DROM- : forma prefixada del grèc dròmòs (escorreguda)

-DRÒM : forma sufixada del grèc dròmòs (escorreguda) v. autodròm - bolodròm - ipodròm.

Droma : ribièira e departament d'Occitània. v. p. 1053.

droma / dromassa nf, cf Ubaud Dicort : « femme de mauvaise vie » TdF jos ‘droumo’

dromedari [ ~ dromadari, cf Ubaud Dicort Errata  web] nm : camèl d'una bòça. (Camelus dromedarius)

-DROMIA : forma sufixada del grèc dròmòs (escorreguda) v. loxodromia.

DROMO- : forma prefixada del grèc dròmòs (escorreguda)

dromomania : tissa patologica de caminar, de córrer o de se fugir.

dromomètre : instrument per mesurar una escorreguda.

dromoterapia : terapia per d'escorregudas a pè.

dròna nf (Alibert ; abs. Dicort) : còp de baston o còp de ponh. (v. çai jos)

drònas nf plur, cf Ubaud Dicort p. 150 : « des coups, des tapes » TdF

dròp nm (de l'angl. drop-goal) : còp de pè que manda lo balon de rugbí (angl.) per dessús la barra de la tòca advèrsa e que val tres punts.

DROS- / DROSO- : forma prefixada del grèc dròsòs (rosal)

droserà [drosèra, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : planta insectivòra (Drosera rotundifolia) ; (D. intermedia) ; (D. longifolia)

droseracèas (f. pl.) : familha de plantas insectivòras.

drosofila : mosca del vinagre (l.p.) (Drosophila funebris)

drosofilid : insècte de la familha dels drosofilids.

drosomètre : instrument per mesurar la quantitat de rosal que se depausa sus un còrs dins un temps donat.

drud, -a adj : espés, -essa / verturós, -osa / galhard / galhardàs ; vigorós, -a ; ric, -a ; fertil, -a (R. III, 316).

drudament adv : vigorosament ; galhardament.

drudariá : galhardiá ; calinhatge ; alispada amorosa.

drudejar (v. intr.) : venir drud (t. a.)

drudesa nf, cf Ubaud Dicort : « fertilité, graisse de la terre, engrais, dépôt de bourbe, de limon ; luxuriance, gaillardise, vigueur, pléthore ; richesse, opulence, abondance » TdF

drudet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « aisée, ée, assez riche ; enfant bien portant, gaillard et sain » TdF

drudièira nf, cf Ubaud Dicort : v. drudesa. (v. TdF jos ‘drudeso’)

druditge nm / drudor (v. drudor)  : vigor ; fertilitat (R. III, 316) ; « bonne santé, richesse, superflu, aisance » TdF ‘drudige’.

drudor nf, cf Ubaud Dicort : v. drudesa. (v. TdF jos ‘drudeso’)

druèlha : frucha de l'aliguièr, del drulhièr.

drugstore nm (,drʌg 'stɔ:r) : mena de bazar american.

druïda [druida, cf Ubaud Dicort] (m.) : prèire cèlt.

druïdessa [druidessa] nf : preiressa cèlta.

druïdic [druidic], -a adj : relatiu, -iva a le religion cèlta.

druïdisme [druidisme] nm : religion dels druïdas.

drulhenc, -a adj : v. drollhenc.

drulhièr nm :  v. drollhièr.

drulhon nm :  v. drolhon.

drupa nf : « drupe » (Ubaud Lexic n. de botanica)

drupacèu, -cèa adj, cf Ubaud Dicort : « drupacé » (Rapin)

drupeòla nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) drupéole »

dual 1 nm (del lat. dualis, doble) : t. tecn. de gramatica, « duel » (v. TdF jos ‘duau’) (#  duèl).

dual 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « duel, -elle » (v. Rapin)

Societat duala, société duelle. (Rapin)

dualisme : religion dels Albigeses (dels catars) ; sistèma filosofic, politic o religiós (t. a.)

dualista adj e n (m. e f.) : relatiu, -iva al dualisme.

Sistèma dualista.

Concepcion dualista.

dualistic, -a : relatiu, -iva al dualisme.

dualitat nf : qualitat de çò doble.

