|
|
|
|
|
|
ablacion (R. II, 14) : operacion per enlevar quicòm. Far l'ablacion d'una tumor. ablactacion nf (abs. Dicort) : cessassion de l'alachament (accion de quitar (de plegar) de donar son lach), « ablactation » (Rapin) abladada nf : amalugada. v. amaluc - amalugar. abladar (v. tr.) : semenar de blat ; donar de blat al bestial o a un molin ; amalugar (s.f.) / tabassar / tanar ; « v intr, plonger la faucille dans le blé, pour couper de grandes poignées » TdF suppl. Avèm abladada tota la comba. Abladar las galinas. Se faguèt abladar que se'n sovendrà. abladat, -ada : p.p. d'abladar (t. a. çaisús) abladatge : provesiment en blat. abladivol, -a adj [~ abladívol adj m e f (v. –ÍVOL)] : prèst, -a a èsser semenat, -ada en blat.. ablador nm, cf Ubaud Dicort : « hâbleur » (v. TdF ‘abladou’) « ablaiar » : v. ablasigar. ablandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flatter, caresser, ménager » TdF ablanquesir : far venir blanc. Ablanquesís la nèu tot lo país. ablanquesit, -ida : vengut blanc, venguda blanca. ablanquida (sopa -) nf (v. Alibert) : sopa de lach. ablanquir (v. tr.) : blanquir / far venir blanc, « laver » TdF. Ablanquir una paret amb de lach de cauç. ablanquit, ida adj, cf Ubaud Dicort : (v. ablanquesit) ablar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, hâbler, parler beaucoup » TdF ablasadura (abs. Dicort ; v. p. 144) : lassièira / fatiga. (v. ablasigadura) ablasaire, -aira (abs. Dicort ; v. p. 144) : persona que fatiga, qu'alassa. (v. ablasigaire) ablaseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. ablasir) ablasidura nf / ablasiment nm : assopliment. ablasigadura nf, cf Ubaud Dicort : « accablement, éreintement, lassitude douloureuse » (v. TdF) ablasigaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui harasse, accable, éreinte » (v. TdF) ablasigar (v. tr.) : arredre / abenar ; macar ; aclapar ; afrabar ; destruir / destruire. Soi ablasigat : ne pòdi pas pus. ablasigar (s') : s'arredre / s'abenar ; se macar ; s'aclapar ; s'afrabar ; se destruire. Aquel ostal s'es ablasigat de vielhum. ablasigat, -ada : p.p. d'ablasigar. t.a. çaisús. ablasiment nm : v. ablasidura. ablasir (v. tr.) : assoplir ; marcir / passir / blasir / rafir ; fatigar ; usar. Ablasir lo cuèr : assoplir lo cuèr. ablasir (s') : s'assoplir ; se rafir / se passir / se marcir. Un còp copadas, las flors s'ablasisson (se rafisson) ablasit, -ida : marcit, -ida / passit, -ida / blasit, -ida. Flor ablasida : flor passida / flor rafida. ablastina : mena d'anticòrs dins lo serum (lat.) ablatimar ~ blatimar v, cf Ubaud Dicort : v. blatimar ablatir (non preconizat Dicort) (v. tr.) : acanar de frucha ; tanar / tabassar. ablatir (s') (non preconizat Dicort) : s'ablatugar. v. pus bas. ablatiu nm : cas de declinason latina. ablatiu absolut nm : participi absolut (construccion de frasa que nos ven del latin) Messa dicha, anèt dejunar. Aquò fach, se jaguèt. ablatugar (v. tr. e r.) : macar ; marcir ; acanar de frucha. Cal ablatugar las noses que vòlon pas tombar. ablatugar (s') : se macar ; se rafir ; se marcir. ablatugat, -ada : t. a. çaisús. ablotar (v. tr.) : vendre o crompar en massa (amassa) ; metre amassa. ablotat, -ada : t. a. çaisús. abluciomania : tissa de se lavar las mans de contunh (t. tecn. de psiquiatria) ablucion : accion de se lavar ; purificacion religiosa. Far sas ablucions : se lavar. Ablucions liturgicas. Ablucions musulmanas. Ablucion dels dets (messa) abnegacion : sacrifici volontari al servici de Dieu o d'autrú (dels autres) Abnegacion crestiana. Abnegacion umana. aboalhar (v. tr.) : bugalhar (balajar amb un bugalh ; netejar lo gran de pel sòl. v. bugalh. aboalhat, -ada : balajat, -ada / bugalhat, -ada. aboau 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rue où se ramassent, où viennent déboucher les eaux » TdF aboau 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. boal. (v. TdF jos ‘bouvau 1’) abobar (v. tr.) : aculhir arderosament.
