|
|
|
|
|
|
abortiment (R. II, 17) (abs. Dicort) : accion d'abortir o de far abortir. (v. avòrtament) abortir (v. tr. e intr.) (R. II, 17) (abs. Dicort) (del lat. abortir) : asortar / arribar pas a tèrme ; far asortar / empachar un fètus d'arribar a tèrme ; capitar pas / abotir pas. (v. avortar) La vaca abortiguèt (se desvedelèt) abans tèrme. Lor revòlta abortiguèt : capitèt pas. abortiu 1, -iva adj : relatiu, -iva a un abortiment ; que pòt far abortir. (v. avortiu) Medicament abortiu. abortiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « avorton » (L. 2) abosament (abs. Dicort) : accion o resulta d'abosar o de s'abosar ; aclapament (t. a. çaijós) (v. abausament) abosar (abs. Dicort) (v. tr.) : jaire sul ventre ; abocar (virar çò de dessús dejós) ; aclapar. (v. abausar [v. TdF jos ’abóusa’]) abosar (s') (abs. Dicort) : se jaire sul ventre ; s'abocar ; s'aclapar. (v. abausar (s’)) aboscar 1 (v. tr.) : cercar. aboscar 2 / aboscassir (v. tr.) : metre una tèrra en bòsc. aboscar / aboscassir (s') : se cobrir d'arbres. Un acampestriment s'aboscassís lèu fach. aboscassiment : accion o resulta d'aboscassir o de s'aboscassir. aboscassir v : v aboscar 2 aboscassit, -ida : cobèrt, -a d'arbres. abosigar (v. tr.) : laissar una tèrra s'acampestrir. abosigat, -ada : acampestrit, -ida. abosir (s') (abs. Dicort e TdF) : metre de panolha / venir ventrut, -uda. abosit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF suppl) : ventrut, -uda. abosonadura (veire abausonadura) nf : vedelada / embosenada / esbosenada. abosonaire (veire abausonaire), -aira adj e n : que demolís ; que servís a demolir. Lo temps abosonaire fa son meissant trabalh. abosonar [veire abausonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : embosenar / esbosenar (demolir) abosonar [veire abausonar] (s') v pron : s'embosenar / s'esbosenar (se demolir) Las parets d'autres còps s'abosonan pauc a pauc. abosons (d'-) (loc. adv.) (abs. Dicort) : aplatussat, -ada. (veire abausons (d’-)) abosquiment nm, cf Ubaud Dicort : « boisement, reboisement » TdF abosquir v (abs. Dicort) : v tr, « boiser [v. abosquiment] » (Fettuciari ; v. Alibert).. abosquir : v. aboscar 2. abosquir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se couvrir de bois, se pourvoir de bois » TdF. s'abosquir : v. s'aboscar. abot nm (v. Ubaud Dicort e Vayssier) : « nasse » TdF suppl (v. abòut) abota, abota ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « chou ! chou-pille ! » TdF jos ‘abouta’. (v. çai jos) abotar (v. tr. ) : acometre un can ; l'encanissar. abotat, -ada : encanissat, -ada. abotiment : accion o resulta d'abotir, de capitar. abotir (v. intr.) : capitar. (e non pas « reüssir » (fr.)) abotolit, - ida : bofigós, -osa / enfle, -a / bodenfle, -a. abotonar [veire botonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : botonar. Abotonar sa vèsta. abotonar (s') [veire botonar (se)] v pron : se botonar ; se cobrir de botons (pustulas) S'abotonèt a partir de setze ans. aboudriment (veire abodriment) nm : accion de melhorar la tèrra. aboudrir [veire abodrir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : melhorar la tèrra. aboudrir [veire abodrir] (s') v pron : se melhorar (en parlant d'una tèrra) D'èsser plan femada, una tèrra s'aboudrís. aboudrit (veire abodrit), -ida adj : melhorat, -ada (en parlant d'una tèrra) abòut nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : conèl / nassa. (v. abot) abovar (v. intr.) : èsser salida / èsser cobèrta (fecondada pel brau) La vaca es estada abovada sens que faga plec. aboviar (v. tr.) : desencarrar ; desjónher. ab ovo (v. p. 20, 2°/ d) : loc. adv. lat. que vòl dire « a partir de l'uòu ». Cal reprene « ab ovo » : ... a partir del començament. abraç nm, cf Ubaud Dicort : « embrassement » (L. 2) abracada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : accion o resulta de magencar, de copar, de trencar... t. a. d'abracar, « chablis, abatis d’arbres, v. chaple ; versement des blés par les pluies, v. estralh ; jonchée, airée, v. solada » (v. TdF). abraçada : accion d'abraçar. Nos faguèrem una abraçada fòrt amistosa. abracadabrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « abracadabrant, -e » (Laus) abracadís nm, cf Ubaud Dicort : « abatis, v. volcadís 1 » (v. TdF) abracar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : magencar ; copar ; trencar ; tibar una còrda ; amarrar ; afustar amb una arma ; puntar ; « faire verser les blés » (Alibert jos ablacar). Abracar un arbre. Abracar una barca. Abracar una còrda. Abracar q.q. amb un revolvèr. abracar (s’) v pron : « se coucher, verser (céréales) » (Alibert jos ablacar)) abraçar (v. tr. e intr.) : prene dins sos braces ; embraçar ; remar « ... en prenant l’eau au large » (v. Alibert).
