- E -

 

 

 

E nf/nm : cinquena letra de l'alfabet occitan prononciada ( e )

e (conj.) : Se ritz e se plora.

è (interj.) : « eh » (Alibert)

È ben ! È ben ara !

E- : prefix, del lat. ex que marca privacion, alunhament, càmbiament d'estat, acabament. v. epilar - efluent – efusion… v. tanben EN- e ES-

ebdomadari, -ària adj e nm, cf Ubaud Dicort : « adj, t. littéraire, hebdomadaire » TdFedoumadàri’. (v. setmanal)

ebdomadàriament adv, cf Ubaud Dicort : « hebdomadairement » TdF jos ‘edoumadarimen’

ebdomadièr (R. III, 93), -ièira n : religiós o religiosa de setmana per presidir l'ofici o s'acquitar d'una carga.

ebèn : mena de fust dur e compacte de color negrosa.

ebenariá [ebenistariá, cf Ubaud Dicort p. 150] (f.) : trabalh d'ebenista ; talhièr d'ebenista.

ebenièr : arbre que son fust se sona l'ebèn. (Ebenus)

ebenista n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que trabalha l'ebèn.

ebenistariá nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « ébénisterie » (Laus, Lèbre)

« ebissoar » : v. esbiçolar.

« èble » : v. èvol, èule.

ebonita (f.) : caochoc durcit per addicion de sofre, e utilizat per sas proprietats isolantas.

« ebosigar » : v. esbosigar (abs. Dicort)

ebraïc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ebrèu ; josieu, -ieva.

ebraïsme nm, cf Ubaud Dicort : « hébraïsme » (Per Noste)

ebraïzant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hébraïsant, -e » (v. Rapin) ; « nm, hébraïsant » (Laus)

Ebrard : prenom.

Èbre : nom de fluvi d'Espanha.

ebrèu [, -èa adj e nm, cf Ubaud Dicort], ebraïca (v.ebraïc) (adj. e subs.) : josieu, -ieva / israelit , -a ; lenga semitica parlada en Israèl.

Per el, es d'ebrèu : es, per el, de plan mal comprene.

ebri, ébria adj / ebriac, -aga (abs. Dicort) : encigalat / pintat / bandat, -ada. (v. embriac)

ebriar / ebriagar (abs. Dicort) (v. tr.) : encigalar / pintar / bandar. (v. embriagar)

ebrietat nf (R. III, 94) : estat d'una persona ébria.

ebullicion : vaporizacion rapida d'una massa liquida; (s.f.) : agitacion / commocion / efervescéncia.

ebulliomètre / ebullioscòpi : aparelh de mesurar las temperaturas d'ebullicion.

ebulliometria / ebullioscopia : mesura de las temperaturas d'ebullicion.

eburnacion : transformacion patologica d'un cartilage o d'un òs que venon durs e revèrtan d'evòri.

eburnat, -ada : vengut, -uda coma d'evòri.

Una cruissentina eburnada : un cartilage eburnat.

eburnèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « éburnéen, -enne » (v. Rapin)

eburni, ebúrnia adj (abs. Dicort) : de la color o e la consisténcia de l'evòri. (v. eburnèu)

EC- : prefix, del grèc ek (fòra de) v. ectopia.

eca : (acronim de e causas autras [= etc.]), cf Ubaud Dicort.

ecatombe nf, cf Ubaud Dicort : « hécatombe » (Rapin)

ecir [eissir (v. Ubaud Dicort  Errata  web jos ‘*cirar’)] nm : vent revolumaire que soslèva e que buta la nèu o la pluèja e que fa de congièiras (cunhièiras) de nèu.

ecirada [eissirada (v. Ubaud Dicort  Errata  web)] nf : revolumada de nèu o de pluèja.

ecirar [veire eissirar (v. Ubaud Dicort  Errata  web)] (v. intr.) : bufar en fasent revolumar nèu o pluèja.

 

 

eclampsia : afeccion convulsiva que trapa las femnas en fin de grossesa, quand an d'albumina.

eclamptic, -a : relatiu, -iva a l'eclampsia.

eclectic, -a (adj. e subs.) : que causís çò melhor de cada sistèma ; qu'admet de genres diferents, d'opinions diferentas.

Esperit eclectic.

eclecticament : d'un biais eclectic.

eclectisme : qualitat de q.q. d'eclectic.

eclesial, -a (L. 134) : relatiu, -iva a la Glèisa.

eclesialament : d'un biais eclesial.

Eclesiastes (l'-) [eclesiaste nm, cf Ubaud Dicort] : Qohelèt (un dels libres de la Bíblia)

eclesiastic , -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva a la Glèisa o al clerjat ; membre del clerjat.

eclesiasticament : d'un biais eclesiastic.

ECLESIO- : forma prefixada del latin ekklesia (glèisa)

eclesiolatria : culte excessiu de la Glèisa.

eclesiologia : branca de la teologia que tracta de la Glèisa.

eclipsar (v. tr.) (R. II, 417) : « éclipser » (Alibert) ; subrepassar q.q. o quicòm.

eclipsar (s') : disparéisser furtivament.

S'eclipsèt sens que degun se'n mainèsse.

eclipsi (m. [v. TdF jos ‘esclùssi’]) (sab., v. Ubaud Dicort) : ocultacion totala o parciala d'un astre. (v. esclussi)

ecliptic, -a adj (R. II, 417) : relatiu, -iva a un eclipsi.

ecliptica nf, cf Ubaud Dicort : « (astr.) écliptique » (Laus)

ECO- :

- forma prefixada del latin ekkho (ecò / resson)  v. ecografia ;

- forma prefixada del grèc oikòs (ostal ; ambient natural) v. ecologia

Eco n pr f, v. Ubaud Dicort Errata web : « (myth.) Écho »

ecò [eco nm, v. Ubaud Dicort  Errata web.] : resson (repeticion d'un son (R. III, 95) per la reflexion de las ondas sonòras)

ecocardiografia : ecografia del còr.

ecoencefalografia : exploracion de l'encefal per ultrasons.

ecoencefalograma (m.) : enregistrament grafic per ecografia de las estructuras del cervèl.

ecofisiologia : estudi fisiologic dels organismes dins lor ambient natural.

ecogèn, -a : qu'amòda un fenomèn d'ecò (de resson)

ecografia : metòde d'exploracion pels ressons dels organs suls ultrasons ; image que ne resulta.

ecografic, -a : relatiu, -iva a l'ecografia.

ecograma (m.) : impression ecografica sus placa fotografica.

ecolalia : repeticion automatica de las paraulas ausidas.

ecològ, -a : biologista (m. e f.) especialista (m. e f.) d'ecologia.

ecolocalizacion : localizacion dels obstacles per ultrasons. (Ratapennadas (R. V, 45), delfins... ne son capables).

ecologia : sciéncia qu'estúdia las relacions dels organismes amb l'environament que i vivon.

ecologic, -a : relatiu, -iva a l'ecologia.

ecologicament : d'un biais ecologic.

ecologisme : teorias e practicas dels ecologistas.

ecologista adj e n (m. e f.) : persona que defend activament l'ecologia.

ecomètre : aparelh electronic per mesurar las prigondors marinas pel resson de las ondas ultrasonòras.

ecomusèu nm, cf Ubaud Dicort : « écomusée » (Per Noste)

econòm, -a (adj. e subs.) : despensièr, -ièira (persona encargada de l'administracion d'unes establiments) ; persona que despensa pas mal a propaus.