aciut [ / assiut (v. Ubaud Dicort e Alibert)], -a adj (del lat. citus, prompte, viu, rapid) : dispaus, -a ; abiaissat, -ada ; prompte, -a / viu, -va ; serviciós, -osa / serviciable, -a ; escarrabilhat, -ada ; comòde, -a. (v. TdF suppl aciéut’)

Avèm un serviciala aciuta.

Un aplech fòrt aciut.

aciutament adv : adrechament.

acivadar (v. tr.) : balhar de civada als cavals ; enjaular ; tanar / tustassar / tabassar.

acivaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui donne à manger » TdF

acivament nm, , cf Ubaud Dicort : « action de donner à manger » TdF

acivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abecquer, appâter ; donner à manger avec la main » TdF

acive nm, cf Ubaud Dicort : « becquée » TdF

« acla » : v. agla

aclafar (s') : se corbar ; s'acoconar ; s'amagar.

aclamacion : accion d'aclamar ; clam de jòia.

aclamaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui acclame » TdF

aclamar : butar de clams de jòia.

aclap : clapàs / montet de pèiras.

aclapadís : montet de pèiras ; montet d'arroïnas.

aclapadura : quicòm d'enterrat.

aclapaire, -aira : persona qu'aclapa (t.a.)

aclapament : ablasadura / ablasigadura ; enterrament (t.a.)

aclapamòrt nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » TdF aclapo-mort’

aclapant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « accablant, ante » TdF

aclapar / aclapir (v. aclapir) (v. tr.) : cobrir de pèiras ; enterrar (t.a.) ; atassar la tèrra ; çauçar una planta ; subrecargar ; assucar. (v. TdF aclapa’)

Aclapar un potz : l'emplenar de pèiras.

Aclapar de fems : enterrar de fems.

Aclapar lo fuòc : cobrir lo fuòc.

aclapassar (v. tr.) : amontetar de pèiras ; comolar amb de pèiras.

aclapassar (s') : s'atassar ; se mudar en clapàs.

aclapatge : accion de cobrir, d'enterrar.

aclapieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre des pierres en tas, entasser » TdF aclapeira’

aclapir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre un terrain, le piétiner ; couvrir, enterrer, entasser » TdF

aclapoirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’un tas de pierres ; lapider » TdF

aclarar (v. tr.) : esclairar.

aclaresir (v. tr.) : refrescar lo linge de la bugada.

« aclàs » : v. aglàs

aclatar (v. tr.) : baissar, corbar, clinar ; cobrir ; aclapar (s.f.)

aclatar (s') : se baissar ; s'acoconar ; s'amagar ; s'amatar.

Una galina que pòrta l'uòu s'aclata se li passas al pè.

« aclenar » : v. aclinar.

aclencar (v. tr. e intr.) : clinar.

Aclencar lo cap.

aclencar (s') : se clinar.

S'aclencar davant una dòna.

aclencat, -ada : clinat, -ada.

S'aclencar suls coides.

aclimatabilitat nf : qualitat de çò aclimatable.

aclimatable, -bla : que pòt èsser aclimatat, -ada.

aclimatacion : accion d'aclimatar o de s'aclimatar.

aclimatament nm, cf Ubaud Dicort : « acclimatement » (Rapin)

aclimatar (v. tr.) : abituar quicòm a un climat diferent.

aclimatar (s') : s'abituar a un climat diferent.

aclin, -a : clin, -a / enclin, -a ; somés, -esa ; fidèl, -a ; clinat, -ada ; corbat, -ada.

Es aclin a cantar.

Un servicial aclin.

Los rens li dòlon, que trabalha aclin tota la jornada.

aclinament : tissa.

aclinant, -a : aclapaire, -a.

aclinar (v. tr.) : clinar ; corbar ; pendre ; avencar ; arredre.

aclinar (s') : se clinar / se penjar.

aclinat, -ada : t. a. çaisús.

aclinic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « aclinique » (Rapin)

aclon nm : arcolan.

Las sèt colors de l'aclon.

aclonar (s') : corbar l'esquina en arc, coma o fan las vacas quand se lèvan.

acloridria : abséncia d'acid cloridric dins la secrecion gastrica.

aclotir v, cf Ubaud Dicort : « v tr¸ rendre uni, égaliser, aplatir ; caler, raffermir un meuble qui chancelle » TdF

aclucar / clucar (v. tr. e intr.) : tampar los uèlhs ; bendar los uèlhs ; cutar.

Me soi pas pogut aclucar de tota la nuèch.

aclucar (s') : se cutar los uèlhs.

aclucat, -ada : (t. a çaisús) per jogar a cutabòrlhe / a l'amagat / al cluquet / a la catòrba v.cutabòrlhe.

S'es aclucat contra la camba d'un arbre gròs.

aclucir v, cf Ubaud Dicort : « v pron, manifester le besoin de couver » TdF aclussi (s’)’

acnè [acne] (f.) (del grèc akhmè ortografiat a tòrt akhnè, eflorescéncia) : botonada de la pèl de la cara d'un adolescent o d'una adolescenta ; autras menas de botonadas.

acneïc, -a : relatiu, -iva a l'acnè.

acneïfòrme, -ma : que revèrta l'acnè.

acnemia : atrofia dels pompilhs ; abséncia de cambas.

acniti (f.) : inflamacion de la pèl que raja de poire.