|
|
abobat, -ada : aculhit, -ida arderosament. abocadents (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « le visage contre terre » TdF suppl. (v. bocadents (de -) abocadís, -issa / abocador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : qu'aboca aisidament. (v. aboquívol) Una carreta abocairitz. Una carreta abocadissa. abocadura : baisòl / baisadura : airal (endrech) que doas tortas i se tocavan dins lo forn. abocaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « qui fait chavirer » (Carrasco) abocament nm / abocat (v. abocat 2) : « action de tourner la bouche en bas [v. abocar] » ; calament (clavadura de boca, accion de se calar, de demorar lengaclavat, -ada) « prosternation ; abouchement, entrevue, v. entrevista » (v. TdF ‘aboucamen’) ; cabussada. abocar (v. tr. e intr.) : « tourner contre terre la bouche de quelqu’un ou de quelque chose » TdF, capvirar un recipient ; vojar ; voidar ; taular. v. taular ; « aboucher, mettre en présence, v. acarar » (v. TdF). (# avocar) Abocar un ferrat. Abocar una saca de gran. Un tractor pòt abocar per un travèrs tròp penjalut. abocar (s') v pron : « tourner la face contre terre, se prosterner » ; se taular / s'amorrar / se volcar ; « s’aboucher » (v. TdF jos ‘abouca’) aboçar (v. tr.) : consolidar amb de bòças (mar.) abocat 1, -ada adj : t. a. del vèrb abocar, « tourné la bouche en bas, prosterné, ée » TdF jos ‘abouca’. abocat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « versement, culbute d’une voiture ; tuile du larmier d’un toit » TdF (# avocat) aboçat, -ada : consolidat, -ada amb de bòças (mar.) aboçatge : accion o resulta d'aboçar (mar.) abochardir (v. tr.) : passir ; bochardar. Culhir d'amoras abochardís las mans. abochardir (s') : se cobrir / s'atrumar / s'entrumir (temps) Lo temps s'abochardis, cresi que vòl plòure. abochardit, -ida (adj.) : passit, -ida : cobèrt, -a de nivols. abochelar (v. tr.) : bochelar. abochinar (v. tr.) : sasir entre las dents. abocinaire, -aira : persona qu'abocina, qu'atalhona. abocinament (abs. Dicort) : accion o resulta d'abocinar, d'atalhonar. abocinar (v. tr.) : atalhonar ; achiquetar. Abocinar de carn per la metre dins un farç (farcit) abocinat, -ada : atalhonat, -ada ; achiquetat, -ada. aboconar (v. tr.) : amorrar. aboconar (s') : s'amorrar. aboconat, -ada adj : de morres, « prosterné, ée » TdF. abocons (d'-) (loc. adv.) : « la face ou la gueule contre terre », de morres, « prosterné, ée » TdF. Topin d’abocons, pot renversé (v. TdF) Tombar d'abocons : tombar de morres (lo cap primièr) abodenflir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire tuméfier » TdF abodenflir (s’) v pron : « se tuméfier » TdF jos ‘aboudenfli’ abodriment : accion o resulta d'abodrir o de s'abodrir. abodrir (v. tr.) : atrencar (aprestar la tèrra per la cultivar) abodrir (s') : se melhorar (tèrra) abodrit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ameubli, ie » TdF jos ‘abòudri’ abogriment : accion o resulta d'abogrir o de s'abogrir. abogrir (v. tr.) : far venir morrut, -uda o enchiprós, -osa. abogrir (s') : venir morrut, -uda o enchiprós, -osa. D'ont mai va, d'ont mai s'abogrís. abogrit, -ida : vengut morrut, venguda morruda. aboiar (v. intr.) : abondar ; foisonar. aboissoniment : accion de se virar en boissons. aboissonir (v. tr.) : laissar butar en boissons ; abartassir ; agarrussir. aboissonir (s'): s'abartassir ; s'agarrussir. D'ont mai anam, d'ont mai lo país s'aboissonís. aboissonit, -ida : abartassit, -ida ; agarrussit, -ida. abol, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le vertige, à qui la tête tourne, pris de la tête » TdF abolaire,- aira n : mesuraire, -a al jòc de petanca. abolament : mesuratge entre bòla e lec al jòc de petanca. abolar (v. tr.) : mesurar entre la bòla e lo lec quand se jòga a la petanca. abolar (s') : se mesurar ; se comparar (al jòc de petanca) abolegar (v. tr.) : alucar lo forn après aver plegat de se'n servir. abolia nf (abs. Dicort) : manca o insufisença de volontat d'una persona que pòt pensar, mas que se pòt pas decidir, « aboulie » (Rapin). abolic, -a adj (abs. Dicort) : que se pòt pas decidir, « aboulique » (Rapin). abolicion (R. II, 17) : accion de suprimir. Abolicion de la pena de mòrt. |
|
|
|
|
|
|