|
||||
|
|
|
|
|
|
EN- : prefix, -del latin in (dins) : v. enclaure - emmuralhar. -del latin inde, de (airal o origina) : (tot un fum de mots) -del grèc en (airal o origina) : v. endemia. en : v. pagina precedenta. ENÀ [ÈNA, cf Ubaud Dicort] nf : acronim de « Escòla Nacionala d'Administracion » èna (f.) [~ ène nm] , cf Ubaud Dicort : la letra N. enagrir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aigrir » TdF jos ‘eneigri’ enaigament nm, cf Ubaud Dicort : « affaiblisement ; maladie ; tristesse » (Alibert). (v. enaigar (s’)) enaigar (v. tr.) : recobrir un terren d'aiga ; asagar bravament ; ajustar tròp d'aiga a quicòm / negar : Enaigar son vin. Lo riu a agut enaigats los prats. enaigar (s') v pron : se recobrir d'aiga ; se mudar en aiga ; s'enanar sus l'aiga ; se banhar de lagremas, « souffrir, être incommodé » (Alibert). enaigat, -ada : negat, -ada. enairament nm, cf Ubaud Dicort : « mise en l’air ; élévation ; orgueil » TdF ‘eneiramen’ enairar 1 (v. tr.) : airejar / aurejar (expausar a l'aire) ; soslevar ; exalar ; brandir ; tafurar ; embestiar. enairar (s') : se levar (en parlant del temps) enairar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre les gerbes dans l’aire et les y dresser pour le dépiquage » TdF jos ‘eneira 2’ enairat 1, -ada : t. a. del vèrb enairar 1, « aèré, ée ; à l’air, en l’air » TdF jos ‘eneira 1’. enairat 2, -ada adj (v. enairar 2) : « mis sur l’aire » TdF jos ‘eneira 2’ enamorament : accion o resulta de far tombar amorós, -osa o de tombar amorós, -osa. enamorar (v. tr.) : inspirar d'amor a q.q. / far tombar amorós, -osa. enamorar (s') : tombar amorós, -osa. enamorat, -ada adj e n : tombat amorós, tombada amorosa. enamorent (adv.) : pauc a pauc. (v. Alibert) enanar (s') [ ~ se n’anar] v pron : partir. S'es enanat : se n'es anat. enança nf, cf Ubaud Dicort : « avance, v. avança » (v. TdF) enançament : avança, progression, succès. enançar (v. tr.) : avançar ; enantir / entanchar ; vantar. enançar (s') : s'avançar ; s'entanchar ; capitar. enant 1 (adv. e subs. m.) :en avant ; totara ; avança, « progrès, succès » TdF. enant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) oenanthe » (Rapin) enantiment : avançament ; progression. enantir (v. tr. e intr.) : avançar dins son trabalh / entanchar ; grandir ; abalir un mainatge (l'elevar) enantir (s') : se despachar ; èsser avançat dins son trabalh ; s'entanchar (èsser prèp de la fin / s'acabar) enantora [ ~ enant ora] (adv.) : abansora ; sens esperar mai. enarbrar (s') : s'ajocar sus un arbre ; se cabrar contra un arbre per ne manjar las fuèlhas. enarca (m. e f.) (abs. Dicort) : persona sortida de l'ENÀ. enarcar (v. tr.) : corbar en forma d'arc ; plegar ; voutar ; desgetar (incurvar leugièirament) enarcar (s') : se corbar en forma d'arc ; se plegar ; se voutar ; se desgetar (s'incurvar leugièirament) Los cats s'enarcan sovent, las vacas tanben. enardidor, -a (abs. Dicort e TdF) : qu'enardís, que balha de coratge. enardiment : accion d'enardir o de s'enardir. enardir (v. tr.) : acometre (butar a l'accion) ; animar l'èime de q.q. enardir (s') : metre de coratge. « enarmassir (s') » v : v. enermassir (s') enarmonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « enharmonique » (Rapin) enarquilhar (v. tr.) : quilhar ; requinquilhar ; eriçar ; far venir altiu (R. II, 59), ... arrogant (R. II, 127). enarquilhar (s') : se tornar quilhar ; se requinquilhar ; s'enaucelar v. enaucelar / venir altiu, arrogant. enarrar v, cf Ubaud Dicort : v. arrar. enart : cadafalc / escadafalc ; estatja de maçon ; mena de laissa. enartament : ereccion ; escaufèstre ; colèra. enartar (v. tr.) : elevar / quilhar / montar ; exaltar (R. VI, 270) ; metre en colèra ; estrambordar ; afiscalhar. enartar (s') : se quilhar ; s'afiscalhar ; s'estrambordar ; se metre en ereccion ; se metre en colèra. enastar (v. tr.) : engulhar sus un ast ; engulhar sus un cròc ; macar amb un cròc o amb las relhas d'un tractor. (v. TdF ‘enasta’) enastat, -ada adj : afrabat, -ada pel cròc o per las relhas, « embroché, ée » TdF. enauçar / anauçar (v. tr.) : elevar / enairar / far montar. enauçar / anauçar (s') : s'elevar / s'enairar / montar. enaucelar (s') : s'espelofir / s'esfarfalhar coma un aucèl (conflar sas plumas) ; se metre en colèra.
