|
|
|
|
|
|
aciut [ / assiut (v. Ubaud Dicort e Alibert)], -a adj (del lat. citus, prompte, viu, rapid) : dispaus, -a ; abiaissat, -ada ; prompte, -a / viu, -va ; serviciós, -osa / serviciable, -a ; escarrabilhat, -ada ; comòde, -a. (v. TdF suppl ‘aciéut’) Avèm un serviciala aciuta. Un aplech fòrt aciut. aciutament adv : adrechament. acivadar (v. tr.) : balhar de civada als cavals ; enjaular ; tanar / tustassar / tabassar. acivaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui donne à manger » TdF acivament nm, , cf Ubaud Dicort : « action de donner à manger » TdF acivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abecquer, appâter ; donner à manger avec la main » TdF acive nm, cf Ubaud Dicort : « becquée » TdF « acla » : v. agla aclafar (s') : se corbar ; s'acoconar ; s'amagar. aclamacion : accion d'aclamar ; clam de jòia. aclamaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui acclame » TdF aclamar : butar de clams de jòia. aclap : clapàs / montet de pèiras. aclapadís : montet de pèiras ; montet d'arroïnas. aclapadura : quicòm d'enterrat. aclapaire, -aira : persona qu'aclapa (t.a.) aclapament : ablasadura / ablasigadura ; enterrament (t.a.) aclapamòrt nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » TdF ‘aclapo-mort’ aclapant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « accablant, ante » TdF aclapar / aclapir (v. aclapir) (v. tr.) : cobrir de pèiras ; enterrar (t.a.) ; atassar la tèrra ; çauçar una planta ; subrecargar ; assucar. (v. TdF ‘aclapa’) Aclapar un potz : l'emplenar de pèiras. Aclapar de fems : enterrar de fems. Aclapar lo fuòc : cobrir lo fuòc. aclapassar (v. tr.) : amontetar de pèiras ; comolar amb de pèiras. aclapassar (s') : s'atassar ; se mudar en clapàs. aclapatge : accion de cobrir, d'enterrar. aclapieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre des pierres en tas, entasser » TdF ‘aclapeira’ aclapir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre un terrain, le piétiner ; couvrir, enterrer, entasser » TdF aclapoirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’un tas de pierres ; lapider » TdF aclarar (v. tr.) : esclairar. aclaresir (v. tr.) : refrescar lo linge de la bugada. « aclàs » : v. aglàs aclatar (v. tr.) : baissar, corbar, clinar ; cobrir ; aclapar (s.f.) aclatar (s') : se baissar ; s'acoconar ; s'amagar ; s'amatar. Una galina que pòrta l'uòu s'aclata se li passas al pè. « aclenar » : v. aclinar. aclencar (v. tr. e intr.) : clinar. Aclencar lo cap. aclencar (s') : se clinar. S'aclencar davant una dòna. aclencat, -ada : clinat, -ada. S'aclencar suls coides. aclimatabilitat nf : qualitat de çò aclimatable. aclimatable, -bla : que pòt èsser aclimatat, -ada. aclimatacion : accion d'aclimatar o de s'aclimatar. aclimatament nm, cf Ubaud Dicort : « acclimatement » (Rapin) aclimatar (v. tr.) : abituar quicòm a un climat diferent. aclimatar (s') : s'abituar a un climat diferent. aclin, -a : clin, -a / enclin, -a ; somés, -esa ; fidèl, -a ; clinat, -ada ; corbat, -ada. Es aclin a cantar. Un servicial aclin. Los rens li dòlon, que trabalha aclin tota la jornada. aclinament : tissa. aclinant, -a : aclapaire, -a. aclinar (v. tr.) : clinar ; corbar ; pendre ; avencar ; arredre. aclinar (s') : se clinar / se penjar. aclinat, -ada : t. a. çaisús. aclinic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « aclinique » (Rapin) aclon nm : arcolan. Las sèt colors de l'aclon. aclonar (s') : corbar l'esquina en arc, coma o fan las vacas quand se lèvan. acloridria : abséncia d'acid cloridric dins la secrecion gastrica. aclotir v, cf Ubaud Dicort : « v tr¸ rendre uni, égaliser, aplatir ; caler, raffermir un meuble qui chancelle » TdF aclucar / clucar (v. tr. e intr.) : tampar los uèlhs ; bendar los uèlhs ; cutar. Me soi pas pogut aclucar de tota la nuèch. aclucar (s') : se cutar los uèlhs. aclucat, -ada : (t. a çaisús) per jogar a cutabòrlhe / a l'amagat / al cluquet / a la catòrba v.cutabòrlhe. S'es aclucat contra la camba d'un arbre gròs. aclucir v, cf Ubaud Dicort : « v pron, manifester le besoin de couver » TdF ‘aclussi (s’)’ acnè [acne] (f.) (del grèc akhmè ortografiat a tòrt akhnè, eflorescéncia) : botonada de la pèl de la cara d'un adolescent o d'una adolescenta ; autras menas de botonadas. acneïc, -a : relatiu, -iva a l'acnè. acneïfòrme, -ma : que revèrta l'acnè. acnemia : atrofia dels pompilhs ; abséncia de cambas. acniti (f.) : inflamacion de la pèl que raja de poire.
