abandonaire, -aira : persona qu'abandona ; que se laissa anar.

abandonament : accion o resulta d'abandonar o de s'abandonar.

abandonar (v. tr.) : renonciar a quicòm ; s'ocupar pas mai de q.q.

abandonar (s') : se liurar a sas inclinacions naturalas.

S'abandonar a sas passions, a sa dolor...

ABANS- : forma prefixada del latin ab ante que marca una anterioritat de temps o de posicion e que servís a formar talament de compausats que ne podèm pas donar tota la tièira.

abans (adv. o prep.) marca una anterioritat de temps o de posicion.

De confondre pas amb avant : v. avant 1Lo contrari d'avant es darrièr, enrè. Lo contrari d'abans es après.

abans delà ièr loc adv, cf Ubaud Dicort : « il y a trois jours, la veille d’avant-hier » TdF avans-dela-ièr’

abansbraç nm (abs. Dicort) : partida del braç entre lo ponhet e lo coide ; (pel caval) çò que va del coide al genolh. (v. avantbraç)

abansclavèl (abs. Dicort) : viron per començar de traucar abans d'enfonzar un clavèl.  (v. viron)

abanscorreire, -a (abs. Dicort) : anonciador, -airitz. (v. avantcorrièr)

Un ventàs qu'es abanscorreire d'auratge.

abansdarrièr, -ièira (abs. Dicort)  : que ven abans lo darrièr, la darrièira. (v. avantdarrièr)

abansgost (puslèu qu'« avantgost ») nm (v. Ubaud Dicort 2022) : impression primièira amodada per un eveniment futur.

abansguèrra nf : periòd (m.) abans una guèrra.

« abans-ièr » (fr.) : v. ièr delà.

abansjorn [abans jorn loc adv, cf Ubaud Dicort] : temporada abans la punta del jorn.

abansongan [abans ongan loc adv, cf Ubaud Dicort] : l'an passat.

abansora [abans ora loc adv, cf Ubaud Dicort]: abans que siá l'ora, lo moment, la sason...

abansprepaus nm  (v. Ubaud Dicort 2022) : « avant-propos, v. prefaci » (v. TdF avans--prepaus’)

abansprimièira nf : presentacion d'un espectacle, d'un film, abans la primièira representacion publica.

abansprojècte nm : estudi preparatòri d'un projècte.

abanspropaus  (abs. Dicort) : introduccion abans lo tèxt que sèc. (v. abansprepaus)

abanstast (abs. Dicort) : abansgost.

abansvelha nf : lo jorn abans la velha (e non pas « avantvelha »)

abaranhar : baranhar (clausurar amb una randa)

abarbadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abecquer ; faire manger un vieillard, un pauvre » TdF

abarbador : faissa de plantolièira (e non pas « pepinièira » (fr.)

abarbar / abarbelar 1 (v. tr.) : far racinar (far metre de racinas)

Las brotas joves las fasèm aisidament abarbar.

abarbar / abarbelar (s') : racinar (metre de racinas)

L'asenièr es una planta que s'abarba plan.

abarbassir (s'): venir barbut ; se laissar butar la barba.

abarbassit, -ida : vengut barbut, venguda barbuda.

abarbat, -ada : racinat, -ada (v. R. V, 30).

abarbelar 1 v : v. abarbar.

abarbelar 2 v : « v tr, gauler les olives ou autres fruits, v. acanar » (v. TdF suppl)

abarca : mena d'espardilha de cuèr.

« abarcorit » : v. avercolit.

abardal (plt.) : (Rhododendron ferrugineum)

abardassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, durcir la terre, en parlant du vent, de la pluie » TdF

abardosir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir bourbeux » TdF

abarir : veire abalir o avalir. (v. Ubaud Dicort ; e v. p. 144)

abarja nf, cf Ubaud Dicort : « azerole » (v. TdF)

abarjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, amonceler le foin, v. amolonar » (v. TdF)

abarlacar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. barlacar (se) 2.

abaronar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire baron » (L. 1)

abarquilhar v, cf Ubaud Dicort : « appareiller (une barque) » (Brun Glossari Oc-Fr)

abarrar (v. tr.) : v. barrar.

abarratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de barrer, d’enfermer, de conduire un troupeau dans un champ cultivé » TdF abarrage’

abarreja (prep. e adv.) : demest ; forra-borra.

Abarreja las flors : demest las flors.

S'empochèt abarreja pèças e bilhets.

abarrejadís / abarrejament : borramescla / enrambolh.

Vegèri un abarrejadís que se pòt pas dire !

abarrejar (v. tr.) : v. barrejar.

abarrejat, -ada : enrambolhat,-ada / borramesclat,-ada.

abarronar (v. tr.) : tustassar a còps de baston ; « entasser, amonceler » (v. TdF)

Abarronava la paura bèstia que n'èra una vergonha.

abarronat, -ada : tustassat, -ada / bastonat, -ada.

abartassiment : accion o resulta de se cobrir de boissons.

abartassir (s') : se virar en bartasses (boissons)

 

 

abartassit, -ida : virat, -ada en bartasses.

