rôtie » TdF.

Manjant l’afachada. (v. TdF)

afachador : talhièr per aprestar de capèls.

afachaire [, -aira] n : « apprêteur, euse » ; aprestaire de pèls / adobaire de pèls ; « égorgeur, boucher » TdF.

afachament : masèl ; maselariá.

afachar 1 (v.tr.) : acomodar ; aprestar ; tanar lo cuèr ; escotelar lo bestial per la mòrt ; rascalar de castanhas rostidas [v. ex. çai jos].

Afachar un repais.

Afachar de cuèr.

Afachar un buòu.

Afachar de castanhas, peler des châtaignes rôties, les éplucher en les froissant dans une corbeille. (v. TdF jos ‘afacha’)

afachar (s') : s'acomodar ; s'aprestar ; s'adornar.

afachar 2 v, cf Ubaud Dicort : « vanner, cribler, nettoyer, v. crivelar, mondar » (v. TdF afacha 1’)

afachariá nf, cf Ubaud Dicort : « courroierie » (L. 8)

afachat, -ada : t. a. afachar.

afachilha nf, cf Ubaud Dicort : « criblure, grain qui n’est pas encore nettoyé » TdF suppl

afachon nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne sèche et dépouillée de sa peau » TdF suppl

afachum nm sing, cf Ubaud Dicort : « résidu du vannage, criblures » TdF

afaciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, montrer à découvert, mettre en face, v. acarar » (v. TdF)

afadejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amuser un enfant, badiner avec lui » TdF

afadiment : accion o resulta d'afadir o de s'afadir.

afadir (v. tr.) : enfadesir. (v. TdF)

afadir (s') : s'enfadesir / fadejar / docejar.

Se la sal s'afadís, amb qué la tornar salar ?

afadit, -ida : esfadesit, -ida / dessaborrat, -ada.

afagotar (v. tr.) : enfaissar ; botelar (far de gavèls, de faissèls)

afaiçon (abs. Dicort) : v. faiçon.

afaiçonar : v. faiçonar.

afairadís nm, cf Ubaud Dicort : « soin des affaires, empressement, v. afogament » (v. TdF afeiradis’)

afairament : afanament. v. s'afanar.

afairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre affairé » TdF afeira’

afairar (s') : s'afanar. v. s'afanar.

afairàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse affaire, mauvaise affaire » TdF afeiras’

afairat, -da : afalendrat,-da ; afanat, -ada ; « endetté ; affecté, ée » (v. TdF afeira’).

Las formigas son totjorn afairadas.

« afaire » (afaire nm, cf Ubaud Dicort) : v. afar.

afaire (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire à, s’habituer » TdF afaire 2’

afairisme nm, cf Ubaud Dicort : « affairisme » (Sèrras)

afairista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « affairiste » (Sèrras-Ess.)

afairon / afairòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite affaire, petite occupation ; petit objet, petit outil » TdF jos ‘afeirot’

afaissament : accion o resulta d'afaissar o de s'afaissar.

afaissar (v. tr.) (R. III, 250) : atassar, « affaisser » (v. TdF jos ‘afeissa’).

afaissar (s') : s'atassar, « s’affaisser » (v. TdF jos ‘afeissa’).

S'es plan afaissat en prenent d'atge (R. III, 235).

afaissat, -ada : atassat, -ada.

afaisselar (v. tr.) : far de faissèls.

afaisselir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre pareil à une faissèla, déformer un chapeau » TdF suppl

afaisselir (s') : se desformar (en parlant d'un capèl)

afaisselit, -da : desformat, -ada.

Se carga totjorn un capèl bravament afaisselit.

« afalandrar » (afalandrar v, cf Ubaud Dicort) e derivats : v. afasendar.

afalandrat, -ada adj : v. afasendat. (v. TdF jos ‘afasenda’)

afalar (v. tr.) : pesar sus un cordatge per l'abaissar ; butar un naviri cap a la còsta, « ...en parlant du vent » (t. tecn. de mar.) (v. TdF)

Afalar una carrèla (poleja)

afalar (s') : se laissar anar ; tombar ; s'aprochar tròp d'un airal perilhós ; se laissar anar lo long d'un cordatge ; se calar.

S'afalèt subran per la carrièira que s'estropièt.