abolicionisme : ensemble dels arguments dels que demandan l'abolicion de quicòm (de la pena de mòrt, per exemple)

abolicionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'abolicionisme.

aboliment 1 nm : disparicion, « destruction, abandon, désuétude, v. avaliment ». (v. TdF aboulimen 1’)

aboliment 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vertige, tournoiement, v. lorditge » (v. TdF aboulimen 2’)

abolir (v.tr.) (R. II, 17) : suprimir ; anientar ; abenar ; marcir / rafir. (v. TdF)

abolir (s') : perir ; disparéisser / se pèrdre ; s'avalir.

Laissem pas nòstra lenga s'abolir !

abolisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « abolisseur » (Rapin) ; « destructeur, -trice » (Sèrras-Ess.)

abolit, -ida : t. a. del vèrb abolir.

abomianir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’accoutumer à un genre de vie misérable et malpropre, tel que celui des bohémiens » TdF

abominablament : d'un biais abominable.

abominable, -bla : digne, -a d'abominacion ; afrós, -osa.

Escopiguèt de damnes abominables.

abominacion : accion d'abominar ; causa abominabla ; detestacion (R. V, 358).

abominar (v. tr.) (R. II, 13) : detestar / asirar / aborrir.

Abominava las messorgas, totas las messorgas.

abonaçar (v. tr.) : adocir ; amaisar / apasiar.

abonaçar (s') : s'amatigar ; s'amaisar / s'apasiar.

Lo temps s'abonaça, èra mai que ora.

abonaçat, -ada : adocit, -ida ; amaisat, -ada / apasiat, -ada.

abonador nm, cf Ubaud Dicort : « expert, arbitre » TdF suppl

abonaire, - aira n : persona qu'abona una autra persona. (v. TdF)

abonament : çò que l'òm paga per un temps determinat per evitar de pagar cada còp (jornal, revista, transpòrt, intrada)

Renovelar son abonament.

abonançar (s') (abs. Dicort e TdF) : venir bon amb lo temps. (v. abonir (s’))

Vin o ròcafòrt s'abonançan pauc a pauc.

abonar (v. tr.) : far pagar un abonament ; melhorar.

abonar (s') : pagar un abonament ; s'abonir ; se melhorar ; s'amadurar ; s'abonicar.

abonat, -ada adj e n : persona qu'a pagat un abonament.

abonatge : accion o resulta d'abonir o de s'abonir.

abondament nm, cf Ubaud Dicort : « abondance » (L. 2)

abondància : abondi (m.) ; foison (quantitat granda) ; fertilitat ; rèirevin.

Una annada d'abondància.

Una abondància de pluèja.

abondància (en -) (loc. adv.) : en abondi / a roncéncia / a foison.

Aquela annada, nevèt en abondància.

abondant, -a : en quantitat granda.

abondar (v. intr. e tr.) : èsser abondós ; repasimar / ressasiar.

Ongan (aqueste an) la frucha abonda.

abondar (s') : se desgostar de.

abondat, -ada adj : generós, -osa (R. III, 459) ; largassièr, -ièira / prodig, -a / degalhaire, -a.

abondi [abonde nm  cf Ubaud Dicort p. 144] (m.) : abondància.

En abondi : en abondància.

abondir (v. tr. e intr.) : far s'embeure una fustalha ; far perdurar ; durar ; repasimar / ressasiar.

abondiu, -iva / abondivol, -a adj / abondívol (adj m. e f., v. –ÍVOL) : en quantitat granda.

abondivament / abondivolament (v. L. 2) (los 2, abs. Dicort) : en abondi. (v. abondosament)

abondós, -osa : en quantitat granda.

abondosament : en abondància / a roncéncia / a foison.

abonesir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’améliorer, se bonifier » (L. 2)

abonhar (v. tr e intr.) : amontetar / amolonar ; pomar.

Ongan, los caulets an plan abonhat (pomat)

abonhar (s') : s'amontetar / s'amolonar.

abonhat, -ada : amontetat, -ada / amolonat, -ada.

abonicar v : v. abonir.

aboniment : melhorament / melhorança ; sadolament / sadolitge / sadolum ; refasti.

abonir / abonicar (v. tr.) : melhorar ; assadolar / ressasiar ; refastar / desgostar.

abonir / abonicar (s') v pron : se melhorar ; se rebutar / se refastar / se desgostar.

abonissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui abonnit ; qui rassasie, qui blase » TdF

abonit, -ida : melhorat, -ada ; ressasiat, -ada / rebutat, -ada / refastat, -ada / desgostat, -ada.

aboquetar ~ boquetar v, cf Ubaud Dicort : v. boquetar 2.

aboquir (v. tr. e intr.) : far boquir (menar la cabra al boc) ; èsser de letz / èsser de boc (en parlant de cabras)

aboquissatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de conduire la chèvre au bouc » TdF

aboquit, -ida : de letz / de boc. v. çaisús (aboquir).

 

 

aboquiu, -iva adj : « qui verse ou fait verser facilement, versant, ante » TdF ; que i s'aboca (que i se taula) aisidament (v. Alibert).  

Carreta aboquiva, charrette versante. (v. TdF)

Travèrs aboquiu.

