acantòsi (f.) : produccion anormala e excessiva d'espinas d'unas plantas parasitadas per de fonges ; modificacion, lesion patologica de la pèl. (Acanthosis nigricans)

acapar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cacher sous une cape » TdF

acapar (s') v pron : baissar lo cap (animals) o s'aplatussar de ventres per beure a una font o a un riu (personas), « v. amorrar (s’) (v. TdF suppl)

acaparraire, -aira [~ -airitz] : persona portada a acaparrar.

acaparrament : accion d'acaparrar.

acaparrar (v. tr.) : « couvrir d’un manteau, envelopper, v. amantolar » ; s'apropriar quicòm o q.q. al detriment dels autres. (v. TdF acaparra’)

S’acaparrar de son mantèl, s’envelopper de son manteau. (v. TdF)

Acaparrar la conversacion.

acaparrat, -ada adj : « enveloppé, ée ; accaparé, ée » (v. TdF jos ‘acaparra’)

Acaparrada dins un chale, enveloppée d’un châle. (v. TdF)

Es acaparrat per son trabalh.

acapat, -ada : p.p. de s'acapar.

acapçadament adv : adordenadament (R. IV, 382), « avec netteté, proprement » TdFacachadamen’.

acapçadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « propre, bien mis, élégant, tiré à quatre épingles » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

acapçadura (f) (abs. Dicort) : òrdre ; netitge / netetat. (v. acachadura (v. TdF jos ‘acachaduro’))

acapçament nm, cf Ubaud Dicort : « ajustement, arrangement, adaption » (Lexic M. Roqueta)

acapçar (v. tr.) : magencar ; copar ; arrengar. (v. TdF jos ‘acacha’)

Acapçar (arrengar) la lenha al lenhièr.

acapçar (s') : s'ajustar ; se plan vestir ; se far polit ; s'arrengar per far quicòm:

S'es acapçat per se far pas trapar pels gendarmas.

acapçat, -ada : sonhós, -osa ; ordenat, -ada ; cande, -a ; net, -a ; rengat, -ada.

Es totjorn bravament acapçada de sa persona.

Bogre de malacapçat, reclama tos afars !

a capella (it.) : sens acompanhament musical.

Cantar « a capella » es pas donat a tot cantaire.

acapialar (v. tr.) : amontetar.

acapialat, -ada : amontetat, -ada.

acapolar v, cf Ubaud Dicort : « couper à petits morceaux » (Brun Glossari Oc-Fr)

acaponir (s') : s'agorrinar / s'agorrinir / s'acoquinar / s'acanhardar ; venir pauruc, -uga ; venir capon, -a.

acaponit, -ida : vengut,-da capon- a ; vengut,-da pauruc, -uga.

acapriciar v, cf Ubaud Dicort e TdF : v. encapriciar.

acapriciar (s') : s'atestudir a far quicòm.

S'acapriciar a parlar occitan es un dever.

acapriciat, -ada : atestudit, -ida.

Aquel nenon es acapriciat que jamai.

acapta : pèira, lausa, cobèrta de dessús.

acaptada (f) : çò que se cobrís dins un còp.

acaptador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui prend à emphytéose » (L. 3)

acaptador 2 nm : coberton.

acaptaire,-aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui couvre, cache, dissimule » TdF acataire’

acaptament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « reconnaissance de l’emphytéose » (L. 3)

acaptament 2 nm : v. acaptatge.

acaptar 1 (v. tr.) : afermar per un brieu ; crompar.

acaptar 2 (v. tr.) : baissar ; cobrir ; amagar ; gandir ; enterrar ; acapçar lo linge dins lo bugador (l'arrengar en sisas)

acaptar (s') : se baissar ; se cobrir ; s'amagar ; s'umiliar ; se calar.

La malauta s'acaptèt jos la flaçada, qu'aviá freg.

acaptat, -ada : afermat, -ada ; crompat, -ada. t. a. çaisús.

acaptatge / acaptament : accion de cobrir, d'amagar...

acapte nm : afèrme long, « acapte, droit qu’on payait au seigneur pour l’investiture emphéotique ; emphytéose, v. albèrgament » TdFacate’ ; crompa (Alibert).

acaptolar (v. tr.) : cobrir leugièirament ; calinejar ; acotolar ; gandir.

acaptolar (s') : s'acoconar.

acaptolat, -ada : acoconat, -ada.

La galina coaira s'es acaptolada suls uòus.

acapton (d’-) adv, cf Ubaud Dicort : « en se cachant, en tapinois, v. d’escondons » (v. TdF acatoun (d’)’)

acapval [a capval, cf Ubaud Dicort] (adv.) : de latz capval.

Cal cordar la carreta acapmont, pas acapval.

acar : mena de parasit coma la ronha, lo rese...

acaralhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, v. torrolhar » (v. TdF)

acarament : confrontacion.

L'acarament foguèt penible que jamai.

acarar (v. tr.) : confrontar ; afrontar ; espatlar un fusil ; afustar amb un fusil.

Acarèron testimònis e acusats.

Val mai acarar la realitat que la fugir.

