ablacion (R. II, 14) : operacion per enlevar quicòm.

Far l'ablacion d'una tumor.

ablactacion nf (abs. Dicort) : cessassion de l'alachament (accion de quitar (de plegar) de donar son lach), « ablactation » (Rapin)

abladada nf : amalugada. v. amaluc - amalugar.

abladar (v. tr.) : semenar de blat ; donar de blat al bestial o a un molin ; amalugar (s.f.) / tabassar / tanar ; « v intr, plonger la faucille dans le blé, pour couper de grandes poignées » TdF suppl.

Avèm abladada tota la comba.

Abladar las galinas.

Se faguèt abladar que se'n sovendrà.

abladat, -ada : p.p. d'abladar (t. a. çaisús)

abladatge : provesiment en blat.

abladivol, -a adj [~ abladívol adj m e f (v. –ÍVOL)] : prèst, -a a èsser semenat, -ada en blat..

ablador nm, cf Ubaud Dicort : « hâbleur » (v. TdF abladou’)

« ablaiar » : v. ablasigar.

ablandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flatter, caresser, ménager » TdF

ablanquesir : far venir blanc.

Ablanquesís la nèu tot lo país.

ablanquesit, -ida : vengut blanc, venguda blanca.

ablanquida (sopa -) nf (v. Alibert) : sopa de lach.

ablanquir (v. tr.) : blanquir / far venir blanc, « laver » TdF.

Ablanquir una paret amb de lach de cauç.

ablanquit, ida adj, cf Ubaud Dicort : (v. ablanquesit)

ablar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, hâbler, parler beaucoup » TdF

ablasadura (abs. Dicort ; v.  p. 144) : lassièira / fatiga. (v. ablasigadura)

ablasaire, -aira (abs. Dicort ; v.  p. 144) : persona que fatiga, qu'alassa. (v. ablasigaire)

ablaseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. ablasir)

ablasidura nf / ablasiment nm : assopliment.

ablasigadura nf, cf Ubaud Dicort : « accablement, éreintement, lassitude douloureuse » (v. TdF)

ablasigaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui harasse, accable, éreinte » (v. TdF)

ablasigar (v. tr.) : arredre / abenar ; macar ; aclapar ; afrabar ; destruir / destruire.

Soi ablasigat : ne pòdi pas pus.

ablasigar (s') : s'arredre / s'abenar ; se macar ; s'aclapar ; s'afrabar ; se destruire.

Aquel ostal s'es ablasigat de vielhum.

ablasigat, -ada : p.p. d'ablasigar. t.a. çaisús.

ablasiment nm : v. ablasidura.

ablasir (v. tr.) : assoplir ; marcir / passir / blasir / rafir ; fatigar ; usar.

Ablasir lo cuèr : assoplir lo cuèr.

ablasir (s') : s'assoplir ; se rafir / se passir / se marcir.

Un còp copadas, las flors s'ablasisson (se rafisson)

ablasit, -ida : marcit, -ida / passit, -ida / blasit, -ida.

Flor ablasida : flor passida / flor rafida.

ablastina : mena d'anticòrs dins lo serum (lat.)

ablatimar ~ blatimar v, cf Ubaud Dicort : v. blatimar

ablatir (non preconizat Dicort) (v. tr.) : acanar de frucha ; tanar / tabassar.

ablatir (s') (non preconizat Dicort) : s'ablatugar. v. pus bas.

ablatiu nm : cas de declinason latina.

ablatiu absolut nm : participi absolut (construccion de frasa que nos ven del latin)

Messa dicha, anèt dejunar.

Aquò fach, se jaguèt.

ablatugar (v. tr. e r.) : macar ; marcir ; acanar de frucha.

Cal ablatugar las noses que vòlon pas tombar.

ablatugar (s') : se macar ; se rafir ; se marcir.

ablatugat, -ada : t. a. çaisús.

ablotar (v. tr.) : vendre o crompar en massa (amassa) ; metre amassa.

ablotat, -ada : t. a. çaisús.

abluciomania : tissa de se lavar las mans de contunh (t. tecn. de psiquiatria)

ablucion : accion de se lavar ; purificacion religiosa.

Far sas ablucions : se lavar.

Ablucions liturgicas.

Ablucions musulmanas.

Ablucion dels dets (messa)

abnegacion : sacrifici volontari al servici de Dieu o d'autrú (dels autres)

Abnegacion crestiana.

Abnegacion umana.

aboalhar (v. tr.) : bugalhar (balajar amb un bugalh ; netejar lo gran de pel sòl. v. bugalh.

aboalhat, -ada : balajat, -ada / bugalhat, -ada.

aboau 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rue où se ramassent, où viennent déboucher les eaux » TdF

aboau 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. boal. (v. TdF jos ‘bouvau 1’)

abobar (v. tr.) : aculhir arderosament.

