acalinat, -ada : apassionat, -ada. (v. acalinar)

Es bravament acalinat per son trabalh.

acalinhar (v. tr.) (abs. Dicort) : calinhar / calinhejar / tolhorar. (v. calinhar)

acalinhar (s') (abs. Dicort) : se calinhar / se calinhejar. (v. calinhar (se))

acalinhassir (s') [ / acalinhir (s’)] v pron, cf Ubaud Dicort : s'afemelir / quitar pas de s'adonar a las frequentacions amorosas. (v. TdF jos ‘acalignassi’)

acalmir (s') v pron  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'apasiar.

acalmit, -ida : apasiat, -ada.

acalonjar (v. tr.) : apracticar (frequentar una botiga en tant que practica) ; mandar de practicas a un mercadièr ; acandolar / aprovesir / aprovisionar.

Acalongi pas aquela botiga.

acalonjat, -ada : acandolat, -ada / aprovesit, -ida.

Una botiga plan acalonjada.

acalorament : accion o resulta d'acalorar o de s'acalorar ; resulta d'un còp de solelh o d'un còp de fèbre.

acalorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « échauffant, étouffant de chaleur, v. escalfant, caudinàs » (v. TdF)

acalorar / acalorir (v. tr.) : calfar ; escalfar.

acalorar / acalorir (s') : s'escalfar ; se téner al caud ; se metre al caud (en parlant del temps)

Lo temps s'acalora pas gaire per un mes d'abril !

acalorat, -ada / acalorit, -ida : escalfat, -ada.

Siás ben acalorat aqueste matin !

acamaradar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire camarade, devenir compagnon » TdF jos ‘acambarada (s’)’

acambar (v. tr.) : escambarlar ; encambar.

acambat, -ada : escambarlat, -ada.

Lo drollon èra acambat sus una bicicleta tròp nauta.

acaminaire, -aira [~ -airitz] adj e n : guidaire, -a ; protector, -tritz ; q.q. qu'encamina, que protegís.

acaminament : accion d'encaminar o de s'encaminar.

acaminar (v. tr.) : metre en camin / encaminar ; « mettre en fuite, chasser » TdF.

acaminar (s') : s'encaminar ; s'afanar ; arribar.

M'acaminèri quant tu, a sièis oras.

acaminat, -ada : encaminat, -ada ; qu'es en camin.

açamont [veire aiçamont, cf Ubaud Dicort ] / aiçamont adv : acapmont. v. capmont.

acamp : amassada ; amàs / acampadura / abscès.

acampabren-escampafarina nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités » TdF ‘acampo-bren-escampo-farino’

acampada : culhida / acampat ; recuèlh ; remassadís.

acampadura : abscès / amas de poire.

acampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : amassaire, -a ; estalviaire, -a.

acampament nm, cf Ubaud Dicort : « amas d’humeurs, pléthore, v. amàs » (v. TdF)

acampanhardir (s') : prene gost a viure a la campanha.

acampar 1 (v. tr.) : amassar ; culhir ; estalviar ; far de poire ;

Cal acampar la frucha quand es madura.

Ai un amàs (abscès) qu'es a acampar.

acampar 2 (v. tr.), cf Ubaud Dicort : « chasser, mettre en fuite » TdF ; deslargar un tropèl (v. Alibert).

Acampi lo bestial quand s'es levada la rosal [v. rosal].

acampassir / acampestrir (s') : se mudar en frachiva.

acampassit, -da / acampestrit, -ida : mudat,-ada en frachiva.

Se i fasiam pas moment, tot seriá lèu acampassit.

acampat nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est amassé, épargne, économies ; cueillette, ramassis » TdF

acampatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser » TdF ‘acampage’

acampejar (v. intr.) : campejar (se passejar pels camps) (v. campejar)

acampestrir (s') v pron : v. acampassir (s’)

açana / açanèla (los 2, non preconizats Dicort) : frucha de l'albespin. v. acina e acinèla, cf Ubaud Dicort.

M'agrada de rosegar una açanèla, còp o autre.

acanada : çò que s'acana dins un còp.

acanadoira : baston long per far tombar de frucha.

acanaire, -aira : persona qu'acana de frucha.

acanal / canal (f) (v. TdF jos ‘canau’) : tudèl per tirar las aigas d'una teulada. (v. canal)

De tant que ploviá, la canal èra comola comola.

acanalar (v. tr.) : canalizar.

Acanalèt l'aiga d'una font per asagar son òrt.

acanalat, -ada : canalizat, -ada.

acanar 1 (v. tr.) : abalhar de frucha amb un baston long.