 

 

acoassar (s') : s'agrovar / s'acoconar. (v. acovassar (s’))

acoassat, -ada : agrovat, -ada / acoconat, -ada.

La cloca s'es acoassada suls uòus.

acoassit, -ida adj (abs. Dicort) : qu'a lo mal de coar. (v. acovassit)

acoatar (v. tr.) : far tombar de cuols ; plan recobrir.

acoatar (s') : s'acocholar ; coar.

Ai idèa qu'aquela galina s'acoatarà lèu.

acoatat, -ada : t. a. çaisús.

acobla nf, cf Ubaud Dicort : « accouple » (Laus)

acoblaire, -aira n : qu'acobla ; que s'acobla « celui, celle qui accouple, accoupleur ; proxénète » TdF.

acoblament : accion o resulta d'acoblar o de s'acoblar.

acoblar (v. tr.) : apariar.

Acoblar de buòus per laurar.

Acoblar un mascle amb una feme.

acoblar (s') : s'apariar (t. a.) ; s'unir carnalament.

acocarrar / acocarrir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : acoquinar / encanalhar. (v. TdF acoucara’)

acocarrar / acocarrir (s') : s'acoquinar ; s'encanalhar.

S'es acocarrat amb una tropelada de paucvals.

acochaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « accoucheur, euse » (v. TdF)

acochalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « couches d’une femme » TdF acouchaio’

acochament 1 nm : celeritat (R. VI, 136 - II, 373).

acochament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « accouchement » TdF

acochar 1 / acoitar [veire acochar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : corsar / acotir ; caçar ; percaçar ; preissar ; despachar.

acochar (s') / acoitar (s’) [veire acochar (s’)] v pron : s'afanar.

Ni per s'acochar, son trabalh avança pas gaire.

acochar 2 v : « v tr et intr, accoucher » TdF acoucha 1’

acochar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « accoucher » (v. TdF jos ‘acoucha 1’)

acochat, -a / acoitat [veire acochat], -a adj : t. a. çaisús (acochar 1), « empressé, ée, se hâtant » TdF jos ‘acoucha 2’.

acocholar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'agrovar ; s'acoconar ; s'arrucar dins la fauda de la mamà.

acocholat, -ada : t. a. çaisús.

acocholir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acacholir (s’). (v. TdF suppl)

acocolador (l'-) nm : los privats / los comuns (latrinas)

acocolament nm, cf Ubaud Dicort : « accroupissement » (Laus)

acocolar / acocolir (v. tr.) (los 2, Alibert ; abs. Dicort) : atitolar ; costosir ; calinejar. (v. coconar)

acocolar (s’) / acocolir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'acoconar / se baissar ; s'agrovar.

acocolat, -ada : t.a. çaisús.

acocolir (s’) v pron : v. acocolar (s’)

acocolit, -ida : nèci, nècia / piòt, -a.

acocomir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acocolar (s’). (v. TdF jos ‘acoucouna’

acoconar (s') : se refaudir ; s'arraulir.

acoconat, -ada : refaudit, -ida ; arraulit, -ida.

Acoconat dins la fauda de sa mamà, se plorava.

acocorocar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, appeler les poussins » TdF

acodar 1 (v. tr.) : agusar (passar la cot sus la dalha o sus una autra mèla)

Cal pas acodar un brieu per manjar pas lo talh.

acodar 2 (s’) / acodesir (s') : s'atassar ; s'enrambolhar (pel)

Aquela torta s'es acodada.

A lo pel acodesit.

acodat 1, -ada : agusat, -ada. (v. acodar 1)

acodat 2,-ada / acodesit,-ida / acodit,-ida (v. acodit) adj : mal levat,-ada (pan, torta, còca...)

acodenir (s') : se mudar en codenàs / se mudar en pelenc.

acodenit, -ida : vengut, -uda pelenc.

La parran s'es acodenida.

acodesir (s') v pron : v. acodar 2 (s'). (v. Vayssier jos ‘ocoudà’)

acodesit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. acodat 2. (v. Vayssier jos ‘ocoudat’)

acodir (v. tr.) : aplatar / aplatir ; atassar.

acodit, -ida : atassat, -ada / aplatit, -ida.

Torta acodida.

Pan acodit.

Pel acodit.

Tèrra acodida.

acodolar (v. tr. e r.) : desrocar / acalhaudar / apeiregar / lapidar (R. IV, 20).

acodolar (s') : se desrocar.

acodolat, -ada : desrocat / acalhaudat / lapidat, -ada (v. R. IV, 20).

Sant Estève, primièr martir, foguèt acodolat.

acofar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se coucher dans son nid, s’accroupir sur ses petits » TdF

acofèn (subs. m.) : tota mena de sensacion patologica dins las aurelhas (bronzinament o autre bruch)

acofinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, acculer, entasser dans un coin » TdF

acogassar v, cf Ubaud Dicort : v. acovassar. (v. TdF jos ‘acouvassa’)

acogonchament nm, cf Ubaud Dicort : « action de s’accroupir, état d’une personne accroupie » TdF

acogonchar (s') : s'agrovar suls talons.

acogonchat, -ada : agrovat, -ada suls talons.

acografia : descripcion scientifica dels remèdis.

acoïda adj fem : en mal de coar. (v. acoïr (s’))

Galina acoïda.