|
- E - |
|
|
|||
|
E nf/nm : cinquena letra de l'alfabet occitan prononciada ( e ) e (conj.) : Se ritz e se plora. è (interj.) : « eh » (Alibert) È ben ! È ben ara ! E- : prefix, del lat. ex que marca privacion, alunhament, càmbiament d'estat, acabament. v. epilar - efluent – efusion… v. tanben EN- e ES- ebdomadari, -ària adj e nm, cf Ubaud Dicort : « adj, t. littéraire, hebdomadaire » TdF ‘edoumadàri’. (v. setmanal) ebdomadàriament adv, cf Ubaud Dicort : « hebdomadairement » TdF jos ‘edoumadarimen’ ebdomadièr (R. III, 93), -ièira n : religiós o religiosa de setmana per presidir l'ofici o s'acquitar d'una carga. ebèn : mena de fust dur e compacte de color negrosa. ebenariá [ebenistariá, cf Ubaud Dicort p. 150] (f.) : trabalh d'ebenista ; talhièr d'ebenista. ebenièr : arbre que son fust se sona l'ebèn. (Ebenus) ebenista n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que trabalha l'ebèn. ebenistariá nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « ébénisterie » (Laus, Lèbre) « ebissoar » v : v. esbiçolar. « èble » : v. èvol, èule. ebonita (f.) : caochoc durcit per addicion de sofre, e utilizat per sas proprietats isolantas. « ebosigar » v : v. esbosigar (abs. Dicort) ebraïc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ebrèu ; josieu, -ieva. ebraïsme nm, cf Ubaud Dicort : « hébraïsme » (Per Noste) ebraïzant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hébraïsant, -e » (v. Rapin) ; « nm, hébraïsant » (Laus) Ebrard : prenom. Èbre : nom de fluvi d'Espanha. ebrèu [, -èa adj e nm, cf Ubaud Dicort], ebraïca (v. ebraïc) (adj. e subs.) : josieu, -ieva / israelit , -a ; lenga semitica parlada en Israèl. Per el, es d'ebrèu : es, per el, de plan mal comprene. ebri, ébria adj / ebriac, -aga (abs. Dicort) : encigalat / pintat / bandat, -ada. (v. embriac) ebriar / ebriagar (abs. Dicort) (v. tr.) : encigalar / pintar / bandar. (v. embriagar) ebrietat nf (R. III, 94) : estat d'una persona ébria. ebullicion : vaporizacion rapida d'una massa liquida; (s.f.) : agitacion / commocion / efervescéncia. ebulliomètre / ebullioscòpi : aparelh de mesurar las temperaturas d'ebullicion. ebulliometria / ebullioscopia : mesura de las temperaturas d'ebullicion. eburnacion : transformacion patologica d'un cartilage o d'un òs que venon durs e revèrtan d'evòri. eburnat, -ada : vengut, -uda coma d'evòri. Una cruissentina eburnada : un cartilage eburnat. eburnèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « éburnéen, -enne » (v. Rapin) eburni, ebúrnia adj (abs. Dicort) : de la color o e la consisténcia de l'evòri. (v. eburnèu) EC- : prefix, del grèc ek (fòra de) v. ectopia. eca : acronim de e causas autras (= etc.), cf Ubaud Dicort. ecatombe nf, cf Ubaud Dicort : « hécatombe » (Rapin) ecir [eissir (v. Ubaud Dicort Errata web jos ‘*cirar’)] nm : vent revolumaire que soslèva e que buta la nèu o la pluèja e que fa de congièiras (cunhièiras) de nèu. ecirada [eissirada (v. Ubaud Dicort Errata web)] nf : revolumada de nèu o de pluèja. ecirar [veire eissirar (v. Ubaud Dicort Errata web)] (v. intr.) : bufar en fasent revolumar nèu o pluèja.
|
|
eclampsia : afeccion convulsiva que trapa las femnas en fin de grossesa, quand an d'albumina. eclamptic, -a : relatiu, -iva a l'eclampsia. eclectic, -a (adj. e subs.) : que causís çò melhor de cada sistèma ; qu'admet de genres diferents, d'opinions diferentas. Esperit eclectic. eclecticament : d'un biais eclectic. eclectisme : qualitat de q.q. d'eclectic. eclesial, -a (L. 134) : relatiu, -iva a la Glèisa. eclesialament : d'un biais eclesial. Eclesiastes (l'-) (v. Roqueta-Larzac) : Qohelèt (un dels libres de la Bíblia) eclesiastic , -a (adj. e subs. m.) : relatiu, -iva a la Glèisa o al clerjat ; membre del clerjat. eclesiasticament : d'un biais eclesiastic. ECLESIO- : forma prefixada del latin ekklesia (glèisa) eclesiolatria : culte excessiu de la Glèisa. eclesiologia : branca de la teologia que tracta de la Glèisa. eclipsar (v. tr.) (R. II, 417) : « éclipser » (Alibert) ; subrepassar q.q. o quicòm. eclipsar (s') : disparéisser furtivament. S'eclipsèt sens que degun se'n mainèsse. eclipsi (m. [v. TdF jos ‘esclùssi’]) (sab., v. Ubaud Dicort) : ocultacion totala o parciala d'un astre. (v. esclussi) ecliptic, -a adj (R. II, 417) : relatiu, -iva a un eclipsi. ecliptica nf, cf Ubaud Dicort : « (astr.) écliptique » (Laus) ECO- : - forma prefixada del latin ekkho (ecò / resson) v. ecografia ; - forma prefixada del grèc oikòs (ostal ; ambient natural) v. ecologia Eco n pr f, v. Ubaud Dicort Errata web : « (myth.) Écho » ecò [eco nm, v. Ubaud Dicort Errata web.] : resson (repeticion d'un son (R. III, 95) per la reflexion de las ondas sonòras) ecocardiografia : ecografia del còr. ecoencefalografia : exploracion de l'encefal per ultrasons. ecoencefalograma (m.) : enregistrament grafic per ecografia de las estructuras del cervèl. ecofisiologia : estudi fisiologic dels organismes dins lor ambient natural. ecogèn, -a : qu'amòda un fenomèn d'ecò (de resson) ecografia : metòde d'exploracion pels ressons dels organs suls ultrasons ; image que ne resulta. ecografic, -a : relatiu, -iva a l'ecografia. ecograma (m.) : impression ecografica sus placa fotografica. ecolalia : repeticion automatica de las paraulas ausidas. ecològ, -a : biologista (m. e f.) especialista (m. e f.) d'ecologia. ecolocalizacion : localizacion dels obstacles per ultrasons. (Ratapennadas (R. V, 45), delfins... ne son capables). ecologia : sciéncia qu'estúdia las relacions dels organismes amb l'environament que i vivon. ecologic, -a : relatiu, -iva a l'ecologia. ecologicament : d'un biais ecologic. ecologisme : teorias e practicas dels ecologistas. ecologista adj e n (m. e f.) : persona que defend activament l'ecologia. ecomètre : aparelh electronic per mesurar las prigondors marinas pel resson de las ondas ultrasonòras. ecomusèu nm, cf Ubaud Dicort : « écomusée » (Per Noste) econòm, -a (adj.) : (persona) que despensa pas mal a propaus ; econòm, -a (subst.) : despensièr, -ièira (persona encargada de l'administracion d'unes establiments) |
|
||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
|
|
|