Camin aboquiu.

aboquívol adj m e f (v. ÍVOL) ~ aboquivol, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. aboquiu.

abora (adv.) : d'ora / de bona ora ; « en temps opportun » (L. 2).

aborcion (abs. Dicort) : expulsion d'un fanfanhon (fètus) abans tèrme. (v. avòrtament)

abòrd / abordada : arribada ; afluéncia.

abòrd (d'-) / dins d'abord (adv.) : d'en primièr.

abòrd que (d’-) loc conj, cf Ubaud Dicort : « dès que, aussitôt que ; puisque, attendu que » TdF abord’

abordable, -bla : que pòt èsser abordat, -ada.

Una còsta pauc abordabla.

abordada nf : v abòrd.

abordaire, -aira : persona o naviri qu'abòrda. v. çaijós.

abordar 1 (v. tr.) : arrambar / arribar / tocar tèrra / acostar.

abordar (s') : s'acostar.

Los dos naviris s'abordèron.

abordar 2 (v. intr.) : afluir. v. afluir.

abordatge : arrambatge (arribatge)

abordelar / abordicar (v. tr.)  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : amontar / emburrelar / abracelar / afenairar / amodolar.

De nòstre temps, lo fen s'abordèla pas gaire mai.

abordiment : abastardiment ; deterioracion.

L'abordiment d'un pòble, d'una lenga...

abordir (v. tr.) : abastardir ; corrompre ; deteriorar.

abordir (s') : s'abastardir ; se corrompre ; perir.

Lo francés s'abordís cada jorn.

abordit, -ida : abastardit, -ida.

abordonar (v. intr.) : trabucar ; s'apautar.

abordonat, -ada : qu'a trabucat ; apautat, -ada.

aboreta adv, cf Ubaud Dicort : « de bonne heure » (L. 2)

aborgaliment : civilizacion ; urbanitat.

aborgalir (v. tr.) : adomergir ; far venir generós, -osa.

aborgalir (s') : s'adomergir ; venir generós, -osa.

aboriar (v. tr.) : prene una bòria en afèrme.

aborigèn, -a (adj. e subs.) : originari, -ària del país ont se tròba ; persona sortida del país ont se tròba.

Una planta aborigèna.

La populacion aborigèna.

ab origine (loc. adv. lat) (v. p. 20, 2°/ d.) : despuèi lo començament.

Nos cal tot reprene « ab origine »

« aborir » 1 v : forme erronée [d’Alibert] ; lire abarir (v. Ubaud Dicort  p. 144)

aborir 2 v (v. çai jos) : « v tr, réussir » (Carrasco) (# aborrir)

aborit, -ida (capitat) adj, cf Ubaud Dicort : « hors de tout danger » (Carrasco) (# aborrit)

aboriu 1 (subs. m) : reviure / reprim / redalh / roïbre.

aboriu 2, -iva (adj.) : primaic, -aiga / primarc, -arga / precòç, -a / primieirenc, -a (qu'amadura, que ven de bona ora)

De frucha aboriva.

De trufas aborivas.

aborlhar [  ~ emborlhar, cf Ubaud Dicort] / aborniar (v. tr.) : far venir bòrni / emborniar.

Una estarengla l'aborlhèt.

aborlhar [ ~ emborlhar] / aborniar (s') v pron : s'emborniar / venir bòrni.

aborlhat [ ~ emborlhat], -ada / aborniat, -ada : persona venguda bòrnia.

aborlhós (d'-) (loc. adv.) (v. TdF ; abs. Dicort) : a palpas.

Se desplaçar d'aborlhós dins un membre sens lum.

Caminar d'aborlhós per una nuèch de pega.

abornament [abòrnament] nm, cf Ubaud Dicort : accion o resulta d'abornar / de limitar ; limitacion (R. IV, 75).

abornar (v. tr.) : plantar de bòrnas / quilhar de bòlas ; metre de limits / limitar (R. IV, 76).

Cal que tot terren siá abornat.

aborniar v : v aborlhar.

abornir (s’) v pron , (v. Ubaud Dicort) : « s’échauffer, se gâter, se moisir » TdF abourni (s’)’’

aborrasquit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « Temps aborrasquit, temps de bourrasque » (v. TdF suppl)

aborrelar (v. tr.) : torturar (v. R.V, 384 ‘tortura’) ; afrabar.

aborrelat, -ada : torturat, -ada ; afrabat, -ada.

Foguèt aborrelada de remòrs après abortir.

aborricion nf, cf Ubaud Dicort : « aversion, horreur, v. aborriment » TdF suppl

aborriment : asir ; asirança ; repugnància ; repulsa / repulsion.

aborrir (v. tr.) : orrir ; asirar / detestar (v. R. V, 358 ‘detestacion’).

aborrir (s') : s'abastardir ; s'agrolir ; se desgostar.

Laissèssem pas l'occitan s'aborrir !

aborrit, -ida : asirat,-ada ; abastardit, -ida ; agrolit, -ida.

aborrissada nf, cf Ubaud Dicort : « pêle-mêle, choses brouillées » TdF

aborrissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brouiller, emmêler » TdF

aborsatge nm, cf Ubaud Dicort : « pique-nique, repas de société » TdF