|
|
|
|
|
|
acoidador nm : airal o aplech per s'acoidar. acoidament : accion o resulta d'acoidar o de s'acoidar. acoidar (v. tr.) : plegar en forma de coide. acoidar (s') : s'apevar sul coide. acoidat, -ada : apevat, -ada sul coide, suls coides. acoïr (s') : aver lo mal de coar. acoissar (v. tr.) : bercar / esberlar. acoissat, -ada : bercat, -ada / esberlat, -ada. Ai acoissada la pigassa sus un clavèl. acoitar [veire acochar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : corsar / acotir ; caçar / percaçar ; preissar / despachar. v. acochar. acoitar [veire acochar] (s') : s'afanar. acòl : lòca ; paredor ; paret de sosten per un travèrs ; bancal / casèrn. Totes los acòls de pels travèrses s'esbosenan. acolada : accion d'acolar v. çaijós. Se balhèron l'acolada coma dos amics plan cars. acolament : còla (personas que trabalhan ensemble) acolar 1 (v. tr.) : embraçar ; donar l'acolada ; cauçar una planta ; acolar (s') : s'embraçar ; acolar 2 (v. tr.) : montar o logar una còla de trabalhadors. Las vendémias son aquí, nos cal acolar sulcòp. acolar (s') : far partida d'una còla ; acolar 3 (s') (Alibert) : sangnar bravament. (Per « sangnar » v. R. V, 152 - L. 334) Lo paure diable s'acolèt e mai ne moriguèt. acolat 1, -ada : paredat, -ada. v. acòl. acolat 2, -ada part, adj et n : « réuni, ie, associé à une bande ; camarade, compagnon » TdF jos ‘acoula 2’ acolat 3, -ada : sangnat, -ada a blanc. acolcar : doblet de colcar. v. colcar. acoletar / encoletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, colleter » TdF jos ‘acouleta’ acoletrir (v. tr.) : calinejar q.q. ; lo catimelejar ; plan l'aculhir. L'acoletriguèron a ela tan plan que poguèron. acoletrit, -ida : t.a. çaisús. « acolhir » : v. aculhir. acolhonir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre nigaud, crédule » TdF ‘acouiouni’ acolhonir (s’) v pron : « devenir nigaud » TdF jos ‘acouiouni’ acolia : manca o abséncia de secrecion biliara. acolit nm : seminarista qu'a recebut l'acolitat ; clergue que servís la messa dins d'unes airals ; (pej.) : complici. Qual es pas estat acolit quand èra drollon ? acolita nf (abs. Dicort) : clergueta ; (pej.) : ajuda ; complícia. acolitat nm : un dels quatre òrdre minors de la Glèisa que son las fonccions d'acolit, d'exorcista, de lector (R. VI, 340) e de portièr. acolitrar (v. tr. ) : sonar q.q. ; lo remochinar ; li repotegar; l'increpar / lo corroçar / lo semonsar. L'acolitrèron que n'agèri vergonha. acolitrat, -ada : increpat, -ada, t.a. çaisús. acolobriment nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « métamorphose en dragon » TdF ; transformacion en carbon de milh... acolobrir (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : esferar (R. III, 310) / esfarotjar (Alibèrt, 365). (v. esferotjar). acolobrir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'esferar ; s'emmalir ; se bodonhar ; se carbonar (milh) ; venir colòbra ; venir drac. (v. TdF) acolobrit, -ida : t. a. çaisús, « devenu dragon, devenu méchant comme une couleuvre ; irrité, effarouché, ée ; éveillé, déluré, ée » TdF jos ‘acouloubri’. acolombar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler de pigeons » (L. 4) « acolonjar » : v. acalonjar. acolorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, colorer » (L. 4) acoloriment : accion de colorar o de coloriar. acolorir (v. tr.) : coloriar / colorar. acolorir (s'): se colorir. Sas gautas blancas s'acoloriguèron subran. acolorit, -ida adj : « colorié, coloré, ée ; haut en couleur, v. colorent » (v. TdF jos ‘acoulouri’) acolpar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, accuser » (L. 4) acoluria : abséncia de pigments dins las urinas. acomandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner en dépôt, remettre en garde » ( L. 4) acomandar (s’) v pron : « se recommander » TdF jos ‘recoumanda’ acomblir (v. tr.) : comolar ; emplenar fins al bòrd. Acomblir una barrica, una desca, un panièr... acomblit, -ida : comolat, -ada ; emplenat, -ada. acomençada nf, cf Ubaud Dicort : (v. acomençar e començada) acomençament nm / acomençança nf : començament. acomençar (v. tr. e intr.) : començar ; parlar primièr. acomés, -esa : enfuscat, -ada ; excitat, -ada (v. R. II, 398).
