EN- : prefix,

-del latin in (dins) : v. enclaure - emmuralhar.

-del latin inde, de (airal o origina) : (tot un fum de mots)

-del grèc en (airal o origina) : v. endemia.

en : v. pagina precedenta.

ENÀ [ÈNA, cf Ubaud Dicort] nf : acronim de « Escòla Nacionala d'Administracion »

èna (f.) [~ ène nm] , cf Ubaud Dicort : la letra N.

enagrir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aigrir » TdF jos ‘eneigri’

enaigament nm, cf Ubaud Dicort : « affaiblisement ; maladie ; tristesse » (Alibert). (v. enaigar (s’))

enaigar (v. tr.) : recobrir un terren d'aiga ; asagar bravament ; ajustar tròp d'aiga a quicòm / negar :

Enaigar son vin.

Lo riu a agut enaigats los prats.

enaigar (s') v pron : se recobrir d'aiga ; se mudar en aiga ; s'enanar sus l'aiga ; se banhar de lagremas, « souffrir, être incommodé » (Alibert).

enaigat, -ada : negat, -ada.

enairament nm, cf Ubaud Dicort : « mise en l’air ; élévation ; orgueil » TdF ‘eneiramen’

enairar 1 (v. tr.) : airejar / aurejar (expausar a l'aire) ; soslevar ; exalar ; brandir ; tafurar ; embestiar.

enairar (s') : se levar (en parlant del temps)

enairar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre les gerbes dans l’aire et les y dresser pour le dépiquage » TdF jos ‘eneira 2’

enairat 1, -ada : t. a. del vèrb enairar 1, « aèré, ée ; à l’air, en l’air » TdF jos ‘eneira 1’.

enairat 2, -ada adj (v. enairar 2) : « mis sur l’aire » TdF jos ‘eneira 2’

enamorament : accion o resulta de far tombar amorós, -osa o de tombar amorós, -osa.

enamorar (v. tr.) : inspirar d'amor a q.q. / far tombar amorós, -osa.

enamorar (s') : tombar amorós, -osa.

enamorat, -ada adj e n : tombat amorós, tombada amorosa.

enamorent (adv.) : pauc a pauc. (v. Alibert)

enanar (s') [ ~ se n’anar] v pron : partir.

S'es enanat : se n'es anat.

enança nf, cf Ubaud Dicort : « avance, v. avança » (v. TdF)

enançament : avança, progression, succès.

enançar (v. tr.) : avançar ; enantir / entanchar ; vantar.

enançar (s') : s'avançar ; s'entanchar ; capitar.

enant 1 (adv. e subs. m.) :en avant ; totara ;  avança, « progrès, succès » TdF.

enant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) oenanthe » (Rapin)

enantiment : avançament ; progression.

enantir (v. tr. e intr.) : avançar dins son trabalh / entanchar ; grandir ; abalir un mainatge (l'elevar)

enantir (s') : se despachar ; èsser avançat dins son trabalh ; s'entanchar (èsser prèp de la fin / s'acabar)

enantora [ ~ enant ora] (adv.) : abansora ; sens esperar mai.

enarbrar (s') : s'ajocar sus un arbre ; se cabrar contra un arbre per ne manjar las fuèlhas.

enarca (m. e f.) (abs. Dicort) : persona sortida de l'ENÀ.

enarcar (v. tr.) : corbar en forma d'arc ; plegar ; voutar ; desgetar (incurvar leugièirament)

enarcar (s') : se corbar en forma d'arc ; se plegar ; se voutar ; se desgetar (s'incurvar leugièirament)

Los cats s'enarcan sovent, las vacas tanben.

enardidor, -a (abs. Dicort e TdF) : qu'enardís, que balha de coratge.

enardiment  : accion d'enardir o de s'enardir.

enardir (v. tr.) : acometre (butar a l'accion) ; animar l'èime de q.q.

enardir (s') : metre de coratge.

« enarmassir (s') » v : v. enermassir (s')

enarmonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enharmonique » (Rapin)

enarquilhar (v. tr.) : quilhar ; requinquilhar ; eriçar ; far venir altiu (R. II, 59), ... arrogant (R. II, 127).

enarquilhar (s') : se tornar quilhar ; se requinquilhar ; s'enaucelar / venir altiu, arrogant. v. enaucelar.

enarrar v, cf Ubaud Dicort : v. arrar.

enart : cadafalc / escadafalc ; estatja de maçon ; mena de laissa.

enartament : ereccion ; escaufèstre ; colèra.

enartar (v. tr.) : elevar / quilhar / montar ; exaltar (R. VI, 270) ; metre en colèra ; estrambordar ; afiscalhar.

enartar (s') : se quilhar ; s'afiscalhar ; s'estrambordar ; se metre en ereccion ; se metre en colèra.

enastar (v. tr.) : engulhar sus un ast ; engulhar sus un cròc ; macar amb un cròc o amb las relhas d'un tractor. (v. TdF ‘enasta’)

enastat, -ada adj :  afrabat, -ada pel cròc o per las relhas, « embroché, ée » TdF.

enauçar / anauçar (v. tr.) : elevar / enairar / far montar.

enauçar / anauçar (s') : s'elevar / s'enairar / montar.

enaucelar (s') : s'espelofir / s'esfarfalhar coma un aucèl (conflar sas plumas) ; se metre en colèra.