Acarèt la lèbre e mai la bandèt.

acarar (s') : se confrontar.

acarat, -ada : confrontat, -ada.

 

 

acaraunhadir v (v. Ubaud Dicort e TdFacarougnadi’) : « rendre charogne ; acoquiner, v. agorrinir » (v. TdF)

acaraunhadir (s’) v pron : « devenir rosse » (v. TdF jos ‘acarougnadi’)

acaraunhadit, -ida part pass e adj : « acoquiné, ée, paresseux, euse » TdF jos ‘acarougnadi’

acarcanar (s') : s'encanissar ; s'entestar.

S'acarcanèron totes dos a aver rason.

acarcanat, -ada : encanissat, -ada ; testard, -a.

acarcavelir (s') : s'agrolir ; se tressecar ; se rafir ; s'embadalir.

D'ont mai veni vièlh, d'ont mai m'acarcavelissi.

acarcavelit, -ida : agrolit, -ida.

« acarelar » : v. acaselar.

ACARI- : forma prefixada del latin acarus (acar)

acaricid, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que tua los acars ; produit per suprimir los acars.

acarids (m. pl.) : familha d'acars.

acariòsi (f.) : afeccion de las plantas, de las abelhas o de las personas, amodada per d'acars.

Acariòsi de la vinha.

Acariòsi de las abelhas.

acarnament : accion de s'acarnassir, de s'encanissar.

acarnar / acarnir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) / acarnassir (v. acarnassir) : provesir amb de carn ; acostumar a la carn ; acometre / encanissar.

acarnar / acarnir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’acharner, s’irriter » TdF jos ‘acarna’

acarnassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, habituer à manger de la viande ; acharner » TdF

acarnassir (s') : s'acostumar a la carn, « s’acharner » TdF.

Cresi que nos sèm tròp acarnassits.

acarnassit, -ida adj / acarnat, -ada / acarnit, -ida  (v. çai jos)  : acostumat, -ada a manjar de carn, « avide de chair ou de viande » (v. TdF acarnassi’).

acarnat, -ada / acarnit, -ida : « acharné, ée » (v. TdF acarna’ e ‘acarnassi’)

Una guèrra acarnada a nòstra lenga. (v. TdF)

acarniment nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. acarnament.

acarnir : v. acarnar.

acarnit, -ida adj : v. acarnat.

acarp, -a : sens frucha.

acarpar (v. intr.) : acabar d'amadurar ; amadurar sus de palha un còp la frucha culhida ; amassar (far de poire)

Aquel amàs (abscès) comença d'acarpar.

acarpat, -ada : plan amadurat, -ada.

Aquelas peras an plan acarpat.

acarpir (v. tr.) : esquinçar ; escarpir ; desenrambolhar.

acarpit, -ida : esquinçat, -ada ; desenrambolhat, -ada.

acarrairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fronder, lapider, chasser à coups de pierres » TdF acarreira 2’

acarraire nm, cf Ubaud Dicort : « pâtre qui conduit les ânes, qui marche en tête d’un troupeau transhumant et lui indique la voie » TdF suppl

acarralir (v. tr.) : far de carrals dins un camin.

Las carretas, autres còps, acarralissián los camins.

acarralir (s') : se cobrir de carrals.

D'ont mai ploviá, d'ont mai los camins s' acarralissián.

acarralit, -ida : plen, -a de carrals (camin, dralha...)

acarrieirar (v. tr.) : menar o acomodar dins una carrièira ; encaminar.

L'acarrieirèron al fons del lòc.

Acarrieirèron las provisions sulcòp.

acarrieirat, -ada : t. a. çaisús.

acarronhadir (Alibert) [veire acaraunhadir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir carraunhada ; agorrinar.

acarronhadir (s') (Alibert) [veire acaraunhadir (s’)] v pron : venir carraunhada ; s'agorrinar.

acasament nm, cf Ubaud Dicort : « établissement, v. establiment » (v. TdF)

acasar / acasir (v. tr. ) : claure ; acomodar ; casar / casir ; establir ; maridar.

Quand agèt acasadas totas sas filhas se pausèt.

acasar / acasir (s') : se maridar... t. a. d'acasar.

acasat 1, -ada / acasit, -ida adj : maridat, -ada.

acasat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui a reçu une terre en fief » (L. 3)

acaselar (v. tr.) : amontetar / atassar ; acapçar.

acaselat, -ada : amontetat, -ada / atassat, -ada ; acapçat, -ada.

acaselir (s') : se far vièlh ; s'atassar ; s'afaissar.

acaselit, -ida : atassat, -ada de vielhum.

acasir : v. acasar.

« acassar » e derivats : v. acapçar.

acassir (s') (abs. Dicort) : s'atassar / se sarrar ; s'acodar ; se durcir.

acassit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sarrat, -ada / atassat, -ada ; acodat, -ada ; durcit, -ida. (# acacit)

De pan acassit : de pan acodat, sarrat, atassat.

Una tèrra acassida : una tèrra atassada.

acastelar (s') : s'amontetar ; s'acaselar.

Las nivolassas s'acastèlan dins un cèl d'auratge.

acastelat, -ada : acaselat, -ada ; amontetat, -ada.