|
|
|||
|
|
|
|
|
|
Docina : prenom. docina nf, cf Ubaud Dicort : « doucine, moulure ondoyante ; rabot dont on se sert pour la faire » TdF docinàs, -assa adj e nm : d'una doçor que fadeja fòrça. Sentir lo docinàs, avoir une odeur douce et fade. (v. TdF) docinèl, -a adj e n : d'una doçor agradiva. Faire lo docinèl, faire le doucet. (v. TdF ‘doucinèu’) docinós, -osa : puslèu fad, -a / tròp doç , -a / fadiòl, -a. docir (v. tr.) : polir (far venir pus lis, -a) docit, -ida : lis, -a. doçor nf : qualitat de çò doç. v. doç. doçorassa nf, cf Ubaud Dicort : « douceur désagréable, fadeur » TdF doçoreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite douceur » TdF doçorós, -osa : doçàs, -assa ; melós, -osa (s.f.) ; cautós, -osa. dòctament : d'un biais dòcte. dòcte, -ta adj : saberut, -uda. doctor, doctoressa [ ~ doctora] n : q.q. de saberut en teologia ; q. q. qu'a obtengut lo gra universitari pus naut ; mètge / medecin. Doctor en gaia sciéncia, docteur en gai savoir, maître ès-jeux floraux. (v. TdF jos ‘doutour’) doctoral, -a : relatiu, -iva a un doctor (t. a.) doctoralament : d'un biais doctoral. doctorat nm : lo gra de doctor. doctoresc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient aux docteurs » TdF ‘dóutouresc’ doctoressa (v. TdF ‘doutouresso’) ~ doctora nf, cf Ubaud Dicort : v. jos doctor. doctrina (R. III, 61) : sciéncia de la religion. doctrinal, -a (R. III, 61) : relatiu, -iva a la doctrina. doctrinar (v. tr.) (R. III, 61) (abs. Dicort) : endoctrinar / presicar. doctrinari, -ària adj e n (v. TdF ‘doutrinàri’) (pej.) : mai que mai teorician, -a. document (R. III, 62) : escrich original o oficial que fa pròva ; tot escrich qu'es una font d'informacion. documentacion : accion o resulta de se documentar. documentalista n (m. e f.) : persona que documenta. documentar (v. tr. dir. e ind.) : provar amb de documents ; fornir de documents a q.q. documentar (se) : s'assabentar ; se provesir de documents. documentari 1, -ària adj : relatiu, -iva a la documentacion. documentari 2 nm : mena de film-document. Totes los documentaris m'agradan. documentat, -ada : plan provesit, -ida de documents ; plan assabentat, -ada sus tala o tala question. doçura : doçor del temps. Après la frejura venguèt un temps de doçura. DODECA- : forma prefixada del grèc dòdekà (dotze) dodecaèdre : polièdre de dotze fàcias. dodecaedric, -a : en forma de dodecaèdre ; relatiu, -iva a un dodecaèdre. dodecafonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dodécaphonique » (Rapin) dodecagòn : poligòn de dotze angles e dotze costats. dodecagonal, -a : en forma de dodecagòn. dodecasillaba (adj. e subs.m. e f.) [dodecasillab, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : de dotze sillabas ; alexandrin (vèrs de dotze sillabas) « ... Lo meu paure pepin la cantava sovent » J.B. doèla : postam tèunhe de teulada que i se clavèlan las lausas ; doga pichonèla ; copa de pèira per una vòuta ; arescle per agrandir un bugador ; persona de l'anar desbigossat. doelar (v. tr.) : pausar la doèla. doelassa nf, cf Ubaud Dicort : « personne grande et mal bâtie ; vilaine douelle » TdF doelat, -ada : cobèrt, -a amb de doèla. doga : valat en general ; valat de muralha de vila ; talús de valat ; camin lo long d'un valat ; riba ; còsta de barrica. Doga de castèl. Doga de camp. dòga (dignitari venician) nm, cf Ubaud Dicort : « doge » (Laus) dogam : ensemble de las còstas d'una barrica [v. doga] ; riba. dogat 1 [~ doat ~ toat] nm, cf Ubaud Dicort : dogam (v. çaisús) ; conduit ; toat / doat ; canòla ; gotal ; garilhan ; aigadièr. (v. aqueles mots) dogat 2 nm : « dogat, dignité de doge [v. dòga] » TdF dògma (m.) : punt de doctrina proclamat per la Glèisa ; ensemble dels dògmas de la Glèisa ; punt d'una teoria qu'es fondamental. dogmatic, -a : relatiu, -iva al dògma ; persona qu'afortís tròp tot çò que ditz. dogmaticament adv, cf Ubaud Dicort : « dogmatiquement » TdF ‘dóumaticamen’ dogmatisme nm, cf Ubaud Dicort : « dogmatisme » (Rapin) dogmatista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « dogmatiste » (v. TdF jos ‘dóumatisto’) dògol nm (de l'anglés dòg o bulldog) : mena de can. (v. TdF jos ‘dogue’) doguin 1 nm : mena d'aucèl de rapina. (Bubo bubo) doguin 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « doguin, ine, espèce de dogue » TdF ‘douguin 2’ « doidar » / « doirar » v : v. oirar. dòl : frau / fraudariá ; dolor / doléncia ; mòrt de q.q. d'aimat ; vestit de dòl ; enterrament. Far dòl : èsser en dòl / portar dòl. Far son dòl de quicòm : se resignar a sa pèrdia.