Bòria abartassida.

Camp abartassit.

abasaclar (v. tr.) : abatre ; afrabar ; arroïnar.

abasaniment : accion d'èsser o de venir maurèl.

abasanir (v. tr.) : far venir maurèl (negrós, -osa de pèl)

abasanir (s') : venir maurèl.

abasanit, -ida : vengut maurèl, venguda maurèla.

Abasanit pel grand solelh.

abasar (v. tr.) : demolir ; desquilhar ; terrassar ; comolar.

abasar (s') : se demolir ; davalar cap al sud o d'una nautor.

Cada jorn un pauc mai s'abasa l'ostal vièlh.

abasimaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui abîme, harasse ou fripe » TdF jos ‘abimaire’

abasimament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’abîmer, de harasser ; extrême lassitude, accablement » TdF jos ‘abimage’

abasimar (v. tr.) : abismar ; terrassar ; englotir dins las aigas.

abasimar (s') : disparéisser dins las aigas.

« abasoirar » : v. abausonar.

abasta ! : pro ! Aquò sufís ! I n'a pro ! (v. TdF jos ‘abasta’)

abastament (R. II, 193) : sufisença.

abastar 1 (v. intr.) : sufire ; abondar ; virar plan o mal.

Aquò abastarà, vòli pas res pus.

abastar 2 (v. tr.) (v. Alibert e Laus) :  ajar ; provesir.

Es pro grand per abastar la topina sus la laissa nauta.

abastar (s') : se contentar ; se pausar (volada d'aucèls) (v. TdF jos ‘abasta’)

Tota la tropelada d'aucèls s'abastèt sul milh.

abastardiment : accion o resulta de s'abastardir.

abastardir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abâtardir » TdF

Abastardís pas la raça, il chasse de race (v. TdF)

abastardir (s') : pèrdre las qualitats de sa raça / s'abordir.

Nòstra polida lenga la laissem pas s'abastardir.

abastardit, -ida : abordit, -ida.

abastat (adv.) : pro / sufisentament.

abastat, -ada : provesit, -ida.

abat nm : eclesiastic en general ; prèire sens parròquia ; « recteur d’une confrérie ; chef d’une fête, coryphée ». (v. TdF)

Abat : capmèstre d'un monastèri d'òmes.

Lo Paire Abat d'un monastèri.

abat de molin nm : « maître-valet d’un moulin à huile » (v. TdF jos ‘abat’), mèstre vailet (aplech) de molin.

abatalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gaule les fruits » TdF suppl

abatalhar (v. tr.) : atacar ; desrocar ; acanar de noses.

Abatalhèron lo canhàs a còps de ròcs.

abatalhat, -ada : t. a. çaisús.

abatàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros abbé, vilain abbé » TdF

abatatge : accion o resulta d'abatre.

Abatatge d'un arbre.

Abatatge d'un buòu.

abatcarn nm, cf Ubaud Dicort : « outil de sellier » TdF abat-car’

abateire, -eira [~ -eiritz] : persona qu'abat q.q. o quicòm.

Abateire d'arbres.

Abateira de galinas.

abatelar (s') 1 (abs. TdF) : montar en batèu. (v. embarcar (s’))

abatelar (s') 2 v pron, cf Ubaud Dicort : « s’abattre, s’affaisser » TdF suppl

abatement : demolicion ; rebais (diminucion del prètz) ; languison / languina / malandra.

Decidiguèron l'abatement dels ostals vièlhs.

Me faguèt un abatement pro consequent.

Es dins un estat d'abatement vengut cronic.

abatent : mena de contravent que se pòt levar o baissar.

Un abatent para del solelh coma de la pluèja.

abatjorn nm, cf Ubaud Dicort : « abat-jour, jalousie » TdF abat-jour’

abaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit abbé » TdF

abatre (v. tr.) : copar ; desquilhar ; demolir ; tuar ; abenar ; descoratjar ; derivar (t. tecn de mar.)

Lo boscatièr ven d'abatre un garric.

D'un còp de bòla totas las quilhas las ai abatudas.

Lo ventàs de la nuèch passada abatèt l'ostal vièlh.

La pluèja abatèt lo ventàs.

Lo boquièr abat los buòus d'un còp de malh.

La fèbre l'a complètament abatuda.

Es fòrt abatut, que ven de pèrdre sa femna.

abatre (s') : tombar subran.

Lo paure dròlle s'abatèt d'abocadents.

abatut, -uda : t. a. del v. abatre.

abauç nm, cf Ubaud Dicort : v. abalç

abaucament : accion o resulta de s'apasiar, de se calmar.

L'abaucament de la tempèsta.