|
|
|
|
|
|
aerogèl (t. tecn. de quimia industriala) : gèl emplenat d'aire o de gas. aerogenerator : generator de corrent electric qu'utiliza la fòrça del vent. aerograf nm, cf Ubaud Dicort : « aérographe » (Per Noste) aerografia : descripcion de l'aire o de l'atmosfèra. aerografic, -a : relatiu, -iva a l'aerografia. aerograma (m.) : letra sens envolopa mandada per avion. aerolica nf, cf Ubaud Dicort : « aéraulique » [Per Noste, Rapin : aeraulica] aerolisador nm : « aéroglisseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 178) aerolisaire (abs. Dicort) : veïcul que sa sustentacion se fa amb un coissin d'aire. (hovercraft anglés) (v. aerolisador) aerolit 1 (m.) : cerauni (pèira meteorica) / pèira de tròn (l.p.) aerolit 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un aerolit. (v. aerolitic) aerolitic, -a adj : « aérolithique » (Rapin) aerologia : branca de la meteorologia. aerologic, -a : relatiu, -iva a l'aerologia. aeromètre : aparelh per mesurar la densitat de l'aire o autres gases. aerometria : sciéncia que mesura la densitat de l'aire o autres gases. aerometric, -a : relatiu, iva a l'aerometria. aeromobil, -a : que se pòt desplaçar dins l'aire. aeromobilitat nf : qualitat de çò aeromobil ; t. tecn. militar. aeromodelisme : tecnica de construccion de modèls reduches d'avions. aeronau (m.) [nf, cf Ubaud Dicort] : tot aparelh capable de navigar dins l'aire. aeronauta (m. e f.) : persona que mena una nau aeriana. aeronautic, -a : relatiu, -iva a la navigacion aeriana ; navigacion aeriana. aeronautica : sciéncia de la navigacion aeriana ; tecnica de construccion d'aparelhs de navigacion aeriana. aeronaval, -a : relatiu, -iva e a la marina e a l'aviacion. aeronavala : aeronautica navala. aeronomia : sciéncia qu'estúdia la fisica e la quimia de la nauta atmosfèra. aeropatia nf, cf Ubaud Dicort : « aéropathie » (Per Noste) aeroplan (m.) : tèrme arcaïc per dire avion. aeroplancton : ensemble d'organismes dins l'aire que se carrejan dins lo vent. aeropòrt : aerodròm amb estacion pel trafic aerian. aeroportat, -ada : carrejat, -ada dins l'aire e largat, -ada sus un airal. Tropas aeroportadas. aeroportuari, -ària : relatiu, iva a un aeropòrt. Trafec aeroportuari. Zòna aeroportuària. aeropostal, -a adj : relatiu, iva a la pòsta aeriana, al corrièr aerian. aeropostala nf (arc.) : los començaments de la pòsta aeriana. aeroscòpi nm : aparelh per mesurar la quantitat de posca dins l'aire. aeroscopia : estudi de las variacions de l'estat de l'aire amb un aeroscòpi. aerosfèra (abs. Dicort) : atmosfèra. aerosòl : suspension de particulas fòrt finas, solidas o mai que mai liquidas, dins un gas. aerosondatge : sondatge, amb un balon, de l'atmosfèra nauta. aerospacial, -a adj : relatiu, -iva a l'encòp a l'aeronautica e a l'astronautica. aerospaciala nf : construccion e tecnicas aerospacialas. aerostacion nf : navigacion aeriana, aeronautica. aerostat nm : aparelh que monta dins l'aire, plen d'aire caud o de gas. aerostatic, -a adj : relatiu, -iva a l'aerostacion. Aparelh aerostatic. Maquina aerostatica. aerostatica nf : branca de la fisica qu'estúdia l'equilibri dels gases. aerostièr nm, -ièira : menaire, -a d'aerostat. aerotecnic, -a adj : relatiu, -iva a l'aerotecnica. Un estudi aerotecnic. aerotecnica nf : ensemble de tecnicas per aplicar l'aerodinamica a l'encòp a l'estudi e la construccion dels aeronaus. aeroterapia nf, cf Ubaud Dicort : « aérothérapie » (Per Noste) aerotermic, -a : relatiu, -iva als fenomèns a l'encòp termics e aerodinamics. aerotermoterapia : aplicacion terapeutica de l'aire caud. aeroterrèstre, -tra : relatiu, -iva e a l'encòp a las armadas de tèrra e a las de l'aire. Operacion aeroterrèstra. aerotraïn (aerotren [v. tren]) nm : veïcul monoralh sus coissin d'aire. v. traïn 1 (abs. Dicort). aerotranspòrt (abs. Dicort) : accion o resulta d'aerotransportar.
