acrocefal, -a (adj. e subs.) : que patís d'acrocefalia.

acrocefalia : malformacion patologica del crani (acreissement en auçada, atassament frontal)

acrochonadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. acrochonit [v. TdF ‘acrouchouna’ jos ‘acrouchouni’])

acrochonir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, arrondir en quignon, v. corchonar ; ratatiner, v. acebenquir » (v. TdF)

acrochonir (s') : se recauquilhar / s'encrocar de vielhum.

acrochonit, -ida adj : « arrondi, blotti, ie », encrocat, -ada / recauquilhat, -ada, « transi de froid » (v. TdF jos ‘acrouchouni’).

Pan acrochonit, pain à croûte rebondie. (v. TdF)

acrocianòsi (f.) : coloracion blavinèla de las extremitats.

acrodermatiti (f.) : inflamacion de la pèl a las extremitats.

acrodinia : dolor dins las extremitats. (afeccion enfantila)

acroestesia / acroparestesia : dolor de las extremitats (afeccion dels adults)

acrofobia : fobia dels airals nautquilhats.

acroleïna : acrilaldeïd. v. pus naut.

acròm, -a adj (abs. Dicort) : en blanc e negre. (v. acromic)

ACROMAT- : forma prefixada del grèc akrhòmathòs (sens color)

acromatic, -a : que laissa passar la lutz blanca sens la descompausar ; natura d'un constituent cellular que pren pas de colorants.

Microscòpi acromatic.

acromatisme : qualitat de çò acromatic ; natura d'un sistèma optic que corregís l'aberracion cromatica.

acromatizar (v. tr.) : corregir l'aberracion cromatica.

acromatocit : globilhon roge qu'a perduda sa matèria coloranta.

acromatopsia : abolicion de la percepcion de las colors.

acromatopsic, -a : relatiu, -iva a l'acromatopsia.

acromegalia : ipertrofia non congenitala de las mans, dels pès e del cap.

acromelalgia : crisis paroxisticas de dolor e de rojor a las mans e als pès.

acròmi / acromiom (los 2, abs. Dicort) : apofisi superior de la padèla (platèla / omoplata)

acromia nf, cf Ubaud Dicort : diminucion o disparicion de la pigmentacion de la pèl.

acromic, -a adj : « achromique [v. acromia] » (Rapin)

ACROMIO- : forma prefixada d'acròmi / acromion.

acromioclavicular, -a : relatiu, -iva a l'acròmi e a la clavicula.

acromiom (abs. Dicort) : doblet d'acròmi.

acronim : mot compausat amb las primièiras letras d'una expression complèxa. (de confondre pas amb sigla)

Sidà, lasèr, radar... son d'acronims.

I.E.O. es una sigla.

acronimia (abs. Dicort) : tissa de fargar d'acronims.

acropatia : dolors de las extremitats.

acropòli (m) : partida pus nauta e fortificada d'una vila grèga, « nf, acropole, v. ciutadèla » (v. TdF ‘acroupoli’).

L’acropòli de Marselha, l’acropole de Marseille phocéenne, aujourd’hui la colline des Carmes. (v. TdF)

Acropòli n pr f, cf Ubaud Dicort : « l’Acropole (d’Athènes) »

acroselar [ ~ encroselar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. arc.) : atavelar ; far de crosèls. v. crosèl.

acroselat, -ada : en crosèls. (froment, civada...)

acrosòma (m.) : extremitat anteriora dels espermatozoïdes.

acrosomic, -a : relatiu, -iva a l'acrosòma.

acrostic, -a (subs. m.e adj.) : pèça de vèrses que, de legir verticalament la letra primièira de cada vèrs, l'òm tròba un mot vertadièr :

Composicion acrostica.

acrostiment nm, cf Ubaud Dicort : « action d’encroûter ou de s’encroûter » TdF

acrostir (v. tr.) : encrostar / encrostir.

acrostir (s') : s'encrostar / s'encrostir.

acrostit, -ida : encrostat, -ada / encrostit, -ida.

acrostoracic : crustacèu de la familha dels acrostoracics.

acrostoracics : familha de crustacèus.

acrotèri nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’architecture, acrotère » TdF

acs (plural de ac) : àbets / aròfas / òlvas / vòlvas / polses / ventum / palhusses.

