acostable, -bla ; que pòt èsser acostat, -ada.

acostairar ~ acostieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mettre de côté, serrer d’un côté, mettre hors de danger, v. rejónher, gandir, garar » (v. TdF jos ‘acousteira’)

acostairar [ ~ acostieirar] (s') v pron : se garar ; se jaire sul costat ; se tirar de pels passes ; se gandir.

S'acostairèt per èsser pas somsida per las autòs.

acostairat [ ~ acostieirat], -ada adj : t. a. çaisús, « mis de côté ; accompagné de quelqu’un qui marche à côté » TdF jos ‘acousteira’.

acostament : accion d'acostar o de s'acostar (t. a.)

acostar (v. tr.) : abordar (t.a)

acostar (s') : s'abordar (t.a.)

acostic, -a : relatiu, -iva a l'acostica.

acostica : sciéncia qu'estúdia las proprietats, la propagacion e la recepcions dels sons ; qualitat d'un local del punt de vista de la propagacion del son.

acosticament : d'un punt de vista acostic.

acostician, -a : persona que s'ocupa d'acostica.

acostieirar v : v. acostairar.

acostuma nf, cf Ubaud Dicort : « usages » (Brun Glossari Oc-Fr)

acostumada : abitud.

A l'acostumada : de costuma.

acostumadament adv, cf Ubaud Dicort : « de coutume, habituellement » TdF

acostumança : accion d'acostumar o de s'acostumar.

acostumar (v. tr.) : avesar / abituar.

acostumar (s') : s'avesar / s'abituar.

acostumat, -ada : avesat, -ada / abituat, -ada.

acotador nm, cf Ubaud Dicort : « cale, étançon, v. còta 1 » (v. TdF acoutadou 1’)

acotaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. cotaire. (v. TdF jos ‘coutaire’)

acotar 1 (v. tr.) : acotir / persègre / corsar.

acotar (s') : s'acotir / se persègre / se corsar.

acotar 2 (v. tr.) : cotar 1 ; arrestar.

Lo muòl recapi acotèt la carreta a mièja còsta.

acotar (s') : s'arrestar ; se cotar.

acotat, -ada : arrestat, -ada / plantat, -ada ; cotat, -ada.

Demorèt acotat, qu'èra tròp las per contunhar.

acotiledon, -a : sens cotiledons.

La tortoira es acotiledona.

acotir 1 (v. tr.) : acorsar / persègre / corsejar / secutar / subtar ;

Los cans un pauc totes acotisson los cats.

acotir 2 v : v. acotar 2, cf Ubaud Dicort.

acotir (s’) v pron : « s’arrêter, s’aheurter, se fixer, s’attacher » TdF suppl

« acotir » (acotir 3 v, cf Ubaud Dicort) : v. acodar / acodir / acodesir.

acotir 4 (v. tr.) : avidar / elevar / abalir / capitar.

An fòrt plan acotits totes lors mainatges.

acotit, -ida : t. a. çaisús.

acotolar (v. tr.) : costosir ; calinejar ; acocolar / acocolir.

acotolar (s') : se costosir ; se calinejar ; s'acocolar...

acotolat, -ada : costosit, -ida ; calinejat, -ada.

acotradura : preparacion / atrencament ; cultura (tèrra)

acotraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cultive ou accoutre, accoutreur ; cultivateur, trice » TdF

acotralhar v, cf Ubaud Dicort : v. acotrar. (v. TdF suppl)

acotrament : atrencadura ; embriagadura.

acotrar (v. tr.) (R. II, 21 - L. 5) : vestir ; adornar ; aficar ; afinfar ; equipar ; cultivar.

Es totjorn acotrat coma un espaventalh.

Acotràvem la vinha quand se metèt a plòure.

acotrar (s') : s'aficar / s'afiscalhar / s'afinfar ; se bandar.

Li'n cal pas gaire per s'acotrar (per se bandar)

acotrat, -ada adj  : t. a. çaisús.

acotrissar (v. tr.) : vestir amb de pelhas ; afiblar.

acotrissar (s') : se vestir amb de pelhas ; s'afiblar.

acotrissat, -ada : vestit,-da amb de pelhas ; malabilhadàs, -assa.

acovassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire choir sur le derrière ; couvrir avec soin » TdF acouvassa’

acovassar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « accouver ; s’accroupir comme une poule qui veut couver, se tapir ; se courber, se baisser » TdF

acovassiment nm, cf Ubaud Dicort : « besoin ou désir de couver ; état maladif dans lequel tombent les poules, lorsqu’elles couvent » TdF

acovassir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « chercher à couver, manifester le besoin de couver » TdF acouvassi (s’)’

acovassit, -ida part e adj : « qui cherche à couver ; accouvé, ée » TdF jos ‘acouvassi (s’)’

acquerir (v. tr.) (R. V, 18-19) (abs. Dicort) e derivats : v. aquerir.

acquit nm (R. V, 18) (abs. Dicort) : forma etimologica del doblet modèrn aquit. (v. aquit)

ACR- : forma prefixada del grèc akròs (a la cima) v. acrin - acrinal - acrist.

acracia : feblesa / impoténcia ; anarquia ; doctrina que nèga tot poder politic.

acrament adv (abs. Dicort) : acèrbament, « âcrement » (Rapin).

acramponar : v. encramponar.

acrancar (v. tr.) : acrocar ; apevar ; apiejar.

