- C -

 

 

C (nf/nm) : letra tresena de l'alfabet prononciada (se)

ca (nf/nm) : nom de la letra K qu'existís pas en occitan.

ça / çai (adv. de lòc) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : açà / ençà / açai / ençai / aicí.

Lo vòstre òme ça i es ?

- Non, pas pel moment.

Me calriá venir que çai foguèsse.

Çai venguèt la setmana passada.

Vèni ça, dròlle, que te vòli dire quicòm.

ça e la (Alibert Gram p. 200 ; abs. Dicort) / çai e lai loc adv   : aicí e aval / un pauc pertot.

Las vacas paisson ça e la.

ça que la ~ çai que lai loc adv, cf Ubaud Dicort : v. çaquelà 2

cabaissòl : aplech de fustièr, de tonelièr, de barricaire.

cabaissòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « erminette, grande aissette de charpentier ou de charron » TdF cabeissolo’. (v. aisseta)

« cabaissòla » 2 : v. cabassòla - capgròs.

cabal : capital (apleches, mòbles e bestial d'una bòria) ; possessòri ; eretatge ; flocada (tot un flòc de bestial).   (# caval)

Aquela bòria a un brave cabal.

Far cabal de : téner compte de.

cabala nf (de l'ebrèu quabbalah) : interpretacion mistica de la Bíblia ; intriga ; complòt ; conjuracion (R. III, 602).

cabalaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trafegaire, -a ; fomentejaire, -a.

cabalar (v. intr. e tr.) / cabalejar (v. cabalejar) : ordir / fomentejar / complotar, « v. tramar ; se coaliser, v. conspirar » (v. TdF cabala’) ; trafegar [v. cabalejar 1] ; governar / mestrejar [v. cabalejar 2].

cabalatge : accion d'ordir / de fomentejar, de complotar.

cabalejar 1 (v. intr.) : trafegar, « négocier, manœuvrer, v. trafeguejar » (v. TdF) ; « cabaler » (Alibert)

cabalejar 2 v (v. R. II, 327 : cabaleiar, v intr) (abs. TdF) :  governar / mestrejar « v intr, être excellent » (L. 56).

cabalet nm : diminutiu de cabal, « petit cheptel, petites bêtes, insectes » TdF.

cabalièr nm, -ièira : persona que pren un cabal [v. cabal].. (#”cavalièr)

cabalista 1 (subs. (dels dos genres)) : capitalista ; persona qu'a pas que de cabal, « celui qui ne possède que des biens mobiliers, v. capitalista ; marchand intéressé dans un commerce, commanditaire, v. comanditari ; fermier judiciaire » (v. TdF cabalisto 2’) ;

cabalista 2 nm : persona assabentada dins la cabala.

cabalista 3 (adj. m. e f.) : relatiu, -iva al cabal (v. TdF jos ‘cabalisto 2’) ; relatiu a la cabala.

Compés cabalista, nom qu’on donnait en Languedoc au rôle des aisés d’une commune, cote mobilière. (v. TdF)

cabalistic, -a adj : secret ; esoteric.

De signes cabalistics.

cabalisticament : d'un biais cabalistic.

cabalós, -osa : qu'a un brave cabal.

cabaltièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : passatge estrech entre dos ostals ; androna.

caban : mena de burnós ; mena de pichon pargue ; tufas d'estopas de cambe.

cabana : abric rustic ; casal ; jaça ; abric de caçaires ; abric del pilòt a la popa d'un naviri ; barraca ; cava de formatges / tuna de formatges. (v. TdF cabano’)

cabanada : contengut d'una cabana t. a. çaisús.

cabanaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : caçaire, -a dins d'una cabana ; persona que ten o que trabalha dins una cabana de formatges.

cabanar 1 (v. intr. e tr.) : far de cabanas ; metre a l'abric dins una cabana ; tunar  dins lo ròc, tunar en forma de vòuta « former cabane » TdF, « être voûté » cf Ubaud, Dicort  p. 147.

cabanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dégringoler, v. debanar » TdF cabana 2’

cabanariá : ensemble de cabanas.

cabanàs nm [ / cabanassa nf, cf Ubaud Dicort] : cabana granda ; cabana vièlha. (v. TdF jos ‘cabanas’)

cabanat 1 nm : abric de postam / cobèrt de postam.

cabanat 2, -ada adj : tunat, -ada dins lo ròc en forma de cabana ; aplechat, -ada en forma de cabana o de vòuta. (v. TdF jos ‘cabana 1)

Un ròc cabanat. (v. TdF)

cabanatge nm : barracament, « v. barracatge » (v. TdF).

