« adís de » (desformacion de l. p.) v. a dich de.

adjacéncia : estat de çò adjacent.

adjacent, -a: atenent, -a / contigú, -ua (que tòca a, que se tòca amb)

Los ostals adjacents foguèron totes cremats.

adjectiu : mot que qualifica o determina un substantiu.

Adjectiu qualificatiu, possessiu, demonstratiu...

adjectival, -a : qu'a la valor d'un adjectiu.

Anèl d'argent (« d'argent » es una locucion adjectivala)

adjectivament adv, cf Ubaud Dicort : « adjectivement » (Laus)

adjectivar (v. tr.) : mudar un substantiu en adjectiu.

adjonccion (R. VI, 57 - R. III, 598) [veire adjoncion, cf Ubaud Dicort] nf : accion d'adjónher ; causa adjoncha.

Decidiguèt l'adjonccion d'un garatge a l'ostal.

adjonch 1, -a / adjunt [veire adjonch, cf Ubaud Dicort], -a adj : ajustat, -ada, « atteint, einte » TdF jos ‘ajougne’

adjonch 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « adjoint, -e » (Laus)

adjoncion nf (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : « adjonction » (Sèrras-Ess.)

adjonheire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui atteint, v. agantaire » (v. TdF ajougnèire’)

adjónher (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : « adjoindre » (Laus, Per Noste), ajustar. (s.VIII, glòsas de Reichenau) ; e v. ajónher.

adjónher (s') : se far ajudar per q.q.

S'adjonguèt una autra secretària.

adjudant, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, adjudant » (Laus, Basic)

adjudicacion nf : accion d'adjudicar o de s'adjudicar quicòm.

L'adjudicacion foguèt atribuida al mens carestiós.

adjudicaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. adjudicar e adjudicator)

adjudicar (v. tr.) : assignar o atribuir quicòm a q.q.

adjudicar (s') : s'apropriar quicòm.

S'adjudiquèt totes los prèmis de la competicion.

adjudicatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « adjudicataire » TdF ajudicatari’

adjudicator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adjudicateur, -trice » (v. Per Noste, Rapin)

adjudicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « adjudicatif, -ive » (Laus)

adjunccion  (R. III, 598) (abs. Dicort) : adjonccion. v. pus naut. (v. adjoncion)

adjuracion : accion d'adjurar.

adjurar (v. tr.) : pregar amb insisténcia.

adjutòri nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a / adjutor, -a (abs. Dicort e TdF) (los 2, R. III, 609 - 610) : persona qu'ajuda.

Manca pas d’ajutòris, il ne manque pas d’aides. (v. TdF jos ‘ajutòri’)

adjuvant : remèdi qu'augmenta o modifica l'accion d'un autre remèdi.

adjuvatiu, -a (R. III, 609) (abs. Dicort) : qualitat de çò adjuvant ; de la natura d'un adjuvant.

ad libitum (lat.) (v. p. 20, 2°/d) : a volontat.

ad literam (lat.) (v. p. 20, 2°/ d) : a la letra.

Cal totjorn citar un autor « ad literam »

admetre (v. tr.) : recebre ; acceptar.

administrable, -bla : que pòt èsser administrat, -ada (t. a.)

administracion : accion d'administrar ; servicis administratius.

administrador (abs. Dicort), administrairitz (los 2, R. VI, 57 - IV, 237) : persona qu'administra quicòm. (v. administraire e administrator)

administraire (R. IV, 237), -aira (~ airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui administre » TdF amenistraire’

administrant (subs. m.) : prèire qu'administra un sacrament.

administrar (v. tr.) : aplicar quicòm a q.q. ; governar sos afars o los de q.q. mai.

Administrar una potinga.

Administrar una proprietat, una comuna , un país.

administrat, -ada : persona ordinària que depend d'una administracion.

administratiu, -iva : relatiu, -iva a una administracion.

administrativament : d'un biais administratiu.

administrator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « administrateur, -trice » (Laus)

admirablament : d'un biais admirable.

admirable, -bla : digne, -a d'admiracion.

admiracion (R. IV, 240) : emocion estetica.

Un espectacle qu'amòda l'admiracion. v. amodar.

admirador, admirairitz (abs. Dicort) : persona qu'admira quicòm o q.q. (v. admiraire e  admirator)

admiraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui admire » TdF amiraire’. (v. admirator)

admirar (v. tr.) : remirar.

admiratiu, -iva adj : qu'exprimís d'admiracion.

admirativament : d'un biais admiratiu.

admirator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « admirateur, -trice » (Laus)

admissibilitat nf : possibilitat d'èsser admés, -esa.

admissible, -bla : que pòt èsser admés, -esa.

Es estada admissibla a l'agregacion.

admission : acceptacion.

admitància nf : t. tecn. d'electricitat.

L'admitància es lo contrari d'impedància.

admonestable, -bla : que pòt o que deu èsser admonestat, -ada.

admonestacion : blaime / semonsa / alecçonament braves.

 

admonestar (v. tr.) : corroçar ; aleiçonar / alecçonar ; pialhar / semonsar / reprene / blaimar. 