|
|
aerotransportat, -ada (abs. Dicort) : carrejat, -ada dins l'aire e pausat, -ada a un autre airal. (v. aeroportat) Material aerotransportat. Tropas aerotransportadas « aerotrèn » (fr.) (aerotren nm) : v. aerotraïn (abs. Dicort). aerotropisme : reaccion cellulara a l'accion de l'oxigèn. afabilitat nf (R. III, 278 : afablitat) : graciosetat ; avenença. afable, -bla : graciós,-osa ; cortés,-esa. afach 1 nm : preparacion ; adornament ; pimpalhadura. afach 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fait à une chose, habitué, ée » TdF jos ‘afaire 2’. (v. afaire (s’)) afachada nf : grasilhada de castanhas / rostida de castanhas « châtaigne rôtie » TdF. Manjant l’afachada. (v. TdF) afachador : talhièr per aprestar de capèls. afachaire [, -aira] n : « apprêteur, euse » ; aprestaire de pèls / adobaire de pèls ; « égorgeur, boucher » TdF. afachament : masèl ; maselariá. afachar 1 (v.tr.) : acomodar ; aprestar ; tanar lo cuèr ; escotelar lo bestial per la mòrt ; rascalar de castanhas rostidas [v. ex. çai jos]. Afachar un repais. Afachar de cuèr. Afachar un buòu. Afachar de castanhas, peler des châtaignes rôties, les éplucher en les froissant dans une corbeille. (v. TdF jos ‘afacha’) afachar (s') : s'acomodar ; s'aprestar ; s'adornar. afachar 2 v, cf Ubaud Dicort : « vanner, cribler, nettoyer, v. crivelar, mondar » (v. TdF ‘afacha 1’) afachariá nf, cf Ubaud Dicort : « courroierie » (L. 8) afachat, -ada : t. a. afachar. afachilha nf, cf Ubaud Dicort : « criblure, grain qui n’est pas encore nettoyé » TdF suppl afachon nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne sèche et dépouillée de sa peau » TdF suppl afachum nm sing, cf Ubaud Dicort : « résidu du vannage, criblures » TdF afaciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, montrer à découvert, mettre en face, v. acarar » (v. TdF) afadejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amuser un enfant, badiner avec lui » TdF afadiment : accion o resulta d'afadir o de s'afadir. afadir (v. tr.) : enfadesir. (v. TdF) afadir (s') : s'enfadesir / fadejar / docejar. Se la sal s'afadís, amb qué la tornar salar ? afadit, -ida : esfadesit, -ida / dessaborrat, -ada. afagotar (v. tr.) : enfaissar ; botelar (far de gavèls, de faissèls) afaiçon (abs. Dicort) : v. faiçon. afaiçonar : v. faiçonar. afairadís nm, cf Ubaud Dicort : « soin des affaires, empressement, v. afogament » (v. TdF ‘afeiradis’) afairament : afanament. v. s'afanar. afairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre affairé » TdF ‘afeira’ afairar (s') : s'afanar. v. s'afanar. afairàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse affaire, mauvaise affaire » TdF ‘afeiras’ afairat, -da : afalendrat,-da ; afanat, -ada ; « endetté ; affecté, ée » (v. TdF ‘afeira’). Las formigas son totjorn afairadas. « afaire » (afaire nm, cf Ubaud Dicort) : v. afar. afaire (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire à, s’habituer » TdF ‘afaire 2’ afairisme nm, cf Ubaud Dicort : « affairisme » (Sèrras) afairista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « affairiste » (Sèrras-Ess.) afairon / afairòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite affaire, petite occupation ; petit objet, petit outil » TdF jos ‘afeirot’ afaissament : accion o resulta d'afaissar o de s'afaissar. afaissar (v. tr.) (R. III, 250) : atassar, « affaisser » (v. TdF jos ‘afeissa’). afaissar (s') : s'atassar, « s’affaisser » (v. TdF jos ‘afeissa’). S'es plan afaissat en prenent d'atge (R. III, 235). afaissat, -ada : atassat, -ada. afaisselar (v. tr.) : far de faissèls. afaisselir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre pareil à une faissèla, déformer un chapeau » TdF suppl afaisselir (s') : se desformar (en parlant d'un capèl) afaisselit, -da : desformat, -ada. Se carga totjorn un capèl bravament afaisselit. « afalandrar » (afalandrar v, cf Ubaud Dicort) e derivats : v. afasendar. afalandrat, -ada adj : v. afasendat. (v. TdF jos ‘afasenda’) afalar (v. tr.) : pesar sus un cordatge per l'abaissar ; butar un naviri cap a la còsta, « ...en parlant du vent » (t. tecn. de mar.) (v. TdF) Afalar una carrèla (poleja) afalar (s') : se laissar anar ; tombar ; s'aprochar tròp d'un airal perilhós ; se laissar anar lo long d'un cordatge ; se calar. S'afalèt subran per la carrièira que s'estropièt. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|