adompliment : accion o resulta d'adomplir.

adomplir (v. tr.) : complir ; emplenar.

adomplit, -ida : complit, -ida ; emplenat, -ada.

adonacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de s’adonner » TdF

adonada nf, cf Ubaud Dicort : « maîtresse » (v. TdF adounado’)’

adonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de mar., se dit du vent, lorsqu’il devient plus favorable » TdF

adonar (s') : se consacrar a (L. 91) ; s'agradar a ; frequentar un lòc ; s'estacar a.

adonat, -ada adj : t. a. çaisús.

adonc / adoncas (abs. Dicort) (adv.) : per consequent.

adonc que loc conj, cf Ubaud Dicort : « lorsque » (v. TdF jos ‘adounc’)

adonir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far venir femna.

adonir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF suppl) : venir femna.

Adònis n pr m, cf Ubaud Dicort : « Adonis, bien-aimé de Vénus » TdF

Adonís [adònis (v. Ubaud Dicort e Laus)] (m.) : jovent de remarcar a causa qu'es fòrt polit.

adonis  (f.) (abs. Dicort) (plt.) : ranonculacèa toxica, mas fòrt polida. (Adonis vernalis)

adonisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, adoniser, v. pimpalhar » (v. TdF)

adonisar (s’) v pron : « s’adoniser » TdF jos ‘adounisa’

adòp  (abs. Dicort) : accion o resulta d'adobar. (v. adòb)

adopcion : accion o resulta d'adoptar.

L'adopcion d'un mainatge se fa pas aisidament.

adoptable, -bla : que pòt èsser adoptat, -ada.

adoptaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui adopte, père adoptif » TdF adóutaire’

adoptant, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « adoptant, -e » (Laus)

adoptar (v. tr.) : far dintrar q.q. dins sa familha ; far seu quicòm propausat per d'autres ; aprovar quicòm definitivament.

adoptiu, -iva (R. II, 28) : qu'adòpta q.q. o qu'es estat adoptat, qu'es estada adoptada.

Parents adoptius.

Enfant adoptiu.

Ador : nom de ribièira. (Occitània)

-ador 1, -adoira : sufixe per las causas (vesedor, vesedoira) , cf Ubaud Dicort

-ador 2, -adora : sufixe pels agents (arc.) (acusador, acusadora) , cf Ubaud Dicort

adorablament : d'un biais adorable.

adorable, -bla : bravament plasent, -a.

Un sorire adorable.

Una nenòta adorabla.

Adoracion : fèsta religiosa catolica ;

adoracion nf : « adoration » TdF  t. a. modèrnas.

L'adoracion dels tres reis magues.

Èsser en adoracion davant una òbra poetica.

adorador (R. II, 28), adorairitz (los 2, abs. Dicort) : qu'adòra.(v. adoraire e adorator)

adoraire, aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui adore, adorateur, trice » TdF

adorar (v. tr.) : adorar Dieu ; admirar o aimar quicòm o q.q. d'un biais irracional. (# asorar)

adorat, -ada adj : « adoré, ée » TdF jos ‘adoura’

Mon país adorat.

adorator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adorateur, -trice » (Laus ; v. TdF jos ‘adouradou’)

adormir (s') : tombar dins lo sòm ; dormir.

adormit, -ida : aconsomit, -ida ; endormit, -ida.

adorn 1, -a adj : « joli, élégant ; convenable ; habile » (L. 8)

adorn 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ornement » (L. 8)

adornament (R. IV, 387) (abs. Dicort) : ornament. (v. ornament e adorn 2)

adornar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, atourner, orner » TdF. adornar e derivats : v. ornar.

adornar (s') (abs. TdF) : s'atrencar / s'empiparrar.

adorsament [adòrsament] nm : « adossement » (Rapin) ; sutura cirurgicala.

adorsar (v. tr.) : far apevar l'esquina contra ; far apevar quicòm contra quicòm mai.

Adorsat a la paret, passa son temps a badar.

adorsar (s') : s'apevar l'esquina contra quicòm.

