|
- D - |
|
||
|
D nf/nm : letra quatrena de l'alfabet occitan prononciada (de) d'a (abs. Dicort) (prep. arc. que marca la provenença) : d'a Rodés (de Rodés) (v. Alibert da e v. çai jos) da prep : veire de, cf Ubaud Dicort. da capo loc adv, cf Ubaud Dicort : « (< it.) (mus.) da capo » « dabanar » v : v. debanar. dabena (adj. e subs. m. e f.) : destimborlat, -ada. (v. aurivèl) dachar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desanisar los aucelons. dacion nf, cf Ubaud Dicort : « (dr.) dation » (Laus) « dacont » - « decont » : v. ont. DACRI- : forma prefixada del grèc dacruòn (lagrema) dacrideniti (f.) : inflamacion de la glandola lacrimala. dacriagòg, -a : lacrimogèn, -a. DACRIO- : forma prefixada del grèc dacruòn (lagrema) dacriocistectomia : ablacion del sac lacrimal. dacriocistiti (f.) : inflamacion del sac lacrimal. dacrion : punt lacrimal. dacron : fibra textila sintetica acrilica. DACTIL- : forma prefixada del grèc daktilòs (det) -DACTIL : forma sufixada del grèc daktilòs (det) v. pterodactil. dactil nm : pè de poesia grèca e latina ; mena de graminacèa. dactilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dactylique » (Rapin) dactilò (abs. Dicort) (f.) : apocòpa de dactilografa (qu'escriu a la maquina). [Per Noste, Basic : dactilo] dactilocomposicion : composicion per lectura optica. dactilograf, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dactylographe » (Rapin) dactilografia : art d'escriure a la maquina. dactilografiar (v. tr.) : escriure a la maquina. dactilografic, -a : relatiu, -iva a la dactilografia. dactiloscopia nf, cf Ubaud Dicort : « dactyloscopie » (Rapin) dadà 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, dada, cheval » (v. TdF) ; « dada, marotte » (Sèrras-Ess.) dadà 2 adj, cf Ubaud Dicort : « inv, dada » (Sèrras-Ess.) (v. çai jos) dadaïsme : movement artistic e literari del sègle XX. dadaïsta adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del dadaïsme. Dafne n pr f, cf Ubaud Dicort : « Daphné » Dafnís [Dafnis] : prenom m. daga nf : arma blanca de dos talhs que revèrta l'espasa, « dague, sorte d’épée courte et large ; mauvais couteau » TdF dagador nm : ponhal (arma blanca de lama corta e ponchuda) dagan nm, cf Ubaud Dicort : « grand coutelas » TdF dagar (v. tr.) :donar un còp de daga ; tuar ; còrferir ; còrcrebar (s. p. e s. f.) (v. TdF) dagar (se) : se tuar d'un còp de daga. dagdenc, -a (d’Agde) ~ agatenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. agatenc. Dagobèrt : prenom. dagon nm, cf Ubaud Dicort : « petite dague » TdF ‘dagoun 2’ dagòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit poignard » (L. 104) daguejar (v. tr.) : donar de còps de daga ; agulhonar ; picanhar ; cobesejar / envejar : Me dagueja la filha. daguerreotipe nm, cf Ubaud Dicort : « daguerréotype » (Rapin) daguet nm, cf Ubaud Dicort : v. dagon. (v. TdF jos ‘dagoun’) dagueta : daga pichona. daguetar (v. tr.) : ferir (tustar, nafrar) amb una dagueta. « dai » : v. dels. d'aicí loc adv / dins d'aicí loc adv (occ.) : a partir d'aicí. d'aicí endavant / d'aicí enfòra : a partir de uèi. (v. aicí ençà (d'-)) d'aicí enlà : d'aicí endavant / a partir de uèi. (v. aicí ençà (d'-)) d'aicí estant : d'aicí / d'aiceste endrech. Daidièr : prenom. daine nm : mena de peis de mar (Sparus dentex) ; mena de preparacion culinària. daissa-m’estar nm, cf Ubaud Dicort : « nonchalance ; paresse ; langueur ; abattement ; dégoût » (Alibert) daissar v : v. laissar. dalai lamà [Dalai Lama] n pr m, cf Ubaud Dicort (v. jos lama 4) : capmèstre espiritual e politic de Tibet. dalfin nm (De confondre pas amb delfin.) : eretièr presomptiu (R. V, 262) del reialme de França ; successor previst d'una persona importanta ; « éclair » (Alibert) Dalfin, Dalfina (pop) ~ Delfin, Delfina (sab) n pr, cf Ubaud Dicort Dalfina : prenom f. (v. çai sus)
|
|
