abortiment (R. II, 17) (abs. Dicort)  : accion d'abortir o de far abortir. (v. avòrtament)

abortir (v. tr. e intr.) (R. II, 17) (abs. Dicort) (del lat. abortir) : asortar / arribar pas a tèrme ; far asortar / empachar un fètus d'arribar a tèrme ; capitar pas / abotir pas. (v. avortar)

La vaca abortiguèt (se desvedelèt) abans tèrme.

Lor revòlta abortiguèt : capitèt pas.

abortiu 1, -iva adj : relatiu, -iva a un abortiment ; que pòt far abortir. (v. avortiu)

Medicament abortiu.

abortiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « avorton » (L. 2)

abosament (abs. Dicort) : accion o resulta d'abosar o de s'abosar ; aclapament (t. a. çaijós) (v. abausament)

abosar (abs. Dicort) (v. tr.) : jaire sul ventre ; abocar (virar çò de dessús dejós) ; aclapar. (v. abausar [v. TdF jos ’abóusa’])

abosar (s') (abs. Dicort) : se jaire sul ventre ; s'abocar ; s'aclapar. (v. abausar (s’))

aboscar 1 (v. tr.) : cercar.

aboscar 2 / aboscassir (v. tr.) : metre una tèrra en bòsc.

aboscar / aboscassir (s') : se cobrir d'arbres.

Un acampestriment s'aboscassís lèu fach.

aboscassiment : accion o resulta d'aboscassir o de s'aboscassir.

aboscassir v : v aboscar 2

aboscassit, -ida : cobèrt, -a d'arbres.

abosigar (v. tr.) : laissar una tèrra s'acampestrir.

abosigat, -ada : acampestrit, -ida.

abosir (s') (abs. Dicort e TdF) : metre de panolha / venir ventrut, -uda.

abosit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF suppl) : ventrut, -uda.

abosonadura (veire abausonadura) nf : vedelada / embosenada / esbosenada.

abosonaire (veire abausonaire), -aira adj e n : que demolís ; que servís a demolir.

Lo temps abosonaire fa son meissant trabalh.

abosonar [veire abausonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : embosenar / esbosenar (demolir)

abosonar [veire abausonar] (s') v pron : s'embosenar / s'esbosenar (se demolir)

Las parets d'autres còps s'abosonan pauc a pauc.

abosons (d'-) (loc. adv.) (abs. Dicort) : aplatussat, -ada. (veire abausons (d’-))

abosquiment nm, cf Ubaud Dicort : « boisement, reboisement » TdF

abosquir v (abs. Dicort) : v tr, « boiser [v. abosquiment] » (Fettuciari ; v. Alibert).. abosquir : v. aboscar 2.

abosquir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se couvrir de bois, se pourvoir de bois » TdFs'abosquir : v. s'aboscar.

abot nm (v. Ubaud Dicort e Vayssier) : « nasse » TdF suppl  (v. abòut)

abota, abota ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « chou ! chou-pille ! » TdF jos ‘abouta’.  (v. çai jos)

abotar (v. tr. ) : acometre un can ; l'encanissar.

abotat, -ada : encanissat, -ada.

abotiment : accion o resulta d'abotir, de capitar.

abotir (v. intr.) : capitar. (e non pas « reüssir » (fr.))

abotolit, - ida : bofigós, -osa / enfle, -a / bodenfle, -a.

abotonar [veire botonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : botonar.

Abotonar sa vèsta.

abotonar (s') [veire botonar (se)] v pron : se botonar ; se cobrir de botons (pustulas)

S'abotonèt a partir de setze ans.

aboudriment (veire abodriment) nm : accion de melhorar la tèrra.

aboudrir [veire abodrir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : melhorar la tèrra.

aboudrir [veire abodrir] (s') v pron : se melhorar (en parlant d'una tèrra)

D'èsser plan femada, una tèrra s'aboudrís.

aboudrit (veire abodrit), -ida adj : melhorat, -ada (en parlant d'una tèrra)

abòut nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : conèl / nassa. (v. abot)

abovar (v. intr.) : èsser salida / èsser cobèrta (fecondada pel brau)

La vaca es estada abovada sens que faga plec.

aboviar (v. tr.) : desencarrar ; desjónher.

ab ovo (v. p. 20, 2°/ d) : loc. adv. lat. que vòl dire « a partir de l'uòu ».

Cal reprene « ab ovo » : ... a partir del començament.

abraç nm, cf Ubaud Dicort : « embrassement » (L. 2)

abracada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : accion o resulta de magencar, de copar, de trencar... t. a. d'abracar, « chablis, abatis d’arbres, v. chaple ; versement des blés par les pluies, v. estralh ; jonchée, airée, v. solada » (v. TdF).

abraçada : accion d'abraçar.

Nos faguèrem una abraçada fòrt amistosa.

abracadabrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « abracadabrant, -e » (Laus)

abracadís nm, cf Ubaud Dicort : « abatis, v. volcadís 1 » (v. TdF)

abracar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : magencar ; copar ; trencar ; tibar una còrda ; amarrar ; afustar amb una arma ; puntar ; « faire verser les blés » (Alibert jos ablacar).

Abracar un arbre.

Abracar una barca.

Abracar una còrda.

Abracar q.q. amb un revolvèr.

abracar (s’) v pron : « se coucher, verser (céréales) » (Alibert jos ablacar))

abraçar (v. tr. e intr.) : prene dins sos braces ; embraçar ; remar « ... en prenant l’eau au large » (v. Alibert).