 

 

enaurament : exaltacion (R. II, 60).

enaurant, -a : exaltant, -a (R. VI, 270).

enaurar (v. tr.) : elevar dins l'aire ; expausar al vent ; exaltar.

enaurar (s') : s'envolar ; s'exaltar ; se montar ; s'emportar ; (arc.) montar en cadièira.

enauratge : accion de prene la volada ; ... de s'exaltar.

enauratgir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre orageux » TdF

enaurelar (v. tr.) : « assourdir » ; ensordar a dich de cridar (a fòrça de...) (Alibert)

enaurelar (s') [ ~ aurelar (s'), cf Ubaud Dicort] v pron : « se dissiper », s'encanalhar / se degalhar / se pervertir ; s'enfuscar broncament / s'irar (R. III, 574). (v. TdF jos ‘enaurela’)

enaurelat, -ada adj : « assourdi, étourdi, ie ; dissipé, ée, coureur, euse » v. TdF jos ‘s’enaurela’

enausir (v. tr.) : escotar, « exaucer » TdF.

Dieu vos enausisca !

enautar [veire enauçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'enauçar.

enaval [en aval] (adv.) : cap aval ; aval.

enavant nm (v. avant (en -) !) : estrambòrd ; vam ; vigor ; adressa.

enavisar (s’) v, cf Ubaud Dicort : « v pron, s’aviser, prendre garde de, v. avisar (s’) » (v. TdF)

en badas / de badas (adv.) : en van.

enbàs (m.) : la partida inferiora.

enbàs (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en bas » TdF jos ‘en-bas’

-ENC : sufix que marca relacion, origina, revèrt, qualitat, color : v. agostenc - tolosenc - lachenc - omenenc - vimenenc - rogenc - verdenc...

enca nf, cf Ubaud Dicort : « cannelle d’une cuve ou d’un tonneau ; anche d’un moulin ; anche d’un hautbois ou d’une clarinette » TdF

Banhar l’enca, mouiller l’anche ; boire. (v. TdF)

« encà » : v. encara.

-ENÇA : sufix, del latin -entia (idèa d'accion o de resulta) v. partença - valença - descasença.

ençà / ençai (adv.) : cap aicí ; « en deçà ; de ce côté-ci » (Alibert).

Fai-te ençà : vèni aicí.

ençà enlà (TdF jos ‘en-ça’ ;  abs. Dicort) : çai e lai.

ençà que (conj.) (Alibert ; abs. Dicort) : entrò que.

encabalar (v. tr.) : provesir una bòria d'apleches e de bestial.

encabalar (s') : se provesir d'apleches e de bestial.

encabalat, -ada : provesit, -ida d'apleches e de bestial.

encabanament nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, partie du côté d’un navire » TdF

encabanar (v. tr.) : metre en cabana ; cobrir coma una cabana ; ramar los manhans ; encapaironar ; cauçar una planta.

encabanar (s') : se claure dins una cabana ; s'encapaironar ; se cobrir de nèu, de nivols o de tubas.

La luna es encabanada.

Lo temps s'encabana : lo temps se cobrís.

encabanatge nm, cf Ubaud Dicort : « t. de magnanerie, berceaux de ramée que l’on offre aux vers à soie pour qu’ils y filent leurs cocons ; t. de jardinage, action d’enchausser une plante » TdF

encabassar (v. tr.) : metre dins un cabàs (t. a.)

encabdelar (v. tr.) : escautonar (metre en madaissa)

encabdelar (s') : s'engrumelar (far de grumèls) ; s'acoconar.

encabelhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, étendre le blé à battre sur l’aire » (Carrasco)

encabestrament nm, cf Ubaud Dicort : « action de mettre le chevêtre » TdF

encabestrar (v. tr.) : cargar un cabestre a un bestial ; mestrejar q.q. ; maridar q.q.

encabestrar (s') : se maridar.

encabironar  (v. tr.) (v. .L. 141 ‘encabrionar’) (abs. Dicort) : montar los cabirons d'un ostal.

encablar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : amarrar una embarcacion, un naviri ; enrodar d'un cable.

encabrar (s') : se quilhar sus las patas de darrièr (cabra, caval...) ; s'entrepachar (en parlant d'un caval) ; se cabrar (s.f.)

encabucelar v, cf Ubaud Dicort : « couvrir » (Sèrras-Ess.) (v. cabucelar 2 e encubricelar)

encacalausar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’enfermer chez soi, comme un colimaçon dans sa coquille, v. empestelar » (v. TdF)

encadaissar (v. tr.) : encolar (enduire de còla) / envescar ; ancian tèrme de teisseire.

encadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfoncer, acculer, v. enfonzar » (v. TdF ‘encada 2’)

encadar (s’) v pron : « s’enfoncer, se plonger, s’acculer ; s’endormir profondément : se dit particulièrement d’une toupie qui dort » TdF jos ‘encada 2’

encadastrar (v. tr.) : enregistrar al cadastre.

encadastre : mòble vièlh e qu'embarrassa.

encadaular (v. tr.) : embarrar amb una cadaula.

encadenada : causas encadenadas ensemble.

encadenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'encadena.

encadenament : accion e resulta d'encadenar ; succession de causas encadenadas.