abric (m.) / abriga / abrigada (los 2, v. çai jos) : mena de refugi ; « abri ; haie morte, v. sebissa ; protection » TdF abri’.

abricar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se poser sur un lieu élevé, se percher, v. ajocar (s’), quilhar (se) » (v. TdF)

abricon nm, cf Ubaud Dicort : « charlatan » TdF

abridolar (v. tr.) : far de bridolas / bridolar v. bridolar; tanar / tustassar / tabassar ; bresar.

abridolar (s') : se bresar.

abrièl 1 nm : veire abril, cf Ubaud Dicort

abrièl 2, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) / abrilós, -osa / abrilenc, -a : d'abril.

Pascas abrièlas : Pascas que tomban en abril.

abriga nf, cf Ubaud Dicort : « tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine » TdF abrigo’

abrigada nf, cf Ubaud Dicort : « partie abritée ; abri, asile » TdF abrigado’

abrigador nm, cf Ubaud Dicort : « tout ce qui abrite, v. abric » (v. TdF suppl)

abrigaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : quicòm o q.q. que met a l'abric.

abrigalh : marrega ; saile ; cobèrta de brèç.

abrigalhar (abs. Dicort) (v. tr.) : bresar. v. brigalh. (v. abrigar 2 e brigalhar)

abrigar 1 (v. tr.) : metre a l'abric.

abrigar (s') : se metre a l'abric.

Quand trona se cal pas jamai abrigar jos un arbre.

abrigar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, émier, briser ; harasser » TdF abriga 2’

abrigàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand abri » TdF suppl

abrigat, -ada : a l'abric.

abrigatge : abric ; accion d'abrigar, de metre a l'abric.

abrigós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui est à l’abri ; qui offre un abri » TdF

abriguet nm, cf Ubaud Dicort : « petit abri » TdF

abril / abrial [veire abril nm, cf Ubaud Dicort] : lo mes quatren de l'annada.

abrilenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’avril » (Alibert)

abrilhanda nf, cf Ubaud Dicort : « les quatre premiers jours d’avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vacairals » (v. TdF abrihando’)

abrilós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « du mois d’avril » TdF abrihous’

abrinar (v. tr.) : bresar ; embrenicar ; apecilhar.

abrís (plt.) : jonc.

abriva / abrivada nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘abrivado’) : lanç ; vam ; afan ; butada, « préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée en ville, escortés d’un escadron de cavaliers » ; blaime ; semonsa ; « poisson d’avril, fausse alerte ». (v. TdF)

Fai aquò d’una abrivada, fais cela promptement et sans t’arrêter (v. TdF)

abrivacion nf, cf Ubaud Dicort : « accélération, précipitation » TdF

abrivada nf : v. abriva.

abrivadament adv, cf Ubaud Dicort : « avec empressement, à la hâte » (L. 3)

abrivaire 1, -aira [~ -airitz] (adj. e n) : enganaire, a. (v. TdF abrivaire’)

abrivaire 2, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : amodaire, -a (t. a.), « accélérateur, trice, v. cochaire » (v. TdF abrivaire’)

abrivaire d'automobila (abs. Dicort) : accelerador.

abrivament (R. II, 260) : impetuositat / ardor.

abrivar (v. tr. e intr.) : lançar ; preissar ; percaçar ; enganar.

abrivar (s') : se lançar ; s'afanar ; se laissar enganar.

abroa nf (non preconizat Dicort) : v. broa.

Es defendut de far pàisser sus las abroas d'una rota.

abroalar [s’abroalar v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : mordir sul camp del vesin ; amargenar.

abroar (v. tr. e r.) : se sarrar del bòrd ; far pàisser sus las abroas ; mordir sul camp del vesin ; abroalar ; amargenar.

Faire abroar l’aver, faire paître les brebis sur la lisière des champs (v. TdF)

abròcament nm, cf Ubaud Dicort : (v. abrocar)

abrocar (v. tr.) : ramar los peses, las mongetas... / piquetar (v. Alibert) ; « ficher, piquer ; mettre en perce » TdF.

abrodiment : apigriment. v. apigrir.

abrodir (v. tr.) : apigrir (far venir pigre).

abrogable, -bla : que pòt èsser abrogat, -ada.

Tota lei umana es abrogabla.

abrogacion : accion o resulta d'abrogar.

abrogar (v. tr.) : abolir / suprimir / cancelar. v. cancelar.

Abrogar una lei.

abrogatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort / abrogatòri, -òria (v. abrogatòri) : qu'a per resulta d'abrogar,.

abrogatòri, -a adj  (v. çai sus ; abs. Dicort: « abrogatoire » (Rapin)

Una decision abrogatòria.

abroncar (s') : trabucar contra quicòm ; venir morrut e malgraciós.

abrondament : aigat / inondacion (R. IV, 370).

abrondar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v intr et tr, déborder, déverser, regorger ; inonder » TdF jos ‘asounda’. (v. asondar)

abrondar (s') (v. TdF) : desbordar ; s'escampar ; s'asondar ; s'enaigar.

abrondat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « inondé, ée » TdF jos ‘asounda’

abroquidura : çò abroquit / çò magencat / çò brostat.

abroquiment nm, cf Ubaud Dicort : « abroutissement » TdF  (v. çai jos)

abroquir (v. tr.) : se manjar las brotas d'un arbrilh ; brostar (R. II, 264).

abroquir (s') : vegetar (R. V, 475) ; s'entestesir.

