abaucar (v. tr. e intr.) : calmar ; apasiar.

Abaucar la colèra, la fèbre...

abaucar (s') : se calmar ; s'amaisar ; s'apasiar ; se calar.

Lo meissant (L. 240) temps s'es un pauc abaucat.

Lo can que japava (R. III, 581) a finit per s'abaucar.

abauçar e derivats : v. abalçar (non preconizat Dicort).

abaudiment : accion de se lançar. v. s'abaudir.

abaudir (v. tr.) : lançar ; donar lo vam ; produire / produsir.

Abaudir son caval dins las aigas d'un rivatèl.

abaudir (s') : se produire ; se lançar ; s'acostumar.

S'es enfin abaudit a parlar en public.

abaunatge nm, cf Ubaud Dicort : « désordre, pagaille » (Brun Glossari Oc-Fr)

abauquieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, incliner en talus » TdF

abauquiment : accion o resulta de se cobrir d'èrba.

abauquir (s') : venir codenàs (pelenc) ; venir pelena.

Un camp abandonat finís que s'abauquís.

abauquit, -ida : vengut, -uda codenàs o pelena.

abaus : abondi ; foison (L. 192). (#  avaus)

abaus (en -) (loc. adv.) : en abondi / a roncéncia / a foison.

abausament / abausiment 1 : capvirament ; avalancament.

abausar / abausir 1 v tr : virar una aisina çò de dessús dejós ; aclapar ; abatre ; assucar.

L'abausiguèt d'un còp de ponh.

abausar / abausir (s') : tombar de morres.

abausat, -ada / abausit, -ida : amorrat, ada.

abausidor, -doira : confleta (persona que se confla, que se vanta)

Es abausidoira que jamai pus !

abausiment 1 nm : v. abausament.

abausiment 2 nm : conflardisa.

abausir 1 v : v abausar. (v. Alibert)

abausir (s') : s'abausar / s'aplatussar de tota sa longor.

abausir 2 (v. intr. e tr.) : foisonar / abondar ; se vantar ; quichar (s.f.) embestiar / enujar / enojar (R. IV, 343 - L. 150).

Frucha qu'abausís.

Persona qu'abausís (que se vanta)

Nos abausís amb sas pretensions.

abausissent, -a : que foisona ; avantatjós, -a ; presomptuós, -a (R.V, 262).

abausissentament (abs. Dicort) (adv.) : t. a. çaisús.

abausonadura : esbodenament / esbosenament.

abausonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que fa esbosenar (canhar) quicòm, « démolisseur, euse » TdF abóusounaire’.

abausonar (v. tr.) : esbosenar / far canhar quicòm.

abausonar (s') : s'esbosenar / s'esbodenar.

abausonat, -ada : esbodenat, -ada. v. esbodenar.

La paret s'es abausonada : ... a canhat.

abausons (d') : amorrat, -ada ; aplatussat, -ada sul ventre.

abautiment : estavaniment ; estavanida.

abautir (v. intr.) : afalhocar ; s'estavanir (se trobar mal)

abautir (s’) v pron : « se pâmer ; s’endormir, sommeiller » TdF

abautit, -ida adj : estavanit, -ida ; « endormi, ie » TdF jos ‘abauti’.

abdicacion : accion o resulta d'abdicar.

abdicar (v. tr.) (R. II, 12) : renonciar a quicòm que l'òm possedís. (t. a.)

Abdicar lo poder, la corona, l'empèri.

Tota sa dignitat d'òme, l'a abdicada !

abdomèn : ventre.

abdominal, -a : relatiu, -iva a l'abdomèn.

ABDOMINO- : forma prefixada del latin abdomen, -inis que vòl dire abdomèn.

abdominoscopia : accion d'estudiar l'abdomèn.

abdominotoracic, -a : relatiu, -iva a l'abdomèn e al torax.

Abdon : prenom.

N'ai agut conegut un, ieu, d'Abdon.

abdos, abdoas. (R. III, 80) (arc.) (los 2, abs. Dicort) : ambdos, ambdoas (arc.) : totes dos, totas doas. (v. ambedós, ambedoas)

abduccion nf, cf Ubaud Dicort : « abduction » (Laus)

abductor adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « abducteur » (Laus)

Muscle abductor.

abecada nf / abecat nm : contengut d'un bèc.

abecar / abecadar (v. tr.) : avidar un aucelon ; li donar la becada.

abecassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « Temps abecassit, temps doux, propre à la chasse aux bécasses » (v. TdF suppl)

abecat nm : v. abecada.

abecatge : accion o resulta d'avidar un aucelon.

abecé nm : alfabet ;  abecedari (v. çai jos) / las beçaròlas.

abecedari nm, cf Ubaud Dicort : « abécédaire, livre qui contient l’a b c » TdF

abedissièr nm, cf Ubaud Dicort : v. bedís. (v. TdF jos ‘bedis’). (v. bedissièr)

abefit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la lèvre pendante, idiot, ote » TdF

« abeire » / « aburre »... : v. aver.

Abèl : prenom.

