|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
abstrach, -a / abstrait, -a [veire abstrach, cf Ubaud Dicort] adj : contrari de concret,-a. Un orator abstrach. Un presic abstrach. Pensada, jòia, enveja... son de causas abstrachas. abstrachament adv, cf Ubaud Dicort : « abstraitement » (Rapin) abstractiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : qu'a lo poder d'abstraire. abstractivament (abs. Dicort) : amb abstraccion. (v. abstrachament) abstractivitat nf : poder d'abstraire. abstraire : « v tr, t. sc., abstraire » TdF, prestar pas interès o atencion a res d'exterior per se liurar d'a fons a sa pensada. abstrús, -usa adj, cf Ubaud Dicort : « abstrus, -use » (v. Rapin) absurd [absurde], -da adj : dessenat, -ada / inocent, -a / caluc, -uga. Un comportament absurd. Una idèa absurda. absurdament : d'un biais absurd. absurditat nf : estat de çò absurd ; çò absurd. L'absurditat de ta question m'estona bravament. *abuclar (abs. Dicort) (v. tr.) : privar de sos uèlhs, privar de la vista. (v. eissorbar, emborniar) *abucle (abs. Dicort) , -cla (adj. e subs.) (del latin ab oculis) : òrb / sens ucles, sens uèlhs. v. ucles. (v. òrb, bòrni) abugadar / abugadir (v. tr. e intr.) : ruscadar ; far la bugada. abugalhar (abs. Dicort) : v. bugalhar. abugament nm, cf Ubaud Dicort : « imbibition » (Brun Glossari Oc-Fr) « abure » v : v. aver. aburrelar (v. tr.) : amodolar / amontar / abordicar... v. abracelar. abús (R. V, 455). : accion o resulta d'abusar ; abusion Abús de beure. Abús de manjar. Abús de remèdis. Abús d'autoritat. Abús de fisança. Abús de poder. abusaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, euse » TdF abusança nf, cf Ubaud Dicort : « abus, mauvais usage » TdF abusapastor nm, cf Ubaud Dicort : « engoulevent, oiseau » TdF ‘abuso-pastou’ abusar (v. tr.) : utilizar mal o amb excès ; sedusir / violar. Abusar de sa fòrça. Abusar d'una femna. abusar (s') : s'enganar. abusat, -ada : enganat, -ada. abusatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’abuser, v. enganament » (v. TdF ‘abusage’) abusion nf (R. V, 455) (abs. Dicort) : abús. (v. abús, abusatge) abusiu, -iva : que constituís un abús. Un privilègi abusiu. abusivament : d'un biais abusiu. abutar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e v tr, quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier ; pousser, bousculer » TdF abuton nm, cf Ubaud Dicort : « poussée, coup de poing » TdF ac 1 nm, (sovent al plural, cf Ubaud Dicort) (v. acs) : àbet / palhús / aròfa / òlva / vòlva ... ac 2 pron (v. Ubaud Dicort Errata web) : « ac, òc [= o 2] : le, cela, Fux. ; ac s’emploie devant le verbe comme proclitique, òc après le verbe comme enclitique » (v. Alibert ac 1) acabada nf, cf Ubaud Dicort : « achèvement, fin » TdF acabadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « presque achevé, à peine achevé, ée » TdF jos ‘acaba’ acabadoira nf, cf Ubaud Dicort : « personne gloutonne, goinfre, gaspilleur, dissipateur, v. acabaire » » TdF suppl acabador 1 nm : aplech per acabar ; « lieu où l’on achève » (TdF acabadou 1. acabador 2, -doira [v. acabadoira] n, cf Ubaud Dicort : « consommateur, dissipateur, mangeur, euse, v. acabaire » TdF ‘acabadou 2’ acabadura nf, cf Ubaud Dicort : « achèvement, partie où l’on achève ; fil d’une autre couleur que le tisserand met au bout d’une pièce de toile » TdF acabaire, -aira [~ -airitz] adj e n : degalhaire, -a. (v. acabador 2) acabalar (v. tr.) : provesir una bòria amb bestial e apleches. (# acavalar) Lo màger sos parents s'espetèron per l'acabalar. acabalar (s') : se provesir de bestial e d'apleches. S'acabalar es pas totjorn de bon far. acabalat, -ada ; provesit, -ida en bestial e apleches. Una bòria plan acabalada. acabalhas nf pl : solenca de las vendémias. Venèm de far las acabalhas. acabament / acabada / acabadura (los 2, v. çai sus) : finicion, « achèvement, consommation, extinction, perfection » TdF ‘acabamen’ acabanar / acabanir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, incliner comme le toit d’une cabane » (v. TdF jos ‘acabana’) acabar (v. tr.) : finir ; definir ; degalhar. acabar (s') : se finir ; se degalhar. açabàs [veire aiçabàs, cf Ubaud Dicort] / aiçabàs : dins aiceste mond. Sèm pas eternals açabàs. acabassir (s') : se marcir ; s'abenar. acabassit, -ida : magencat, -ada ; desbrancat, -ada ; marcit, -ida ; abenat, -ada. Lo tròp de trabalh l'a acabassit abans ora. acabat 1, -ada adj: finit, -ida. Es vièlh acabat : es vièlh que jamai. acabat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « homme ruiné » TdF jos ‘acaba’ acabir (v. tr.) : « serrer, loger, enfermer » (Alibert) ; cabir / maridar ; se procurar, « obtenir » (L. 3). Fin finala, Galonièr a acabidas totas sa filhas. A finit per acabir un brave ostal. acabir (s') v pron : se cabir / se maridar, « se loger, s’enfermer, se placer, se marier » (Alibert). acabit 1, -ida adj : maridat, -ada ; crompat, -ada ;
|
|
acabit 2 nm (abs. Dicort, TdF, Alibert) : v. mena, merça, cruvèl. (v. Rapin ‘acabit’) De bon acabit : de bona mena. D'aquel acabit : d'aquela natura. Un brave acabit : una bona crompa. acablar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, accabler, v. aclapar, agrasar » (v. TdF) acablament nm, cf Ubaud Dicort : « accablement » TdF acabrar (s') : se cabrar. v. se cabrar acaçar (v. tr.) : caçar ; percaçar ; acotir ; trapar ; agantar. acaçat, -ada : caçat, -ada ; percaçat, -ada ; acotit, -ida... acachadament adv (v. Ubaud Dicort) : « avec netteté, avec ordre » TdF acachadura nf, cf Ubaud Dicort : « netteté, propreté ; ajustement, toilette » TdF acachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper net, trancher ; ajuster, égaliser, parer, unir ; arranger, agencer, adoniser ; rompre, écraser, briser » TdF. « acachar » : varianta dialectala d'acapçar. v. acapçar. acachar (s’) v pron : « s’ajuster, s’attifer, se soigner, s’engraisser » TdF jos ‘acacha’. (v. acapçar (s’)) acacholar / acacholir v (v. Ubaud Dicort) : « v tr, cajoler, amadouer » (v. TdF ‘acachouli’). « acacholar » / « acacholir » (fr.) : v. alispar - atitolar - calinhejar. acacholir (s’) v pron : cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d’un enfant » TdF jos ‘acachouli’ acacià (l.p.) [acàcia nf, cf Ubaud Dicort] : mai d'una plantas tropicalas. v. cacièr ; acacià ròse (Robinia hispida) ; acacià de bòla (Robina pseudoacacia) ; acacià d'ombra (Acacia Julibrissin) acacit, -ida : qu'aima la caça ; ensenhat, -ada per la caça. (# acassit) Lo can coma son mèstre son totes dos fòrt acacits. academia [ acadèmia / academia ? (v. Ubaud Dicort 2022) ] nf : societat literària, artistica o scientifica ; escòla que i se tenon d'unas arts ; circonscripcion universitària ; sèti d'aquela cisconscripcion. En