« adossar » - « s'adossar » (fr.) : v. çaisús.

adosilhar (v. tr.) : obrir una barrica per ne tirar lo vin ; metre un dosilh a una barrica.

adosilhar (s') v pron : rajar, « couler à jet continu, en parlant d’un tonneau ; se mettre en train ; se débonder » TdF jos ‘adousiha’.

adosilhat, -ada : aplechat, -ada d'un dosilh ; « en train de couler » TdF.

adotz [veire dotz, cf Ubaud Dicort] nf (los 2, R. III, 76) : dotz / font / sorga.

adotzenar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre per dotzenas.

ad patres (lat. que vòl dire : als aujòls) : dins l'autre mond.

Mandar q.q. « ad patres » : lo tuar.

adracar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert): adaptar ; installar ; plaçar ; apevar.

adracar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF joseidraca’) : eissaurar. (v. esdracar)

adracar (s') v pron : s'eissaurar. (v. esdracar (s’))

adracat 1, -ada : apevat, -ada ; installat, -ada.

adracat 2, -ada : eissaurat, -ada. (v. esdracat)

adragant nm, cf Ubaud Dicort : « gomme adragant, qu’on tire d’un arbrisseau nommé tragacanthe » TdF

adraganta 1 adj f, cf Ubaud Dicort. Goma adraganta, cf Ubaud Dicort, gomme adragant. (v. adragant)

adraganta 2 (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « tragacantha ». (v. tragacanta)

adraiada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. adralhada.

adraiar : v. adralhar.

adraiau adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « qui conduit, qui ouvre la voie, dans la locution suivante : timborle adraiau, grosse sonnaille d’un troupeau, celle qui est au cou d’un bélier conducteur » TdFadraiau’

 

 

adraisar (s’) (?) (se recampar) v pron, cf Ubaud Dicort : « se réunir » (Carrasco)

adralhada (Alibert) [ / adraiada (v. adralhar)] nf  : encaminament ; escorreguda / tira de camin.

adralhal (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que tira davant ; que condusís ; l'esquila menaira d'un tropèl (v. adraiau)

adralhan , -a (abs. Dicort e TdF) : caminaire,-a.

Sèm pas que d'adralhans que passan.

adralhar [ / adraiar ?, cf Ubaud Dicort, v. p. 103] (v. tr. e v intr) : metre en talh un camin ; aprestar un camin ; dobrir una dralha ; domdar ; encaminar ; « ouvrir la marche, aller en tête ; mettre en tête du troupeau le bélier conducteur » TdF suppl adraia’.

adralhar (s') [ / adraiar (s') ?] v pron : s'encaminar ; s'acostumar a ; s'entraïnar.

adralhat [ / adraiat ?],-ada : en talh ; encaminat,-ada ; acostumat,-ada ; « frayé, ée, battu, ue, en parlant des chemins » TdF adraia’.

adrapir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, adoucir, assouplir un tissu ; frayer, aplanir un sentier » TdF suppl

Los plujals an plan adrapit lo camin.

adrapir (s') : venir sople coma una estòfa ; s'adocir (v. TdF) ; se dobrir e s'aplanar (camin) (v. Alibert)

adrapit, -ida adj : aplanat, -ada [v. adrapir], « devenu comme du drap » TdF.

adreacion nf, cf Ubaud Dicort : « t. de juiverie, droit » TdF suppl

adreça [e derivats, veire adreiça, cf Ubaud Dicort] : çò escrich sus l'envolopa ; abilesa / abiletat.

adreçament [veire adreiçament] nm : l'accion de dreçar o de redreçar.

adreçar [veire adreiçar] / adreiçar (v. tr.) (los 2, R. V, 75 - L. 8) : mandar ; quilhar ; redreçar.

adreçar [veire adreiçar] / adreiçar (s') v pron : se dreçar ; se redreçar ; se cabrar ; parlar dirèctament o indirèctament a q.q.

