- D -

 

 

 D nf/nm : letra quatrena de l'alfabet occitan prononciada (de)

d'a (abs. Dicort) (prep. arc. que marca la provenença) : d'a Rodés (de Rodés) (v. Alibert da e v. çai jos)

da prep : veire de, cf Ubaud Dicort.

da capo loc adv, cf Ubaud Dicort : « (< it.) (mus.) da capo »

« dabanar » v : v. debanar.

dabena (adj. e subs. m. e f.) : destimborlat, -ada. (v. aurivèl)

dachar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desanisar los aucelons.

dacion nf, cf Ubaud Dicort : « (dr.) dation » (Laus)

« dacont » - « decont » : v. ont.

DACRI- : forma prefixada del grèc dacruòn (lagrema)

dacrideniti (f.) : inflamacion de la glandola lacrimala.

dacriagòg, -a : lacrimogèn, -a.

DACRIO- : forma prefixada del grèc dacruòn (lagrema)

dacriocistectomia : ablacion del sac lacrimal.

dacriocistiti (f.) : inflamacion del sac lacrimal.

dacrion : punt lacrimal.

dacron : fibra textila sintetica acrilica.

DACTIL- : forma prefixada del grèc daktilòs (det)

-DACTIL : forma sufixada del grèc daktilòs (det) v. pterodactil.

dactil nm : pè de poesia grèca e latina ; mena de graminacèa.

dactilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dactylique » (Rapin)

dactilò (abs. Dicort) (f.) : apocòpa de dactilografa (qu'escriu a la maquina). [Per Noste, Basic : dactilo]

dactilocomposicion : composicion per lectura optica.

dactilograf, -a  adj e n, cf Ubaud Dicort : « dactylographe » (Rapin)

dactilografia : art d'escriure a la maquina.

dactilografiar (v. tr.) : escriure a la maquina.

dactilografic, -a : relatiu, -iva a la dactilografia.

dactiloscopia nf, cf Ubaud Dicort : « dactyloscopie » (Rapin)

dadà 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, dada, cheval » (v. TdF) ; « dada, marotte » (Sèrras-Ess.)

dadà 2 adj, cf Ubaud Dicort : « inv, dada » (Sèrras-Ess.) (v. çai jos)

dadaïsme : movement artistic e literari del sègle XX.

dadaïsta adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del dadaïsme.

Dafne n pr f, cf Ubaud Dicort : « Daphné »

Dafnís [Dafnis] : prenom m.

daga nf : arma blanca de dos talhs que revèrta l'espasa, « dague, sorte d’épée courte et large ; mauvais couteau » TdF

dagador nm : ponhal (arma blanca de lama corta e ponchuda)

dagan nm, cf Ubaud Dicort : « grand coutelas » TdF

dagar (v. tr.) :donar un còp de daga ; tuar ; còrferir ; còrcrebar (s. p. e s. f.) (v. TdF)

dagar (se) : se tuar d'un còp de daga.

dagdenc, -a (d’Agde) ~ agatenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. agatenc.

Dagobèrt : prenom.

dagon nm, cf Ubaud Dicort : « petite dague » TdF dagoun 2’

dagòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit poignard » (L. 104)

daguejar (v. tr.) : donar de còps de daga ; agulhonar ; picanhar ; cobesejar / envejar :

Me dagueja la filha.

daguerreotipe nm, cf Ubaud Dicort : « daguerréotype » (Rapin)

daguet nm, cf Ubaud Dicort : v. dagon. (v. TdF jos ‘dagoun’)

dagueta : daga pichona.

daguetar (v. tr.) : ferir (tustar, nafrar) amb una dagueta.

« dai » : v. dels.

d'aicí loc adv / dins d'aicí loc adv (occ.) : a partir d'aicí.

d'aicí endavant / d'aicí enfòra : a partir de uèi. (v. aicí ençà (d'-))

d'aicí enlà : d'aicí endavant / a partir de uèi. (v. aicí ençà (d'-))

d'aicí estant : d'aicí / d'aiceste endrech.

Daidièr : prenom.

daine nm : mena de peis de mar (Sparus dentex) ; mena de preparacion culinària.

daissa-m’estar nm, cf Ubaud Dicort : « nonchalance ; paresse ; langueur ; abattement ; dégoût » (Alibert)

daissar v : v. laissar.

dalai lamà [Dalai Lama] n pr m, cf Ubaud Dicort (v. jos lama 4) : capmèstre espiritual e politic de Tibet.

dalfin nm (De confondre pas amb delfin.) : eretièr presomptiu (R. V, 262) del reialme de França ; successor previst d'una persona importanta ; « éclair » (Alibert)

Dalfin, Dalfina (pop) ~ Delfin, Delfina (sab) n pr, cf Ubaud Dicort

Dalfina : prenom f. (v. çai sus)

 

 

 dalfina nf, cf Ubaud Dicort : « dauphine » (Laus)

dalfinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient aux Dauphins du Viennois ou d’Auvergne » TdF dóufinau’

dalfinar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : liuçar / belejar. (v. dalfin)

Dalfinat / Daufinat (localament, cf Ubaud Dicort) : nom de region d'Occitània.

dalfinatge nm, cf Ubaud Dicort : « dignité de dauphin » (v. TdF dóufinage’)

dalfinenc (daufinenc localament), -a adj , cf Ubaud Dicort : « dauphinois, oise » TdF dóufinen’

Dalfinenc, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « habitant du Dauphiné ; habitant de Dauphin » TdF dóufinen’

dalfinés,-a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Dalfinat (v. dalfinenc) ; persona sortida de Dalfinat (v. Dalfinenc).

