abstrach, -a / abstrait, -a [veire abstrach, cf Ubaud Dicort] adj : contrari de concret,-a.

Un orator abstrach.

Un presic abstrach.

Pensada, jòia, enveja... son de causas abstrachas.

abstrachament adv, cf Ubaud Dicort : « abstraitement » (Rapin)

abstractiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : qu'a lo poder d'abstraire.

abstractivament (abs. Dicort) : amb abstraccion. (v. abstrachament)

abstractivitat  nf : poder d'abstraire.

abstraire : « v tr, t. sc., abstraire » TdF, prestar pas interès o atencion a res d'exterior per se liurar d'a fons a sa pensada.

abstrús, -usa adj, cf Ubaud Dicort : « abstrus, -use » (v. Rapin)

absurd [absurde], -da adj : dessenat, -ada / inocent, -a / caluc, -uga.

Un comportament absurd.

Una idèa absurda.

absurdament : d'un biais absurd.

absurditat nf : estat de çò absurd ; çò absurd.

L'absurditat de ta question m'estona bravament.

*abuclar (abs. Dicort) (v. tr.) : privar de sos uèlhs, privar de la vista.

(v. eissorbar, emborniar)

*abucle (abs. Dicort) , -cla (adj. e subs.) (del latin ab oculis) : òrb / sens ucles, sens uèlhs. v. ucles. (v. òrb, bòrni)

abugadar / abugadir (v. tr. e intr.) : ruscadar ; far la bugada.

abugalhar (abs. Dicort) : v. bugalhar.

abugament nm, cf Ubaud Dicort : « imbibition » (Brun Glossari Oc-Fr)

« abure » v : v. aver.

aburrelar (v. tr.) : amodolar / amontar / abordicar... v. abracelar.

abús (R. V, 455). : accion o resulta d'abusar ; abusion

Abús de beure.

Abús de manjar.

Abús de remèdis.

Abús d'autoritat.

Abús de fisança.

Abús de poder.

abusaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, euse » TdF

abusança nf, cf Ubaud Dicort : « abus, mauvais usage » TdF

abusapastor nm, cf Ubaud Dicort : « engoulevent, oiseau » TdF abuso-pastou’

abusar (v. tr.) : utilizar mal o amb excès ; sedusir / violar.

Abusar de sa fòrça.

Abusar d'una femna.

abusar (s') : s'enganar.

abusat, -ada : enganat, -ada.

abusatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’abuser, v. enganament » (v. TdF abusage’)

abusion nf (R. V, 455) (abs. Dicort) : abús. (v. abús, abusatge)

abusiu, -iva : que constituís un abús.

Un privilègi abusiu.

abusivament : d'un biais abusiu.

abutar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e v tr, quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier ; pousser, bousculer » TdF

abuton nm, cf Ubaud Dicort : « poussée, coup de poing » TdF

ac 1 nm, (sovent al plural, cf Ubaud Dicort) (v. acs) : àbet / palhús / aròfa / òlva / vòlva ...

ac 2 pron (v. Ubaud Dicort Errata web) : « ac, òc [=  o 2] : le, cela, Fux. ; ac s’emploie devant le verbe comme proclitique, òc après le verbe comme enclitique » (v. Alibert ac 1)

acabada nf, cf Ubaud Dicort : « achèvement, fin » TdF

acabadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « presque achevé, à peine achevé, ée » TdF jos ‘acaba’

acabadoira nf, cf Ubaud Dicort : « personne gloutonne, goinfre, gaspilleur, dissipateur, v. acabaire » » TdF suppl

acabador 1 nm : aplech per acabar ; « lieu où l’on achève » (TdF acabadou 1.

acabador 2, -doira [v. acabadoira] n, cf Ubaud Dicort : « consommateur, dissipateur, mangeur, euse, v. acabaire » TdF acabadou 2’

acabadura nf, cf Ubaud Dicort : « achèvement, partie où l’on achève ; fil d’une autre couleur que le tisserand met au bout d’une pièce de toile » TdF

acabaire, -aira [~ -airitz] adj e n : degalhaire, -a. (v. acabador 2)

acabalar (v. tr.) : provesir una bòria amb bestial e apleches. (#  acavalar)

Lo màger sos parents s'espetèron per l'acabalar.

acabalar (s') : se provesir de bestial e d'apleches.

