|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
adompliment : accion o resulta d'adomplir. adomplir (v. tr.) : complir ; emplenar. adomplit, -ida : complit, -ida ; emplenat, -ada. adonacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de s’adonner » TdF adonada nf, cf Ubaud Dicort : « maîtresse » (v. TdF ‘adounado’)’ adonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de mar., se dit du vent, lorsqu’il devient plus favorable » TdF adonar (s') : se consacrar a (L. 91) ; s'agradar a ; frequentar un lòc ; s'estacar a. adonat, -ada adj : t. a. çaisús. adonc / adoncas (abs. Dicort) (adv.) : per consequent. adonc que loc conj, cf Ubaud Dicort : « lorsque » (v. TdF jos ‘adounc’) adonir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far venir femna. adonir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF suppl) : venir femna. Adònis n pr m, cf Ubaud Dicort : « Adonis, bien-aimé de Vénus » TdF Adonís [adònis (v. Ubaud Dicort e Laus)] (m.) : jovent de remarcar a causa qu'es fòrt polit. adonis (f.) (abs. Dicort) (plt.) : ranonculacèa toxica, mas fòrt polida. (Adonis vernalis) adonisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, adoniser, v. pimpalhar » (v. TdF) adonisar (s’) v pron : « s’adoniser » TdF jos ‘adounisa’ adòp (abs. Dicort) : accion o resulta d'adobar. (v. adòb) adopcion : accion o resulta d'adoptar. L'adopcion d'un mainatge se fa pas aisidament. adoptable, -bla : que pòt èsser adoptat, -ada. adoptaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui adopte, père adoptif » TdF ‘adóutaire’ adoptant, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « adoptant, -e » (Laus) adoptar (v. tr.) : far dintrar q.q. dins sa familha ; far seu quicòm propausat per d'autres ; aprovar quicòm definitivament. adoptiu, -iva (R. II, 28) : qu'adòpta q.q. o qu'es estat adoptat, qu'es estada adoptada. Parents adoptius. Enfant adoptiu. Ador : nom de ribièira. (Occitània) -ador 1, -adoira : sufixe per las causas (vesedor, vesedoira) , cf Ubaud Dicort -ador 2, -adora : sufixe pels agents (arc.) (acusador, acusadora) , cf Ubaud Dicort adorablament : d'un biais adorable. adorable, -bla : bravament plasent, -a. Un sorire adorable. Una nenòta adorabla. Adoracion : fèsta religiosa catolica ; adoracion nf : « adoration » TdF t. a. modèrnas. L'adoracion dels tres reis magues. Èsser en adoracion davant una òbra poetica. adorador (R. II, 28), adorairitz (los 2, abs. Dicort) : qu'adòra.(v. adoraire e adorator) adoraire, aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui adore, adorateur, trice » TdF adorar (v. tr.) : adorar Dieu ; admirar o aimar quicòm o q.q. d'un biais irracional. (# asorar) adorat, -ada adj : « adoré, ée » TdF jos ‘adoura’ Mon país adorat. adorator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adorateur, -trice » (Laus ; v. TdF jos ‘adouradou’) adormir (s') : tombar dins lo sòm ; dormir. adormit, -ida : aconsomit, -ida ; endormit, -ida. adorn 1, -a adj : « joli, élégant ; convenable ; habile » (L. 8) adorn 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ornement » (L. 8) adornament (R. IV, 387) (abs. Dicort) : ornament. (v. ornament e adorn 2) adornar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, atourner, orner » TdF. adornar e derivats : v. ornar. adornar (s') (abs. TdF) : s'atrencar / s'empiparrar. adorsament [adòrsament] nm : « adossement » (Rapin) ; sutura cirurgicala. adorsar (v. tr.) : far apevar