|
|
acoassar (s') : s'agrovar / s'acoconar. (v. acovassar (s’)) acoassat, -ada : agrovat, -ada / acoconat, -ada. La cloca s'es acoassada suls uòus. acoassit, -ida adj (abs. Dicort) : qu'a lo mal de coar. (v. acovassit) acoatar (v. tr.) : far tombar de cuols ; plan recobrir. acoatar (s') : s'acocholar ; coar. Ai idèa qu'aquela galina s'acoatarà lèu. acoatat, -ada : t. a. çaisús. acobla nf, cf Ubaud Dicort : « accouple » (Laus) acoblaire, -aira n : qu'acobla ; que s'acobla « celui, celle qui accouple, accoupleur ; proxénète » TdF. acoblament : accion o resulta d'acoblar o de s'acoblar. acoblar (v. tr.) : apariar. Acoblar de buòus per laurar. Acoblar un mascle amb una feme. acoblar (s') : s'apariar (t. a.) ; s'unir carnalament. acocarrar / acocarrir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : acoquinar / encanalhar. (v. TdF ‘acoucara’) acocarrar / acocarrir (s') : s'acoquinar ; s'encanalhar. S'es acocarrat amb una tropelada de paucvals. acochaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « accoucheur, euse » (v. TdF) acochalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « couches d’une femme » TdF ‘acouchaio’ acochament 1 nm : celeritat (R. VI, 136 - II, 373). acochament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « accouchement » TdF acochar 1 / acoitar [veire acochar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : corsar / acotir ; caçar ; percaçar ; preissar ; despachar. acochar (s') / acoitar (s’) [veire acochar (s’)] v pron : s'afanar. Ni per s'acochar, son trabalh avança pas gaire. acochar 2 v : « v tr et intr, accoucher » TdF ‘acoucha 1’ acochar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « accoucher » (v. TdF jos ‘acoucha 1’) acochat, -a / acoitat [veire acochat], -a adj : t. a. çaisús (acochar 1), « empressé, ée, se hâtant » TdF jos ‘acoucha 2’. acocholar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'agrovar ; s'acoconar ; s'arrucar dins la fauda de la mamà. acocholat, -ada : t. a. çaisús. acocholir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acacholir (s’). (v. TdF suppl) acocolador (l'-) nm : los privats / los comuns (latrinas) acocolament nm, cf Ubaud Dicort : « accroupissement » (Laus) acocolar / acocolir (v. tr.) (los 2, Alibert ; abs. Dicort) : atitolar ; costosir ; calinejar. (v. coconar) acocolar (s’) / acocolir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'acoconar / se baissar ; s'agrovar. acocolat, -ada : t.a. çaisús. acocolir (s’) v pron : v. acocolar (s’) acocolit, -ida : nèci, nècia / piòt, -a. acocomir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acocolar (s’). (v. TdF jos ‘acoucouna’ acoconar (s') : se refaudir ; s'arraulir. acoconat, -ada : refaudit, -ida ; arraulit, -ida. Acoconat dins la fauda de sa mamà, se plorava. acocorocar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, appeler les poussins » TdF acodar 1 (v. tr.) : agusar (passar la cot sus la dalha o sus una autra mèla) Cal pas acodar un brieu per manjar pas lo talh. acodar 2 (s’) / acodesir (s') : s'atassar ; s'enrambolhar (pel) Aquela torta s'es acodada. A lo pel acodesit. acodat 1, -ada : agusat, -ada. (v. acodar 1) acodat 2,-ada / acodesit,-ida / acodit,-ida (v. acodit) adj : mal levat,-ada (pan, torta, còca...) acodenir (s') : se mudar en codenàs / se mudar en pelenc. acodenit, -ida : vengut, -uda pelenc. La parran s'es acodenida. acodesir (s') v pron : v. acodar 2 (s'). (v. Vayssier jos ‘ocoudà’) acodesit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. acodat 2. (v. Vayssier jos ‘ocoudat’) acodir (v. tr.) : aplatar / aplatir ; atassar. acodit, -ida : atassat, -ada / aplatit, -ida. Torta acodida. Pan acodit. Pel acodit. Tèrra acodida. acodolar (v. tr. e r.) : desrocar / acalhaudar / apeiregar / lapidar (R. IV, 20). acodolar (s') : se desrocar. acodolat, -ada : desrocat / acalhaudat / lapidat, -ada (v. R. IV, 20). Sant Estève, primièr martir, foguèt acodolat. acofar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se coucher dans son nid, s’accroupir sur ses petits » TdF’ acofèn (subs. m.) : tota mena de sensacion patologica dins las aurelhas (bronzinament o autre bruch) acofinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, acculer, entasser dans un coin » TdF acogassar v, cf Ubaud Dicort : v. acovassar. (v. TdF jos ‘acouvassa’) acogonchament nm, cf Ubaud Dicort : « action de s’accroupir, état d’une personne accroupie » TdF acogonchar (s') : s'agrovar suls talons. acogonchat, -ada : agrovat, -ada suls talons. acografia : descripcion scientifica dels remèdis. acoïda adj fem : en mal de coar. (v. acoïr (s’)) Galina acoïda. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|