S'acabalar es pas totjorn de bon far.

acabalat, -ada ; provesit, -ida en bestial e apleches.

Una bòria plan acabalada.

acabalhas nf pl : solenca de las vendémias.

Venèm de far las acabalhas.

acabament / acabada / acabadura (los 2, v. çai sus) : finicion, « achèvement, consommation, extinction, perfection » TdF acabamen’

acabanar / acabanir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, incliner comme le toit d’une cabane » (v. TdF jos ‘acabana’)

acabar (v. tr.) : finir ; definir ; degalhar.

acabar (s') : se finir ; se degalhar.

açabàs [veire aiçabàs, cf Ubaud Dicort] / aiçabàs : dins aiceste mond.

Sèm pas eternals açabàs.

acabassir (s') : se marcir ; s'abenar.

acabassit, -ida : magencat, -ada ; desbrancat, -ada ; marcit, -ida ; abenat, -ada.

Lo tròp de trabalh l'a acabassit abans ora.

acabat 1, -ada adj: finit, -ida.

Es vièlh acabat : es vièlh que jamai.

acabat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « homme ruiné » TdF jos ‘acaba’

acabir (v. tr.) : « serrer, loger, enfermer » (Alibert) ; cabir / maridar ; se procurar, « obtenir » (L. 3).

Fin finala, Galonièr a acabidas totas sa filhas.

A finit per acabir un brave ostal.

acabir (s') v pron : se cabir / se maridar, « se loger, s’enfermer, se placer, se marier » (Alibert).

acabit 1, -ida adj : maridat, -ada ; crompat, -ada ;

 

 

acabit 2 nm (abs. Dicort, TdF, Alibert) : v. mena, merça, cruvèl. (v. Rapin ‘acabit’)

De bon acabit : de bona mena.

D'aquel acabit : d'aquela natura.

Un brave acabit : una bona crompa.

acablar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, accabler, v. aclapar, agrasar » (v. TdF)

acablament nm, cf Ubaud Dicort : « accablement » TdF

acabrar (s') : se cabrar. v. se cabrar

acaçar (v. tr.) : caçar ; percaçar ; acotir ; trapar ; agantar.

acaçat, -ada : caçat, -ada ; percaçat, -ada ; acotit, -ida...

acachadament adv (v. Ubaud Dicort: « avec netteté, avec ordre » TdF

acachadura nf, cf Ubaud Dicort : « netteté, propreté ; ajustement, toilette » TdF

acachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper net, trancher ; ajuster, égaliser, parer, unir ; arranger, agencer, adoniser ; rompre, écraser, briser » TdF. « acachar » : varianta dialectala d'acapçar. v. acapçar.  

acachar (s’) v pron : « s’ajuster, s’attifer, se soigner, s’engraisser » TdF jos ‘acacha’.  (v. acapçar (s’))

acacholar / acacholir v (v. Ubaud Dicort) : « v tr, cajoler, amadouer » (v. TdF acachouli’). « acacholar » / « acacholir » (fr.) : v. alispar - atitolar - calinhejar.

acacholir (s’) v pron : cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d’un enfant » TdF jos ‘acachouli’

acacià (l.p.) [acàcia nf, cf Ubaud Dicort] : mai d'una plantas tropicalas. v. cacièr ; acacià ròse (Robinia hispida) ; acacià de bòla (Robina pseudoacacia) ; acacià d'ombra (Acacia Julibrissin)

acacit, -ida : qu'aima la caça ; ensenhat, -ada per la caça. (# acassit)

Lo can coma son mèstre son totes dos fòrt acacits.

academia [ acadèmia / academia ? (v. Ubaud Dicort 2022) ] nf : societat literària, artistica o scientifica ; escòla que i se tenon d'unas arts ; circonscripcion universitària ; sèti d'aquela cisconscripcion.

