|
- C - |
|
||
|
C (nf/nm) : letra tresena de l'alfabet prononciada (se) ca (nf/nm) : nom de la letra K qu'existís pas en occitan. ça / çai (adv. de lòc) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : açà / ençà / açai / ençai / aicí. Lo vòstre òme ça i es ? - Non, pas pel moment. Me calriá venir que çai foguèsse. Çai venguèt la setmana passada. Vèni ça, dròlle, que te vòli dire quicòm. ça e la (Alibert Gram p. 200 ; abs. Dicort) / çai e lai loc adv : aicí e aval / un pauc pertot. Las vacas paisson ça e la. ça que la ~ çai que lai loc adv, cf Ubaud Dicort : v. çaquelà 2. cabaissòl : aplech de fustièr, de tonelièr, de barricaire. cabaissòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « erminette, grande aissette de charpentier ou de charron » TdF ‘cabeissolo’. (v. aisseta) « cabaissòla » 2 : v. cabassòla - capgròs. cabal : capital (apleches, mòbles e bestial d'una bòria) ; possessòri ; eretatge ; flocada (tot un flòc de bestial). (# caval) Aquela bòria a un brave cabal. Far cabal de : téner compte de. cabala nf (de l'ebrèu quabbalah) : interpretacion mistica de la Bíblia ; intriga ; complòt ; conjuracion (R. III, 602). cabalaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trafegaire, -a ; fomentejaire, -a. cabalar (v. intr. e tr.) / cabalejar (v. cabalejar) : ordir / fomentejar / complotar, « v. tramar ; se coaliser, v. conspirar » (v. TdF ‘cabala’) ; trafegar [v. cabalejar 1] ; governar / mestrejar [v. cabalejar 2]. cabalatge : accion d'ordir / de fomentejar, de complotar. cabalejar 1 (v. intr.) : trafegar, « négocier, manœuvrer, v. trafeguejar » (v. TdF) ; « cabaler » (Alibert) cabalejar 2 v (v. R. II, 327 : cabaleiar, v intr) (abs. TdF) : governar / mestrejar « v intr, être excellent » (L. 56). cabalet nm : diminutiu de cabal, « petit cheptel, petites bêtes, insectes » TdF. cabalièr nm, -ièira : persona que pren un cabal [v. cabal].. (#”cavalièr) cabalista 1 (subs. (dels dos genres)) : capitalista ; persona qu'a pas que de cabal, « celui qui ne possède que des biens mobiliers, v. capitalista ; marchand intéressé dans un commerce, commanditaire, v. comanditari ; fermier judiciaire » (v. TdF ‘cabalisto 2’) ; cabalista 2 nm : persona assabentada dins la cabala. cabalista 3 (adj. m. e f.) : relatiu, -iva al cabal (v. TdF jos ‘cabalisto 2’) ; relatiu a la cabala. Compés cabalista, nom qu’on donnait en Languedoc au rôle des aisés d’une commune, cote mobilière. (v. TdF) cabalistic, -a adj : secret ; esoteric. De signes cabalistics. cabalisticament : d'un biais cabalistic. cabalós, -osa : qu'a un brave cabal. cabaltièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : passatge estrech entre dos ostals ; androna. caban : mena de burnós ; mena de pichon pargue ; tufas d'estopas de cambe. cabana : abric rustic ; casal ; jaça ; abric de caçaires ; abric del pilòt a la popa d'un naviri ; barraca ; cava de formatges / tuna de formatges. (v. TdF ‘cabano’) cabanada : contengut d'una cabana t. a. çaisús. cabanaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : caçaire, -a dins d'una cabana ; persona que ten o que trabalha dins una cabana de formatges. cabanar 1 (v. intr. e tr.) : far de cabanas ; metre a l'abric dins una cabana ; tunar dins lo ròc, tunar en forma de vòuta « former cabane » TdF, « être voûté » cf Ubaud, Dicort p. 147. cabanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dégringoler, v. debanar » TdF ‘cabana 2’ cabanariá : ensemble de cabanas. cabanàs nm [ / cabanassa nf, cf Ubaud Dicort] : cabana granda ; cabana vièlha. (v. TdF jos ‘cabanas’) cabanat 1 nm : abric de postam / cobèrt de postam. cabanat 2, -ada adj : tunat, -ada dins lo ròc en forma de cabana ; aplechat, -ada en forma de cabana o de vòuta. (v. TdF jos ‘cabana 1) Un ròc cabanat. (v. TdF) cabanatge nm : barracament, « v. barracatge » (v. TdF).
