|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
acalinat, -ada : apassionat, -ada. (v. acalinar) Es bravament acalinat per son trabalh. acalinhar (v. tr.) (abs. Dicort) : calinhar / calinhejar / tolhorar. (v. calinhar) acalinhar (s') (abs. Dicort) : se calinhar / se calinhejar. (v. calinhar (se)) acalinhassir (s') [ /
acalinhir (s’)] v pron, cf Ubaud Dicort : s'afemelir / quitar pas de s'adonar a las
frequentacions amorosas. (v. TdF jos
‘acalignassi’) acalmir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'apasiar. acalmit, -ida : apasiat, -ada. acalonjar (v. tr.) : apracticar (frequentar una botiga en tant que practica) ; mandar de practicas a un mercadièr ; acandolar / aprovesir / aprovisionar. Acalongi pas aquela botiga. acalonjat, -ada : acandolat, -ada / aprovesit, -ida. Una botiga plan acalonjada. acalorament : accion o resulta d'acalorar o de s'acalorar ; resulta d'un còp de solelh o d'un còp de fèbre. acalorant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« échauffant, étouffant de chaleur, v. escalfant, caudinàs » (v. TdF) acalorar / acalorir (v. tr.) : calfar ; escalfar. acalorar / acalorir (s') : s'escalfar ; se téner al caud ; se metre al caud (en parlant del temps) Lo temps s'acalora pas gaire per un mes d'abril ! acalorat, -ada / acalorit, -ida : escalfat, -ada. Siás ben acalorat aqueste matin ! acamaradar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire camarade, devenir
compagnon » TdF jos
‘acambarada (s’)’ acambar (v. tr.) : escambarlar ; encambar. acambat, -ada : escambarlat, -ada. Lo drollon èra acambat sus una bicicleta tròp nauta. acaminaire, -aira [~ -airitz] adj e n : guidaire, -a ; protector, -tritz ; q.q. qu'encamina, que protegís. acaminament : accion d'encaminar o de s'encaminar. acaminar (v. tr.) : metre en camin / encaminar ; « mettre en fuite, chasser » TdF. acaminar (s') : s'encaminar ; s'afanar ; arribar. M'acaminèri quant tu, a sièis oras. acaminat, -ada : encaminat, -ada ; qu'es en camin. açamont [veire aiçamont, cf Ubaud Dicort ] / aiçamont adv : acapmont. v. capmont. acamp : amassada ; amàs / acampadura / abscès. acampabren-escampafarina nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui fait de petites
économies et de grandes prodigalités » TdF ‘acampo-bren-escampo-farino’ acampada : culhida / acampat ; recuèlh ; remassadís. acampadura : abscès / amas de poire. acampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : amassaire, -a ; estalviaire, -a. acampament nm, cf Ubaud Dicort :
« amas d’humeurs, pléthore, v. amàs » (v. TdF) acampanhardir (s') : prene gost a viure a la campanha. acampar 1 (v. tr.) : amassar ; culhir ; estalviar ; far de poire ; Cal acampar la frucha quand es madura. Ai un amàs (abscès) qu'es a acampar. acampar 2 (v. tr.), cf Ubaud Dicort :
« chasser, mettre en fuite » TdF ; deslargar un tropèl (v. Alibert). Acampi lo bestial quand s'es levada la rosal [v. rosal]. acampassir / acampestrir (s') : se mudar en frachiva. acampassit, -da / acampestrit, -ida : mudat,-ada en frachiva. Se i fasiam pas moment, tot seriá lèu acampassit. acampat nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui est amassé, épargne,
économies ; cueillette, ramassis » TdF acampatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’amasser, de recueillir, de réunir, de
charrier, de chasser » TdF ‘acampage’ acampejar (v. intr.) : campejar (se passejar pels camps) (v. campejar) acampestrir (s') v pron : v. acampassir (s’) açana / açanèla (los 2, non preconizats Dicort) : frucha de l'albespin. v. acina e acinèla, cf Ubaud Dicort. M'agrada de rosegar una açanèla, còp o autre. acanada : çò que s'acana dins un còp. acanadoira : baston long per far tombar de frucha. acanaire, -aira : persona qu'acana de frucha. acanal / canal (f) (v. TdF jos ‘canau’)
: tudèl per tirar las aigas d'una teulada. (v. canal) De tant que ploviá, la canal èra comola comola. acanalar (v. tr.) : canalizar. Acanalèt l'aiga d'una font per asagar son òrt. acanalat, -ada : canalizat, -ada. acanar 1 (v. tr.) : abalhar de frucha amb un baston long. Tota frucha se pòt pas amanar, alara la cal acanar. acanar 2 (v. tr.) : insolentar ; enjaular ; enganar ; |