Occitània, avèm pas d'Academia. L'inspector d'academia. academic, -a : relatiu, -iva a una academia. academicament : d'un biais academic. academician, -a : membre d'una academia. academisme : fidelitat a las règlas academicas ; classicisme tròp estrech ; manca d'originalitat. academista n (m. e f.) : artista (m. e f.) tròp academic, -a. Acadia : províncias maritimas de Canadà. acadian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « acadien, -enne » (Per Noste) acadòi, -a (abs. Dicort) (adjectiu etnic) : d'Acadia. (v. acadian) acaduquir (v. tr.) : far venir caduc (passat de mòda) Lo càmbiament, cada an, acaduquís la mòda. acaduquir (s') : venir caduc. De nòstre temps, tot s'acaduquís rapidament. acaduquit, -ida : vengut caduc, -a. acairada nf : « combat ou poursuite à coups de pierres ; lieu où l’on se rendait pour s’exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, comme font encore les enfants ; mauvais terrain rempli de pierres » (v. TdF ‘aqueirado’) acairaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui poursuit ou se bat à coups de pierres » TdF ‘aqueiraire’ acairament nm, cf Ubaud Dicort : « lapidation, provocation réciproque que se font les enfants qui vont se battre à coups de pierres » TdF ‘aqueiramen’ acairar (v. tr.) : desrocar / acalhaudar / apeiregar / lapidar (s. XI). Quantes d'òmes e de femnas foguèron acairats ! acairar (s') : se desrocar / s'acalhaudar / s'apeiregar... acairat, -ada : desrocat, -ada (lapidat, ada (R. IV, 20)) acaissalar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sasir amb las dents. Lo can voliá acaissalar lo cat, mas poguèt pas. acaissar (v. tr.) : acaissalar ; mordir ; enterigar ; entaïnar. acaissar (s') : se mordir ; s'escaufestrar ; se reganhar ; s'atacar. acaissat, -ada : mordit, -ida ; escaufestrat, -ada ; atacat, -ada. Foguèt acaissat per un canhàs. acaisselar (s') (abs. Dicort) : se mordir. (v. acaissar (s’)) acaisselat, -ada : t. a. çaisús. (v. acaissat) acajó (m) : mena d'arbre (Swietenia halepensis) acalaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abrite, tasse ou apaise » TdF acalament nm, cf Ubaud Dicort : « mise à l’abri ; tassement, pressée ; apaisement » TdF acalar 1 (v. tr.) : amaisar / apasiar ; Aquela responsa l'acalèt sul còp. acalar (s') : s'amaisar ; se calar ; Acala-te, Justin, qu'as pas rason ! Qual sap s'aquel ventàs s'acalarà lèu ? acalar 2 (v. tr.) : abrigar ; cachar ; cauçar una planta. Acala son tractor dins lo carretial. Acalar la calhada : la cachar amb las mans. Acalèt sas bledas, puèi sos trufets. acalar (s') : s'abrigar. acalasia : fonccionament anormal dels esfinctèrs. acalat, -ada : amaisat, -ada ; abrigat, -ada ; baissat, -ada. acalculia : pèrdia de la facultat de calcular. acalèf (m.) : ortiga de mar / pòta / carnassa (Medusa pulmo) acalèfs (m.pl.) : familha de grandas medusas : (Cotylorhiza tuberculata) ; (Pelagia noctiluca)... acalhaudar (v. tr.) : acorsar a còps de pèiras. Autres còps, acalhaudavan las femnas adultèras. acalhaudar (s') : se desrocar / s'apeiregar. Quand èrem dròlles, nos acalhaudàvem. acalhaudat, -ada : desrocat, -ada / lapidat, -ada. acalinar (v. tr.) : afiscar, « échauffer, attacher fortement, v. afiscar, engalinar » (v. TdF). acalinar (s') v pron : s'afiscar ; s'engalinar ; s'apassionar, « s’attacher à une occupation » TdF jos ‘acalina’. |
|
|
|
|
|
|