 

abelan, -a adj : alargant, -a ; generós, -osa (R.III, 459)

abelar (v. tr.) : netejar ; adornar ; far venir polit, -ida.

abelar (s') : venir polit, -ida ; se metre al bèl (temps)

abelat, -ada : vengut, -uda polit, -ida ; vengut, -uda bèl, -a.

abelh : bugal / abelhièr : airal que i a de bornhons.

abelha : insècte que fa de mèl (Apis mellifica)

Abelha reina.

Abelhas obrièiras.

abelhaire, -aira n : apicultor, -tritz.

abelhana : citronèla / limoneta (Melissa officinalis)

abelhar (v. tr.) : provesir amb d'abelhas o de bornhons.

abelhard : insècte felut que revèrta una abelha gròssa : (Bombus lapidarius) ; (B. agrorum) ; (B. sylvarum) ; abelha mascla.

abelhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse abeille, méchante abeille » TdF abihasso’

abelhenc, -a : relatiu, -iva o caracteristic, -a d'una abelha o de las abelhas.

Bronzinament abelhenc.

Marrana abelhenca.

abelheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite abeille » TdF abiheto’

abelhièr : bugal (airal que i a de bornhons) ; aucèl que se noirís d'abelhas e de vèspas (Merops apiaster) (# abelièr)

abelhòla : vespièr / vespatièira.

abelhon nm, cf Ubaud Dicort : « avette, jeune abeille » TdF jos ‘abihouno’

abelhonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. abelhon)

abelidor, -doira (abs. Dicort) : qu'abelís, que flata, qu'apolidís.

Paraulas abelidoiras.

abelièr : tropèls de fedas mestrejats per un sol pastre. (# abelhièr)

abeliment : accion d'abelir, de flatar, d'apolidir.

abelir (v. tr. e intr.) : embelir ; flatar ; venir polit, -ida ; agradar.

abelit, -da adj : « embelli, ie ; charmant, ante » TdF jos ‘abeli’, agradiu, -iva ; desgordit, -ida (v. aberit).

Aquela maire a un nenon plan abelit.

abelitrir (v. tr.) : far venir belitre,-a / far venir pauruc,-uga.

abelitrir (s') : venir belitre, -a (pauruc, -uga)

abelitrit,-ida : vengut belitre (pauruc); venguda belitra (pauruga)

abeluc nm : vivacitat ; « vigueur végétale » TdF suppl ; amor del trabalh ; adreça.

Un òme plen d'abeluc.

abelugant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « émoustillant, -e » (v. abelugar)

abelugar (v. tr.) : amodar al trabalh ; escarrabilhar, « émoustiller » (Rapin).

abelugar (s') : s'amodar al trabalh ; s'escarrabilhar.

abenadura nf, cf Ubaud Dicort : « reste de cocons à demi dévidés, soie inférieure qui en provient » TdF

abenaire, -aira adj e n : « celui, celle qui use, qui élime, qui épuise, qui débite » TdF  ; consumador, -airitz.

abenal nm : v. abenat 2.

abenant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fatigant, dégoûtant, ante, ennuyeux, euse, tracassièr, ière » TdF suppl

abenar (v. tr.) : consumar / usar ; alassar / fatigar /fastigar / rebutar ; arredre.

Ai abenada tota la candèla.

Abenar un vestit.

Soi abenat d'ausir sas repapiadas.

Lo trabalh d'aqueste matin m'a d'a fons abenat !

abenar (s') : s'arredre ; s'usar ; se consumar ; se fastigar.

abenat 1, -ada adj : arredut, -uda ; usat ,-ada ; consumat, -ada.

abenat 2 / abenal nm : sadol (refasti)

N'ai fach un brave abenat de bicar de bledas !

abenatge : usadura ; extenuacion ; consumacion.

« abencar » : v. avencar.

abenga nf, cf Ubaud Dicort : « nom d’une ancienne monnaie, moindre que la maille » TdF

« aberar » : v. abeurar.

aberit, ida adj, cf Ubaud Dicort : v. esberit  (v. TdF jos ‘esberi’). « aberit, -ida » (rotacisme) : v. abelit, -ida.

Aquela maire a un nenon plan aberit.

« aberlenca » : v. amalenca.

abermar v, cf Ubaud Dicort : v. amermar. (v. TdF jos ‘amerma’)

abernós nm, cf Ubaud Dicort : « saule marceau, v. bedís » (v. TdF abernousses nm pl’). « abernós »  : v. vernós.

aberonir (v. tr.) : aprivadar un moton, un anhèl o una feda.

aberonir (s') : se vermenar. v. beron.

aberonit, -ida : aprivadat,-ada ; vermenat, -ada.

aberracion : absurditat ; t. tecn. de psicologia, de patologia, d'astronomia, d'optica, de biologia...

Aberracion geometrica.

Aberracion cromosomica.

aberrància : singularitat enòrma dins una seria estatistica.

aberrant, -a : absurd, -a.

abesalar (v. tr.) : alevadar / arregolar (far de besals per un prat)

abesalat, -ada : arregolat, -ada.

abeson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : agulha de pluma d'aucelon / estug ( tanòc) que ne sortís la pluma d'un aucèlon.

abespiar (v. tr.) : agachar de luènh ; espiar.

abespiat, -ada : agachat de luènh, agachada de luènh.

abessiment : accion o resulta d'asimar una lama.