acoidador nm : airal o aplech per s'acoidar.

acoidament : accion o resulta d'acoidar o de s'acoidar.

acoidar (v. tr.) : plegar en forma de coide.

acoidar (s') : s'apevar sul coide.

acoidat, -ada : apevat, -ada sul coide, suls coides.

acoïr (s') : aver lo mal de coar.

acoissar (v. tr.) : bercar / esberlar.

acoissat, -ada : bercat, -ada / esberlat, -ada.

Ai acoissada la pigassa sus un clavèl.

acoitar [veire acochar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : corsar / acotir ; caçar / percaçar ; preissar / despachar. v. acochar.

acoitar [veire acochar] (s') : s'afanar.

acòl : lòca ; paredor ; paret de sosten per un travèrs ; bancal / casèrn.

Totes los acòls de pels travèrses s'esbosenan.

acolada : accion d'acolar v. çaijós.

Se balhèron l'acolada coma dos amics plan cars.

acolament : còla (personas que trabalhan ensemble)

acolar 1 (v. tr.) : embraçar ; donar l'acolada ; cauçar una planta ;

acolar (s') : s'embraçar ;

acolar 2 (v. tr.) : montar o logar una còla de trabalhadors.

Las vendémias son aquí, nos cal acolar sulcòp.

acolar (s') : far partida d'una còla ;

acolar 3 (s') (Alibert) : sangnar bravament. (Per « sangnar » v. R. V, 152 - L. 334)

Lo paure diable s'acolèt e mai ne moriguèt.

acolat 1, -ada : paredat, -ada. v. acòl.

acolat 2, -ada part, adj et n : « réuni, ie, associé à une bande ; camarade, compagnon » TdF jos ‘acoula 2’

acolat 3, -ada : sangnat, -ada a blanc.

acolcar : doblet de colcar. v. colcar.

acoletar / encoletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, colleter » TdF jos ‘acouleta’

acoletrir (v. tr.) : calinejar q.q. ; lo catimelejar ; plan l'aculhir.

L'acoletriguèron a ela tan plan que poguèron.

acoletrit, -ida : t.a. çaisús.

« acolhir » : v. aculhir.

acolhonir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre nigaud, crédule » TdF acouiouni’

acolhonir (s’) v pron : « devenir nigaud » TdF jos ‘acouiouni’

acolia : manca o abséncia de secrecion biliara.

acolit nm : seminarista qu'a recebut l'acolitat ; clergue que servís la messa dins d'unes airals ; (pej.) : complici.

Qual es pas estat acolit quand èra drollon ?

acolita nf (abs. Dicort) : clergueta ; (pej.) : ajuda ; complícia.

acolitat nm : un dels quatre òrdre minors de la Glèisa que son las fonccions d'acolit, d'exorcista, de lector (R. VI, 340) e de portièr.

acolitrar (v. tr. ) : sonar q.q. ; lo remochinar ; li repotegar; l'increpar / lo corroçar / lo semonsar.

L'acolitrèron que n'agèri vergonha.

acolitrat, -ada : increpat, -ada, t.a. çaisús.

acolobriment nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « métamorphose en dragon » TdF ; transformacion en carbon de milh...

acolobrir (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : esferar (R. III, 310) / esfarotjar (Alibèrt, 365). (v. esferotjar).

acolobrir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'esferar ; s'emmalir ; se bodonhar ; se carbonar (milh) ; venir colòbra ; venir drac. (v. TdF)

acolobrit, -ida : t. a. çaisús, « devenu dragon, devenu méchant comme une couleuvre ; irrité, effarouché, ée ; éveillé, déluré, ée » TdF jos ‘acouloubri’.

acolombar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler de pigeons » (L. 4)

« acolonjar » : v. acalonjar.

acolorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, colorer » (L. 4)

acoloriment : accion de colorar o de coloriar.

acolorir (v. tr.) : coloriar / colorar.

acolorir (s'): se colorir.

Sas gautas blancas s'acoloriguèron subran.

acolorit, -ida adj : « colorié, coloré, ée ; haut en couleur, v. colorent » (v. TdF jos ‘acoulouri’)

acolpar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, accuser » (L. 4)

acoluria : abséncia de pigments dins las urinas.

acomandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner en dépôt, remettre en garde » ( L. 4)

acomandar (s’) v pron : « se recommander » TdF jos ‘recoumanda’

acomblir (v. tr.) : comolar ; emplenar fins al bòrd.

Acomblir una barrica, una desca, un panièr...

acomblit, -ida : comolat, -ada ; emplenat, -ada.

acomençada nf, cf Ubaud Dicort : (v. acomençar e començada)

acomençament nm / acomençança nf : començament.

acomençar (v. tr. e intr.) : començar ; parlar primièr.

acomés, -esa : enfuscat, -ada ; excitat, -ada (v. R. II, 398).