En Occitània, avèm pas d'Academia.

L'inspector d'academia.

academic, -a : relatiu, -iva a una academia.

academicament : d'un biais academic.

academician, -a : membre d'una academia.

academisme : fidelitat a las règlas academicas ; classicisme tròp estrech ; manca d'originalitat.

academista n (m. e f.) : artista (m. e f.) tròp academic, -a.

Acadia : províncias maritimas de Canadà.

acadian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « acadien, -enne » (Per Noste)

acadòi, -a (abs. Dicort) (adjectiu etnic) : d'Acadia. (v. acadian)

acaduquir (v. tr.) : far venir caduc (passat de mòda)

Lo càmbiament, cada an, acaduquís la mòda.

acaduquir (s') : venir caduc.

De nòstre temps, tot s'acaduquís rapidament.

acaduquit, -ida : vengut caduc, -a.

acairada nf : « combat ou poursuite à coups de pierres ; lieu où l’on se rendait pour s’exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, comme font encore les enfants ; mauvais terrain rempli de pierres » (v. TdF aqueirado’)

acairaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui poursuit ou se bat à coups de pierres » TdF aqueiraire’

acairament nm, cf Ubaud Dicort : « lapidation, provocation réciproque que se font les enfants qui vont se battre à coups de pierres » TdF aqueiramen’

acairar (v. tr.) : desrocar / acalhaudar / apeiregar / lapidar (s. XI).

Quantes d'òmes e de femnas foguèron acairats !

acairar (s') : se desrocar / s'acalhaudar / s'apeiregar...

acairat, -ada : desrocat, -ada (lapidat, ada (R. IV, 20))

acaissalar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sasir amb las dents.

Lo can voliá acaissalar lo cat, mas poguèt pas.

acaissar (v. tr.) : acaissalar ; mordir ; enterigar ; entaïnar.

acaissar (s') : se mordir ; s'escaufestrar ; se reganhar ; s'atacar.

acaissat, -ada : mordit, -ida ; escaufestrat, -ada ; atacat, -ada.

Foguèt acaissat per un canhàs.

acaisselar (s') (abs. Dicort) : se mordir. (v. acaissar (s’))

acaisselat, -ada : t. a. çaisús. (v. acaissat)

acajó (m) : mena d'arbre (Swietenia halepensis)

acalaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abrite, tasse ou apaise » TdF

acalament nm, cf Ubaud Dicort : « mise à l’abri ; tassement, pressée ; apaisement » TdF

acalar 1 (v. tr.) : amaisar / apasiar ;

Aquela responsa l'acalèt sul còp.

acalar (s') : s'amaisar ; se calar ;

Acala-te, Justin, qu'as pas rason !

Qual sap s'aquel ventàs s'acalarà lèu ?

acalar 2 (v. tr.) : abrigar ; cachar ; cauçar una planta.

Acala son tractor dins lo carretial.

Acalar la calhada : la cachar amb las mans.

Acalèt sas bledas, puèi sos trufets.

acalar (s') : s'abrigar.

acalasia : fonccionament anormal dels esfinctèrs.

acalat, -ada : amaisat, -ada ; abrigat, -ada ; baissat, -ada.

acalculia : pèrdia de la facultat de calcular.

acalèf (m.) : ortiga de mar / pòta / carnassa (Medusa pulmo)

acalèfs (m.pl.) : familha de grandas medusas : (Cotylorhiza tuberculata) ; (Pelagia noctiluca)...

acalhaudar (v. tr.) : acorsar a còps de pèiras.

Autres còps, acalhaudavan las femnas adultèras.

acalhaudar (s') : se desrocar / s'apeiregar.

Quand èrem dròlles, nos acalhaudàvem.

acalhaudat, -ada : desrocat, -ada / lapidat, -ada.

acalinar (v. tr.) : afiscar, « échauffer, attacher fortement, v. afiscar, engalinar » (v. TdF).

acalinar (s') v pron : s'afiscar ; s'engalinar ; s'apassionar, « s’attacher à une occupation » TdF jos ‘acalina’.