Aquel froment ven que s'abroquís, lo cal renovelar.

abroquit, -ida : entestesit, -ida.

abroscar v, cf Ubaud Dicort : « descendre, s’abaisser, pencher  » (Brun Glossari Oc-Fr)

 

 

 

abrotar / abrotir (v. tr.) : abroquir.

abrotidura : çò abrotat.

abrotiment : accion d'abrotar.

abrotir (v. tr.) : v. abrotar.

abrum nm, cf Ubaud Dicort : « "vieux mot qui exprime le hoquet d’une personne ivre" (J.-J. Bonnet), v. choquet » (v. TdF abrum’)

abrumit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « brumeux » (Brun Glossari Oc-Fr)

abruptament : d'un biais abrupte.

abrupte, -pta : esquiu,-iva ; bravament montuós,-osa ; ribassut,-uda ; aspre, a ; reguèrgue, -ga (s.f.)

abrutiment nm, cf Ubaud Dicort : « abrutissement » TdF

abrutir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abrutir » TdF

abrutissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « abrutissant, ante » TdF

ABS- : del prefix latin abs- (idèa de separacion / d'alunhament) v. abséncia - abcision.

abscès : amàs / abrigadura (acomolament de poire)

abscidir (v. tr.) (R. V, 167) (abs. Dicort) : encisar / inscidir (R. VI, 325 ; R. V, 166).

abscissa nf : sus un axe orientat, distància d'un punt a l'origina, comptada algebricament ; una de las coordenadas d'un punt dins lo plan o l'espaci.

abséncia : resulta d'èsser pas present, -a endacòm ; manca / privacion.

Abséncia de gost.

Abséncia de pròvas.

absent, -a adj e n : qu'es pas present, -a dins un airal (lòc / endrech)

absentar (s') : èsser pas present endacòm.

absentisme : abséncia frequenta del lòc de trabalh.

Absentisme escolar.

Absentisme de votacion.

absentista adj e n (m. e f.) , cf Ubaud Dicort : persona que fa d'absentisme.

absida nf : partida de glèisa darrièr lo còr. (# apside)

absidal, -a : relatiu, -iva a l'absida.

Capèlas absidalas d'una glèisa, d'una catedrala.

absidiòla : absida segondària.

absinti nm (R. II, 18 ): planta (Artemisia absinthium). v. aissent e aussent.

absintisme : intoxicacion per d'absinti.

absolgut 1, -uda (< absòlver) part pass, cf Ubaud Dicort : « absous, absoute » (v. TdF jos absòudre). (v. absòut)

absolgut 2, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « absolu, ue » TdF jos ‘assoulu’. (v. absolut)

absolgudament adv, cf Ubaud Dicort : « absolument » TdF jos ‘assouludamen’. (v. absoludament)

absolucion : accion o resulta d'absòlvre ; perdon.

absoludament : d'un biais absolut.

absolut, -uda adj e nm, cf Ubaud Dicort (R. V, 256) : sens limitacions ; sens condicions. (v. TdF assoulu’)

absolutisme : qualitat de çò absolut ; regim de poder absolut.

absolutista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva a l'absolutisme ; adèpte, -a de l'absolutisme.

absolutòri, -a : qu'absòlv.

Senténcia absolutòria.

absolvedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à absoudre » (L. 3) 

absolvement nm, cf Ubaud Dicort : « absolution ; quittance ; explication » (L. 3)

absòlver / absòlvre [veire absòlver, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. V, 255) : perdonar ; innocentar.

absorbent, -a : qu'absorbís ; que pòt absorbir.

absorbible, -bla : que pòt èsser absorbit, -ida.

absorbilitat nf : qualitat de çò absorbible.

absorbiment nm, cf Ubaud Dicort : « absorption » TdF assourbiment’

absorbir (v. tr. ) : far penetrar e reténer en se ; consumir ; englotir ; far disparéisser.

Una esponga absorbís los liquids.

absorbir (s') : s'adonar d'a fons a una ocupacion.

S'absorbir dins son trabalh.

absorbit, -ida : t. a. d'absorbir o de s'absorbir.

absorpcion (Laus, Fettuciari) [absorcion (v. Ubaud Dicort e Rapin)] nf (del latin de glèisa absorptio) : accion d'absorbir o de s'absorbir.

absorptiu, -iva (abs. Dicort) : qu'a lo poder d'absorbir. (v. absorbent)

absòut, -a adj, cf Ubaud Dicort : innocentat, -ada ; perdonat, -ada.

absòuta nf : ultima pregària a la glèisa per un defuntat.

abstèmi, -a adj, cf Ubaud Dicort : « abstème » (Rapin)

abstencion : accion de s'absténer.

abstencionisme nm, cf Ubaud Dicort : « abstentionisme » (Rapin)

abstencionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'abstencion.

absténer / abstenir [veire absténer, cf Ubaud Dicort] (s') v pron : se privar de quicòm ; se gardar de

Val mai s'absténer d'alcoòl e de tabat.

S'abstenguèt de tot comentari.

abstercion (R. V, 348) (abs. Dicort) : accion de netejar (med.)

abstergent 1 nm (abs. Dicort) : substància abstergenta (med.)

abstergent 2, -a adj  (abs. Dicort) : (t. tecn. de med.) que neteja, « abstergent » (Rapin).

abstérger (v. tr. arc.) (R. V, 348) (abs. Dicort) (del lat. abstergere) : abstergir. (v. abstergir)

abstergir (v. tr.) : netejar.

abstersiu, -iva (R. V, 348) (abs. Dicort) : (t. tecn. de med.) que neteja, « abstersif, -ive » (v.Rapin).

abstersivitat (abs. Dicort) : poder d'abstergir.

abstinéncia : privacion en general ; privacion de carn.

Pels catolics, lo divendres es jorn d'abstinéncia.

abstinent, -a : que respècta las abstinéncias de la glèisa.

abstinentament : amb abstinéncia.

abstraccion : accion o resulta d'abstraire o de s'abstraire.

Far abstraccion de quicòm : ne téner pas compte.