|
|
dola nf, cf Ubaud Dicort : « coup de poing donné avec l’angle des phalanges fermées, horion » TdF doladís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « uni, poli avec la doloire » TdF doladoira : aplech per dolar. v. pus luènh. dolaire nm, -a : persona que dòla. v. pus luènh . dolar 1 (v. tr.) : rabotar, aplanar, lisar de fustam ; maçonar ; trabalhar grossièirament. dolar 2 [dòlar, cf Ubaud Dicort] nm / $ : unitat de moneda de las Americas del nòrd. dolatge : accion de dolar. dòlça : coscolha / cotèla / cofèla / teca ; vesenha (cabòssa d'alh) dolçar (v. intr.) : far de coscolhas ; fregar amb d'alh. dolçat nm, cf Ubaud Dicort : « rangée de gerbes sur l’aire » (Alibert) « dòldre » v : v. dòlre. dolença [veire doléncia, cf Ubaud Dicort] / doléncia nf (los 2, R. III, 63) : afliccion. dolent, -a : que patís ; que se planh ; infirm, -a ; malaut, -a ; inchalhent, -a ; emmalit, -ida. dolentament : d'un biais dolent t. a. de dolent. dolentar (v. tr.) : afligir ; far patir. dolentisa nf, cf Ubaud Dicort : « souffrance ; méchanceté » (Sèrras-Ess.) (v.dolent) dolentós, -osa : endolorit, -ida ; dolorós, -osa (R. III, 63). dòler [veire dòlre, cf Ubaud Dicort] / dòlre (v. intr.) : far mal ; far patir ; patir. (v. TdF ‘dòure’) Lo còl li dòl. dolgut, -uda : p.p. de se dòlre. S'es estada dolguda d'aquela dolor. dolh : terrina ventruda del còl estrech. (v. TdF jos ‘douire’) dolha 1 nf : partida d'un aplech que i se marga lo margue ; airal de lampa, d'aplech, de maquina, de supòrt... que i se marga una ampola dessús, « douille, v. duèlha plus usité » (v. TdF ‘douio 1, e Ubaud Dicort p. 150) ; cable enrotlat en rond ; camba d'arbre ; tija ; nadilha de prima (plt.) : (Crocus vernus) ; nadilha de davalada (plt.) : (Crocus nudiflorus) ; doga de tonèl pus espessa que non pas las autras, que i se tròba l'obertura ; dolha 2 nf : dorna / dorga / cruga (recipient per metre d'òli). (v. TdF ‘douio 2’ e Alibert ‘dolha 1’) ; dolha 3 nf : marc de noses. (v. TdF ‘douio 3’) dolhar (v. tr.) : enrotlar un cable en rond. (v. TdF ‘douia’) dolhet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « douillet, ette » (v. TdF ‘douiet’) dolheta nf, cf Ubaud Dicort : « douillette, espèce de robe de chambre ; tricot, gilet de flanelle » TdF ‘douieto’ dolhetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délicater, dorloter, v. coconejar » (v. TdF ‘douieta’) dolhetitge nm, cf Ubaud Dicort : « tempérament douillet, habitude d’être choyé, sybaritisme » TdF ‘douietige’ dolhon nm : partida del margue que se marga dins la dolha. DOLICO- : forma prefixada del grèc dòlikhòs (long) dolicocefal, -a adj e n : persona qu'a la clòsca pus longa que la normala. dolicocefalia : caracteristica d'una persona dolicocefala. dolicocolon : colon pus long que la normala. dolicosaure : reptil de l'èra del cretacèu. dolicosigmoïde (m.) : sigmoïde pus long que la normala. dolilha nf, cf Ubaud Dicort : « douelle, douve, v. doga ; morceau de bois gras ; fragment, fraction, petite quantité » (v. TdF ‘doliho’) Tombar en dolilhas, tomber en pièces, en parlant d’une futaille qui perd ses cercles ; tomber en ruines ; être réduit à la mendicité. (v TdF) dolilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit fragment, partie minime » TdF ‘doulihoun’ dolina nf (de l'eslau « dɔle ») (t. tecn. de geografia) : pichona cubeta ovala del fons planièr. dolman : mena de vestit turc. dolmèn nm, cf Ubaud Dicort : « dolmen » (Rapin). « dolmen » (fr.) : v. sibornièr. doloirar (v. intr.) (R. III, 64) : patir. doloirejar (v. intr.) : frequentatiu de doloirar. dolomia : ròca sedimentària que conten fòrça dolomita. dolomita nf : carbonat natural, doble, de calci e de magnèsi. dolomitic, -a : relatiu, -iva a la dolomita. Los Alps dolomitics. dolomitizacion : transformacion d'una ròca en dolomita. dolor nf (R. III, 63) : patiment fisic o moral. doloreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite douleur » TdF dolorisme nm, cf Ubaud Dicort : (didact.) « dolorisme » (Sèrras-Ess.) dolorós, -osa (R. III, 63) : que fa patir o que patís. La Maire dolorosa : Nòstra Dòna de las dolors. dolorosament (R. III, 64) : d'un biais dolorós. dòlre (v. intr.) : v. dòler. dòlre (se) v pron : se plànger / se plànher, « souffrir » TdF jos ‘dòure’. Se dòl del còl : lo còl li dòl. dòma (m.) : l'endefòra d'una copola. domaisèl / damaisèl [veire domaisèl, cf Ubaud Dicort] nm : enfant de senhor; cambafin ; mena de peis : (Coris julis) domaisèla nf : joventa ; batedor de cadelaire ; fissa sèrp ; mena de planta : (Orchis maculata).(v. damaisèla) domaiselenc, -a adj e nm : relatiu, -iva a las domaisèlas ; que revèrta una domaisèla ; òme tròp adomaiselit. domaiselenca nf : prostituïda que se vòl far passar per domaisèla.
|
|
|
|
|
|
|