dalfina nf, cf Ubaud Dicort : « dauphine » (Laus) dalfinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient aux Dauphins du Viennois ou d’Auvergne » TdF ‘dóufinau’ dalfinar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : liuçar / belejar. (v. dalfin) Dalfinat / Daufinat (localament, cf Ubaud Dicort) : nom de region d'Occitània. dalfinatge nm, cf Ubaud Dicort : « dignité de dauphin » (v. TdF ‘dóufinage’) dalfinenc (daufinenc localament), -a adj , cf Ubaud Dicort : « dauphinois, oise » TdF ‘dóufinen’ Dalfinenc, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « habitant du Dauphiné ; habitant de Dauphin » TdF ‘dóufinen’ dalfinés,-a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Dalfinat (v. dalfinenc) ; persona sortida de Dalfinat (v. Dalfinenc). Un Dalfinés. Una Dalfinesa. dalfinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit dauphin ; fils de Dauphin » TdF ‘dóufinet’ dalh nm / dalha nf : lama del margue long per copar las èrbas. Als grands quatre dalhs (loc. adv.) : a la buta-buta. dalhada : espandida de fen dalhat. dalhaira : maquina de dalhar. dalhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que dalha a braces o amb una maquina. dalhament nm / dalhason nf : accion de dalhar. dalhar (v. tr.) : copar las èrbas amb una dalha o una dalhaira. dalhason nf : v. dalhament. dalhasons nf pl : sason que las èrbas se dalhan. Per dalhasons, lorsqu’on fauchera. (v. TdF jos ‘daiesou’) dalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « fauchage » TdF ‘daiage’ dalhet nm, cf Ubaud Dicort : « coutelas pour hacher les herbes » TdF ‘daiet’ dalheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite faux » TdF ‘daieto’ dalhon nm, cf Ubaud Dicort : petite faux, faux ordinaire, v. dalheta » (v. TdF ‘daioun’) dalhòt (abs. Dicort) / dalhon (v. dalhon) : dalha de la lama corta e espessa, « petite faux » (Per Noste). Un dalhòt servís a copar de romes, de genestons... dàlia (f.) ('dalia) : mena de flor. (Dhalia variabilis) Dalilà [Dalila] : prenom f. Dalmaci : prenom. dalmatica nf : vestic liturgic de diacre (R. III, 44) e de sosdiacre. dalòt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, dalot, dalon, trou pour faire écouler les eaux hors du bateau » TdF daltonian, -a adj e n : persona que vei pas d'unas colors. daltonisme : anomalia dels uèlhs d'una persona qu'es daltoniana. daltre nm, cf Ubaud Dicort : « dartre, v. bèrbi, plus usité » (v. TdF jos ‘dèrti’) daltrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dartreux, euse, v. berbilhós plus usité » (v. TdF jos ‘dertious’) dam 1 nm : pèrdia, damatge, prejudici... causat a quicòm o a q.q. dam 2, -a n : mamifèr que revèrta lo cèrvi. (Cercus dama) dama 1 nf (R. IV, 14 - L. 104) : dòna (femna) nòbla ; dòna en general ; femna maridada ; tèrme de mai d'una mena de jòcs ; batedor de caladaire ; batedor d'ortalièr ; mena d'amètla-princessa del clòsc tendrièr ; còn de tèrra testimòni dins un airal que l'òm cura ; aparicion feminina de somi ; bresaga / beu l'òli (Strix flammea) ; caüs blanc (Strix albidus); pigarg (Gypaetus barbatus) ; domaisèla / pica sèrp (Libellula) Nòstre Dama (l.p.) / Nòstra Dòna : lo 15 d'agost. dama de cloquièr nf, cf Ubaud Dicort : « effraie, oiseau qui hante les clochers » TdF jos ‘damo’ dama de nuèch nf, cf Ubaud Dicort : « effraie, strix flammea (Lin.), oiseau de nuit, ainsi nommé à cause de la finesse de son plumage et de la collerette qu’il a autour de la tête » TdF ‘damo-de-nue’ dama 2 (dam 2 femèla) nf, cf Ubaud Dicort : v. jos dam 2. damable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser damat. damadèrbia nf, cf Ubaud Dicort : « squale glauque, poisson de mer » TdF ‘damo-derbio’ damafranca nf, cf Ubaud Dicort : « amande plate, large, et à coque tendre » TdF jos ‘damo’ damaire, -aira : persona que dama ; marrit, -ida obrièr, -ièira. damaisèl [e derivats, veire domaisèl, cf Ubaud Dicort] nm / damaiselet [veire domaiselet] : enfant de senhor ; cambafin ; mena de peis : (Coris julis) damaisèla [veire domaisèla, cf Ubaud Dicort] nf : filha nòbla / senhoreta ; cambafina ; espiga bufèca; manat de cambe o de blat negre quilhat per lo far secar ; rocàs en forma d'obelisc ; dama de caladaire ; baba de manhan ; t. tecn. de mar. ; panturla / prostituïda ; insècte de quatre alas (Libellula) ; mena de peis de mar (Labrus julis) ; bernada prègadieu (Mantis religiosa) ; galina de Numidia (Ardea virgo) ; mena de ligòta (Helix nemoralis) ; mena de planta (Orchis maculata) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|