Adreçatz-vos a la secretària.

adrech 1 nm : airal virat cap al sud. (v. TdF adré 2’)

Val mai viure per un adrech que per un envèrs.

adrech 2, -a adj : abil, -a ; abiaissat, -da.

Es adrech que tornariá los uèlhs a un cat.

adrech 3 (adv.) : en fàcia.

adrech de (prep.) : en fàcia de.

adrech que loc conj, cf Ubaud Dicort : « alors que, attendu que, comme » TdF adré 1’

adrechament : d'un biais adrech.

adrechar (v. tr.) : dreçar ; redreçar ; se dreçar ; se redreçar.

adrechariá nf, cf Ubaud Dicort : « adresse, finesse, dextérité » TdF

adrechàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais terrain exposé au midi » TdF

adrechesa nf, cf Ubaud Dicort : « droiture » (L. 8)

adrechissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très adroit, oite » TdF

adrechon nm, cf Ubaud Dicort : « petit coteau, petit champ exposé au midi » TdF

adrechós, -a : virat, -ada cap al sud.

adreiça nf, cf Ubaud Dicort : v. adreça.

adreiçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui adresse, qui dresse ou redresse » TdF adreissaire’

adreiçament nm, cf Ubaud Dicort : v. adreçament.

adreiçar v, cf Ubaud Dicort : v. adreçar.

« adreitar » : v. adrechar.

« adrelle » nf : v. druèlha.

adrenalina : ormona secretada per las glandolas suprarenalas.

adrenalinemia : preséncia d'adrenalina dins lo sang.

adrenalitic, -a : relatiu, -iva a l'adrenalina.

Sincòpa adrenalitica.

Ipersecrecion adrenalitica.

adrenalona : cetona que correspond a l'adrenalina, que ne possedís las proprietats.

adrenergetic, -a : que se compòrta coma l'adrenalina o de mercé l'adrenalina.

adrenocròm (m.) : substància vesina de l'adrenalina.

adrenolitic (m.) : substància capabla de suprimir l'accion de l'adrenalina.

adrenolitic, -a : capable, -a de suprimir l'accion de l'adrenalina.

adrera nf : adrest / aire ( frucha de la plt. Vaccinium myrtillus)

adriamicina : antibiotic citostatic.

Adrian - Adriana : prenoms.

adrian, -a n (v. Ubaud Dicort) : « niais, aise » (v. TdF jos ‘Adrian’)

adsorbent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adsorbant, -e » (Laus)

adsorbir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, adsorber » (Laus)

adsorcion nf : (fisica) « adsorption » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 178)

aduccion : accion d'amenar quicòm (aiga, rason, pròva...)

Aduccion d'aiga.

Aduccion d'un argument.

aduch, -a p.p. d'aduire e adj, cf Ubaud Dicort : « amené, apporté, ée, conduit, uite » TdF jos ‘adurre’

aductor (abs. Dicort), -tritz : que mena quicòm. (v. adductor e aduseire)

Muscle aductor.

Canal aductritz.

Canal aductor.

Un canal aductor menava l'aiga de la font.

aduèch,-a : abil,-a / abiaissat,-ada / adrech,-a ; engenhós, -osa.

« aduèlh » : v. naduèlh.

aduire (v. tr.) : amenar ; presentar ; portar. (v. TdF adurre’)

aduit [veire aduch, cf Ubaud Dicort], -a / aduch, -a adj / adutz (abs. Dicort) : menat, -ada ; portat, - ada.

« adujar » : v. ajudar.

adulacion : accion o resulta d'adular qualqu'un.

adulador, adulairitz (los 2, abs. Dicort) : persona qu'adula q.q. (v. adulaire e adulator)

Persona adulairitz coma se'n vei pas gairas (l.p.)

adulaire, -aira adj e : « adulateur, trice » TdF

adular (v. tr.) : badar qualqu'un.

La Veronica adulava son cosin Damian.

adulator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adulateur, -trice » (Fettuciari, Rapin)