|
|
cabanejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de cabanar « v intr, t. de berger, stationner dans une cabane, s’héberger, passer la nuit » TdF suppl. cabanèl : fuòc de Sant Joan aplechat en forma de cabana ; chòt, -a ; duganèl, -a (aucèl de nuèch) cabanèla : polida cabana. cabanenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « habitant de Cabannes » TdF cabanet : granièr rustic. (v. TdF) cabaneta nf / cabanon (v. cabanon) : pichona cabana, « berceau de ramée, logette, cellule » TdF ‘cabaneto’. cabanial : cabana pel bestial. cabanièr –ièira adj e n : que viu dins una cabana ; caçaire, -a que caça dins d'una cabana ; persona que vend de lach ; persona que fa de formatge de Ròcafòrt. Las cabanièiras de Ròcafòrt. cabanon / cabanòt (abs. Alibert) nm : pichona cabana ; cabana de pastre ; « cahute où les gens du peuple, surtout à Marseille, vont passer le dimanche, vide-bouteille ; petite tonnelle, berceau des vers à soie, v. ramatge » ; fuòc de Sant Joan. (v. TdF jos ‘cabanoun’) cabanòta nf, cf Ubaud Dicort : v. cabaneta. (v. TdF jos cabaneto’) cabanton nm : calòs / calòssa / tanòc de caulet o de frucha. cabàrbol nm, cf Ubaud Dicort : « mouton d’une cloche » (v. TdF ‘cabarbo’) cabarbolaire nm, cf Ubaud Dicort : « sonneur de cloches, v. campanièr » (v. TdF) cabarda (abs. Dicort) : moton (contrapés) de campana. (v. cabàrbol) Cabardés : nom de region d' Aude (Occitània) cabardet : borrica marrida / ase marrit. cabaret 1 nm (plt.) : asaret / aurelha d'òme (Asarum europaeum) cabaret 2 nm : aubèrja ; tavèrna en general ; mena d'aubèrja que i se dona un espectacle de cant e de dança. Far cabaret : téner una aubèrja ; vendre de vin al detalh. cabaret dels aucèls (plt.) : (Dipsacus fullonum) cabaretàs : tavèrna granda o de marrida reputacion. cabaretejaire, -aira n : persona que frequenta los cabarets. cabaretejar (v. intr.) : téner un cabaret ; frequentar un cabaret. cabaretièr, -ièira adj e n : persona que ten un cabaret ; « pilier de cabaret » TdF. cabareton : cabaret pichon / abirarèla (arc.) cabarlàs : agaric rascanhut. (Psalliota campestris) cabarlhaud : mena de peis capgròs / cabòt : (Gobius) cabàs 1 nm : còfa / cofin (mena de receptacle (R. II, 280) en aufa) ; receptacle en aufa per cachar la pasta d'oliva ; vièlh capèl de palha ; femna bocharda ; femna gorrina ; Aquel cabàs de femna ! que me fa dire. cabàs 2 nm : persona del cap gròs « mauvaise tête, v. capàs » (v. TdF) ; persona caparruda. cabassa 1 nf : arbre magencat e desbrancat ; tronc d'arbre ; marc (la branca mèstra) cabassa 2 nf (plt.) : castanha d'aiga (Trapa natans) cabassa 3 (gòrb) nf, cf Ubaud Dicort : « hotte dans les Alpes, v. brinda, gòrb » (v. TdF ‘cabasso 2’) cabassada 1 nf (abs. TdF) : arbre mal magencat / mal desbrancat. cabassada 2 nf : v. cabassat 2. cabassar (v. tr.) : desformar ; boçar / bocejar / enclotar ; brandir / bassacar / saquejar. cabassariá nf, cf Ubaud Dicort : « vannerie » (L. 57) cabassàs : cabàs grand ; cabàs marrit. cabassat 1 nm : plant de vinha pas encara racinat. cabassat 2 nm / cabassada nf : contengut d'un cabàs. cabassejada nf, cf Ubaud Dicort : « hochement de tête » TdF cabassejar (v. tr.) : frequentatiu de cabassar « v intr, remuer la tête, menacer de la tête, hocher la tête d’étonnement, de colère, d’indignation ; faire le têtu » TdF. cabassejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de remuer la tête, de menacer de la tête » TdF cabasset / cabasson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabàs pichon ; casco d'un còp èra ; (arc.) cima gròssa del flagèl per batre de cerealum [v. cabasson]. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|