|
|
|
|
|
|
acostable, -bla ; que pòt èsser acostat, -ada. acostairar ~ acostieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mettre de côté, serrer d’un côté, mettre hors de danger, v. rejónher, gandir, garar » (v. TdF jos ‘acousteira’) acostairar [ ~ acostieirar] (s') v pron : se garar ; se jaire sul costat ; se tirar de pels passes ; se gandir. S'acostairèt per èsser pas somsida per las autòs. acostairat [ ~ acostieirat], -ada adj : t. a. çaisús, « mis de côté ; accompagné de quelqu’un qui marche à côté » TdF jos ‘acousteira’. acostament : accion d'acostar o de s'acostar (t. a.) acostar (v. tr.) : abordar (t.a) acostar (s') : s'abordar (t.a.) acostic, -a : relatiu, -iva a l'acostica. acostica : sciéncia qu'estúdia las proprietats, la propagacion e la recepcions dels sons ; qualitat d'un local del punt de vista de la propagacion del son. acosticament : d'un punt de vista acostic. acostician, -a : persona que s'ocupa d'acostica. acostieirar v : v. acostairar. acostuma nf, cf Ubaud Dicort : « usages » (Brun Glossari Oc-Fr) acostumada : abitud. A l'acostumada : de costuma. acostumadament adv, cf Ubaud Dicort : « de coutume, habituellement » TdF acostumança : accion d'acostumar o de s'acostumar. acostumar (v. tr.) : avesar / abituar. acostumar (s') : s'avesar / s'abituar. acostumat, -ada : avesat, -ada / abituat, -ada. acotador nm, cf Ubaud Dicort : « cale, étançon, v. còta 1 » (v. TdF ‘acoutadou 1’) acotaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. cotaire. (v. TdF jos ‘coutaire’) acotar 1 (v. tr.) : acotir / persègre / corsar. acotar (s') : s'acotir / se persègre / se corsar. acotar 2 (v. tr.) : cotar 1 ; arrestar. Lo muòl recapi acotèt la carreta a mièja còsta. acotar (s') : s'arrestar ; se cotar. acotat, -ada : arrestat, -ada / plantat, -ada ; cotat, -ada. Demorèt acotat, qu'èra tròp las per contunhar. acotiledon, -a : sens cotiledons. La tortoira es acotiledona. acotir 1 (v. tr.) : acorsar / persègre / corsejar / secutar / subtar ; Los cans un pauc totes acotisson los cats. acotir 2 v : v. acotar 2, cf Ubaud Dicort. acotir (s’) v pron : « s’arrêter, s’aheurter, se fixer, s’attacher » TdF suppl « acotir » (acotir 3 v, cf Ubaud Dicort) : v. acodar / acodir / acodesir. acotir 4 (v. tr.) : avidar / elevar / abalir / capitar. An fòrt plan acotits totes lors mainatges. acotit, -ida : t. a. çaisús. acotolar (v. tr.) : costosir ; calinejar ; acocolar / acocolir. acotolar (s') : se costosir ; se calinejar ; s'acocolar... acotolat, -ada : costosit, -ida ; calinejat, -ada. acotradura : preparacion / atrencament ; cultura (tèrra) acotraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cultive ou accoutre, accoutreur ; cultivateur, trice » TdF acotralhar v, cf Ubaud Dicort : v. acotrar. (v. TdF suppl) acotrament : atrencadura ; embriagadura. acotrar (v. tr.) (R. II, 21 - L. 5) : vestir ; adornar ; aficar ; afinfar ; equipar ; cultivar. Es totjorn acotrat coma un espaventalh. Acotràvem la vinha quand se metèt a plòure. acotrar (s') : s'aficar / s'afiscalhar / s'afinfar ; se bandar. Li'n cal pas gaire per s'acotrar (per se bandar) acotrat, -ada adj : t. a. çaisús. acotrissar (v. tr.) : vestir amb de pelhas ; afiblar. acotrissar (s') : se vestir amb de pelhas ; s'afiblar. acotrissat, -ada : vestit,-da amb de pelhas ; malabilhadàs, -assa. acovassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire choir sur le derrière ; couvrir avec soin » TdF ‘acouvassa’ acovassar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « accouver ; s’accroupir comme une poule qui veut couver, se tapir ; se courber, se baisser » TdF acovassiment nm, cf Ubaud Dicort : « besoin ou désir de couver ; état maladif dans lequel tombent les poules, lorsqu’elles couvent » TdF acovassir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « chercher à couver, manifester le besoin de couver » TdF ‘acouvassi (s’)’ acovassit, -ida part e adj : « qui cherche à couver ; accouvé, ée » TdF jos ‘acouvassi (s’)’ acquerir (v. tr.) (R. V, 18-19) (abs. Dicort) e derivats : v. aquerir. acquit nm (R. V, 18) (abs. Dicort) : forma etimologica del doblet modèrn aquit. (v. aquit) ACR- : forma prefixada del grèc akròs (a la cima) v. acrin - acrinal - acrist. acracia : feblesa / impoténcia ; anarquia ; doctrina que nèga tot poder politic. acrament adv (abs. Dicort) : acèrbament, « âcrement » (Rapin). acramponar v : v. encramponar. acrancar (v. tr.) : acrocar ; apevar ; apiejar.