 

 

abobat, -ada : aculhit, -ida arderosament.

abocadents (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « le visage contre terre » TdF suppl. (v. bocadents (de -)

abocadís, -issa / abocador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : qu'aboca aisidament. (v. aboquívol)

Una carreta abocairitz.

Una carreta abocadissa.

abocadura : baisòl / baisadura : airal (endrech) que doas tortas i se tocavan dins lo forn.

abocaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « qui fait chavirer » (Carrasco)

abocament nm / abocat (v. abocat 2) :  « action de tourner la bouche en bas [v. abocar» ; calament (clavadura de boca, accion de se calar, de demorar lengaclavat, -ada) « prosternation ; abouchement, entrevue, v. entrevista » (v. TdF aboucamen’) ; cabussada.

abocar (v. tr. e intr.) : « tourner contre terre la bouche de quelqu’un ou de quelque chose » TdF, capvirar un recipient ; vojar ; voidar ; taular. v. taular ; « aboucher, mettre en présence, v. acarar » (v. TdF). (# avocar)

Abocar un ferrat.

Abocar una saca de gran.

Un tractor pòt abocar per un travèrs tròp penjalut.

abocar (s') v pron : « tourner la face contre terre, se prosterner » ; se taular / s'amorrar / se volcar ; « s’aboucher » (v. TdF jos ‘abouca’)

aboçar (v. tr.) : consolidar amb de bòças (mar.)

abocat 1, -ada adj : t. a. del vèrb abocar, « tourné la bouche en bas, prosterné, ée » TdF jos ‘abouca’.

abocat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « versement, culbute d’une voiture ; tuile du larmier d’un toit » TdF  (# avocat)

aboçat, -ada : consolidat, -ada amb de bòças (mar.)

aboçatge : accion o resulta d'aboçar (mar.)

abochardir (v. tr.) : passir ; bochardar.

Culhir d'amoras abochardís las mans.

abochardir (s') : se cobrir / s'atrumar / s'entrumir (temps)

Lo temps s'abochardis, cresi que vòl plòure.

abochardit, -ida (adj.) : passit, -ida : cobèrt, -a de nivols.

abochelar (v. tr.) : bochelar.

abochinar (v. tr.) : sasir entre las dents.

abocinaire, -aira : persona qu'abocina, qu'atalhona.

abocinament (abs. Dicort) : accion o resulta d'abocinar, d'atalhonar.

abocinar (v. tr.) : atalhonar ; achiquetar.

Abocinar de carn per la metre dins un farç (farcit)

abocinat, -ada : atalhonat, -ada ; achiquetat, -ada.

aboconar (v. tr.) : amorrar.

aboconar (s') : s'amorrar.

aboconat, -ada adj : de morres, « prosterné, ée » TdF.

abocons (d'-) (loc. adv.) : « la face ou la gueule contre terre », de morres, « prosterné, ée » TdF.

Topin d’abocons, pot renversé (v. TdF)

Tombar d'abocons : tombar de morres (lo cap primièr)

abodenflir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire tuméfier » TdF

abodenflir (s’) v pron : « se tuméfier » TdF jos ‘aboudenfli’

abodriment : accion o resulta d'abodrir o de s'abodrir.

abodrir (v. tr.) : atrencar (aprestar la tèrra per la cultivar)

abodrir (s') : se melhorar (tèrra)

abodrit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ameubli, ie » TdF jos ‘abòudri’

abogriment : accion o resulta d'abogrir o de s'abogrir.

abogrir (v. tr.) : far venir morrut, -uda o enchiprós, -osa.

abogrir (s') : venir morrut, -uda o enchiprós, -osa.

D'ont mai va, d'ont mai s'abogrís.

abogrit, -ida : vengut morrut, venguda morruda.

aboiar (v. intr.) : abondar ; foisonar.

aboissoniment : accion de se virar en boissons.

aboissonir (v. tr.) : laissar butar en boissons ; abartassir ; agarrussir.

aboissonir (s'): s'abartassir ; s'agarrussir.

D'ont mai anam, d'ont mai lo país s'aboissonís.

aboissonit, -ida : abartassit, -ida ; agarrussit, -ida.

abol, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le vertige, à qui la tête tourne, pris de la tête » TdF

abolaire,- aira n : mesuraire, -a al jòc de petanca.

abolament : mesuratge entre bòla e lec al jòc de petanca.

abolar (v. tr.) : mesurar entre la bòla e lo lec quand se jòga a la petanca.

abolar (s') : se mesurar ; se comparar (al jòc de petanca)

abolegar (v. tr.) : alucar lo forn après aver plegat de se'n servir.

abolia nf (abs. Dicort) : manca o insufisença de volontat d'una persona que pòt pensar, mas que se pòt pas decidir, « aboulie » (Rapin).

abolic, -a adj (abs. Dicort) : que se pòt pas decidir, « aboulique » (Rapin).

abolicion (R. II, 17) : accion de suprimir.

Abolicion de la pena de mòrt.