|
|
acometre (v. tr.) : excitar (R. II, 398) ; enfuscar ; atacar ; lançar ; declarar la guèrra. Quita pas d'acometre sos cans contra los dròlles. acomètre : audiomètre (aparelh per mesurar l'audicion) acometria : audiometria (mesura de l'audicion) acomjadar (v. tr.) (R. II, 449) : donar un comjat a q.q. acomodable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « accommodable » (v. TdF) acomodacion : t. tecn. d'ecologia, de fonetica, de psicologia, de zoologia... Acomodacion a un biais de viure novèl. Acomodacion fonetica. Acomodacion psicologica. Acomodacion de la vision. acomodaire, -aira : persona qu'acomòda o que s'acomòda. acomodament : accion o resulta d'acomodar o de s'acomodar. acomodança nf, cf Ubaud Dicort : (v. acomodant) acomodant, -a : conciliant, -a. acomodar (v. tr.) : conciliar ; far s'endevenir ; lotjar ; adobar ; aprestar / cosinar. Acomòda sas paraulas a las circomstàncias. L'acomodèron coma poguèron dins lor ostal. Nos acomodèt la lèbre a l'ast e al flambador. acomodar (s') : se lotjar ; se metre d'acòrdi ; se contentar de. acomodatge nm : « accommodage, apprêt d’une viande ; arrangement TdF ‘acoumoudage’ ; accion de s'acomodar. acomolacion (abs. Dicort) : acomolòfi (l.p.) ; amontetament. (v. acumulacion) acomolador (abs. Dicort) : aparelh per acomolar l'energia. (v. acumulador) acomolaire, -aira : persona qu'amonteta, qu'amassa... acomolament (abs. Dicort) : encombrament / acomolòfi. acomolar / acomolir (v. tr.) : augmentar ; acomblir ; amassar. (v. TdF jos ‘acoumoula’) acomolat, -ada / acomolit, -ida : t. a. çaisús. acomolir v : v. acomolar. acomolòfi nm (l.p.) (abs. Dicort) : encombrament gròs de circulacion. (v. bochon 2) Acomolòfi intestinal. Acomolòfi de veituras. acomolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « courbé, -e » (v. Alibert) acompanhada : cortègi. acompanhador (abs. Dicort), -airitz : persona qu'acompanha. (v. acompanhaire) acompanhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « suivant, ante, compagnon, guide ; accompagnateur » TdF acompanhament : accion o resulta d'acompanhar ; çò qu'acompanha ; las personas qu'acompanhan. acompanhar (v. tr.) : se jónher a q.q. per far çò que fa o per anar ont va ; prene part a un cortègi ; ajudar un movement ; far un acompanhament musical. Serà acompanhat de sa femna e de sos dròlles. Acompanhar un defuntat al cementèri. Acompanhava los cants amb una guitarra. acompanhatge 1 nm (abs. TdF) : companhatge (çò que se manja amb lo pan) (v. companatge) acompanhatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action d’accompagner » (v. TdF ‘acoumpagnage’) acompanhejar (v. tr.) (abs. Dicort) : frequentatiu d'acompanhar (v. acompahejar (s’)) ; se manjar quicòm amb lo pan (v. companejar). acompanhejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’accompagner pendant quelques pas ou de temps en temps » TdF suppl acompelir (v. tr. e intr.) : aclapar ; agantar ; engrepesir ; tombar e far tombar q.q. ; forçar q.q. a far quicòm. acompelit, -ida : t. a. çaisús. acompesir (s') : cutar de sòm / s'aconsomir / se sondormir. acompesit, -ida : t. a. çaisús. acomplexar (abs. Dicort) (v. tr.) : donar un complèx. (v. complexar) acomplexar (s') (abs. Dicort) : trapar un complèx. acomplidor nm (v. Ubaud Dicort) : « celui qui accomplit » (Alibert) acompliment : realizacion. L'acompliment de las profecias de la Bíblia. acomplir (v. tr.) : clavar quicòm ; capitar quicòm ; definir quicòm. acomplir (s') : se realizar (t. a.) Tot aquò s'acomplirà en son temps. acomplisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui accomplit » TdF acomplit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « accompli, ie, parfait, aite » TdF jos ‘acoumpli’ acomptar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « faire compte ; régler un compte » (L. 4) acompte : part d'una soma de pagar. Li me calguèt balhar un acompte. acomunalhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire part » (L. 5) acomunalhar a (s’) v pron : « participer » (L. 5) acondicionar (abs. Dicort) e derivats : v. condicionar. acondormir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assoupir, endormir » (L. 5) acondroplasa (m. e f.) : que patís d'acondroplasia. acondroplasia : anomalia congenitala de l'esquelèt. |
|
|
|
|
|
|