 

 

acrancar (s') : s'acrocar ; s'apevar ; se ramponar ; s'agrapir.

Me soi acrancat a l'aram crancut.

acrancat, -ada : acrocat, -ada ; apevat, -ada ; apiejat, -ada.

acrania : abséncia totala o parciala de crani.

acranial, -a : relatiu, -iva a l'abséncia de crani.

acrapar (s') : s'empegar ; s'enrambolhar (pel)

acrapat, -ada : empegat, -ada ; enrambolhat, -ada.

acrapuliment : accion o resulta d'acrapulir o de s'acrapulir.

acrapulir (v. tr.) : agorrinar / agorrinir.

acrapulir (s') : s'agorrinar / s'agorrinir.

acrapulit, -ida : agorrinat, -ada / agorrinit, -ida.

acrasia (t. tecn. med.) : intemperància.

acrassimar 1 (v. tr.) (abs. TdF e Alibert) : far tressecar d'enuèg (d'anuèg) o d'inquietud.

acrassimar (s') (abs. TdF e Alibert) : se calcinar ; magrir. (v. acrassimar 2)

acrassimar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, « sécher d’ennui ou d’inquiétude, se chémer, v. crassir, languir, taïnar » (v. TdF) ; « maigrir » (Alibert)

acrassimat, -ada : t. a. çaisús.

acrassir (s') : s'acraumir. v. çaijós.

acraumir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, encrasser, emplâtrer » TdF

acraumir (s') : s'encrassar / s'encrassir ; se passir ; venir vescós.

acraumit, -ida : passit, -ida ; bochard, -a ; vescós, -osa.

acre, acra adj : d'una sentor o d'una sabor issèlza ; issèlze, -a ; d'un ton acèrb ; acèrb, -a.

Un fum acre.

Una sentor acra.

Un ton acre.

acrebassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  crever, éreinter, en parlant de l’effet du travail ou de l’âge » TdF

acrebassir (s’) v pron : « se crever, devenir cassé » TdF

acrecion nf, cf Ubaud Dicort : « accrétion » (Per Noste)

acreditable, -bla : que pòt èsser acreditat, -ada.

acreditacion : accion o resulta d'acreditar o d'èsser acreditat.

acreditar (v. tr.) : far digna de crèdit una causa o una persona.

acreditor nm, cf Ubaud Dicort : « accréditeur » (Rapin)

acreditiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « accréditif, -ive » (v. Rapin)

acreire (v. tr.) (R. II, 510) : creire, « accroire » TdF.

Me faràs pas acreire aquela asenada !

S’en faire acreire, il s’en fait accroire, il présume trop de lui-même (v. TdF)

acreissedor nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui augmente ; curateur » (L. 6)

acreissement : augment.

acréisser (v. tr.) : augmentar.

acréisser (s') : s'augmentar ; venir pus gròs (pus ric)

acrescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « accrescent » (Rapin)

acrescut, -uda : augmentat, -ada.

acretat nf : natura de çò acre.

acridian : mena d'insècte ortoptèr.

acridians : familha d'insèctes ortoptèrs que se monta a 10.000 menas.

acridina : còrs organic azotat que se tròba dins l'alquitran del carbon de tèrra.

acridofag, -a : que s'avida d'acridians.

acridona : derivat cetonic de l'acridina.

acriflavina : substància bravament bactericida.

acrifòrme, -ma : de la forma d'un acridian.

acrilaldeïd : acroleïna (aldeïd etilenic obtengut per desidratacion de la glicerina)

acrilic, -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva a un acid que ven de l'oxidacion de l'acroleïna ; relatiu, -iva als derivats d'aquel acid ; derivats d'aquel acid.

Acid acrilic.

Estèr acrilic.

Fibra acrilica.

Forradura en acrilic.

Estòfas en acrilic.

acrilonitril : liquid utilizat per fabricar de fibras acrilicas.

acrimoniá : aissitge / èrnha.

acrimoniós, -osa : aisse, -a / ernhós, -osa / ernhut, -uda.

acrimoniosament : d'un biais acrimoniós.

acrin : cima / cresta.

acrinal nm : brisca / biscre.

acrinia : diminucion o abséncia d'una secrecion.

acrist : lo biscre d'una teulada.

ACRO- : forma prefixada del grèc akròs (en cima de)

acroagnosia : insensibilitat a la cima d'un membre.

acroanoxia : privacion d'oxygèn a las extremitats.

acrobacia : exercici complit per un o una acrobata ; procediment abil, complicat, perilhós o desonèst.

acrobata (m. e f.) : persona que complís d'acrobacias.

acrobatic, -a : relatiu, -iva a una acrobacia.

acròc : esquiç / esquinç / esquiçadura / esquinçadura.

acrocament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’accrocher » TdF

acrocar (v. tr.) : acrancar ; encrocar.

acrocar (s') : s'acrancar ; s'encrocar.

acrocat, -ada : acrancat, -ada ; encrocat, -ada.