|
||||
|
|
|
|
|
|
acantòsi (f.) : produccion anormala e excessiva d'espinas d'unas plantas parasitadas per de fonges ; modificacion, lesion patologica de la pèl. (Acanthosis nigricans) acapar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cacher sous une cape » TdF acapar (s') v pron : baissar lo cap (animals) o s'aplatussar de ventres per beure a una font o a un riu (personas), « v. amorrar (s’) (v. TdF suppl) acaparraire, -aira [~ -airitz] : persona portada a acaparrar. acaparrament : accion d'acaparrar. acaparrar (v. tr.) : « couvrir d’un manteau, envelopper, v. amantolar » ; s'apropriar quicòm o q.q. al detriment dels autres. (v. TdF ‘acaparra’) S’acaparrar de son mantèl, s’envelopper de son manteau. (v. TdF) Acaparrar la conversacion. acaparrat, -ada adj : « enveloppé, ée ; accaparé, ée » (v. TdF jos ‘acaparra’) Acaparrada dins un chale, enveloppée d’un châle. (v. TdF) Es acaparrat per son trabalh. acapat, -ada : p.p. de s'acapar. acapçadament adv : adordenadament (R. IV, 382), « avec netteté, proprement » TdF ‘acachadamen’. acapçadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « propre, bien mis, élégant, tiré à quatre épingles » (v. Brun Glossari Oc-Fr) acapçadura (f) (abs. Dicort) : òrdre ; netitge / netetat. (v. acachadura (v. TdF jos ‘acachaduro’)) acapçament nm, cf Ubaud Dicort : « ajustement, arrangement, adaptation » (Lexic M. Roqueta) acapçar (v. tr.) : magencar ; copar ; arrengar. (v. TdF jos ‘acacha’) Acapçar (arrengar) la lenha al lenhièr. acapçar (s') : s'ajustar ; se plan vestir ; se far polit ; s'arrengar per far quicòm: S'es acapçat per se far pas trapar pels gendarmas. acapçat, -ada : sonhós, -osa ; ordenat, -ada ; cande, -a ; net, -a ; rengat, -ada. Es totjorn bravament acapçada de sa persona. Bogre de malacapçat, reclama tos afars ! a capella (it.) : sens acompanhament musical. Cantar « a capella » es pas donat a tot cantaire. acapialar (v. tr.) : amontetar. acapialat, -ada : amontetat, -ada. acapolar v, cf Ubaud Dicort : « couper à petits morceaux » (Brun Glossari Oc-Fr) acaponir (s') : s'agorrinar / s'agorrinir / s'acoquinar / s'acanhardar ; venir pauruc, -uga ; venir capon, -a. acaponit, -ida : vengut,-da capon- a ; vengut,-da pauruc, -uga. acapriciar v, cf Ubaud Dicort e TdF : v. encapriciar. acapriciar (s') : s'atestudir a far quicòm. S'acapriciar a parlar occitan es un dever. acapriciat, -ada : atestudit, -ida. Aquel nenon es acapriciat que jamai. acapta : pèira, lausa, cobèrta de dessús. acaptada (f) : çò que se cobrís dins un còp. acaptador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui prend à emphytéose » (L. 3) acaptador 2 nm : coberton. acaptaire,-aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui couvre, cache, dissimule » TdF ‘acataire’ acaptament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « reconnaissance de l’emphytéose » (L. 3) acaptament 2 nm : v. acaptatge. acaptar 1 (v. tr.) : afermar per un brieu ; crompar. acaptar 2 (v. tr.) : baissar ; cobrir ; amagar ; gandir ; enterrar ; acapçar lo linge dins lo bugador (l'arrengar en sisas) acaptar (s') : se baissar ; se cobrir ; s'amagar ; s'umiliar ; se calar. La malauta s'acaptèt jos la flaçada, qu'aviá freg. acaptat, -ada : afermat, -ada ; crompat, -ada. t. a. çaisús. acaptatge / acaptament : accion de cobrir, d'amagar... acapte nm : afèrme long, « acapte, droit qu’on payait au seigneur pour l’investiture emphéotique ; emphytéose, v. albèrgament » TdF ‘acate’ ; crompa (Alibert). acaptolar (v. tr.) : cobrir leugièirament ; calinejar ; acotolar ; gandir. acaptolar (s') : s'acoconar. acaptolat, -ada : acoconat, -ada. La galina coaira s'es acaptolada suls uòus. acapton (d’-) adv, cf Ubaud Dicort : « en se cachant, en tapinois, v. d’escondons » (v. TdF ‘acatoun (d’)’) acapval [a capval, cf Ubaud Dicort] (adv.) : de latz capval. Cal cordar la carreta acapmont, pas acapval. acar : mena de parasit coma la ronha, lo rese... acaralhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, v. torrolhar (se) » (v. TdF) acarament : confrontacion. L'acarament foguèt penible que jamai. acarar (v. tr.) : confrontar ; afrontar ; espatlar un fusil ; afustar amb un fusil. Acarèron testimònis e acusats. Val mai acarar la realitat que la fugir. Acarèt la lèbre e mai la bandèt. acarar (s') : se confrontar. acarat, -ada : confrontat, -ada.