Qual foguèt pas jamai admonestat ?

admonicion nf, cf Ubaud Dicort : « admonition » (Rapin)

admixcion (R. IV, 218) (abs. Dicort) : mescla. (v. mixcion)

A. D. N. : sigla (f.) d'acid desoxiribonucleic (acid nucleic que conten l'informacion genetica e que contraròtla l'activitat de las cellulas)

adòb nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « arrangement, accommodage, apprêt des viandes, lessive de tanneur ; radoub, lieu où l’on radoube les navires ; harnois de chevalier » TdF adoub’. « adòb » : v. adòp (abs. Dicort)

adòba nf, cf Ubaud Dicort : « accommodage, apprêt des viandes, v. aprèst » (v. TdF) ;  « daube » (Lagarde)

Buòu a l’adòba, bœuf à l’étuvée. (v. TdF)

A l’adòba, en daube. (Laus)

adobable, -bla : que pòt èsser adobat, -ada.

adobador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « abattoir » TdF

adobador 2, adobairitz [, -doira] n, cf Ubaud Dicort / adobaire, -a (v. adobaire) : « raccommodeur », reparaire, -a ; rebotaire, -a ; crestaire, -a ; « arbitre » TdF adoubadou 2’.

adobadura nf / adobament (v. adobament) : adòb, « partie arrangée, arrangement, réduction d’un membre démis ; raccommodage » TdF adoubaduro’

adobaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui arrange, raccommode, radoube, apprête, élague, bistourne ; habilleur ; tanneur, mégissier ; tonnelier ; savetier ; châtreur ; rebouteur ; arbitre, médiateur » TdF

Adobaire (crestaire) se ditz tanben sanaire.

adobament [adòbament] nm / adobadura (v.adobadura) : adòb, « arrangement, accommodement, réparation » TdF adoubamen’

adobar (v. tr.) : reparar / arrengar ; aprestar (cosinar) ; desmasclar ; tustassar / tanar ; tornar metre en plaça un òs desmargat ; primar (far los primièrs trabalhs de prima) (v. Alibert).

Adobar un aplech desmargat.

Adobar un repais.

Adobar un mascle.

Se faguèt adobar (tabassar)

adobat, -ada : t. a. del vèrb adobar.

adobatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’arranger, d’apprêter, de raccommoder ; habillage, assaisonnement ; réduction d’un membre démis, d’un os fracturé ; castration » TdF adoubage’

adobièr : grais per cosinar.

adobum nm : aprestatge per cosinar, « apprêt, assaisonnement, ragoût » TdF.

adoçar 1 (v. intr.) (abs. Dicort) : se virar sus la doçura / s'adocir (temps) ; fondre.

Amb lo vent d'autan, la nèu adoça.

adoçar 2  v tr (abs. Dicort) : « adoucir / ameublir (la terre) » (Laus).

Adoçar la tèrra : abodrir la tèrra.

adociment : apasiament / amaisament.

adocir (v. tr.) : amaisar, « adoucir, baisser » (v. TdF jos ‘adouci’).

Ajusta un pauc de sucre per adocir aquel remèdi.

adocir (s') v pron : s'amaisar ; s'apasiar ; venir pus doç « ... en parlant du temps » (Azaïs)

Lo penjal s'adocís cap a la cima del còl.

adocissent, -a : amaisant, -a.

adocit, -ida : amaisat, -ada ; apasiat, -iada.

adoctrinament nm, cf Ubaud Dicort : « doctrine » (L. 7). (v. adoctrinar)

adoctrinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enseigner, instruire » (L. 7)

adol, -a adj : nèci, nècia ; dolent, -a. (v. TdF adoul’)

adolar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’affliger, se chagriner » (L. 7)

adolentar (s’) v (v. Ubaud Dicort) : « v pron, s’affliger » (L. 7)

adolentiment : afliccion (R. II, 32) ; dolor.

adolentir (v. tr.) : far venir dolent o emmalit ; afligir.

adolentir (s') : venir dolent, -a o emmalit, -ida.

adolentit, -ida : vengut dolent, venguda dolenta.

adolescéncia : periòde entre l'enfància e l'atge adult. v. atge.

adolescent, -a (adj. e subs.) : jovent, -a.

adolesir (v. tr.) : adolentir / endolentir / endolir.

adolesir (s') : s'adolentir / s'endolentir / s'endolir.

adolesit, -ida : adolentit, -ida.

adolet, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « pauvre innocent » (v. TdF)

Adòlf : prenom.

adolit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui éprouve une douleur, malheureux » (L. 7)

adolorir (v. tr.) : èsser causa d'una dolor / adolesir.

L'emmaliment de son enfant l'adolorís fòrça.

adolorir (s') : venir adolorit,-ida / s'adolesir.

adolorit, -ida : que dòl ; que patís de dolor.

Ai una camba adolorida que m'empacha de caminar.

adomaiselir (v. tr.) : far venir domaisèla ; far revertar una domaisèla.

adomaiselir (s') : venir domaisèla ; revertar una domaisèla.

adomaiselit, -ida : t. a. çaisús.

adombrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir ombreux ; se tenir à l’ombre » (L. 7)

adomdar (v. tr.) : doblet de domdar. v. domdar.

adomdat, -ada : domdat, -ada.

adomergiment : aprivadament.

adomergir / adometgir (abs. Dicort) (v. tr.) : dometjar / dometgir ; aprivadar ; far venir volontós ; s'adocir.

adomergir (s') v pron / adometgir (s') (abs. Dicort) : se dometjar / se dometgir ; s'aprivadar ; venir volontós.

Lo brau s'es plan adometgit despuèi un an.

adomergit, -ida / adometgit, -ada   (abs. Dicort) : t.a. çaisús.

adomesticacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de rendre ou de devenir domestique » TdF

adomesticaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rend domestique, v. aprivadaire » (v. TdF)

adomesticar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre domestique, apprivoiser, naturaliser, v. aprivadar » (v. TdF)