|
|
|
|
|
|
|
« adís de » (desformacion de l. p.) v. a dich de. adjacéncia : estat de çò adjacent. adjacent, -a: atenent, -a / contigú, -ua (que tòca a, que se tòca amb) Los ostals adjacents foguèron totes cremats. adjectiu : mot que qualifica o determina un substantiu. Adjectiu qualificatiu, possessiu, demonstratiu... adjectival, -a : qu'a la valor d'un adjectiu. Anèl d'argent (« d'argent » es una locucion adjectivala) adjectivament adv, cf Ubaud Dicort : « adjectivement » (Laus) adjectivar (v. tr.) : mudar un substantiu en adjectiu. adjonccion (R. VI, 57 - R. III, 598) [veire adjoncion, cf Ubaud Dicort] nf : accion d'adjónher ; causa adjoncha. Decidiguèt l'adjonccion d'un garatge a l'ostal. adjonch 1, -a / adjunt [veire adjonch, cf Ubaud Dicort], -a adj : ajustat, -ada, « atteint, einte » TdF jos ‘ajougne’ adjonch 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « adjoint, -e » (Laus) adjoncion nf (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : « adjonction » (Sèrras-Ess.) adjonheire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui atteint, v. agantaire » (v. TdF ‘ajougnèire’) adjónher (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : « adjoindre » (Laus, Per Noste), ajustar. (s.VIII, glòsas de Reichenau) ; e v. ajónher. adjónher (s') : se far ajudar per q.q. S'adjonguèt una autra secretària. adjudant, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, adjudant » (Laus, Basic) adjudicacion nf : accion d'adjudicar o de s'adjudicar quicòm. L'adjudicacion foguèt atribuida al mens carestiós. adjudicaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. adjudicar e adjudicator) adjudicar (v. tr.) : assignar o atribuir quicòm a q.q. adjudicar (s') : s'apropriar quicòm. S'adjudiquèt totes los prèmis de la competicion. adjudicatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « adjudicataire » TdF ‘ajudicatari’ adjudicator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adjudicateur, -trice » (v. Per Noste, Rapin) adjudicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « adjudicatif, -ive » (Laus) adjunccion (R. III, 598) (abs. Dicort) : adjonccion. v. pus naut. (v. adjoncion) adjuracion : accion d'adjurar. adjurar (v. tr.) : pregar amb insisténcia. adjutòri nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a / adjutor, -a (abs. Dicort e TdF) (los 2, R. III, 609 - 610) : persona qu'ajuda. Manca pas d’ajutòris, il ne manque pas d’aides. (v. TdF jos ‘ajutòri’) adjuvant : remèdi qu'augmenta o modifica l'accion d'un autre remèdi. adjuvatiu, -a (R. III, 609) (abs. Dicort) : qualitat de çò adjuvant ; de la natura d'un adjuvant. ad libitum (lat.) (v. p. 20, 2°/d) : a volontat. ad literam (lat.) (v. p. 20, 2°/ d) : a la letra. Cal totjorn citar un autor « ad literam » admetre (v. tr.) : recebre ; acceptar. administrable, -bla : que pòt èsser administrat, -ada (t. a.) administracion : accion d'administrar ; servicis administratius. administrador (abs. Dicort), administrairitz (los 2, R. VI, 57 - IV, 237) : persona qu'administra quicòm. (v. administraire e administrator) administraire (R. IV, 237), -aira (~ airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui administre » TdF ‘amenistraire’ administrant (subs. m.) : prèire qu'administra un sacrament. administrar (v. tr.) : aplicar quicòm a q.q. ; governar sos afars o los de q.q. mai. Administrar una potinga. Administrar una proprietat, una comuna , un país. administrat, -ada : persona ordinària que depend d'una administracion. administratiu, -iva : relatiu, -iva a una administracion. administrativament : d'un biais administratiu. administrator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « administrateur, -trice » (Laus) admirablament : d'un biais admirable. admirable, -bla : digne, -a d'admiracion. admiracion (R. IV, 240) : emocion estetica. Un espectacle qu'amòda l'admiracion. v. amodar. admirador, admirairitz (abs. Dicort) : persona qu'admira quicòm o q.q. (v. admiraire e admirator) admiraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui admire » TdF ‘amiraire’. (v. admirator) admirar (v. tr.) : remirar. admiratiu, -iva adj : qu'exprimís d'admiracion. admirativament : d'un biais admiratiu. admirator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « admirateur, -trice » (Laus) admissibilitat nf : possibilitat d'èsser admés, -esa. admissible, -bla : que pòt èsser admés, -esa. Es estada admissibla a l'agregacion. admission : acceptacion. admitància nf : t. tecn. d'electricitat. L'admitància es lo contrari d'impedància. admonestable, -bla : que pòt o que deu èsser admonestat, -ada. admonestacion : blaime / semonsa / alecçonament braves. |
|