|
|
abracat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « coupé, retranché, ée ; brisé, accablé » TdF jos ‘abraca’. (v. ablacat) abraçat, -ada : t. a. del vèrb abraçar transitiu. abracelar[ ~ embracelar] (v. tr.) : afenairar / amontar / amodolar / abordicar / emburrelar (far de bracèls) Ara, òm abracèla pas gaire mai, part en montanha. abrador nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on allume, foyer embrasé, fournaise » TdF (v. abrar) abraguidura : amàs (abscès) ; amàs que ne vina de poire. abraguir (v. tr. e intr.) : far amassar (far metre de poire) ; far vinar de poire ; vinar de poire. Lo temps abraguirà aquel amàs (abscès) abraguir (s') : amassar (metre de poire) ; vinar de poire. abraguit, -ida : que ne raja de poire. Abraham [ ~ Abraam] : paire d'Isaac e d'Israèl ; nòstre paire dins la fe. abraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « allumeur, euse » TdF (v. abrar) « abralhar » : v. abalhar. abramadissa nf, cf Ubaud Dicort : « passion désordonnée, désir immodéré, avidité ; cupidité, v. avaricia » (v. TdF) abramadura : una passion que jamai pus. (v. TdF jos ‘abramadisso’) abramar (v. tr.) (v. Alibert) : desirar bravament. abramat, -ada adj : bravament desirós, -osa ; avid, -a. (v. TdF ‘abrama’) abrana nf, cf Ubaud Dicort : v. branda 2. (v. TdF jos ‘brando’) abrancassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, casser des branches » (Carrasco) abrandament : embrasament. abrandant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enflammé, ée, brûlant, ante » TdF abrandar (v. tr.) : embrasar / cremar. Un falordàs abrandèt tot lo bòsc. Lo presicaire abrandèt l'amassada. abrandar (s') : s'embrasar ; se propagar ; s'amodar. Tot s'abrandèt dins un pas res ! abrandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, attiser » (L. 2) abranlar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « ébranler, mettre en mouvement » (Brun Glossari Oc-Fr) abrar (v. tr. e intr.) : alucar ; ardre / cremar ; acometre. abrar (s') : s'alucar ; se cremar ; s'encolerir. abrasadura : brasadura (brava soudadura). abrasaire : estamaire ; pairolièr ambulant (v. R. II, 71). abrasament nm, cf Ubaud Dicort : « embrasement » TdF abrasar (v. tr.) : embrasar, garnir de brasa ; sosbrasar ; soudar ; estamar ; reparar ; polir amb d'esmerilh, « abraser » (Rapin). abrasar (s') : s'embrasar. abrasat, -ada : t. a. del vèrb abrasar. abrasatge nm, cf Ubaud Dicort : « brasage » (Laus) abrasc, -a adj : copadís, -issa (que se còpa aisidament) abrascaire, -aira adj e n : magencaire, -a. v. magencar. abrascament nm : v abrascatge. abrascar (v. tr. e intr.) : copar las brancas / magencar. Arbre qu’abrasca de fruch, arbre qui rompt sous le fruit. (v. TdF jos ‘abrasca’) abrascar (s') : se copar jol pes de la frucha. abrascatge / abrascament : copament de brancas. abrasion : accion o resulta d'abrasar (de polir) o d'usar per fregadís amb un còrs dur, dich abrasiu. Abrasion dentària. Abrasion geografica. abrasiu,-iva (adj e subs. m.) : matèria utilizada per polir ; matèria qu'abrasa (que polís) / còrs abrasiu. abrassac (arc.) : sac de tèla, de cuèr... (portat sus l'esquina pels soldats, amb de correjas que passan sus las espatlas) abrassagat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un havressac » TdF abrasugaire, -aira : persona qu'empusa (qu'entusa) lo fuòc. abrasugar (v. tr.) : empusar lo fuòc / avidar lo fuòc. abreçar : v. breçar. abregandir (s') : venir bregand. v. bregand. abrèla [abrelle nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (plt.) : mercurial (Mercurialis armua) (Mercurialis perennis) abrenar (v. tr.) : balhar de bren ; esposcar amb de bren ; tustassar / tabassar (s. f.) abrenonciar (v. tr.) : denegar ; abjurar ; renonciar. abreujable, -bla : que pòt èsser abreujat, -ada. abreujadament adv, cf Ubaud Dicort : v. abreviadament. abreujaire, -aira : persona que fa pus cort (t. a.) abreujament [abrèujament] nm : accion d'abreujar, d'abreviar. abreujar (v. tr.) : far pus cort. abreujat, -ada (adj. e subs. m.) : pus cort, -a ; resumit, -ida. abreviacion (R. II, 257) : accion o resulta d'abreviar abreviadament (R. II, 258) (abs. Dicort) : d'un biais abreviat. (v. abreujadament) abreviar (R. II, 257) (abs. Dicort) (v. tr.) : far pus cort / abreujar. abreviatiu, -iva : que servís per far pus cort. Signes abreviatius : ms. - p. – s. … (v. p. 23). abriaga (R. II, 17) [veire embriaga, cf Ubaud Dicort] / briaga nf : biraga ; civada bauja. abrial nm (non preconizat Dicort) : doblet d'abril. v. abril. |
r |
|
|
|
|
|