Tota frucha se pòt pas amanar, alara la cal acanar.

acanar 2 (v. tr.) : insolentar ; enjaular ; enganar ;

 

 

acanar 3 (v. tr.) : espatlar un fusil e afustar, « coucher en joue ». (v. TdF suppl)

Acanar l’enemic, mitrailler, terrasser l’ennemi. (v. TdF jos ‘acana’)

acanat, -ada : t. a. dels dos acanar., « gaulé, ée » TdF jos ‘acana’

acanatge : accion d'acanar. t. a. dels dos acanar, « action de gauler les fruits, époque du gaulage » (TdF  e Alibert).

« acance » : v. cance.

acandesir (v.tr.) : far venir clar, cande, limpid, blanc.

acandesir (s') : venir clar, cande, limpid, blanc.

acandesit, -ida : vengut cande / venguda canda.

La bugada s'es plan acandesida.

acandir (s') : amadurar ; s'esclairar (cèl) (v. Alibert)

acandit, -ida : amadurat, -ada ; esclairat, -ada (cèl)

Lo cèl s'es acandit subran.

acandolar (v. tr.) : aparroquiar / acalonjar / aprovesir ; apracticar ; abonar.

acandolar (s') : s'abonar.

Me soi acandolat a sabi pas mai quantas de revistas.

acandolat, -ada : acalonjat, -ada / aparroquiat, -ada ; aprovesit, -ida.

Cal totjorn téner los magasins plan acandolats.

acanèia [acanèa (v. Ubaud Dicort e L. 3)] nf : faca. v. faca.

açanèla nf : v. acinèla, cf Ubaud Dicort.

acanelar (v. tr.) : metre una canèla a una barrica / adosilhar una barrica.

acanelat, -ada : adosilhat, -ada.

acanhar v, cf Ubaud Dicort :  « v tr, rendre indolent ; irriter, acharner » TdF ‘acagna’

acanhar (s') v pron : « se laisser aller à la paresse ; s’accroupir » ; s'africar; s'encanissar. (v. TdF jos ‘acagna’)

Se son acanhats a jogar d'argent.

acanhardar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, exposer au soleil, abriter » TdF ‘acagnarda’

acanhardar (s’) / acanhardir (s') v pron : se jaire al solelh, plan a l'abric ; s'acoquinar.

acanhardir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, acagnarder, acoquiner » TdF

acanhardit, -ida / acanhardat, -ada : t. a. çaisús.

acanhat, -ada adj : « nonchalant, ante, accroupi, ie » ; encanissat, -ada. (v. TdF jos ‘acagna’)

acanissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, exciter un chien, mettre en fureur, haler, v.  borrar ; gauler les arbres, v. acanar » (v. TdF ‘acanissa’)

acanissar (s’) v pron : « se lever contre quelqu’un avec colère » TdF

-ACANT : forma sufixada del grèc akantha (espina)

ACANT- : forma prefixada del grèc akantha (espina)

acant nm (plt.) : bèrsa / branca orsina / pata d'ors. (Acanthus mollis) ) ; (A. spinosus) ; ornament d'arquitectura que revèrta l'acant.

acantacèa : planta de la familha de las acantacèas.

acantacèas (f. pl.) : familha de plantas tropicalas que lo tipe n'es l'acant.

acantar (pausar de costat) ~ acantelar v, cf Ubaud Dicort : v. acantelar.

acantairit, -ida : prèst / encarrat / ocupat a cantar.

acantari (subs.) : individú de la familha dels acantaris.

acantaris (m. pl.) : familha de protozoaris.

acantelar (v. tr.) : pausar sus un cantèl o de galís ; clinar ; « décanter un liquide » (v. TdF suppl).

acantelat, -ada : de cantèl ; de galís.

acantelir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’exténuer, s’épuiser par le travail ou le manque de nourriture » (Alibert)

acantelit, -ida : aganit, -ida de talent ; adelit, -ida.

Un bramafam acantelit me demandèt un croston.

acantestesia : sensacion de fissadas sens cap d'estimulacion.

acanticonita : mena de silicat.

acantin nm, cf Ubaud Dicort : « chardon bénit, plante » TdF

acantina : substància que forma las espinas o l'esquelèt dels radiolaris.

acantir / acantelir (s') : s'arredre ; s'abenar ; s'adelir.

acantita : varietat de l'argentita (sulfur d'argent)

ACANTO- : forma prefixada del grèc acantha (espina)

acantobdèl : mena d'anelid. (Acanthobdella peledina)

acantocarp, -a : que sa frucha es espinosa.

acantocefal : animal vermifòrme parasit d'unes vertebrats.

acantocitòsi (f.) : anomalia morfologica dels globilhons roges.

acantòma (m.) : tèrme generic de las tumors benignas de la pèl.

Las verrugas son d'acantòmas.

acantonar (v. tr.) : acuolar dins un canton.

acantonar (s') : se metre dins un canton.

acantonat, -ada : acuolat, -ada dins un canton.

acantopterigian, -a : de la familha dels acantopterigians.

Lo macarèl es acantopterigian (es un acantopterigian)

La pèrca es acantopterigiana.

acantopterigians : peisses que lors nadarèlas son espinosas.