|
|
acaraunhadir v (v. Ubaud Dicort e TdF ‘acarougnadi’) : « rendre charogne ; acoquiner, v. agorrinir » (v. TdF) acaraunhadir (s’) v pron : « devenir rosse » (v. TdF jos ‘acarougnadi’) acaraunhadit, -ida part pass e adj : « acoquiné, ée, paresseux, euse » TdF jos ‘acarougnadi’ acarcanar (s') : s'encanissar ; s'entestar. S'acarcanèron totes dos a aver rason. acarcanat, -ada : encanissat, -ada ; testard, -a. acarcavelir (s') : s'agrolir ; se tressecar ; se rafir ; s'embadalir. D'ont mai veni vièlh, d'ont mai m'acarcavelissi. acarcavelit, -ida : agrolit, -ida. « acarelar » v : v. acaselar. ACARI- : forma prefixada del latin acarus (acar) acaricid, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que tua los acars ; produit per suprimir los acars. acarids (m. pl.) : familha d'acars. acariòsi (f.) : afeccion de las plantas, de las abelhas o de las personas, amodada per d'acars. Acariòsi de la vinha. Acariòsi de las abelhas. acarnament : accion de s'acarnassir, de s'encanissar. acarnar / acarnir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) / acarnassir (v. acarnassir) : provesir amb de carn ; acostumar a la carn ; acometre / encanissar. acarnar / acarnir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’acharner, s’irriter » TdF jos ‘acarna’ acarnassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, habituer à manger de la viande ; acharner » TdF acarnassir (s') : s'acostumar a la carn, « s’acharner » TdF. Cresi que nos sèm tròp acarnassits. acarnassit, -ida adj / acarnat, -ada / acarnit, -ida (v. çai jos) : acostumat, -ada a manjar de carn, « avide de chair ou de viande » (v. TdF ‘acarnassi’). acarnat, -ada / acarnit, -ida : « acharné, ée » (v. TdF ‘acarna’ e ‘acarnassi’) Una guèrra acarnada a nòstra lenga. (v. TdF) acarniment nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. acarnament. acarnir v : v. acarnar. acarnit, -ida adj : v. acarnat. acarp, -a : sens frucha. acarpar (v. intr.) : acabar d'amadurar ; amadurar sus de palha un còp la frucha culhida ; amassar (far de poire) Aquel amàs (abscès) comença d'acarpar. acarpat, -ada : plan amadurat, -ada. Aquelas peras an plan acarpat. acarpir (v. tr.) : esquinçar ; escarpir ; desenrambolhar. acarpit, -ida : esquinçat, -ada ; desenrambolhat, -ada. acarrairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fronder, lapider, chasser à coups de pierres » TdF ‘acarreira 2’ acarraire nm, cf Ubaud Dicort : « pâtre qui conduit les ânes, qui marche en tête d’un troupeau transhumant et lui indique la voie » TdF suppl acarralir (v. tr.) : far de carrals dins un camin. Las carretas, autres còps, acarralissián los camins. acarralir (s') : se cobrir de carrals. D'ont mai ploviá, d'ont mai los camins s' acarralissián. acarralit, -ida : plen, -a de carrals (camin, dralha...) acarrieirar (v. tr.) : menar o acomodar dins una carrièira ; encaminar. L'acarrieirèron al fons del lòc. Acarrieirèron las provisions sulcòp. acarrieirat, -ada : t. a. çaisús. acarronhadir (Alibert) [veire acaraunhadir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir carraunhada ; agorrinar. acarronhadir (s') (Alibert) [veire acaraunhadir (s’)] v pron : venir carraunhada ; s'agorrinar. acasament nm, cf Ubaud Dicort : « établissement, v. establiment » (v. TdF) acasar / acasir (v. tr. ) : claure ; acomodar ; casar / casir ; establir ; maridar. Quand agèt acasadas totas sas filhas se pausèt. acasar / acasir (s') : se maridar... t. a. d'acasar. acasat 1, -ada / acasit, -ida adj : maridat, -ada. acasat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui a reçu une terre en fief » (L. 3) acaselar (v. tr.) : amontetar / atassar ; acapçar. acaselat, -ada : amontetat, -ada / atassat, -ada ; acapçat, -ada. acaselir (s') : se far vièlh ; s'atassar ; s'afaissar. acaselit, -ida : atassat, -ada de vielhum. acasir v : v. acasar. « acassar » v e derivats : v. acapçar. acassir (s') (abs. Dicort) : s'atassar / se sarrar ; s'acodar ; se durcir. acassit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sarrat, -ada / atassat, -ada ; acodat, -ada ; durcit, -ida. (# acacit) De pan acassit : de pan acodat, sarrat, atassat. Una tèrra acassida : una tèrra atassada. acastelar (s') : s'amontetar ; s'acaselar. Las nivolassas s'acastèlan dins un cèl d'auratge. acastelat, -ada : acaselat, -ada ; amontetat, -ada. |
|
|
|
|
|
|