|
|
acrancar (s') : s'acrocar ; s'apevar ; se ramponar ; s'agrapir. Me soi acrancat a l'aram crancut. acrancat, -ada : acrocat, -ada ; apevat, -ada ; apiejat, -ada. acrania : abséncia totala o parciala de crani. acranial, -a : relatiu, -iva a l'abséncia de crani. acrapar (s') : s'empegar ; s'enrambolhar (pel) acrapat, -ada : empegat, -ada ; enrambolhat, -ada. acrapuliment : accion o resulta d'acrapulir o de s'acrapulir. acrapulir (v. tr.) : agorrinar / agorrinir. acrapulir (s') : s'agorrinar / s'agorrinir. acrapulit, -ida : agorrinat, -ada / agorrinit, -ida. acrasia (t. tecn. med.) : intemperància. acrassimar 1 (v. tr.) (abs. TdF e Alibert) : far tressecar d'enuèg (d'anuèg) o d'inquietud. acrassimar (s') (abs. TdF e Alibert) : se calcinar ; magrir. (v. acrassimar 2) acrassimar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, « sécher d’ennui ou d’inquiétude, se chémer, v. crassir, languir, taïnar » (v. TdF) ; « maigrir » (Alibert) acrassimat, -ada : t. a. çaisús. acrassir (s') : s'acraumir. v. çaijós. acraumir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, encrasser, emplâtrer » TdF acraumir (s') : s'encrassar / s'encrassir ; se passir ; venir vescós. acraumit, -ida : passit, -ida ; bochard, -a ; vescós, -osa. acre, acra adj : d'una sentor o d'una sabor issèlza ; issèlze, -a ; d'un ton acèrb ; acèrb, -a. Un fum acre. Una sentor acra. Un ton acre. acrebassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crever, éreinter, en parlant de l’effet du travail ou de l’âge » TdF acrebassir (s’) v pron : « se crever, devenir cassé » TdF acrecion nf, cf Ubaud Dicort : « accrétion » (Per Noste) acreditable, -bla : que pòt èsser acreditat, -ada. acreditacion : accion o resulta d'acreditar o d'èsser acreditat. acreditar (v. tr.) : far digna de crèdit una causa o una persona. acreditor nm, cf Ubaud Dicort : « accréditeur » (Rapin) acreditiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « accréditif, -ive » (v. Rapin) acreire (v. tr.) (R. II, 510) : creire, « accroire » TdF. Me faràs pas acreire aquela asenada ! S’en faire acreire, il s’en fait accroire, il présume trop de lui-même (v. TdF) acreissedor nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui augmente ; curateur » (L. 6) acreissement : augment. acréisser (v. tr.) : augmentar. acréisser (s') : s'augmentar ; venir pus gròs (pus ric) acrescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « accrescent » (Rapin) acrescut, -uda : augmentat, -ada. acretat nf : natura de çò acre. acridian : mena d'insècte ortoptèr. acridians : familha d'insèctes ortoptèrs que se monta a 10.000 menas. acridina : còrs organic azotat que se tròba dins l'alquitran del carbon de tèrra. acridofag, -a : que s'avida d'acridians. acridona : derivat cetonic de l'acridina. acriflavina : substància bravament bactericida. acrifòrme, -ma : de la forma d'un acridian. acrilaldeïd : acroleïna (aldeïd etilenic obtengut per desidratacion de la glicerina) acrilic, -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva a un acid que ven de l'oxidacion de l'acroleïna ; relatiu, -iva als derivats d'aquel acid ; derivats d'aquel acid. Acid acrilic. Estèr acrilic. Fibra acrilica. Forradura en acrilic. Estòfas en acrilic. acrilonitril : liquid utilizat per fabricar de fibras acrilicas. acrimoniá : aissitge / èrnha. acrimoniós, -osa : aisse, -a / ernhós, -osa / ernhut, -uda. acrimoniosament : d'un biais acrimoniós. acrin : cima / cresta. acrinal nm : brisca / biscre. acrinia : diminucion o abséncia d'una secrecion. acrist : lo biscre d'una teulada. ACRO- : forma prefixada del grèc akròs (en cima de) acroagnosia : insensibilitat a la cima d'un membre. acroanoxia : privacion d'oxygèn a las extremitats. acrobacia : exercici complit per un o una acrobata ; procediment abil, complicat, perilhós o desonèst. acrobata (m. e f.) : persona que complís d'acrobacias. acrobatic, -a : relatiu, -iva a una acrobacia. acròc : esquiç / esquinç / esquiçadura / esquinçadura. acrocament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’accrocher » TdF acrocar (v. tr.) : acrancar ; encrocar. acrocar (s') : s'acrancar ; s'encrocar. acrocat, -ada : acrancat, -ada ; encrocat, -ada.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|