Un Dalfinés.

Una Dalfinesa.

dalfinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit dauphin ; fils de Dauphin » TdF dóufinet’

dalh nm / dalha nf : lama del margue long per copar las èrbas.

Als grands quatre dalhs (loc. adv.) : a la buta-buta.

dalhada : espandida de fen dalhat.

dalhaira : maquina de dalhar.

dalhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que dalha a braces o amb una maquina.

dalhament nm / dalhason nf : accion de dalhar.

dalhar (v. tr.) : copar las èrbas amb una dalha o una dalhaira.

dalhason nf : v. dalhament.

dalhasons nf pl : sason que las èrbas se dalhan.

Per dalhasons, lorsqu’on fauchera. (v. TdF jos ‘daiesou’)

dalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « fauchage » TdF daiage’

dalhet nm, cf Ubaud Dicort : « coutelas pour hacher les herbes » TdF daiet’

dalheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite faux » TdF daieto’

dalhon nm, cf Ubaud Dicort : petite faux, faux ordinaire, v. dalheta » (v. TdF daioun’)

dalhòt (abs. Dicort) / dalhon (v. dalhon) : dalha de la lama corta e espessa, « petite faux » (Per Noste).

Un dalhòt servís a copar de romes, de genestons...

dàlia (f.) ('dalia) : mena de flor. (Dhalia variabilis)

Dalilà [Dalila] : prenom f.

Dalmaci : prenom.

dalmatica nf : vestic liturgic de diacre (R. III, 44) e de sosdiacre.

dalòt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, dalot, dalon, trou pour faire écouler les eaux hors du bateau » TdF

daltonian, -a adj e n : persona que vei pas d'unas colors.

daltonisme : anomalia dels uèlhs d'una persona qu'es daltoniana.

daltre nm, cf Ubaud Dicort : « dartre, v. bèrbi, plus usité » (v. TdF jos ‘dèrti’)

daltrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dartreux, euse, v. berbilhós plus usité » (v. TdF jos ‘dertious’)

dam 1 nm : pèrdia, damatge, prejudici... causat a quicòm o a q.q.

dam 2, -a n : mamifèr que revèrta lo cèrvi. (Cercus dama)

dama 1 nf (R. IV, 14 - L. 104) : dòna (femna) nòbla ; dòna en general ; femna maridada ; tèrme de mai d'una mena de jòcs ; batedor de caladaire ; batedor d'ortalièr ; mena d'amètla-princessa del clòsc tendrièr ; còn de tèrra testimòni dins un airal que l'òm cura ; aparicion feminina de somi ; bresaga / beu l'òli (Strix flammea) ; caüs blanc (Strix albidus); pigarg (Gypaetus barbatus) ; domaisèla / pica sèrp (Libellula)

Nòstre Dama (l.p.) / Nòstra Dòna : lo 15 d'agost.

dama de cloquièr nf, cf Ubaud Dicort : « effraie, oiseau qui hante les clochers » TdF jos ‘damo’

dama de nuèch nf, cf Ubaud Dicort : « effraie, strix flammea (Lin.), oiseau de nuit, ainsi nommé à cause de la finesse de son plumage et de la collerette qu’il a autour de la tête » TdF damo-de-nue’

dama 2 (dam 2 femèla) nf, cf Ubaud Dicort : v. jos dam 2.

damable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser damat.

damadèrbia nf, cf Ubaud Dicort : « squale glauque, poisson de mer » TdF damo-derbio’

damafranca nf, cf Ubaud Dicort : « amande plate, large, et à coque tendre » TdF jos ‘damo’

damaire, -aira : persona que dama ; marrit, -ida obrièr, -ièira.

damaisèl [e derivats, veire domaisèl, cf Ubaud Dicort] nm / damaiselet [veire domaiselet] : enfant de senhor ; cambafin ; mena de peis : (Coris julis)

damaisèla [veire domaisèla, cf Ubaud Dicort] nf : filha nòbla / senhoreta ; cambafina ; espiga bufèca; manat de cambe o de blat negre quilhat per lo far secar ; rocàs en forma d'obelisc ; dama de caladaire ; baba de manhan ; t. tecn. de mar. ; panturla / prostituïda ; insècte de quatre alas (Libellula) ; mena de peis de mar (Labrus julis) ; bernada prègadieu (Mantis religiosa) ; galina de Numidia (Ardea virgo) ; mena de ligòta (Helix nemoralis) ; mena de planta (Orchis maculata)