 

 

cabanejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de cabanar « v intr, t. de berger, stationner dans une cabane, s’héberger, passer la nuit » TdF suppl.

cabanèl : fuòc de Sant Joan aplechat en forma de cabana ; chòt, -a ; duganèl, -a (aucèl de nuèch)

cabanèla : polida cabana.

cabanenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « habitant de Cabannes » TdF

cabanet : granièr rustic. (v. TdF)

cabaneta nf / cabanon (v. cabanon) : pichona cabana, « berceau de ramée, logette, cellule » TdFcabaneto’.

cabanial : cabana pel bestial.

cabanièr –ièira adj e n : que viu dins una cabana ; caçaire, -a que caça dins d'una cabana ; persona que vend de lach ; persona que fa de formatge de Ròcafòrt.

Las cabanièiras de Ròcafòrt.

cabanon / cabanòt (abs. Alibert) nm : pichona cabana ; cabana de pastre ; « cahute où les gens du peuple, surtout à Marseille, vont passer le dimanche, vide-bouteille ; petite tonnelle, berceau des vers à soie, v. ramatge » ; fuòc de Sant Joan. (v. TdF jos ‘cabanoun’)

cabanòta nf, cf Ubaud Dicort : v. cabaneta. (v. TdF jos cabaneto’)

cabanton nm : calòs / calòssa / tanòc de caulet o de frucha.

cabàrbol nm, cf Ubaud Dicort : « mouton d’une cloche » (v. TdF cabarbo’)

cabarbolaire nm, cf Ubaud Dicort : « sonneur de cloches, v. campanièr » (v. TdF)

cabarda (abs. Dicort) : moton (contrapés) de campana. (v. cabàrbol)

Cabardés : nom de region d' Aude (Occitània)

cabardet : borrica marrida / ase marrit.

cabaret 1 nm (plt.) : asaret / aurelha d'òme (Asarum europaeum)

cabaret 2 nm : aubèrja ; tavèrna en general ; mena d'aubèrja que i se dona un espectacle de cant e de dança.

Far cabaret : téner una aubèrja ; vendre de vin al detalh.

cabaret dels aucèls (plt.) : (Dipsacus fullonum)

cabaretàs : tavèrna granda o de marrida reputacion.

cabaretejaire, -aira n : persona que frequenta los cabarets.

cabaretejar (v. intr.) : téner un cabaret ; frequentar un cabaret.

cabaretièr, -ièira adj e n : persona que ten un cabaret ; « pilier de cabaret » TdF.

cabareton : cabaret pichon / abirarèla (arc.)

cabarlàs : agaric rascanhut. (Psalliota campestris)

cabarlhaud : mena de peis capgròs / cabòt : (Gobius)

cabàs 1 nm : còfa / cofin (mena de receptacle (R. II, 280) en aufa) ; receptacle en aufa per cachar la pasta d'oliva ; vièlh capèl de palha ; femna bocharda ; femna gorrina ;

Aquel cabàs de femna ! que me fa dire.

cabàs 2 nm : persona del cap gròs « mauvaise tête, v. capàs » (v. TdF) ; persona caparruda.

cabassa 1 nf : arbre magencat e desbrancat ; tronc d'arbre ; marc (la branca mèstra)

cabassa 2 nf (plt.) : castanha d'aiga (Trapa natans)

cabassa 3 (gòrb) nf, cf Ubaud Dicort : « hotte dans les Alpes, v. brinda, gòrb  » (v. TdF cabasso 2’)

cabassada 1 nf (abs. TdF) : arbre mal magencat / mal desbrancat.

cabassada 2 nf : v. cabassat 2.

cabassar (v. tr.) : desformar ; boçar / bocejar / enclotar ; brandir / bassacar / saquejar.

cabassariá nf, cf Ubaud Dicort : « vannerie »  (L. 57)

cabassàs : cabàs grand ; cabàs marrit.

cabassat 1 nm : plant de vinha pas encara racinat.

cabassat 2 nm / cabassada nf : contengut d'un cabàs.

cabassejada nf, cf Ubaud Dicort : « hochement de tête » TdF

cabassejar (v. tr.) : frequentatiu de cabassar « v intr, remuer la tête, menacer de la tête, hocher la tête d’étonnement, de colère, d’indignation ; faire le têtu » TdF.

cabassejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de remuer la tête, de menacer de la tête » TdF

cabasset / cabasson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabàs pichon ; casco d'un còp èra ; (arc.) cima gròssa del flagèl per batre de cerealum [v. cabasson].