 

 

abracat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « coupé, retranché, ée ; brisé, accablé » TdF jos ‘abraca’. (v. ablacat)

abraçat, -ada : t. a. del vèrb abraçar transitiu.

abracelar[ ~ embracelar] (v. tr.) : afenairar / amontar / amodolar / abordicar / emburrelar (far de bracèls)

Ara, òm abracèla pas gaire mai, part en montanha.

abrador nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on allume, foyer embrasé, fournaise » TdF  (v. abrar)

abraguidura : amàs (abscès) ; amàs que ne vina de poire.

abraguir (v. tr. e intr.) : far amassar (far metre de poire) ; far vinar de poire ; vinar de poire.

Lo temps abraguirà aquel amàs (abscès)

abraguir (s') : amassar (metre de poire) ; vinar de poire.

abraguit, -ida : que ne raja de poire.

Abraham [ ~ Abraam] : paire d'Isaac e d'Israèl ; nòstre paire dins la fe.

abraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « allumeur, euse » TdF (v. abrar)

« abralhar » : v. abalhar.

abramadissa nf, cf Ubaud Dicort : « passion désordonnée, désir immodéré, avidité ; cupidité, v. avaricia » (v. TdF)

abramadura : una passion que jamai pus. (v. TdF jos ‘abramadisso’)

abramar (v. tr.) (v. Alibert) : desirar bravament.

abramat, -ada adj : bravament desirós, -osa ; avid, -a. (v. TdF abrama’)

abrana nf, cf Ubaud Dicort : v. branda 2. (v. TdF jos ‘brando’)

abrancassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, casser des branches » (Carrasco)

abrandament : embrasament.

abrandant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enflammé, ée, brûlant, ante » TdF

abrandar (v. tr.) : embrasar / cremar.

Un falordàs abrandèt tot lo bòsc.

Lo presicaire abrandèt l'amassada.

abrandar (s') : s'embrasar ; se propagar ; s'amodar.

Tot s'abrandèt dins un pas res !

abrandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, attiser » (L. 2)

abranlar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « ébranler, mettre en mouvement » (Brun Glossari Oc-Fr)

abrar (v. tr. e intr.) : alucar ; ardre / cremar ; acometre.

abrar (s') : s'alucar ; se cremar ; s'encolerir.

abrasadura : brasadura (brava soudadura).

abrasaire : estamaire ; pairolièr ambulant (v. R. II, 71).

abrasament nm, cf Ubaud Dicort : « embrasement » TdF

abrasar (v. tr.) : embrasar, garnir de brasa ; sosbrasar ; soudar ; estamar ; reparar ; polir amb d'esmerilh, « abraser » (Rapin).

abrasar (s') : s'embrasar.

abrasat, -ada : t. a. del vèrb abrasar.

abrasatge nm, cf Ubaud Dicort : « brasage » (Laus)

abrasc, -a adj : copadís, -issa (que se còpa aisidament)

abrascaire, -aira adj e n : magencaire, -a. v. magencar.

abrascament nm : v abrascatge.

abrascar (v. tr. e intr.) : copar las brancas / magencar.

Arbre qu’abrasca de fruch, arbre qui rompt sous le fruit. (v. TdF jos ‘abrasca’)

abrascar (s') : se copar jol pes de la frucha.

abrascatge / abrascament : copament de brancas.

abrasion : accion o resulta d'abrasar (de polir) o d'usar per fregadís amb un còrs dur, dich abrasiu.

Abrasion dentària.

Abrasion geografica.

abrasiu,-iva (adj e subs. m.) : matèria utilizada per polir ; matèria qu'abrasa (que polís) / còrs abrasiu.

abrassac (arc.) : sac de tèla, de cuèr... (portat sus l'esquina pels soldats, amb de correjas que passan sus las espatlas)

abrassagat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un havressac » TdF

abrasugaire, -aira : persona qu'empusa (qu'entusa) lo fuòc.

abrasugar (v. tr.) : empusar lo fuòc / avidar lo fuòc.

abreçar : v. breçar.

abregandir (s') : venir bregand. v. bregand.

abrèla [abrelle nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (plt.) : mercurial (Mercurialis armua) (Mercurialis perennis)

abrenar (v. tr.) : balhar de bren ; esposcar amb de bren ; tustassar / tabassar (s. f.)

abrenonciar (v. tr.) : denegar ; abjurar ; renonciar.

abreujable, -bla : que pòt èsser abreujat, -ada.

abreujadament adv, cf Ubaud Dicort : v. abreviadament.

abreujaire, -aira : persona que fa pus cort (t. a.)

abreujament [abrèujament] nm : accion d'abreujar, d'abreviar.

abreujar (v. tr.) : far pus cort.

abreujat, -ada (adj. e subs. m.) : pus cort, -a ; resumit, -ida.

abreviacion (R. II, 257) : accion o resulta d'abreviar

abreviadament (R. II, 258) (abs. Dicort) : d'un biais abreviat. (v. abreujadament)

abreviar (R. II, 257) (abs. Dicort) (v. tr.) : far pus cort / abreujar.

abreviatiu, -iva : que servís per far pus cort.

Signes abreviatius : ms. - p. – s. …  (v. p. 23).

abriaga (R. II, 17) [veire embriaga, cf Ubaud Dicort] / briaga nf : biraga ; civada bauja.

abrial nm (non preconizat Dicort) : doblet d'abril. v. abril.

r