« acses » : doble plural roergàs de ac. v. acs.

actar (v. tr.) : enregistrar.

actari (R. II, 22), -ària n (abs. Dicort) : persona que reculhís las deposicions dels testimònis, que las transcriu e las autentifaica, « greffier » (R.).

acte : resulta d'una determinacion de la volontat ; caduna de las parts d'una òbra scenica.

Los actes d'una persona.

Los actes d'una tragedia.

actèa (plt.) : varaire (m.) / èrba de Sant Cristòl (v. p. 20, 2° b) (Actaea spicata)

ACTIN- : forma prefixada del grèc aktis, -inòs (rai de lutz)

actini nm, cf Ubaud Dicort / actinium (lat.) (abs. Dicort) : mena de metal radioactiu.

actinia nf : anemona de mar (polip marin solitari que s'espinta sus las ròcas litoralas)

actinic, -a : qualitat de las radiacions qu'amòdan una reaccion quimica ; amodat, -ada per una solelhada tròp longa.

Las radiacions ultravioletas son actinicas.

actinides (m. pl.) : grop d'elements quimics analògs a l'actini.

actinidia (m.) (plt.) : mena d'arbrilh de la familha de las actinidiacèas, originari de China, e que sa frucha se sona « Kiwi ». (Actinidia sinensis)

actinidiacèa : planta de la familha de las actidiniacèas.

actinidiacèas (f. pl.) : familha de plantas lenhosas e volublas.

actinifèr, -a : qu'amòda una radiacion radioactiva.

Fangas actinifèras.

actinisme : proprietat de las radiacions actinicas.

actinium (lat.) (abs. Dicort) : actini.

ACTINO- : forma prefixada del grèc aktis, -inòs (rai de lutz)

actinobacilòsi (f.) : malautiá del bestial romiaire.

actinodermatòsi (f.) : dermatòsi que ven d'una solelhada tròp longa.

actinofaringe (f.) : conduit (conduch) que fa comunicar la boca dels polips amb lor cavitat gastrica.

actinofris (m.) : mena de protozoari.

actinoftalm, -a : proprietat de l'uèlh d'unes animals coma lo cat o lo tigre que lor viston reflectís la lutz.

actinograf : actinomètre registrador.

actinograma (m.) : diagrama (m.) d'actinograf.

actinologia : partida de la fisica qu'estúdia las radiacions, e mai que mai lors efèctes quimics e biologics sus las fonccions umanas e animalas.

actinomètre : aparelh per mesurar l'intensitat de las radiacions, e mai que mai de las radiacions solaras.

actinometria : mesura de las radiacions, mai que mai solaras.

actinometric,-a : relatiu, -iva a l'actinometria.

actinomicetacèa : bacteria de la familha de las actinomicetacèas.

actinomicetacèas (f. pl.) : familha de bacterias de l'òrdre dels actinomicetals.

actinomicetals (m. pl.) : òrdre de bacterias que lor aspècte revèrta lo dels fonges (bacils de la tuberculòsi, de la lèpra, de la difteria)

actinomicèts : bacterias vesinas dels actinomicetals.

actinomicina : mena d'antibiotic.

actinomicòsi (f.) : malautiá infecciosa comuna a l'òme e als animals, amodada per de fonges.

antinomixidi (m.) : protozoari de l'òrdre dels antinomixidis.

actinomixidis : òrdre de protozoaris parasits d'animals marins.

actinomòrf, -a : natura dels organs de simetria radiala.

actinon : isotòp del radon, gas que ven de la desintegracion de l'actini.

actinoplanacèa : bacteria de la familha de las actinoplanacèas.

actinoplanacèas (f. pl.) : familia de bacterias.

actinoscopia : examèn optic d'un organ per transparéncia o difusion.

actinòt : amfibol calquièr, magnesic e ferrifèr, monoclinic, de color verda.