l'esquina contra ; far apevar quicòm contra quicòm mai. Adorsat a la paret, passa son temps a badar. adorsar (s') : s'apevar l'esquina contra quicòm. « adossar » - « s'adossar » (fr.) : v. çaisús. adosilhar (v. tr.) : obrir una barrica per ne tirar lo vin ; metre un dosilh a una barrica. adosilhar (s') v pron : rajar, « couler à jet continu, en parlant d’un tonneau ; se mettre en train ; se débonder » TdF jos ‘adousiha’. adosilhat, -ada : aplechat, -ada d'un dosilh ; « en train de couler » TdF. adotz [veire dotz, cf Ubaud Dicort] nf (los 2, R. III, 76) : dotz / font / sorga. adotzenar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre per dotzenas. ad patres (lat. que vòl dire : als aujòls) : dins l'autre mond. Mandar q.q. « ad patres » : lo tuar. adracar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert): adaptar ; installar ; plaçar ; apevar. adracar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘eidraca’) : eissaurar. (v. esdracar) adracar (s') v pron : s'eissaurar. (v. esdracar (s’)) adracat 1, -ada : apevat, -ada ; installat, -ada. adracat 2, -ada : eissaurat, -ada. (v. esdracat) adragant nm, cf Ubaud Dicort : « gomme adragant, qu’on tire d’un arbrisseau nommé tragacanthe » TdF adraganta 1 adj f, cf Ubaud Dicort. Goma adraganta, cf Ubaud Dicort, gomme adragant. (v. adragant) adraganta 2 (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « tragacantha ». (v. tragacanta) adraiada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. adralhada. adraiar v : v. adralhar. adraiau adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « qui conduit, qui ouvre la voie, dans la locution suivante : timborle adraiau, grosse sonnaille d’un troupeau, celle qui est au cou d’un bélier conducteur » TdF ‘adraiau’
|
|
adraisar (s’) (?) (se recampar) v pron, cf Ubaud Dicort : « se réunir » (Carrasco) adralhada (Alibert) [ / adraiada (v. adralhar)] nf : encaminament ; escorreguda / tira de camin. adralhal (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que tira davant ; que condusís ; l'esquila menaira d'un tropèl (v. adraiau) adralhan , -a (abs. Dicort e TdF) : caminaire,-a. Sèm pas que d'adralhans que passan. adralhar [ / adraiar ?, cf Ubaud Dicort, v. p. 103] (v. tr. e v intr) : metre en talh un camin ; aprestar un camin ; dobrir una dralha ; domdar ; encaminar ; « ouvrir la marche, aller en tête ; mettre en tête du troupeau le bélier conducteur » TdF suppl ‘adraia’. adralhar (s') [ / adraiar (s') ?] v pron : s'encaminar ; s'acostumar a ; s'entraïnar. adralhat [ / adraiat ?],-ada : en talh ; encaminat,-ada ; acostumat,-ada ; « frayé, ée, battu, ue, en parlant des chemins » TdF ‘adraia’. adrapir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, adoucir, assouplir un tissu ; frayer, aplanir un sentier » TdF suppl Los plujals an plan adrapit lo camin. adrapir (s') : venir sople coma una estòfa ; s'adocir (v. TdF) ; se dobrir e s'aplanar (camin) (v. Alibert) adrapit, -ida adj : aplanat, -ada [v. adrapir], « devenu comme du drap » TdF. adreacion nf, cf Ubaud Dicort : « t. de juiverie, droit » TdF suppl adreça [e derivats, veire adreiça, cf Ubaud Dicort] : çò escrich sus l'envolopa ; abilesa / abiletat. adreçament [veire adreiçament] nm : l'accion de dreçar o de redreçar. adreçar [veire adreiçar] / adreiçar (v. tr.) (los 2, R. V, 75 - L. 8) : mandar ; quilhar ; redreçar. adreçar [veire adreiçar] / adreiçar (s') v pron : se dreçar ; se redreçar ; se cabrar ; parlar dirèctament o indirèctament a q.q. Adreçatz-vos a la secretària. adrech 1 nm : airal virat cap al sud. (v. TdF ‘adré 2’) Val mai viure per un adrech que per un envèrs. adrech 2, -a adj : abil, -a ; abiaissat, -da. Es adrech que tornariá los uèlhs a un cat. adrech 3 (adv.) : en fàcia. adrech de (prep.) : en fàcia de. adrech que loc conj, cf Ubaud Dicort : « alors que, attendu que, comme » TdF ‘adré 1’ adrechament : d'un biais adrech. adrechar (v. tr.) : dreçar ; redreçar ; se dreçar ; se redreçar. adrechariá nf, cf Ubaud Dicort : « adresse, finesse, dextérité » TdF adrechàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais terrain exposé au midi » TdF adrechesa nf, cf Ubaud Dicort : « droiture » (L. 8) adrechissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très adroit, oite » TdF adrechon nm, cf Ubaud Dicort : « petit coteau, petit champ exposé au midi » TdF adrechós, -a : virat, -ada cap al sud. adreiça nf, cf Ubaud Dicort : v. adreça. adreiçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui adresse, qui dresse ou redresse » TdF ‘adreissaire’ adreiçament nm, cf Ubaud Dicort : v. adreçament. adreiçar v, cf Ubaud Dicort : v. adreçar. « adreitar » : v. adrechar. « adrelle » nf : v. druèlha. adrenalina : ormona secretada per las glandolas suprarenalas. adrenalinemia : preséncia d'adrenalina dins lo sang. adrenalitic, -a : relatiu, -iva a l'adrenalina. Sincòpa adrenalitica. Ipersecrecion adrenalitica. adrenalona : cetona que correspond a l'adrenalina, que ne possedís las proprietats. adrenergetic, -a : que se compòrta coma l'adrenalina o de mercé l'adrenalina. adrenocròm (m.) : substància vesina de l'adrenalina. adrenolitic (m.) : substància capabla de suprimir l'accion de l'adrenalina. adrenolitic, -a : capable, -a de suprimir l'accion de l'adrenalina. adrera nf : adrest / aire ( frucha de la plt. Vaccinium myrtillus) adriamicina : antibiotic citostatic. Adrian - Adriana : prenoms. adrian, -a n (v. Ubaud Dicort) : « niais, aise » (v. TdF jos ‘Adrian’) adsorbent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adsorbant, -e » (Laus) adsorbir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, adsorber » (Laus) adsorcion nf : (fisica) « adsorption » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 178) aduccion : accion d'amenar quicòm (aiga, rason, pròva...) Aduccion d'aiga. Aduccion d'un argument. aduch, -a p.p. d'aduire e adj, cf Ubaud Dicort : « amené, apporté, ée, conduit, uite » TdF jos ‘adurre’ aductor (abs. Dicort), -tritz : que mena quicòm. (v. adductor e aduseire) Muscle aductor. Canal aductritz. Canal aductor. Un canal aductor menava l'aiga de la font. aduèch,-a : abil,-a / abiaissat,-ada / adrech,-a ; engenhós, -osa. « aduèlh » : v. naduèlh. aduire (v. tr.) : amenar ; presentar ; portar. (v. TdF ‘adurre’) aduit [veire aduch, cf Ubaud Dicort], -a / aduch, -a adj / adutz (abs. Dicort) : menat, -ada ; portat, - ada. « adujar » : v. ajudar. adulacion : accion o resulta d'adular qualqu'un. adulador, adulairitz (los 2, abs. Dicort) : persona qu'adula q.q. (v. adulaire e adulator) Persona adulairitz coma se'n vei pas gairas (l.p.) adulaire, -aira adj e n : « adulateur, trice » TdF adular (v. tr.) : badar qualqu'un. La Veronica adulava son cosin Damian. adulator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adulateur, -trice » (Fettuciari, Rapin)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|