|
acanar 3 (v. tr.) : espatlar un fusil e afustar, « coucher en joue ». (v. TdF suppl) Acanar
l’enemic, mitrailler, terrasser
l’ennemi. (v. TdF jos ‘acana’) acanat, -ada : t. a. dels dos acanar., « gaulé, ée » TdF jos
‘acana’ acanatge : accion d'acanar. t. a. dels dos acanar, « action de gauler les fruits, époque du gaulage » (TdF e Alibert). « acance » : v. cance. acandesir (v.tr.) : far venir clar, cande, limpid, blanc. acandesir (s') : venir clar, cande, limpid, blanc. acandesit, -ida : vengut cande / venguda canda. La bugada s'es plan acandesida. acandir (s') : amadurar ; s'esclairar (cèl) (v. Alibert) acandit, -ida : amadurat, -ada ; esclairat, -ada (cèl) Lo cèl s'es acandit subran. acandolar (v. tr.) : aparroquiar / acalonjar /
aprovesir ; apracticar ; abonar. acandolar (s') : s'abonar. Me soi acandolat a sabi pas mai quantas de revistas. acandolat, -ada : acalonjat, -ada / aparroquiat, -ada ; aprovesit, -ida. Cal totjorn téner los magasins plan acandolats. acanèia [acanèa (v. Ubaud Dicort e L. 3)] nf : faca. v. faca. açanèla nf : v. acinèla, cf Ubaud Dicort. acanelar (v. tr.) : metre una
canèla a una barrica / adosilhar una barrica. acanelat, -ada : adosilhat, -ada. acanhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre indolent ; irriter, acharner » TdF ‘acagna’ acanhar (s') v pron : « se laisser aller à la paresse ; s’accroupir » ; s'africar; s'encanissar. (v. TdF jos ‘acagna’) Se son acanhats a jogar d'argent. acanhardar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, exposer au soleil, abriter » TdF ‘acagnarda’ acanhardar (s’) / acanhardir (s') v pron : se jaire al solelh, plan a l'abric ; s'acoquinar. acanhardir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, acagnarder, acoquiner » TdF acanhardit, -ida / acanhardat, -ada : t. a. çaisús. acanhat, -ada adj : « nonchalant, ante, accroupi, ie » ; encanissat, -ada. (v. TdF jos ‘acagna’) acanissar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. borrar ; gauler les
arbres, v. acanar » (v. TdF ‘acanissa’) acanissar (s’) v pron :
« se lever contre quelqu’un avec colère » TdF -ACANT : forma sufixada del grèc akantha (espina) ACANT- : forma prefixada del grèc akantha (espina) acant nm (plt.) : bèrsa / branca orsina / pata d'ors. (Acanthus mollis) ) ; (A. spinosus) ; ornament d'arquitectura que revèrta l'acant. acantacèa : planta de la familha de las acantacèas. acantacèas (f. pl.) : familha de plantas tropicalas que lo tipe n'es l'acant. acantar (pausar de costat) ~ acantelar v, cf Ubaud Dicort :
v. acantelar. acantairit, -ida : prèst / encarrat / ocupat a cantar. acantari (subs.) : individú de la familha dels acantaris. acantaris (m. pl.) : familha de protozoaris. acantelar (v. tr.) : pausar sus un cantèl o de galís ; clinar ; « décanter un liquide » (v. TdF suppl). acantelat, -ada : de cantèl ; de galís. acantelir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’exténuer,
s’épuiser par le travail ou le manque de nourriture » (Alibert) acantelit, -ida : aganit, -ida de talent ; adelit, -ida. Un bramafam acantelit me demandèt un croston. acantestesia : sensacion de fissadas sens cap d'estimulacion. acanticonita : mena de silicat. acantin nm, cf Ubaud Dicort :
« chardon bénit, plante » TdF acantina : substància que forma las espinas o l'esquelèt dels radiolaris. acantir / acantelir (s') : s'arredre ; s'abenar ; s'adelir. acantita : varietat de l'argentita (sulfur d'argent) ACANTO- : forma prefixada del grèc
acantha (espina) acantobdèl : mena d'anelid. (Acanthobdella peledina) acantocarp, -a : que sa frucha es espinosa. acantocefal : animal vermifòrme parasit d'unes vertebrats. acantocitòsi (f.) : anomalia morfologica dels globilhons roges. acantòma (m.) : tèrme generic de las tumors benignas de la pèl. Las verrugas son d'acantòmas. acantonar (v. tr.) : acuolar dins un canton. acantonar (s') : se metre dins un canton. acantonat, -ada : acuolat, -ada dins un canton. acantopterigian, -a : de la familha dels acantopterigians. Lo macarèl es acantopterigian (es un acantopterigian) La pèrca es acantopterigiana. acantopterigians : peisses que lors nadarèlas son espinosas. |
|
|
|
|
|
|