 

 

acometre (v. tr.) : excitar (R. II, 398) ; enfuscar ; atacar ; lançar ; declarar la guèrra.

Quita pas d'acometre sos cans contra los dròlles.

acomètre : audiomètre (aparelh per mesurar l'audicion)

acometria : audiometria (mesura de l'audicion)

acomjadar (v. tr.) (R. II, 449) : donar un comjat a q.q.

acomodable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « accommodable » (v. TdF)

acomodacion : t. tecn. d'ecologia, de fonetica, de psicologia, de zoologia...

Acomodacion a un biais de viure novèl.

Acomodacion fonetica.

Acomodacion psicologica.

Acomodacion de la vision.

acomodaire, -aira : persona qu'acomòda o que s'acomòda.

acomodament : accion o resulta d'acomodar o de s'acomodar.

acomodança nf, cf Ubaud Dicort : (v. acomodant)

acomodant, -a : conciliant, -a.

acomodar (v. tr.) : conciliar ; far s'endevenir ; lotjar ; adobar ; aprestar / cosinar.

Acomòda sas paraulas a las circomstàncias.

L'acomodèron coma poguèron dins lor ostal.

Nos acomodèt la lèbre a l'ast e al flambador.

acomodar (s') : se lotjar ; se metre d'acòrdi ; se contentar de.

acomodatge nm : « accommodage, apprêt d’une viande ; arrangement TdF acoumoudage’ ;  accion de s'acomodar.

acomolacion (abs. Dicort) : acomolòfi (l.p.) ; amontetament. (v.  acumulacion)

acomolador (abs. Dicort) : aparelh per acomolar l'energia. (v.  acumulador)

acomolaire, -aira : persona qu'amonteta, qu'amassa...

acomolament (abs. Dicort) : encombrament / acomolòfi.

acomolar / acomolir (v. tr.) : augmentar ; acomblir ; amassar. (v. TdF jos ‘acoumoula’)

acomolat, -ada / acomolit, -ida : t. a. çaisús.

acomolir : v. acomolar.

acomolòfi nm (l.p.) (abs. Dicort) : encombrament gròs de circulacion. (v. bochon 2)

Acomolòfi intestinal.

Acomolòfi de veituras.

acomolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « courbé, -e » (v. Alibert)

acompanhada : cortègi.

acompanhador (abs. Dicort), -airitz : persona qu'acompanha. (v. acompanhaire)

acompanhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « suivant, ante, compagnon, guide ; accompagnateur » TdF

acompanhament : accion o resulta d'acompanhar ; çò qu'acompanha ; las personas qu'acompanhan.

acompanhar (v. tr.) : se jónher a q.q. per far çò que fa o per anar ont va ; prene part a un cortègi ; ajudar un movement ; far un acompanhament musical.

Serà acompanhat de sa femna e de sos dròlles.

Acompanhar un defuntat al cementèri.

Acompanhava los cants amb una guitarra.

acompanhatge 1 nm (abs. TdF) : companhatge (çò que se manja amb lo pan) (v. companatge)

acompanhatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action d’accompagner » (v. TdFacoumpagnage’)

acompanhejar (v. tr.) (abs. Dicort) : frequentatiu d'acompanhar (v. acompahejar (s’)) ; se manjar quicòm amb lo pan (v. companejar).

acompanhejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’accompagner pendant quelques pas ou de temps en temps » TdF suppl

acompelir (v. tr. e intr.) : aclapar ; agantar ; engrepesir ; tombar e far tombar q.q. ; forçar q.q. a far quicòm.

acompelit, -ida : t. a. çaisús.

acompesir (s') : cutar de sòm / s'aconsomir / se sondormir.

acompesit, -ida : t. a. çaisús.

acomplexar (abs. Dicort) (v. tr.) : donar un complèx. (v. complexar)

acomplexar (s') (abs. Dicort) : trapar un complèx.

acomplidor nm (v. Ubaud Dicort) : « celui qui accomplit » (Alibert)

acompliment : realizacion.

L'acompliment de las profecias de la Bíblia.

acomplir (v. tr.) : clavar quicòm ; capitar quicòm ; definir quicòm.

acomplir (s') : se realizar (t. a.)

Tot aquò s'acomplirà en son temps.

acomplisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui accomplit » TdF

acomplit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « accompli, ie, parfait, aite » TdF jos ‘acoumpli’

acomptar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « faire compte ; régler un compte » (L. 4)

acompte : part d'una soma de pagar.

Li me calguèt balhar un acompte.

acomunalhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire part » (L. 5)

acomunalhar a (s’) v pron : « participer » (L. 5)

acondicionar (abs. Dicort) e derivats : v. condicionar.

acondormir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assoupir, endormir » (L. 5)

acondroplasa (m. e f.) : que patís d'acondroplasia.

acondroplasia : anomalia congenitala de l'esquelèt.