La dualitat de l'òme qu'es a l'encòp còrs e arma.

dualizacion nf, cf Ubaud Dicort : « (écon.) dualisation »

dubitatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dubitatif, ive » TdF

dubitativament adv, cf Ubaud Dicort : « dubitativement » (Rapin)

« dubrir » : v. dobrir o obrir.

duc 1 nm : títol màger de noblesa ;

duc 2 nm : grand duc (aucèl) (Bubo bubo)

Grand duc, grand duc, oiseau de nuit. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘du’)

Pichon duc, petit duc, oiseau. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘du’)

ducal, -a : relatiu, -iva al títol de duc 1.

ducar (v. intr.)  : dugar. v. dugar.

ducàs (TdF) ~ dugàs (Alibert) nm : v. dugàs.

ducat nm : domeni d'un duc / tombada d'un duc.

ducaton nm, cf Ubaud Dicort : « ducaton, monnaie ; petit duché » TdF

-DUCTE : forma sufixada del lat. ductus, conduit / canèl. v. aqüaducte - oleoducte - oviducte.

ductil, -a adj (R. III, 82) : que pòt èsser estirat sens se rompre.

ductilitat nf (R. III, 82) : qualitat de çò ductil.

« duèbre » : v. dobrir o obrir.

« duèi » : v. uèi.

duèl nm (del lat. duellum, guèrra) : combat entre doas personas, doas armadas, dos poders. (#  dual 1)

duèlha nf : « douille » (v. Ubaud Dict Scient. p. 210  e TdF ‘dueio’ ). « duèlha » : v. dolha 1

duelista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « duelliste » TdF

duetista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « duettiste » (Laus)

« duffle-coat » (‘dʌfəlkout) : mena de mantèl anglés.

duganèl nm : pichon duc ; chòt banut (menas d'aucèls de nuèch), « moyen duc, hibou, hulotte » ; bestiasson / piòt / api. (v. TdF ‘duganèu’)

duganèl dels ròcs nm, cf Ubaud Dicort : « hibou qui habite les rochers. On croit que son cri présage la mort, parce qu’il est triste et plaintif » (Vayssier)

duganèla nf : cavèca / machòta (mena d'aucèl de nuèch) ; « imbécile, sotte » TdF

duganelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand-duc, oiseau » TdF

 

 

dugar (v. intr.) : badar / agachar boca badada ; èsser desocupat. (v. TdF jos ‘duca’)

Qué dugas aquí sens far res ?

dugàs [ ~ ducàs] nm : grand duc (mena d'aucèl de nuèch) (Bubo bubo)

dúgol nm, cf Ubaud Dicort : v. duc. (v. TdF jos ‘du’)

dugon nm : mena d'aucèl de nuèch, « grand duc » (v. Alibert).

dugon pichòt nm : autra mena d'aucèl de nuèch, « hibou scops » (v. Alibert).

dulcificacion nf, cf Ubaud Dicort : « dulcification » (Rapin)

dulcificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dulcifier » (Laus)

Dulcinèa : femna aimada de Don Quijote (cast.) ; prenom.

dulcinèa nf : femna aimada.

dulcita nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) dulcite » (Laus)

dulia nf, cf Ubaud Dicort : « dulie » (Rapin)

duna : montilha (montanheta de sabla)

« duncas » - « duntras » : v. d'aquí a - fins a - entrò a.

d’unes, d’unas pr indef : v. unes (d’-)

d'unes còps (loc. adv.) : qualques còps / de còps / a passadas.

duneta : castèl de popa (mar.)

duò nm  (abs. Dicort) (del lat. duo, dos) : pèça vocala o instrumentala executada per doas personas, « duo » (Laus, Basic) [Rapin : duo].

duodecennal, -a : qu'embraça un periòde de dotze ans ; que torna cada dotze ans.

duodecimal, -a adj (v. Ubaud Dicc. scient. p. 78) : que sa basa es lo nombre dotze.

DUODEN- : forma prefixada del latin duodenum.

duodenal, -a : relatiu, -iva al duodenum (lat.)

duodenectomia : reseccion del duodenum (lat.)

duodeniti (f.) : inflamacion del duodenum (lat.)