admonestar (v. tr.) : corroçar ; aleiçonar / alecçonar ; pialhar / semonsar / reprene / blaimar. Qual foguèt pas jamai admonestat ? admonicion nf, cf Ubaud Dicort : « admonition » (Rapin) admixcion (R. IV, 218) (abs. Dicort) : mescla. (v. mixcion) A. D. N. : sigla (f.) d'acid desoxiribonucleic (acid nucleic que conten l'informacion genetica e que contraròtla l'activitat de las cellulas) adòb nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « arrangement, accommodage, apprêt des viandes, lessive de tanneur ; radoub, lieu où l’on radoube les navires ; harnois de chevalier » TdF ‘adoub’. « adòb » : v. adòp (abs. Dicort) adòba nf, cf Ubaud Dicort : « accommodage, apprêt des viandes, v. aprèst » (v. TdF) ; « daube » (Lagarde) Buòu a l’adòba, bœuf à l’étuvée. (v. TdF) A l’adòba, en daube. (Laus) adobable, -bla : que pòt èsser adobat, -ada. adobador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « abattoir » TdF adobador 2, adobairitz [, -doira] n, cf Ubaud Dicort / adobaire, -a (v. adobaire) : « raccommodeur », reparaire, -a ; rebotaire, -a ; crestaire, -a ; « arbitre » TdF ’adoubadou 2’. adobadura nf / adobament (v. adobament) : adòb, « partie arrangée, arrangement, réduction d’un membre démis ; raccommodage » TdF ‘adoubaduro’ adobaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui arrange, raccommode, radoube, apprête, élague, bistourne ; habilleur ; tanneur, mégissier ; tonnelier ; savetier ; châtreur ; rebouteur ; arbitre, médiateur » TdF Adobaire (crestaire) se ditz tanben sanaire. adobament [adòbament] nm / adobadura (v.adobadura) : adòb, « arrangement, accommodement, réparation » TdF ‘adoubamen’ adobar (v. tr.) : reparar / arrengar ; aprestar (cosinar) ; desmasclar ; tustassar / tanar ; tornar metre en plaça un òs desmargat ; primar (far los primièrs trabalhs de prima) (v. Alibert). Adobar un aplech desmargat. Adobar un repais. Adobar un mascle. Se faguèt adobar (tabassar) adobat, -ada : t. a. del vèrb adobar. adobatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’arranger, d’apprêter, de raccommoder ; habillage, assaisonnement ; réduction d’un membre démis, d’un os fracturé ; castration » TdF ‘adoubage’ adobièr : grais per cosinar. adobum nm : aprestatge per cosinar, « apprêt, assaisonnement, ragoût » TdF. adoçar 1 (v. intr.) (abs. Dicort) : se virar sus la doçura / s'adocir (temps) ; fondre. Amb lo vent d'autan, la nèu adoça. adoçar 2 v tr (abs. Dicort) : « adoucir / ameublir (la terre) » (Laus). Adoçar la tèrra : abodrir la tèrra. adociment : apasiament / amaisament. adocir (v. tr.) : amaisar, « adoucir, baisser » (v. TdF jos ‘adouci’). Ajusta un pauc de sucre per adocir aquel remèdi. adocir (s') v pron : s'amaisar ; s'apasiar ; venir pus doç « ... en parlant du temps » (Azaïs) Lo penjal s'adocís cap a la cima del còl. adocissent, -a : amaisant, -a. adocit, -ida : amaisat, -ada ; apasiat, -iada. adoctrinament nm, cf Ubaud Dicort : « doctrine » (L. 7). (v. adoctrinar) adoctrinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enseigner, instruire » (L. 7) adol, -a adj : nèci, nècia ; dolent, -a. (v. TdF ‘adoul’) adolar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’affliger, se chagriner » (L. 7) adolentar (s’) v (v. Ubaud Dicort) : « v pron, s’affliger » (L. 7) adolentiment : afliccion (R. II, 32) ; dolor. adolentir (v. tr.) : far venir dolent o emmalit ; afligir. adolentir (s') : venir dolent, -a o emmalit, -ida. adolentit, -ida : vengut dolent, venguda dolenta. adolescéncia : periòde entre l'enfància e l'atge adult. v. atge. adolescent, -a (adj. e subs.) : jovent, -a. adolesir (v. tr.) : adolentir / endolentir / endolir. adolesir (s') : s'adolentir / s'endolentir / s'endolir. adolesit, -ida : adolentit, -ida. adolet, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « pauvre innocent » (v. TdF) Adòlf : prenom. adolit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui éprouve une douleur, malheureux » (L. 7) adolorir (v. tr.) : èsser causa d'una dolor / adolesir. L'emmaliment de son enfant l'adolorís fòrça. adolorir (s') : venir adolorit,-ida / s'adolesir. adolorit, -ida : que dòl ; que patís de dolor. Ai una camba adolorida que m'empacha de caminar. adomaiselir (v. tr.) : far venir domaisèla ; far revertar una domaisèla. adomaiselir (s') : venir domaisèla ; revertar una domaisèla. adomaiselit, -ida : t. a. çaisús. adombrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir ombreux ; se tenir à l’ombre » (L. 7) adomdar (v. tr.) : doblet de domdar. v. domdar. adomdat, -ada : domdat, -ada. adomergiment : aprivadament. adomergir / adometgir (abs. Dicort) (v. tr.) : dometjar / dometgir ; aprivadar ; far venir volontós ; s'adocir. adomergir (s') v pron / adometgir (s') (abs. Dicort) : se dometjar / se dometgir ; s'aprivadar ; venir volontós. Lo brau s'es plan adometgit despuèi un an. adomergit, -ida / adometgit, -ada (abs. Dicort) : t.a. çaisús. adomesticacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de rendre ou de devenir domestique » TdF adomesticaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rend domestique, v. aprivadaire » (v. TdF) adomesticar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre domestique, apprivoiser, naturaliser, v. aprivadar » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|
|