|
|
enaurament : exaltacion (R. II, 60). enaurant, -a : exaltant, -a (R. VI, 270). enaurar (v. tr.) : elevar dins l'aire ; expausar al vent ; exaltar. enaurar (s') : s'envolar ; s'exaltar ; se montar ; s'emportar ; (arc.) montar en cadièira. enauratge : accion de prene la volada ; accion de s'exaltar. enauratgir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre orageux » TdF enaurelar (v. tr.) : « assourdir » ; ensordar a dich de cridar (a fòrça de...) (Alibert) enaurelar (s') [ ~ aurelar (s'), cf Ubaud Dicort] v pron : « se dissiper », s'encanalhar / se degalhar / se pervertir ; s'enfuscar broncament / s'irar (R. III, 574). (v. TdF jos ‘enaurela’) enaurelat, -ada adj : « assourdi, étourdi, ie ; dissipé, ée, coureur, euse » v. TdF jos ‘s’enaurela’ enausir (v. tr.) : escotar, « exaucer » TdF. Dieu vos enausisca ! enautar [veire enauçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet d'enauçar. enaval [en aval] (adv.) : cap aval ; aval. enavant nm (v. avant (en -) !) : estrambòrd ; vam ; vigor ; adressa. enavisar (s’) v, cf Ubaud Dicort : « v pron, s’aviser, prendre garde de, v. avisar (s’) » (v. TdF) en badas / de badas (adv.) : en van. enbàs (m.) : la partida inferiora. enbàs (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en bas » TdF jos ‘en-bas’ -ENC : sufix que marca relacion, origina, revèrt, qualitat, color : v. agostenc - tolosenc - lachenc - omenenc - vimenenc - rogenc - verdenc... enca nf, cf Ubaud Dicort : « cannelle d’une cuve ou d’un tonneau ; anche d’un moulin ; anche d’un hautbois ou d’une clarinette » TdF Banhar l’enca, mouiller l’anche ; boire. (v. TdF) « encà » adv : v. encara. -ENÇA : sufix, del latin -entia (idèa d'accion o de resulta) v. partença - valença - descasença. ençà / ençai (adv.) : cap aicí ; « en deçà ; de ce côté-ci » (Alibert). Fai-te ençà : vèni aicí. ençà enlà (TdF jos ‘en-ça’ ; abs. Dicort) : çai e lai. ençà que (conj.) (Alibert ; abs. Dicort) : entrò que. encabalar (v. tr.) : provesir una bòria d'apleches e de bestial. encabalar (s') : se provesir d'apleches e de bestial. encabalat, -ada : provesit, -ida d'apleches e de bestial. encabanament nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, partie du côté d’un navire » TdF encabanar (v. tr.) : metre en cabana ; cobrir coma una cabana ; ramar los manhans ; encapaironar ; cauçar una planta. encabanar (s') : se claure dins una cabana ; s'encapaironar ; se cobrir de nèu, de nivols o de tubas. La luna es encabanada. Lo temps s'encabana : lo temps se cobrís. encabanatge nm, cf Ubaud Dicort : « t. de magnanerie, berceaux de ramée que l’on offre aux vers à soie pour qu’ils y filent leurs cocons ; t. de jardinage, action d’enchausser une plante » TdF encabassar (v. tr.) : metre dins un cabàs (t. a.) encabdelar (v. tr.) : escautonar (metre en madaissa) encabdelar (s') : s'engrumelar (far de grumèls) ; s'acoconar. encabelhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, étendre le blé à battre sur l’aire » (Carrasco) encabestrament nm, cf Ubaud Dicort : « action de mettre le chevêtre » TdF encabestrar (v. tr.) : cargar un cabestre a un bestial ; mestrejar q.q. ; maridar q.q. encabestrar (s') : se maridar. encabironar (v. tr.) (v. .L. 141 ‘encabrionar’) (abs. Dicort) : montar los cabirons d'un ostal. encablar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : amarrar una embarcacion, un naviri ; enrodar d'un cable. encabrar (s') : se quilhar sus las patas de darrièr (cabra, caval...) ; s'entrepachar (en parlant d'un caval) ; se cabrar (s.f.) encabucelar v, cf Ubaud Dicort : « couvrir » (Sèrras-Ess.) (v. cabucelar 2 e encubricelar) encacalausar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’enfermer chez soi, comme un colimaçon dans sa coquille, v. empestelar » (v. TdF) encadaissar (v. tr.) : encolar (enduire de còla) / envescar ; ancian tèrme de teisseire. encadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfoncer, acculer, v. enfonzar » (v. TdF ‘encada 2’) encadar (s’) v pron : « s’enfoncer, se plonger, s’acculer ; s’endormir profondément : se dit particulièrement d’une toupie qui dort » TdF jos ‘encada 2’ encadastrar (v. tr.) : enregistrar al cadastre. encadastre : mòble vièlh e qu'embarrassa. encadaular (v. tr.) : embarrar amb una cadaula. encadenada : causas encadenadas ensemble. encadenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'encadena. encadenament : accion e resulta d'encadenar ; succession de causas encadenadas.
|
|
|
|
|
|
|