DUODENO- : forma prefixada del latin duodenum (lat.)

duodenoplastia : operacion de reconstitucion duodenala.

duodenoscòpi (m.) : endoscòpi per explorar visualament lo duodenum (lat.)

duodenoscopia : metòde d'exploracion visuala del duodenum

duodenostomia : creacion d'una boca sul duodenum (lat.)

duodenotomia : incision del duodenum (lat.)

duodenum nm (lat.) : porcion iniciala de l'intestin prim.

dupa nf, cf Ubaud Dicort : « dupe, v. dindon » (v. TdF  e Rapin)

dupaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « dupeur, faiseur de dupes, v. enganaire » TdF

dupar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, duper, tromper, v. embullar, enganar ; inculper, donner tort, jeter la pierre, v. inculpar » (v. TdF)

dupariá nf, cf Ubaud Dicort : « duperie, v. barat, trompariá » (v. TdF)

duplèx : apartament sus doas estatjas ; transmission e recepcion simultanèas d'informacion.

duplicacion (R. IV, 564) : accion de duplicar o de se duplicar ; anomalia d'una estructura o d'un organ que se tròba èsser doble.

Duplicacion cromosomica.

duplicador nm, cf Ubaud Dicort : v. duplicator.

duplicar (v. tr.) : far de dobles, far de fotocòpias.

duplicatà (lat.) [duplicat (v. Ubaud Dicort, Rapin)] nm : còpia / doble (t. a.)

duplicator nm  (Fettuciari ; abs. Dicort) : fotocopiaira / aparelh de fotocopiar. (v. duplicador)

duplicitat nf : ipocrisia / dissimulacion ; duplicacion (t. tecn. med.)

duquessa : femna de duc.

dur 1, -a adj : que presenta una brava resisténcia ; austèr, -a ; insensible, -a als sentiments de bontat o d'umanitat ; vèdre, -a (de mal influenciar) ; dificil d'acomplir ; de mal far.

dur 2 adv, cf Ubaud Dicort : « dur, fort et ferme, durement » TdF ‘dur 2’

Tenir dur, tenir bon. (v. TdF)

-DURA : sufix, del lat. -ura que marca accion, resulta o abstraccion. v. copadura - trencadura – cordura - regardadura.

dura nf : amètla del clòsc dur ; amorièr blanc de las fuèlhas duras ; tèrra nuda.

dura maire nf, cf Ubaud Dicort : v. duramaire.

dura pèl nf, cf Ubaud Dicort : « (dure peau) variété de figue à peau verte ; variété de raisin blanc » TdF ‘duro-pèu’

durabilitat nf : qualitat de çò durable.

durablament : d'un biais durable.

durable, -bla : perdurable, -a (que dura o que pòt durar)

durada : temporada ; accion e resulta de durar.

duradís, -issa : durable, -a.

duraic, -a (abs. Dicort) : mena d'albricòt pichon e aboriu. (v. duraice)

duraice nm, cf Ubaud Dicort : « abricotin, espèce d’abricot précoce, petit et de mauvaise qualité » (Vayssier)

dural 1, -a adj : (que se rapòrta a la dura maire), cf Ubaud Dicort, « dural, ale »

dural 2 nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : frucha durana / frucha fèrma.

duralh 1 [dural 3] nm : bast (coissinèt de la pèl). (v. TdF jos ‘durau’)

duralh 2, -a (dur, per un fruch) adj, cf Ubaud Dicort : « qui porte des fruits à chair ferme, en parlant des pêchers ou des cerisiers » (v. TdF ‘durau’).

Grafionièr duralh, bigarreautier. (v. TdF)

duralumini (m.) : aliatge leugièr, bravament resistent, d'alumini, de coire e de magnèsi.

duramaire [dura maire] nf : la meninja pus extèrna, fibrosa e resistenta, de las tres qu'envolopan l'encefal.

durament : amb duretat.

duran adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « dont la chair est ferme, en parlant de certaines pêches ou cerises, par opposition à molan » (v. TdF). duran, -a : v. dural.

Un persèc duran, une duracine.

Un grafion duran, un bigarreau. (v. TdF)

Los bèls durans ! cri des marchandes de cerises. (v. TdF)

Durand Leopòld : païsan-escrivan albigés (1911-2002).

durant (prep.) : pendent.

durar (v. intr.) : perdurar.

duràs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très dur, ure, coriace » TdF